El remei contra la desesperació

Pregunta: Quan llegeixo els "Salms" o els articles dels cabalistes, arribo fins i tot a plorar, ja que les seves paraules m'arriben al cor. Entenc que es parla de mi i dels meus sentiments, i m'identifico amb això.

I a més d'entendre'ls, com dic, aquests textos m’emocionen fins a les llàgrimes. Mentre que el Zohar em sembla incomprensible, mort, sense color ni sabor. No et pots emocionar amb ell. Per què, llavors, a El llibre del Zohar se l'anomena la font suprema de la influència de la força superior sobre nosaltres? No arribo a percebre-ho...

Resposta: Realment és així. Aquí hem d'entendre el principi bàsic: precisament, si arribo a un estat en què sento una desesperació completa per aconseguir la meta espiritual, i cap pregària, llàgrimes, crits, ni res de tot això m'ajuda, llavors començo a trobar les forces que estan contingudes a El llibre del Zohar i així comprendre per què el llibre està escrit d'aquesta manera.

Perquè quan descobreixo els meus sentiments amb l'ajuda de les fonts, aquests són sentiments del nivell animal, no de l'home semblant al Creador. Aquestes percepcions estan relacionades amb la nostra vida: "estic mal", "vull això, però no ho puc aconseguir", etc. Tot això són sentiments humans comuns, allunyats d’allò espiritual.

Mentre que si realment vull arribar a l'atorgament, a la unió i l'amor -contraris a totes les meves forces, desitjos i impulsos, perquè sóc incapaç de despertar l'atorgament-, simplement amb la lectura del text, impressionant-me amb les seves imatges o amb la comprensió del que he llegit, llavors començo a percebre a El llibre del Zohar la font de la força que es troba a la dimensió superior, fora de les meves percepcions habituals, fora dels meus impulsos i sentiments.

(Extracte de la lliçó de El llibre del Zohar, corresponent al 27 d'octubre de 2011.)

L'opinió dels pares sobre l'escola

Notícia: A Israel el 90% dels pares estan segurs que els mestres no són capaços de protegir els seus fills de la violència a les escoles. El 50% dels pares qüestionen la competència del personal docent. El 13% creu que de l'educació dels nens s'han d'encarregar els pares, no els professors.

El 54% dels pares no s'interessen pels èxits dels seus fills a les escoles -i el 38% només ho fa un cop l'any. El 55% rep el correu electrònic dels professors i de l'administració de l'escola. Però el 72% dels pares no manté la connexió amb els mestres mitjançant els correus electrònics.

Comentari: Cal una reforma del sistema, passar del sistema de l'ensenyament al sistema de l'educació. Els nens han d'estudiar virtualment. S'han de reunir a l'escola només per a un estudi especial sobre la unió. Els exàmens han anul·lar. Caldrà realitzar xerrades i debats i també organitzar visites sistemàtiques a les empreses.

$Sobre el nou sistema de l'educació vegeu la secció "Educació".

Sense resistències

Pregunta: Com explicar a la gent l'avantatge de la unió? Què pot oferir-los això?
Resposta: Gràcies a la unió aconseguiràs l'equilibri amb la Natura i llavors no et faltarà de res.
El nostre problema és que qualsevol tasca ens exigeix uns esforços, una energia. Però si estàs en equilibri amb la natura, d'acord amb ella, amb prou feines necessites esforçar-te’n. Ets actuant com la màquina del moviment perpetu, pràcticament sense combustible, sense esforç, sense resistència.
Avui totes les teves accions estan provocades per la teva oposició amb la Natura. Però imagina una situació inversa: en qualsevol lloc on et trobis, de seguida tots estan disposats a ajudar-te i tu respons amb el mateix. Tot es torna immensament més fàcil, gastes infinitament menys energia, matèria i temps, tens moltíssims menys problemes. I igual en tot.
L'equilibri elimina la resistència: t'endinses en una connexió que et proporciona el lliure moviment d'una cosa a una altra. Es refereix a la producció de qualsevol cosa i a tot el que estàs obtenint de la natura. Per tot arreu apareix l'abundància, perquè a cada element es descobreix la llum interior, una energia addicional.
Antany, els exploradors enviats a la terra d'Israel, després de 40 anys de vagar pel desert, podien parlar sobre els enormes fruits obtinguts. Ells van tenir en compte precisament això. Sí, és molt difícil, però no hi ha cap altra sortida. Si vols aconseguir el bé per a tota la societat, has d’anular la teva oposició a la Naturalesa.
(Extracte de la lliçó de El llibre del Zóhar, corresponent al 12 d'agost de 2011.)

Una educació integral per a tots

Pregunta: Quina opinió té vostè sobre els moviments ultradretans en les societats actuals

Resposta: Aquests moviments existeixen als països desenvolupats independentment del sistema polític i de les preferències de la societat, i estan provocats, en primer lloc, per la gran quantitat d'immigrants en cadascun d'aquests països desenvolupats.
Perquè la crisi demogràfica obliga a portar treballadors estrangers i com a resultat es produeix el xoc de cultures oposades i de les diferents religions. La solució es troba a l'educació obligatòria de tots els membres de la societat, a elevar-se per sobre de les diferències en una única unió integral.
Per això és necessari, indispensable, introduir l'educació obligatòria per a tots els membres de la societat, inclosos els immigrants. En cas contrari, a tots els països els esperen a partir d'ara unes horribles conseqüències en forma de guerres civils...

El detector per al descobriment del Creador

El llibre del Zohar ens parla de les connexions entre nosaltres, perquè no hi ha res més de què parlar en tota la realitat. La realitat és única. Estem dins de la Llum, del Creador, i hem de descobrir el nostre veritable estat.
En la mesura dels nostres patiments per descobrir-la, se'ns dóna la nostra percepció de la foscor, que podem dissipar, llevar de sobre amb l'ajuda dels nostres esforços comuns en la connexió entre nosaltres. Amb aquests esforços conjunts estem ajudant a la Llum a ser revelada.
Precisament això és el que hem d'aconseguir. No hi ha res excepte els nostres esforços, desitjos, participació, la intenció d'arribar al mateix estat de revelació. Llavors, on està el problema? El problema jau a desitjar aquesta revelació, és a dir, a desitjar un estat oposat a nosaltres. Llavors ens trobem entre dos desitjos: el desig natural d'atracció cap a un mateix i un desig artificial cap a fora d'un mateix.
Per això he d’assolir aquest estat mitjançant els diferents esforços i diferents mètodes, i influències de l'entorn. He d’aconseguir que el desig de sortir cap a fora es converteixi per a mi en el més important, més que el de l'atracció natural cap a mi mateix.
Si amb els esforços i la pregària cap a la Llum, perquè aquesta es reveli i m'ajudi, obtinc aquesta importància, significa que he aconseguit descobrir la connexió entre nosaltres. I en la mesura del descobriment d'aquesta connexió, estic revelant la Llum, el Creador. Perquè la Llum s'oculta dins de la nostra connexió, però no puc descobrir-la, ja que em falta el detector.
(Extracte de la lliçó sobre El llibre del Zohar, corresponent a l'1 d'agost de 2011.)

La reparació és un treball molt fi

Pregunta: Quanta llum he d’atraure per tornar a la font?
Resposta: Això es revelarà a partir del descobriment del mal. Per exemple, quan es trenca el meu cotxe, el porto al taller. Allà un especialista em diu: "Tu no pots moure el volant però el problema està en el mecanisme de la direcció". És a dir, el primer que fa és trobar l'avaria i després ja decideix com solucionar-la.
Només comprenent on està l'avaria pots veure què cal fer amb la teva inclinació al mal. Cal reconèixer el problema, i amb això reconeixes la meta de la creació i comprens qui és el Creador, pel principi de: "Per Les teves accions Et coneixerem".
Ell et va donar un cotxe avariat, tu vas comprendre on és el problema, i llavors vas discernir com solucionar-lo i què significa estar corregit. Això et converteix en l'home semblant al Creador. Sense el reconeixement del mal no comprendràs quina llum necessites i no arribaràs a la veritable pregària de la correcció que es diu MAN.
Perquè MAN és la unió entre Maljut i Binà. Tinc què esbrinar què és el que està avariat en mi per part de Maljut i quina ha de ser la meva forma corregida per part de Binà. Quan els dos s'uneixen dins meu, això és MAN. Ara ja conec a quin estat he de arribar, encara que no sàpiga com és la llum que executa la correcció. Però tinc clar que aquí es necessita una força exterior que durà a terme aquesta tasca.
Extracte de la lliçó sobre l'article "El Lliurament de la Torà", corresponent al 6 de juliol de 2011.

Una cura per a la vida eterna

Està dit que "El general i el particular són iguals", per això cada grup i cada persona han de respondre a la pregunta següent: Quin és el teu major objectiu en la vida? És passar del nivell animal al nivell humà anomenat "Adam" que és igual al Creador. És a dir, aconseguir la propietat d'atorgar i d'aquesta manera sentir la vida superior.
Al principi, la gent s'esforça per aconseguir, simplement perquè no vol morir. Ells pensen que el món espiritual és igual que el material, encara que una miqueta millor i sense mort. No podem imaginar-nos la vida espiritual d'una altra manera.
És a dir, que estudiem pensant que rebrem una poció que ens portarà la vida eterna i perfecta, sense els problemes pels quals ens veiem obligats a passar ara. I així seguim, perquè en aquests moments no podem imaginar-nos el món superior d'una altra manera.
Fins i tot d'aquesta manera l'home segueix avançant quan decideix aprofitar les eines que té a mà: el mestre, el grup i els llibres.
El mestre només m'indica el que he de fer, i jo compleixo amb això al peu de la lletra perquè és l'únic guia que tinc ara. Tota la resta es realitza a través del grup i de l'estudi. I així es revela la propietat d'atorgar, que al seu torn es transforma en el meu objectiu, i que consisteix en la unió, la garantia mútua, com un sol home amb un sol cor.
Això representa aconseguir la fe de la qual es diu: "El just viurà perquè ha cregut". Significa revelar la propietat d'atorgar en el cor de l'home i en tots els seus desitjos.
Extret de la lliçó sobre l'article del llibre "Shamati", 18 de juliol de 2011.

No tingueu pressa a ser uns angelets

Pregunta: Crec que m'he alliberat del meu egoisme. Què he de fer d'ara endavant?
Resposta: L'home no pot alliberar-se del seu egoisme. És un treball ardu i molt llarg que ens acompanya en tots els nivells del nostre ascens, perquè l'egoisme creix amb cada esglaó que puges en els mons espirituals.
Us trobeu en el nivell on en realitat sentiu molt poc vostre egoisme. Per què? Crec que li dediqueu poc de temps a l'estudi. Si comenceu a estudiar més amb nosaltres i més intensament, el vostre egoisme creixerà molt ràpidament.
El nivell d'egoisme depèn de si teniu prou eines per treballar amb ell.
Si esteu units al grup, amb les nostres classes, amb el meu bloc, llavors el vostre egoisme creixerà cada minut. Descobrireu que us està atemorint constantment. En aquest cas podreu treballar amb ell. En cas contrari, quan esteu febles, no se us donarà la possibilitat d'un treball tan dur, i podreu estar pensant tranquil•lament que ja sou uns angelets. Però en realitat no pot ser així.
Si un no sent cada segon els cops de l'ego que neixen dins d'ell amb l'objectiu de ser corregits, això vol dir que simplement està poc unit amb el grup i amb l'estudi.
Extret de la lliçó en línia, 17 de juliol de 2011.

El correct de l'atorgament

Pregunta: Com és la veritable percepció de la llum?
Resposta: No tinc res a donar a l'altre, però quan veritablement desitjo donar-li una cosa que està en mi, en (la meva) relació amb ell, en la intenció de l'atorgament i de l'amor, es descobreix "un corrent" especial que es diu la Llum .
Per detectar algun fenomen exterior cal arribar a la semblança amb ell. Com un aparell de ràdio sintonitzat en una ona, jo mateix genere aquesta ona, aquella qualitat que es troba fora de mi. És com si creés un exemple dins meu, el model de la qualitat de l'atorgament que està fora. I llavors capto, percebo aquesta qualitat.
Si de veritat vull tractar algú d'acord amb la llei de l'atorgament, de manera inesperada en la meva relació amb ell descobreixo un cert ompliment que arriba des de fora, i que en realitat brolla des de dins. Aquesta resposta que percebo en la meva intenció cap l'atorgament és la Llum.
Extracte de la lliçó sobre l'article "La garantia", corresponent al 20 de juliol de 2011.

Opinió dels Cabalistes sobre el lliure albir

Estimats amics! Feu preguntes sobre els articles dels grans cabalistes.

La llibertat de la societat al complet i la llibertat de cada individu són el mateix.

El valor de cadascun de nosaltres no depèn de quant ens distingim dels altres sinó de tot el que som capaços d'oferir a la societat. I quan algú comet algun delicte, el que més es té en compte és el dany a la societat i no a l'individu mateix, ja que el benefici o la pèrdua per a la societat es tradueixen en el benefici o en la pèrdua per a cadascun de nosaltres. El valor de la societat sencera és la suma de cadascuna de les parts.

Per això no hi ha res negatiu per a les persones en el fet de servir la societat ja que la llibertat de la societat i de l'individu són el mateix. A més, la llibertat és directament proporcional a la bondat que hi ha entre nosaltres.

Baal HaSulam. Pau al Món

La revolució interior

La revelació de la Cabalá al món suposa el compliment de quatre condicions:

Primera: lliurar el mètode de correcció no només a una persona sinó a una nació sencera. Actualment cada vegada més persones s'adonen que cal canviar per estar en harmonia amb la natura. Si abans pensàvem que podríem estar per damunt d'ella i que el nostre egoisme podria dominar-la, avui dia comencem a entendre que aquesta forma de veure la vida ens fa mal.

Aquesta sensació comença a descobrir-se en la humanitat gràcies a que nosaltres complim amb la primera condició per revelar la Cabalá. Quan 600 mil persones es dediquen a l'estudi, "600 mil ànimes" creen una massa crítica que poden aconseguir la unió, també anomenada "garantia".

Segona: L'abandonament de l'esclavitud d'Egipte, és a dir, la presa de consciència de la maldat del nostre propi egoisme.

Tercera: La determinació de cadascun dels 600 mil per treballar amb l'únic objectiu d'atorgar.

Quarta: Cadascú està preparat per emprendre qualsevol acció que ens porti a unir-nos amb els altres.

La garantia és la preocupació d'omplir els nostres desitjos mútuament. Tots els pensaments humans han d'estar dirigits en aquest sentit. Hem de fer una revolució en nosaltres mateixos. Al món hi ha prou recursos per al benestar de tots, només falta que vulguem viure en harmonia. Si en el nostre interior mantenim aquesta intenció, l'abundància serà accessible a tots.

Tot depèn de la nostra unió. Com més fort és, més intensament influeix la llum, i regula cada nivell. Quan el grup de 600 mil persones accepti la condició de garantia, unió i amor, immediatament rebrà un gran suport des de dalt.

A nosaltres se'ns demana restaurar les relacions mútues i la intenció de treballar en atorgament. Únicament la intenció, i no l'avanç tecnològic, portaran el canvi al món. A poc a poc arribarem a crear i utilitzar els nous invents amb la ment, és a dir, amb la intenció i els desitjos corregits.

L'obligació de cadascú és preocupar-se per tota la humanitat. Tothom està inclòs en el sistema de garantia, però en primer lloc els que entenen i volen ascendir han de treballar i així revelar el Creador entre ells. El desig del grup es transformarà suaument en el desig del món.

L'home gradualment canviarà la seva actitud cap a si mateix, cap a la societat, cap a la naturalesa i obtindrà satisfacció en estar en relació amb el sistema sencer. La llum superior li "alimentarà" constantment.

Així passarem a una economia de consum raonable ja que estarem satisfets amb el mínim necessari. Començant a treballar amb el principi "tot per a tots" arribarem a la sensació de garantia. I llavors el canvi interior de la humanitat portarà el canvi al món sencer.

Extret de la lliçó en línia, 17 juliol de 2011.

Percebre una xarxa invisible

Pregunta: En què hem de pensar tots junts, el grup mundial, quan celebrem el Dia de la Unitat? Com aconseguim la unió?

Resposta: Cadascú ha d'aprofundir dins de si mateix i sentir allí una cadena que l'uneix amb tots els altres, una xarxa interna que hi ha entre nosaltres. Més encara, la persona pot existir en aquest i en un altre lloc al mateix temps, perquè aquesta xarxa està entre els desitjos, entre les ànimes i no entre els cossos físics.

Aquí, en aquesta xarxa, hi ha Baal HaSulam i tots els grans cabalistes dels segles passats. Tots ells es troben al costat de nosaltres, estan dins de la xarxa comuna. Avui som milions de persones, però en realitat som molts més perquè totes aquestes ànimes, durant tota la història de la humanitat, estan al costat de nosaltres. Són centenars de milions d'ànimes. I tots junts conformen una enorme força espiritual.

Si arribem a desitjar a unir-nos en aquesta xarxa, de manera natural no només ens influiriem els uns als altres, sinó que ens inclouríem en aquesta xarxa. I cadascú la rebrà i disposarà d'ella per a la seva elevació espiritual, i al mateix temps influirien a tota la humanitat. Aquesta humanitat està inclosa en aquesta xarxa sense percebre-ho. Començarem a despertar.

Per això, anem a segellar un acord entre nosaltres desitjant percebre clarament la nostra connexió comú.

El ganivet del remeier

Pregunta: Si en la vida d'una persona ocorren situacions molt complicades i problemes de salut greus, també hauria d'estar agraïda per això?

Resposta: Si no et vols conformar amb un simple ompliment dels teus desitjos egoistes, sinó que vols més que això, si vols adquirir una pantalla i que la Llum es reflecteixi en ella, aleshores no hauria d’importar el que sents a l'interior del teu desig, sigui bo o dolent. Hauries d’entendre que tots els estats pels que passes, siguin els que siguin, fins i tot els més terribles, són necessaris per desenvolupar el teu desig.

Evidentment, és molt difícil posar-ho en pràctica en el moment en què t’ocorre alguna desgràcia o una greu malaltia. No obstant això, si aconsegueixes la correcció adequada, si t'uneixes amb el Creador, no percebràs cap estat com una cosa dolenta o desagradable.

De vegades un es pot sentir fatal però no cal identificar-se amb aquesta sensació sinó únicament amb la Meta. És a dir, hem d'entendre per què el Creador primer dóna a una persona una sensació agradable (en comptes d’1 euro, li n’ha donat 5!) I ara, de sobte, no li està donant res, o fins i tot la situació és pitjor del que havia estat. Segons sembla, tot es fa perquè la persona en concret aconsegueixi la correcció dels seus desitjos. I ha d'estar agraïda. No dic que sigui fàcil però és com funciona. Així es revelen els desitjos.

Ens és difícil comprendre per què depenem del nostre egoisme material, però és axí. S'ha dit una vegada: "Fins i tot si et veus amenaçat de mort, no dubtis de la Seva misericòrdia".

Extret de la lliçó sobre l'article de Rabash, 15 juliol de 2011.

La influència de l’entorn sobre les decisions i sobre la memòria

Notícia de la revista Science: Els científics de la Universitat Beitman d’Israel han aconseguit demostrar com el cervell humà substitueix la seva pròpia memòria per uns altres successos impostos per un grup social. Als subjectes se'ls va ensenyar una pel·lícula. Transcorreguts 5 dies, cadascun dels participants va contestar a 400 preguntes sobre el contingut de la pel·lícula, marcant el grau de confiança en cada resposta. Després es van seleccionar 80 respostes correctes amb un grau alt de confiança (les que reflectien la informació real que havien memoritzat) de cadascun dels participants.

Més tard, en el segon assaig, se'ls va proposar contestar les 80 preguntes però veient al mateix temps les respostes incorrectes d'altres participants preparades amb anterioritat pels investigadors. Com a conseqüència d’això, els subjectes van canviar les seves respostes inicials, adaptant-les a les respostes errònies d'altres subjectes, i en un 70% de les 80 preguntes van donar respostes equivocades.

Passats uns dies, als subjectes se'ls va proposar de nou respondre a les mateixes 80 preguntes. Se'ls va mostrar una altra vegada les respostes errònies advertint que havien estat seleccionades per un ordinador. Com a resultat un 40% de les respostes van ser incorrectes. Va ser conseqüència de l'anomenada "memòria col·lectiva", és a dir, que les respostes errònies del segon assaig havien estat memoritzades com a correctes.

Comentari: Això demostra una vegada més tot el que influeix l'entorn sobre l'individu. Segons la Cabalà, només triant l'entorn adequat podem canviar-nos a nosaltres mateixos. D'aquesta manera podem canviar fins a aconseguir la semblança amb el Creador.

Els Cabalistes sobre el lliure albir, part 1

Estimats amics! Prego facin preguntes relacionades amb el tema, sobre les frases dels grans cabalistes. Les anotacions entre parèntesis són meves.

Disposa l'home de lliure albir?

Cadascun de nosaltres és una espècie de màquina creada i dirigida per l'ordre de dues forces exteriors (el plaer i el patiment) que ens empenyen al seu gust cap a on ells volen. Així que no hi ha ningú que tingui tan sols un mínim grau d'independència.
Baal HaSulam. El lliure albir

Si analitzem les accions de l'home veurem que totes elles es realitzen per obligació i sota coacció. Perquè el govern superior el va situar entre el plaer i el patiment. I no hi ha diferència entre l'home i l'animal. Si és així, no hi ha una elecció lliure i intel·ligent. Mitjançant aquestes dues forces, i sense preguntar a ningú, el govern superior condueix a tots en la direcció que desitja.

Fins i tot el caràcter del plaer (amb què alimentar-se i com vestir-se) no és elegit per l'home, sinó en correspondència amb els desitjos i gustos de la societat, fins i tot al contrari del meu propi desig de vestir còmodament i de comportar-me amb senzillesa. On està llavors el meu lliure albir?

El calendari Maya no vaticina en absolut la fi del món

Opinió de l'arqueòleg mexicà Alfonso Morales: el rumor sobre la fi de món l'any 2012 vaticinat pel calendari Maya no té una base científica. Els maies simplement seguien la teoria sobre un procés cíclic de la història i no sobre un procés lineal.

Els maies no van vaticinar l'Apocalipsi en l'any 2012. Ells parlaven “d'un fenomen estrictament cíclic” i no d'una catàstrofe planetària. En el llibre Chilar Balam, que explica la història del poble maia, els vaticinis estan relacionats només amb el final de la primera època de la història de la humanitat.

Precisament, és d'aquest fragment del qual alguns científics han tret la conclusió sobre la fi del món. En el llibre Chilar Balam està escrit: "Finalment el món arribarà a l'odi i al materialisme, i la humanitat haurà de triar entre la seva total desaparició, com una espècie intel ligent que amenaça destruir el planeta o seguir pel camí de l'evolució cap a una existència harmònica amb el món circumdant”.

Rèplica: Tots esperen els canvis, però no hi haurà un canvi per a millor si l'home no comença a canviar-se a si mateix cap a la semblança amb el Creador. Tots els altres canvis seran per empitjorar la situació, perquè aquests descobreixen la nostra oposició amb el Creador. El descobreixen només per obligar l'home a arribar a les qualitats del Creador.

Un llarg camí cap a la por

Pregunta: Què etapa precedeix a la por al Creador?

Resposta: Des del principi, l'home comença a treballar només sobre la por. La por és el primer manament.

Des de quin moment començarem a treballar en el temor? És un llarg camí - fins que arribem al temor, fins que comencem a sentir que només ens falta això.

En altres paraules, la por és la sensació de dependència del Creador en tot. Però aquesta dependència no li arriba a aquell que només tremola de por i només creu en el que li han dit, sinó a aquell que ha mesurat les forces en tots els problemes que ha trobat en el camí i s'ha adonat que no és capaç d'arribar a l'objectiu sobre la importància d’allò pel que ha treballat tant, i ara no pot fugir i treure-se'l del cap. I llavors s'adona que tot depèn de l'actitud correcta que tingui cap al Creador.

Ha de rebre aquesta actitud des de dalt, la por ha de néixer dins d'ell. I ell no sap què representa aquest vas. Nosaltres no sabem què és la por. Possiblement pensem que simplement es tracta de por. Però por, de què? Seré capaç de rebre la sensació del seu amor, o no?

Aquesta és una sensació molt poc real en el nostre món. Nosaltres ni tan sols sabem com és això possible, així de lluny es troba de nosaltres.

Autovia sense senyals

El problema és que no entenem com de lluny estem de l'atorgament. Qualsevol acció, per petita que sigui, ens acosta a l'objectiu. Així és com transitem aquest camí, mil·límetre a mil·límetre, i és impossible saltar-se’n cap d'ells.

A cada mil·límetre li correspon la seva reshimó, que cal complir, i només així passem al següent mil·límetre.

Avui dia el camí està ocult per a nosaltres. Per exemple, durant aquest sopar passarem uns 20-30 mm o reshimot. És molt, però ningú podrà sentir-ho. Seguirà sent així fins que no arribem a l'entrada al Món Superior. Només llavors el sentirem.

Però de moment és com si anéssim a Madrid per la carretera i no sabéssim quant ens queda. Resulta que el primer pas del camí i l'últim abans d'arribar a Madrid són exactament iguals. I al llarg del camí és com si no passés res, la mateixa carretera, els mateixos camps i arbres...

Nosaltres no sabem quantes accions minúscules fem cada segon, i totes elles conformen el nostre avanç. No és una casualitat que en aquesta carretera no hi hagi senyals ni indicacions, això està fet perquè la persona aprengui a rebre plaer pel viatge en si mateix. Si et mous cap a l'atorgament, fins i tot en la foscor, has de sentir plaer. D'una altra manera és com si demanessis una recompensa.

Per això no cal esperar al final del camí. En realitat no hi ha final del camí. El camí acaba quan tu prens la decisió: "Jo no he d'arribar enlloc, estic bé amb el que tinc, si només pogués gaudir de l'atorgament". Si deixes de demanar la recompensa, l'obtindràs. Això significarà que has arribat a l'objectiu.

Extracte de la conversa durant el sopar del 3 de juny 2011 a Madrid.

No tenim un altre planeta

Segons l'opinió de Harald Shuman, un dels principals especialistes en la globalització, per a continuar vivint tal com vivim ara, són necessaris dos planetes. Per això, sens dubte, alguna cosa ha de canviar en el nostre món, ho vulguem o no.

La pregunta només és si ens decidim a fer els canvis per la nostra pròpia voluntat o per força, quan la realitat ens comenci a sacsejar i quan comencin els conflictes, les guerres i s’hagi d'actuar amb una pressa terrible.

Rèplica: El mateix diu la Cabalà: el millor és que, utilitzant els coneixements, us canvieu a vosaltres mateixos cap a la semblança al Creador, i no per la força mitjançant grans patiments. La humanitat és com un nen ximple i obstinat!

Les dificultats són la invitació a la revelació

Pregunta: Què puc fer si em sento massa feble, i el meu entorn, la meva família, no poden donar-me suport, perquè no perceben la importància de la meta?

Resposta: En el llibre "Shamati", en l'article N º 4, Baal HaSulam explica per què sentim tantes dificultats en el camí espiritual. Després de tot "jo em sento com si el món s'hagués quedat on estava; en canvi jo he deixat la meva família, als amics, per anul·lar-me respecte al Creador".

Un té la sensació de quedar-se penjat en l'aire. Però tot això el Creador ho fa a propòsit, per no buscar alguna cosa segur, sinó per buscar la forma d'arribar a ser equivalent amb el Superior en els pensaments i idees, aspirar cap al superior per imitar el seu esperit. És a dir, s'ha d'intentar que el Creador es reveli davant teu com la propietat d'atorgament i d'amor al proïsme; llavors t'eleves amb "fe per damunt de la raó", per damunt dels teus desitjos.

El fet que tu et sents com si estiguessis penjat en l'aire, sense cap suport per part del teu entorn material és, precisament, una invitació perquè t'aferris al Superior en l'atorgament. No cal buscar suport en les demostracions racionals, sinó en la fe per damunt de la raó.

Baal HaSulam diu: "La raó de l'existència de dificultats és senzilla i es diu falta de fe". És a dir, un no veu davant de qui i per què ha anul·lar-se, sense sentir l'existència del Creador. Això és el que crea les dificultats ".

Però, d’altra banda, això és una crida per descobrir la capacitat d'atorgar, per descobrir el Creador.

Sobre el llibre "Zohar per al poble"

Pregunta: No li fa por espatllar el llibre del Zohar al simplificar?

Resposta: No em fa por perquè sé que el faig malbé! El text "Zohar per al poble" es compon dels textos originals del llibre del Zohar i dels comentaris Sulam, entrellaçats i simplificats.

Així que, si comparem aquest llibre amb la font, sens dubte està espatllat. Moltes paraules com bjiná, etc., que serveixen per emfatitzar o per fer alguna precisió, s'han retirat de la frase per a la seva simplificació. El text resulta més tosc, menys precís, però més concret.

Això ha estat necessari per acostar el text del Zohar cap a la comprensió de la lectura a un lector mitjà. Per descomptat, aquest text no substitueix en cap manera al text original. Està orientat a la lectura massiva del llibre del Zohar.

Hi ha qui estudia la Cabalá com la mecànica (en una enginyeria), hi ha qui l'estudia com una saviesa, hi ha els qui l'estudien per memoritzar, altres per escriure llibres, altres per ensenyar - però hi ha qui l'estudia per canviar i per la influència de la llum superior atreta durant la lectura del llibre del Zohar, per a començar a percebre el món superior i de les seves percepcions començar a entendre-ho. Per a aquests últims està destinat el llibre "Zohar per al poble".

Què és la crisi?

La Crisi (en el grec antic, punt crític, decisiu) vol dir temps de revoltes, estat de transició i fallida, en què els mitjans per a la consecució de les metes es tornen inadequats i com a resultat apareixen els problemes i les situacions impredictibles.

En altres paraules, la crisi, no és un esfondrament, sinó un moment crucial que ens portarà a un nou estat. El problema és que la humanitat no veu aquest nou estat!

El futur d'Israel

Pregunta: Com veu vostè el futur d'Israel?

Resposta: Què pot donar Israel al món? Avui Israel proporciona alguns "saber fer" (coneixements) en el desenvolupament informàtic, militar i tecnològic. Tot això és una tonteria.

El món, inconscientment, espera d'Israel l'única cosa que ell i només ell li pot donar, la metodologia del descobriment de la força superior que tot el dirigeix ​​i governa.

En la Torà està escrit que Israel ha d'ensenyar al món les connexions amb el Creador (mamlejet koanim vegoy Kadosh). Aquest és l'element més important que les nostres exportacions.

Anem a posar ordre

Les tecnologies actuals permeten abastir amb tot el necessari amb una jornada laboral de 3-4 hores. Però l'egoisme ens obliga a buscar guanys més grans i, per tant, a produir més i obligar l'usuari a comprar els productes i serveis innecessaris.

Per això, el 60% del cost del producte es compon del seu màrqueting. Ens acostumen a comprar i a consumir. A passejar, no pel parc sinó per les grans superfícies. A canviar tot allò vell per coses noves; tot el que s’espatlla no s'arregla, està calculat que les coses s'espatllin en un determinat període per canviar-les per altres noves. Això ens porta a l'esgotament dels recursos no renovables i a l'ocupació laboral de l'home durant 8 hores al dia.

Si es renuncia a la producció d’allò innecessari, a no produir les coses que s'espatllen intencionadament perquè no es puguin arreglar, en aquest cas, fins al 80% de la indústria s'alliberarà per proveir amb el necessari a tots els habitants de la Terra.

La unitat que trobarà resposta en tots els mons

Pregunta: Quina és la diferència entre la nostra unitat amb el grup, amb tota la humanitat, i amb la naturalesa?

Resposta: El fet és que tot aquell que comença a involucrar-se en el treball espiritual es torna més individualista. El grup també es torna tosc, definit clarament en si mateix, tot està barrejat i bombolleja dintre. Els grups tenen dificultats per a unir-se els uns amb els altres.

Quan la barreja comença a connectar-se, sobretot en les convencions, això li dóna una immensa força espiritual perquè de cop i volta, en uns pocs dies, tots s'uneixen en el mateix material, en una sola explosió, en les mateixes cançons, en el mateix horari diari. Això afecta a tots i allibera una quantitat enorme d'energia espiritual. Aquesta és la raó de per què les convencions fan una impressió tan forta.

En altres paraules, com més oposats siguem entre nosaltres, egoistes, cadascun de nosaltres individualment, i en els grups com una totalitat, major potencial espiritual passa la nostra unitat al món. Aquest immens potencial realment els sacseja a tots.

No podem imaginar que la nostra unitat injecta una forta infusió de reactivació dintre del món, i el món es carrega cap a endavant, sense si més no saber on i com. Aquesta infusió li dóna al món l'energia poderosa per a l’estat següent. Per tant, nosaltres també avancem, perquè no podem avançar més ràpid que en el món.

En el passat, els cabalistes podien arribar al món de l'Infinit, i el nostre món seguia girant com estava. Però estem en un període de correcció global i hem de realitzar aquesta correcció. Per tant, el nostre moviment serà només d'acord amb el moviment del món! I per aquesta raó, hem de tenir en compte aquest fet en les nostres convencions i pensar en tots tant com ens sigui possible, no només en els nostres amics a tot arreu, sinó del món sencer.

El món està començant a sentir que els problemes existeixen, i aquests problemes no poden resoldre's. L'ansietat està apoderant-se del món i la humanitat sent que es distreu simplement per a evitar tenir por i tornar-se boja. Sabem com es fa: és millor donar calmants als malalts terminals perquè no sentin cap dolor i es vagin tranquils. El món es prepara per a aquest estat, i fins i tot ho desitja. Si la gent sabés que pot prendre una certa píndola i no despertar demà, evidentment aquesta seria la salvació per a ells… Però no és tan fàcil.

Hem d'entendre que la nostra unitat és necessària per al món. Una gran responsabilitat està posada sobre nosaltres! Per tant, estem unint-nos no només per a passar una bona estona. Tenim metes molt serioses. Ni tan sols ens adonem de com de globals i universals són, i com troben resposta en tots els mons.

(De la lliçó virtual “Fonaments de la Cabalà” del 15 de maig de 2011.)

Un món “rodó”

Pregunta: Tot depèn del nostre desig. Llavors, com podem sortir del nostre “sistema estàndard” de desitjos que estan atrapats en aquest món?

Resposta: No percebem el món com si fos “rodó”. Nosaltres encara estem sota la il·lusió que és lineal i que podem tenir èxit en ell amb l'ajuda del nostre ego. Però el món ara opera sota un programa diferent, i l'única manera d'assolir l'èxit és a través de la unitat. Aquest és un algorisme completament diferent del món, però encara “no ho entenem”.

Durant milers d'anys l'home va assolir un èxit basat en la grandària del seu ego, però en els últims 50 anys aquesta tendència ha seguit el seu curs. Ens estem movent cada vegada més en un món integral, i en un món integral, aquell que està més connectat amb els altres obté el major benefici. Veiem que mentre més connexions establim, amb més països ens involucrem, més èxit tenim. La gent sent això de manera instintiva i gravita cap a solucions integrals.

No obstant això, encara no s'adonen que la solució als nostres dolors requereix de la nostra connexió a nivell humà, per sobre del sistema bancari, de la indústria global, i d'altres mecanismes mundials. Aquesta situació va començar a materialitzar-se després de la Segona Guerra Mundial, quan es fundaren les Nacions Unides, la UNESCO i altres organitzacions internacionals. No obstant això, ells encara segueixen funcionant amb els mètodes egoistes, en comptes d'adoptar un enfocament integral que ho abasti tot.

En essència, tots els països necessiten la igualtat. Per quina alguns països tenen el poder de veto sobre qualsevol decisió, mentre que uns altres no? I què si algú és més gran i un altre és més petit? Per contra, en un sistema “rodó”, els més grans ha d'estar més compromesos ja que en cas contrari, només es cuiden a si mateixos.

El nostre enfocament està completament tort, i no obstant això estem començant a sentir que el món s'està tornant veritablement “rodó” integral i interconnectat.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà de l’11 de maig de 2011: “Pau en el món”.)

Oblidant-ho tot

Qui està amb mi?

Pregunta: Com podem nosaltres, els seus alumnes, unir-nos amb la seva ment?

Resposta: Què significa “amb mi”? Tu estàs amb mi si t'anul·les, si disminueixes el teu desig davant el meu desig. Si assisteixes a les lliçons, no necessàriament significa que estàs amb mi. Aquest encara no és l'estudi en el veritable sentit.

Després de tot, la unitat ha de ser interna, no es tracta de les paraules que escoltes. Ens unim a través de desitjos, de metes i d'accions comunes. Qui evoca l'atribut d'atorgament dins de l'acció és qui estudia. En aquest cas, de fet, tu estudies la saviesa . No seràs capaç de rebre de mi la saviesa, la Llum de Jojmà (Saviesa), si no actives la Llum de Jassadim (Misericòrdia), com un atuell (vas). I Jassadim és l'acte d'anul·lació i d'unitat quan estàs preparat per a això.

Tu desocupes un espai per a cada ànima en el teu cor, i llavors totes les ànimes omplen aquest volum. La realitat sencera torna a tu. No obstant això, torna precisament a través de la teva anul·lació.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 30 d'abril de 2011, “La ment que actua")

Congrés Internacional de Cabalà

El món està descobrint una nova realitat de connexió global i la ciència de la Cabalà ens ajuda a revelar el funcionament d'aquest Sistema Global, proporcionant a l'home harmonia i equilibri amb l'entorn que li envolta.

Vine a descobrir-lo en primera persona!
Detalls i Registre

Si desitges veure el rostre del Creador

Després de totes aquestes indagacions, una persona arriba a un estat on demana només una cosa: l'habilitat de prendre la decisió correcta. I això significa que ha arribat a la pregària correcta.

El més important que descobrirà en estudiar la unificació de les forces de recepció i d’atorgament és com el Creador pren decisions en estar per damunt d'elles, en què basa Ell les seves decisions. Ho assolirem mitjançant les seves accions. Però en investigar tot el que ocorre dintre de nosaltres sota La seva influència, a través d'això volem arribar a la seva ment, el Seu pla, les seves intencions i els seus pensaments. Aquest és tot el nostre treball.

I per a fer això tot el que cal és la pregària. Amb les nostres pròpies forces no podem arribar a la Seva ment i al Seu cap, el lloc on es prenen les decisions i del qual provenen totes les accions. Això és perquè també som les seves accions.

I com que una acció espiritual sempre es fa “pel bé de l'atorgament”, no podem entendre com la ment superior va poder prendre tal decisió. Això sempre ocorre com “una troballa” o com un miracle, com està escrit: Es va esforçar i va trobar! És impossible entendre la ment del Creador directament observant només la combinació de dues forces: recepció i atorgament. Aquí és on està la diferència entre el Creador mateix, la Seva decisió, i totes les accions que segueixen a aquesta decisió.

Per tant, una persona que arriba a la pregària demana l'habilitat d'entendre precisament això: el pla i el pensament del Creador, qui pren les decisions. De manera similar, se li va dir a Moisés: “Em veuràs d'esquena, però no veuràs El meu rostre”. Aquesta pregària sorgeix contínuament.

De la primera part de la lliçó diària de Cabalà del 10 de març de 2011 sobre “La Pregària”.

Noves regles d'un món global

La història demostra que, en última instància, ni un sol dictador va portar al seu país gens bo, només patiment. De tal manera ells van empènyer al món cap al desenvolupament. Avui, no obstant això, el nostre estat és completament diferent: Vivim en un món global.

Anteriorment, el món va existir a causa de la part superior de la piràmide, unes personalitats individuals dotades de poder sobirà il•limitat, fent que tot funcionés d'acord amb la seva paraula. Fa uns pocs centenars d'anys, tal regent era capaç encara de prendre decisions benèfiques. Però avui dia, en un món global, si algú tracta de posar en pràctica la seva opinió personal, només reconeixerà la seva pròpia ignorància.

Això és perquè en un món globalitzat les decisions no poden ser preses per un sol regent, un govern o, fins i tot, pels governs reunits. Res no sortirà d'això! Un ha d'estar familiaritzat amb un sistema general, mentre que un president no ho està: ell és fins i tot més egoista que cap altra persona (per això es va convertir en president en primera instància).

Per tant, ni un sol regent o govern tindrà èxit: Arribaran al poder, el mantindran durant alguns anys, i cauran. Això ocorrerà en tot el món. Veurem que els governs es degeneraran més i més. Un dia, milions de persones sortiran als carrers, com està succeint ara a Egipte, i el govern s'esfondrarà.

Per què no pot defensar-se el govern? On està l'exèrcit? Els seus dies de glòria han acabat, ja no funciona d'aquesta manera perquè el món es manifesta com un sistema integral, global, i la gent, des de baix, ja no accepta obedientment tot el que diu el governant des de dalt.

Avui dia el món funciona basat en principis diferents, mentre que nosaltres no reconeixem això encara. Cap regent va a ajudar-nos, sense importar qui arribi al poder. En èpoques anteriors, els governants van avançar el món a través del sofriment i, no obstant això, el van fer avançar. Per exemple, Alexandre el Magne va voler introduir la cultura grega en el món sencer i va tenir científics i assessors que li van ajudar. Havia tot un programa del que volia fer amb el món. Però avui dia, l'avanç promogut per un regent ja no és possible.

Fugir mentre romans on estàs

Pregunta: Sabem per experiència que hi ha pujades i baixades en el camí espiritual. Què és el que pot ajudar-me a evadir la fugida del “camp de batalla”?

Resposta: Fugir no significa caure de cara a la terra. En canvi, tu continues asseient-te en les lliçons, ets amigable i benevolent cap als teus amics, compleixes amb totes les regles del grup, prens part en les tasques i pagues Maaser, però en essència tu vas escapar amb els teus sentiments i pensaments cap a un altre lloc des de fa molt temps. O potser l'hàbit d'estar en el grup s'ha tornat per a tu la teva segona naturalesa. Això és fugir.

Físicament, ets al lloc correcte, encara que nosaltres no calculem les coses segons els cossos, sinó per mitjà dels desitjos i de les intencions, els quals probablement no hi són des de fa molt, molt de temps. I això significa que no estàs aquí. En altres paraules, no apliques la teva ment i sentiments durant l'estudi per a merèixer la Llum que Reforma. Així que tu has escapat.

T'asseus aquí durant molts anys desgastant els teus pantalons, i després et preguntes: “On està el meu recompensa?” Això significa que les teves nocions egoistes sobre la recompensa no han canviat ni una mica.

Per això, una persona necessita comprovar: està escapant, o no? Aquest treball ha de ser fet sense parar, a cada moment. Com escriu Baal HaSulam en l'ítem 18 de la Introducció al Talmud Èser Sefirot: ”És important no distreure's de la cosa més important: la Llum que Reforma, la qual està oculta en la Torà”.

El primer i més important: això ha de realitzar-se durant l'estudi. Encara que una persona s'haja preparat, podria estar fugint de la meta en els seus pensaments durant la lliçó. Si mantens la intenció durant cinc minuts i després la perds, les tres hores han estat desaprofitades.

(De la 1a part de la lliçó diària de Cabalà del 7 de febrer de 2011, Escrits de Rabash.)

Arruïnem les nostres pròpies vides

En el Món Superior només hi ha amor i unitat, però de moment això arriba al nostre món de la manera contrària perquè el nostre món és oposat a l'espiritual. L'amor absolut descendeix a nosaltres des de dalt, des del Creador; però aquí, amb els nostres ulls, veiem el pitjor dels mons! Les accions santes d'atorgament en el món superior influeixen en el nostre desig egoista aquí en aquest món, evocant reaccions oposades en ell. Però les forces mateixes eren meravelloses!

És com si jo vingués a tu amb amor i regals des del fons del meu cor, desitjant compartir tot el meu tresor amb tu però, en veure quant t'estimo, ets feliç perquè pots utilitzar això i xuclar-me tot. Tu pensa: “Què meravellós és que ell sigui tan bo perquè ara puc robar-li fins als ossos i destruir-lo!”.

L'amor i una actitud amable surten de mi, però ho perceps i ho fas servir de la manera completament oposada. Així és com el Creador ens dóna totes les oportunitats i la bondat, però nosaltres usem la seva bona actitud a l’activar el nostre egoisme. Li activem tota la seva força i ho fem tot al revés!

El Creador és bo, perfecte i immutable. Aquesta és l'única força que governa l'univers sencer. Però dintre de nosaltres, aquest bé es revela per mitjà d'accions i la forma en la qual som capaces de percebre La seva bondat. Per això en el nostre món veiem a la gent matant-se els uns als altres i veiem que vivim en un món que no pot ser pitjor!

No obstant això, si canvio la meva visió, llavors veuré el món perfecte de l'Infinit, la Llum superior omplint l'univers sencer, la Santa Shejiná. Però, en realitat, res no ha canviat. Jo simplement vaig comprar ulleres noves.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 9 de febrer de 2011, "L'Essència de la Saviesa de la Cabalà".)

Convenció Mundial de Cabalà als Estats Units

De l'1 al 3 d'abril de 2011 a Nova Jersei. Aquí tens més informació.

Tot el que és dolent en tu és el teu “jo”

Pregunta: Què hem de fer per a reformar l'actitud negativa entre els amics perquè s'entengui que tot va ser iniciat pel Creador?

Resposta: És molt simple. Tan bon punt com sento que hi ha alguns problemes entre nosaltres, especialment entre nosaltres, immediatament puc cridar i atreure directament la força superior la qual farà la pau i l'harmonia entre nosaltres, com està escrit: “Que el Faedor de la pau en les altures faci la pau entre nosaltres”, com si jo pogués fer-lo o forçar-lo a Ell; puc entendre per què està ocorrent entre nosaltres i per què Ell ho fa.

En termes generals, pots clamar-li a Ell només que et corregeixi. Quant al que succeïx entre nosaltres, hauria de dir: “Tot això és per la meva culpa, i ningú més té la culpa de cap manera”.
Suposem que jo sento la tensió, algun tipus de conflicte, entre tu i jo. No es deu al fet que estiguis corrupte. Els savis diuen que tot el qui jutja a un altre ho fa en el grau del seu propi egoisme, en la mesura de la seva pròpia naturalesa corrupta. Quant a tu, sempre et veig mal quan, en realitat, és el meu propi reflex en tu.

Per tant, sempre he d'exigir la correcció. Fins que no et vegi perfecte, no estic transformat. I tot això es refereix només a la nostra interconnexió, la meta de la qual és arribar al Creador.

Es pot sentir això només quan s’entra en un grup el qual treballa amb entusiasme en això, entenent que allí és on està contingut el propòsit de la seva existència, existint solament per a treballar dintre de totes les possibles interaccions, i comprenent que, en fer-lo, es transforma tota la creació i llaura la terra per als altres.

Després de tot, som part del sistema integral, de la seva arrel, el “cim”. Avui dia, som els pioners en la nova generació que serà la primera que de manera massiva donarà a conèixer el món superior. En altres paraules, establirem les bases per a la resta de la humanitat.

El que ocorre entre nosaltres ha de tractar-se de manera creativa, com en un laboratori. Hem de veure'ns com qui experimenta i relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’egoisme que sorgeix en nosaltres, com si fos quelcom de complementari o d’estrany sobre la qual cosa hem d'experimentar. Hem de tractar-lo com ho fa el Creador: des del costat.

Quant començo a tractar el meu egoisme com alguna cosa a part, havent-me elevat plenament per sobre de tots els problemes que hagin aparegut, llavors surto d'Egipte. I després començo la revelació del Creador, però no tot alhora, ja que no és tan senzill. Al principi, estic en el procés de la correcció dels meus desitjos. Això es considera com “quaranta anys vagant pel desert”, però és quelcom totalment nou. En veritat, jo batallo amb l'egoisme en el desert amb la finalitat de conquistar-lo i crear entre nosaltres l'atribut d'atorgament, l'atribut de Binà.

(De la 2a Lliçó a Moscou, el 16 de gener del 2011, “L'oració de molts”.)

Planta’t en terra fértil i creixeràs

Una persona no creix pel seu propi esforç, sinó a causa de la influència de l'entorn. Per a adquirir això, ha d'interactuar amb el grup en una forma espiritual efectiva.

Una persona desitja que el grup li fertilitzi amb l'amor als altres, en proximitat, i el connecti amb tot el que està per fora de l'egoisme. Aquest “més enllà de l'egoisme” té a veure amb una realitat més important que el “Dintre de l'egoisme”.

Només després d'aquest càlcul, quan l'entorn es torna més important per a mi que el jo, puc començar a absorbir les seves forces de la vida, en lloc de tancar l'atenció en mi mateix. I llavors, començo a créixer.

Aquest treball és duu a terme sense aturades. Constantment sorgeixen noves Reshimot (gens espirituals d'informació, registres), desitjos i pensaments en una persona. Ha de ser capaç de manejar cada segon, contínuament tornar a l'anàlisi i la realització del que realment importa: externalitat o internalitat.

És vital adherir-se als textos cabalísticos, al Mestre i al Grup. Tal com els cabalistas ens informen, aquests instruments calibren a una persona correctament. Després, amb la seva ajuda, pot elevar-se per sobre de si mateix, per sobre del càlcul dirigit al benefici personal.

En cultivar-se dintre de la llavor de l'atorgament, una persona entra en el ventre del superior, “es posa sota la seva influència, i se sotmet a la seva força, al seu programa i propòsit”. En pertànyer als seus únics pensaments i desitjos, ells s'anul·len. Aquesta és l'única manera d'evolucionar: com una llavor en el sòl i un embrió en el ventre de la mare. Un ha d'anul·lar-se davant l'entorn perquè li pugui afectar lliurement. Aquesta és la llei espiritual del desenvolupament.

Així, a poc a poc, aclarim per nosaltres mateixos el que és el món espiritual en comparació al món material. Adquirim una propietat gran i creixent d'atorgar per damunt del nostre desig egoista, ens formem com un embrió, brollem com un plançó, i finalment ens convertim en un arbre que durà el fruit de l'atorgament.

La funció d’un cabalista

Un cabalista té dues funcions: una relacionada amb el Creador i l'altra relacionada amb els éssers creats. En molts casos, aquestes funcions estan interconnectades i una afecta a l'altra, però segueixen sent dues missions diferents.

En la funció relacionada amb el Creador, un cabalista fa un tipus especial de treball dintre del sistema al qual pertany. Allí està connectat amb els cabalistes de totes les generacions, qui habiten en aquest sistema com ànimes corregides. Ell comprèn la seva assignació en l'arrel de la seva ànima, en el lloc al qual pertany dintre del sistema. En descobrir al Creador, ell Li delecta.

En la funció relacionada amb els éssers creats que encara no han arribat a la realització individual, el cabalista, en la mesura de les seves habilitats, comparteix el seu coneixement de la saviesa de la Cabalà i els ajuda a arribar al sistema superior, a entrar de manera conscient, i a prendre part en la correcció.

Per a assolir això, els cabalistes escriuen llibres. Un llibre és una revelació. Cada generació necessita nous llibres ja que amb cada nova encarnació, les ànimes vénen renovades. Elles es caracteritzen per un major egoisme i un nou tipus de percepció. A més, àdhuc en el nostre món físic, les condicions per a revelar al Creador també estan canviant.

Per tant, els cabalistes han de seguir millorant el mètode de la Cabalà. Aquest és el mateix mètode que li va ser revelat per Adam, però en cada generació, ha d'adaptar-se als desitjos col·lectius. A mesura que creix el desig, les condicions entre el Creador i nosaltres canvien, i sobre això és del que escriuen els cabalistas.

Quan intentem penetrar en la profunditat dels textos cabalístics, veiem que no són només lletres i paraules, sinó que és un mecanisme que treballa sobre nosaltres en aquest moment. El text és un programa que se li col·loca a una persona perquè treballi amb el seu desig, de manera que comenci a relacionar-se amb el sistema superior. A partir d'aquest moment és quan la persona es converteix en part del mateix.

A través del llibre, un cabalista els passa als estudiants la manera com construir la intenció, com actuar i com interconnectar-se. És més, passa al llarg de la força interna del sistema espiritual. Entra en la persona mentre està llegint, però solament li afecta sota la condició que aquesta persona desitgi canviar per a ser com el cabalista, les paraules del qual està llegint, i desitgi penetrar en el text per a revelar allò que se li està descrivint.

(Del llibre Cabalá para principiantes: “¿Quién es un cabalista?” del 13 de desembre de 2010.)

No esperis un senyal decisiu

Acostar-se als altres significa portar els seus desitjos i pensaments més a prop de tu, de manera que puguis sentir-los com els desitjos dels teus propis fills. De la mateixa manera, tot el món ha de passar a ser important per a mi com si fossin tota la meva família.

Llavors sentiré aquesta connexió “familiar” cada vegada més, fins que comenci a sentir que són part meva i, molt més que això, que de fet ells són jo! Aquest és un problema netament psicològic.

En la mesura que m'acosto més als altres, sento la força que ompli l'espai entre nosaltres. És allí on el Creador es revela. Mentre més interessat estic per cada persona en el món, més m'acosto al Creador i tinc més possibilitats de revelar-lo a Ell.

No obstant això, si rebutjo als altres i a l'oportunitat d’apropar-me a ells, envoltant-me dels meus interessos egoistes, llavors em tallo a mi mateix i als altres del Creador, de l'abundància i de la bondat. Per tant, evoco tota la maldat i el patiment del món.

Si les persones no comencen a utilitzar la ciència de la Cabalà, llavors començaran a separar-se els uns dels altres, i això inclou tant la separació entre individus com entre nacions senceres. Llavors la foscor entrarà en les persones, sent molt més poderosa del que és ara. El Creador s'allunyarà de nosaltres cada vegada més, fins que Ell arribi al senyal decisiu, és a dir, quan comenci una guerra mundial. Tot depèn solament de com de prop o de lluny es troba aquesta força superior. El seu distanciament portarà totes les explosions, catàstrofes, epidèmies i guerres, incloent una guerra mundial.

Ara com ara estem simplement en “exili” (la pèrdua de la sensació del Creador). Ell està molt prop de nosaltres i deliberatament està acostant-se cada vegada més per a revelar-nos la connexió global del món. Encara no és massa tard. Hem d'entendre que som responsables de dur-li aquest coneixement a tot el món, i en aquest sentit tot depèn del nostre desig.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 13 de gener de 2011, “La qualitat de la saviesa oculta, en general”)

El grup és el lloc on ens reunim

Pregunta: Si s'avança només en virtut de l'entorn, llavors, quan vindrà la nostra pròpia elecció de la nostra pròpia intenció altruista, Lishmà?

Resposta: Hem d'arribar a la perfecció, i aquesta conté dos paràmetres:

1. D'una banda, sóc independent i igual al Creador de totes les maneres
2. D'altra banda, sóc semblant a Ell en tots els sentits. En aquest cas, jo sóc independent i perfecte.

Resulta que la independència i la perfecció han d'unir-se i portar-me a l'estat final. Però, com pot la independència i l'equivalència coexistir? Com puc arribar a la perfecció per mitjà de l'elevació d'aquestes dues qualitats, les quals són oposades la una de l'altra?

Per fer-ho possible, el Creador va haver d'afegir un tercer factor als dos ja existents (Ell i jo). Aquest tercer factor serà el lloc de la nostra trobada, el lloc de la revelació. És on revelaré el meu jo independent i el Creador oposat a mi.

És necessari crear un “territori” on podrem ser socis, oposats però iguals i units. Aquest territori s’anomena la suma de les ànimes, la Shejinà, Màljut. Després del trencament, tant nosaltres com el Creador ens vam trobar fora dels límits de la suma de les ànimes, i ara hem de trobar-nos allí.

Ho fem en la mesura que siguem capaces de participar en aquest procés i revelar un a l'altre.

Per això la creació va ser trencada. Es va trencar en moltes parts diferents, que són el grau d'independència de la creació, és a dir, la seva separació i despreniment del Creador.

Hem d'utilitzar aquesta situació, que és la raó per la qual Baal HaSulam escriu que hem de mantenir la singularitat de cada persona. Després de tot, mai serà duplicada en els altres. Cada persona ha de ser independent i especial.

Però, d'altra banda, hem de donar a cada persona l'oportunitat i ajudar-li a arribar a l'equivalència de forma amb el Creador. Per mitjà de la seva singularitat, al tenir una combinació irrepetible de qualitats i de desitjos, una persona les desenvolupa amb la finalitat de dirigir-les cap a l'atorgament. Així és com s'arriba a l'equivalència amb el Creador.

Aquesta similitud s'actualitza a través de la unió amb els altres. Per què no es fa a través de la unió amb el Creador? És amb la finalitat de preservar la independència. Quan es treballa davant el Creador, una persona s'anul·la, mentre que en relació amb el grup, ell pot jugar el paper decisiu, similar al del Creador.

El lloc de la nostra trobada és el territori del grup, que va ser creat artificialment i es divideix en parts. Allí arribem en la línia del mig i ens unim. Allí hem d'actualitzar el Zivug de HaVaYaH i Elokim, la unitat del judici i la misericòrdia.

No obstant això, si una persona no pensa sobre aquests tres elements –ell i el Creador, unint-se en el grup–, llavors ell imagina incorrectament la realització de l'objectiu de la creació que li espera.

(De la 1a part de la lliçó diària de Cabalà del 12 de gener de 2011, Escrits de Rabash.)