MEGACONGRÉS 2010: Construint l’entorn espiritual

Del 23 al 25 de juliol de 2010
Connectant 50 ciutats per tot el món.

Construint l’entorn espiritual, El congrés mundial de Cabalà que unirà a tot el món.

¡Sense espai! Milers de persones en quaranta països es reuniran al mateix temps.

¡Sense temps! Les persones aconseguiran l’experiència de tota la generació en uns quants minuts.

¡Sense diferències! Les persones tindran l’ocasió de percebre el poder de la unitat. En participar en el congrés, descobriràs que mai has estat a soles en el món; podràs obrir la possibilitat d’estar units; sentir-nos a tots, que som tan distints, como un “Jo” unit; assolir el poder de la unitat en el món; forjar un món millor i més amable.

Programa del Congrés:

Conferències dictades pel Dr. Michael Laitman, Professor d’Ontologia, director de l’Acadèmia Internacional de Cabalà.

Conferències presentades per conferenciants de l’Acadèmia Internacional de Cabalà.

Seminaris i debats per la unitat.

Nits culturals, (inspirades cançons, balls, representacions teatrals i interessants concursos).

Àpats cabalístics

Jocs per al desenvolupament de xiquets i adults.

Obri el teu cor i vine a construir un entorn espiritual junt amb nosaltres.

En qualsevol part del planeta en què te trobes hi ha amics que t’estan esperant.

AGENDA MEGA CONGRÉS

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 25/6/2010

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 24/6/2010

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 23/6/2010

Amics
ara podeu comprovar els vostres coneixements sobre el que heu aprés durant la lliçó del dia!
Per favor, empleneu el formulari de manera anònima :)

La força d’atracció de la Llum

La Llum Circumdant influeix l’home només en la mesura del seu desig envers l’espiritual, que rep del grup cabalístic.

Del seu entorn circumdant, que es troba al seu nivell, ell ho absorbeix tot, com la llavor plantada en la terra. La llavor en si està morta. Només quan la planten en la terra comença a viure gràcies al seu entorn. Sense aquest entorn la llavor no pot viure, només és un gen informatiu. Però quan cobra vida gràcies a l'entorn, el sol comença a influir en aquesta i totes les altres forces de la naturalesa. La llavor ha de tenir una relació amb l'entorn, perquè comenci a treballar sobre ella una força superior comuna.

El mateix ocorre amb l'home. Aquell que no se situa en un entorn correcte, com la llavor plantada en la terra, no pot esperar l'avanç espiritual. Això li ha de quedar clar a cadascun. Només en la mesura que l'home pot absorbir de l'entorn, rep el sol i l'oxigen que comencen a fer d'ell un arbre.

Llavors aquesta força serà percebuda dintre d'ell, fins i tot per aquells que no són capaços de veure-la realment amb els seus ulls materials. I com que ens trobem tots junts en un únic sistema comú, sentirà que dintre seu existeix una càrrega espiritual genuïna i perfectament perceptible, la Llum dintre del vas.

(Extracte de la lliçó sobre l'article de Rabash corresponent al 14 de maig de 2010.)

La Saviesa de la Cabalà s'esten per Madrid

Gràcies a tots els amics que repartiren el número 9 del periòdic Cabalá Hoy durant la Feria del Libro de Madrid, i també a qui els animaren, la Saviesa de la Cabalà continua difonent-se :)

Vaig rebre aquesta pregunta: Com es pot transmetre a algú que se sent malament i que està patit per la crisi el missatge i el mètode per a millorar? Després de tot , no li demanem a una persona pobre un consell per a guanyar diners!

Mi respuesta: La persona que se sent malament no té el mètode de la correcció, d''una altra manera, se sentiria be. De fet, la correcció del món depén completament de com ens sentim interiorment. No obstant això, si una persona sap que aquest patiment es relaciona amb la seva manca de correcció, del canvi d'egoisme a atorgament, llavors ha de compartir aquest coneixement i sentiment amb els demés. Per tant, és un deure i una obligació de cadascú el diseminar aquesta saviesa entre tots.

Confia en el teu Cor

Vaig rebre una pregunta: Com puc estar segur que el meu mestre de Cabalà és un veritable cabalista si he d'actuar amb “fe per damunt de la raó“?

La meva resposta: Com pots comprovar quin és el nivell del teu mestre i si és un cabalista o no? Qui ets tu per a qüestionar això? Quines eines tens i quines proves pots realitzar?

Potser podries examinar el seu grau de domini de la teoria i del Talmud Eser Sefirot? Però, tothom recorda la història de Baal HaSulam sobre els cabalistes que va conèixer a Jerusalem. Tots se sabien de memòria els llibres de l’ARI i el llibre del Zohar. Si escoltaven el principi d'una frase, podien continuar-la fins al final d'un capítol.

No obstant això, això prova que eren cabalistes i que havien arribat a l'espiritualitat? Eren simplement ordinadors o computadores amb una bona memòria. A banda dels coneixements teòrics i del talent per a exposar-los amb habilitat, no sembla que hagi cap altre criteri per a estar segur. Per tant, com pots provar una cosa si no tens les eines adequades?

L'espiritualitat existeix en les propietats que no posseeixes encara i això fa que siguis incapaç de determinar si altres persones tenen aquestes qualitats espirituals o no. A més, un cabalista pot també ocultar-se. Fins i tot d'altre cabalista; es pot “camuflar” fins al punt que l'altre no reconegui ni percebi res.

Per tant, l'única manera d'examinar a algú és amb el nostre propi cor. Hauries d'obrir el teu cor i no enganyar-te mai; només llavors podràs veure si estàs disposat a seguir a aquesta persona, sense excuses ni coercions i, sense combatre els teus dubtes.

Pot haver algunes coses amb les quals no estiguis d'acord però, segueix de totes maneres, amb la finalitat de donar-li una oportunitat. Pot ser no t'agradi la seva forma d'ensenyar o el seu comportament però, estàs disposat a comprovar els principis que utilitza i per què.

Tu ets qui ha d'investigar, ningú més ho pot fer per tu. En qui més pots confiar? No hi ha diferència entre creure i confiar en el teu professor o fer-lo en una persona que et parli sobre ell. En la paraula de qui pots confiar? “Confiar en algú” significa utilitzar “la fe per damunt de la raó” i confiar que el teu professor està en l'espiritualitat i sap del que està parlant.

Per això, només el teu cor pot donar-te una pista. Com està dit: “Un sempre hauria de saber el que desitja el seu cor”. És necessari esbrinar, exactament, el que el teu cor desitja i després evitar les opinions d'altres persones per a poder així confiar en la teva elecció.

(Extracte de la quarta part de la lliçó diària de Cabalà del 13 de juny de 2010, Article Fes-te un Rav i compra't un Amic)

Què és el que hem de corregir: a mi o al món?

Hi ha una meta enfront de nosaltres. Pot semblar-nos atractiva o no. La nostra perspectiva és com la d’un nen que desitja el que pensa que és agradable (els caramels) i que no és necessariament el que és bo per a ell (espinacs). Malgrat la nostra renúncia, hem de descobrir i d’assumir la forma correcta de comportament a la fi d’assolir el nou desig d’atorgament, en compte de romandre en el nostre desig de rebre.
Això significa que hem d’acceptar, per damunt de la nostra voluntat i naturalesa, que la fi i el Govern Superior es bo i necessari perquè pertanyen a un nivell diferent, el nivell de l’atorgament. I els cabalistes ens instrueixen sobre la millor manera d’avançar cap aquesta meta, el nivell d’atorgament.

El camí és senzill i ells ens diuen: Hem d’acceptar els fets que ens són desagradables. Voldríem que el món es corbés per ajustar-se a nosaltres, mentre que nosaltres volem restar sense canvis. Però els cabalistes ens recomanen acceptar el món tal com és (es bo i perfecte; encara que jo no el veig així) i anul·lar-nos.

D’aquesta forma la persona camina utilitzant la fe per damunt de la raó, és a dir, per damunt del seu cor i de la comprensió que són egoistes i desitgen veure el món mitjançant la Llum de l’atorgament, tal i com ho descriu la Cabalà. Si intentem veure al món corregit, al grup i a nosaltres mateixos, començarem a exigir la Llum que Reforma. Per això hem d’examinar al món i a nosaltres mateixos a tothora, criticar i caminar per damunt d’aquesta crítica.

(Traduït per Angeles Plaza)

Com es va viure el congrés des de BB Barcelona

L’entaforament s’amaga dins de mi?

Quan arriba el moment d'arribar al Creador, Ell es descobreix lleument davant de nosaltres, mostrant-nos La Seva bondat. Després, Ell incrementa el nostre egoisme i ens fa sentir que no és benvolent amb nosaltres. D'aquesta forma, el Creador ens convida a elevar-nos per damunt del nostre egoisme i prendre consciència que “Tot és bo; sóc jo que em sento malament dintre del meu egoisme. Si aconsegueixo ascendir per sobre de l'egoisme m'adonaré que tot és bo”.

Després, el Creador ens revela encara més La seva bondat, la qual cosa permet al nostre egoisme créixer i, llavors, Ell s'amaga darrere d'aquest. De nou, ens sentim malament, però hem d'elevar-nos més enllà del nostre egoisme a través de la “fe per damunt de la raó”, i entendre que veiem el mal només a través del nostre egoisme. Mentrestant, La Seva norma és sempre benvolent.

En altres paraules, com més alt ens elevem, major és l’entaforament, però cada vegada posseïm més poder per a elevar-nos per sobre dels nostres desitjos egoistes i prendre consciència que l’entaforament existeix només pel que fa al nostre egoisme. Quan passem a l'atorgament, l’entaforament desapareix. Per a ser més precís, l’entaforament no desapareix en realitat; més aviat, nosaltres ens elevem per damunt d’aquest.

Totes les etapes (de doble entaforament, entaforament senzill i la revelació) les creem nosaltres, davant la Llum senzilla. Si volem rebre la Llum, hem d'elevar-nos per sobre del nostre ego i rebre, per sobre d’aquest, una pantalla, és a dir, un desig d'atorgar. Revelar el desig d'atorgar dintre d'un mateix equival a revelar al Creador.

No obstant això, estar en entaforament significa mancar de la revelació del Creador o de la propietat d'atorgament. Patim en no tenir l'atribut d'atorgament? Tal patiment indica el grau de l’entaforament que tenim. Llavors, la pregunta és: l’entaforament, s'intensifica o disminueix a mesura que avancem?

Nosaltres creixem i l’entaforament desapareix gradualment, la qual cosa resulta en major revelació i menor entaforament. No obstant això, en termes de la qualitat, l’entaforament és major i patirem més per la seva causa. Jo corregeixo part del meu desig i en tornar-me semblant al Creador, arribo a la revelació. Però en altres parts del meu desig, romanc en l’entaforament. Allí percebo quant necessito d'Ell i Ell s'oculta de mi perquè jo no estic corregit.

Com més alt m'elevo, major és la revelació, i més disminueix l’entaforament. Si tan sols queda el 10% de l’entaforament, llavors patiré molt més dintre del 10% del que patia quan estava en el fons i el 99% estava amagat de mi. Amb la força del 90% de la revelació, la meva “impuresa”, que és gairebé estèril, em sembla terrible, perquè ara veig la meva mancança. Així doncs, el nivell d’entaforament disminueix, però la sensació de la maldat creix fins que arribem a la revelació completa.

(Extret de la tercera part de la lliçó diària de Cabalá del 9 de juny 1020, Introducció a l'estudi de les deu Sefirot).

Els xiquets viuen en la seva pròpia naturalesa

La Cabalà: La ciència més interior

Pregunta: Si els Cabalistes desitjaven parlar-nos sobre el Món Superior, llavors, perquè el descriuen usant les paraules del nostre món i d'aquesta manera ens confonen?

Resposta: Els Cabalistes es comuniquen amb nosaltres en “el llenguatge de les branques.” La ciència de la Cabalà està escrita per a aquells que tenen un punt en el cor, és a dir, les persones que anhelen revelar l'espiritualitat, el món Superior. Ells no saben què és però, no obstant això, aspiren a revelar-lo.

Pots agafar un llibre de Cabalà i llegir-lo com si llegissis sobre alguna cosa que existeix en aquest món. Però, en fer-ho, tracta d'imaginar constantment que el que sigui que estàs llegint existeix en el Món Superior en la forma de forces i propietats, recepció i atorgament, i res més. Això és pel que Baal HaSulam defineix cada paraula del nostre món en proveir el seu significat en el Món Superior.

Si jo aspiro a veure aquesta imatge, llavors, on està? No està enlloc en els cels; està dintre de mi. Un llibre cabalístic parla sobre les meves forces internes, sobre el món dintre de mi. En general, el llibre només parla sobre mi; tot existeix dintre de mi: persones i animals, el sol, la lluna, i els Partzufim espirituals.

Però quan imagino tot això dintre de mi, a més he de desitjar que la Llum vingui i corregeixi aquesta imatge dintre de mi, que em deixi veure i sentir aquestes forces d'amor i d’atorgament. Jo desitjo revelar no només aquest atorgament, sinó també la força que ho governa tot: el Creador.

Per a aconseguir-lo, haig d'imaginar que les persones que m'envolten en aquest món també existeixen dintre de mi. No hi ha res més; tot són, senzillament, les meves forces internes. Comença imaginant que ara et connectes amb totes aquestes persones, és a dir, amb totes aquestes forces dintre de tu. Quan comences a treballar constantment amb el llibre d'aquesta manera, aquest et dirigirà cap a l'atorgament. D'aquesta manera despertaràs la imatge real i l'atrauràs cap a tu. Això és anomenat “atreure la Llum que Reforma.”

Un llibre Cabalista no només ens ajuda a revelar el que existeix dintre de cadascun de nosaltres, també ens ensenya com aguditzar la nostra visió de manera que revelem tots els mons, l'univers sencer, i tota la realitat dintre de nosaltres. No hi ha res fora. Per això la Cabalà s’anomena ciència interna.

(De la tercera part de la lliçó diària de Cabalà, Introducció a l'estudi de les deu Sefirot, del 7 de juny de 2010).

El treball per a clarificar el nostre desig

Pregunta: Com pot una persona comprovar quant ha avançat de lliçó a lliçó?

Resposta: He de treballar activament a anar clarificant el meu avanç; de fet, el progrés depèn d'aquests exàmens interns. Què vull? És pel meu propi bé o pel bé de l'atorgament? Estic connectat amb els amics en aquest aspecte? Els necessito o no? Treballo partint d'un desig egoista o de la intenció d'atorgar, des del costat del Creador o del de la criatura, per sobre del meu egoisme, o dintre d'aquest? Tot l'avanç es basa en aquesta autoanàlisi.

És possible que després d'una bona lliçó, aquests aclariments em revelin el meu mal estat, però aquestes seran més precises, el que significarà que estic avançant! Tots els dies hauria d'obtenir un simple resultat: demà hauria d'arribar a la pròxima lliçó amb un desig més clar. Si tinc un desig o no el tinc, és irrellevant, perquè ve donat des de dalt. No obstant això, s'ha arribat a definir millor aquest estat?

Possiblement, aquesta anàlisi em durà a un atzucac on tot es torna confús i nebulós. Però això també indica una major lucidesa i claredat. La Llum que m'arriba durant la classe em proporciona definicions: que siguin positives o negatives és irrellevant. Aquestes definicions em permeten realitzar una anàlisi més refinada i precisa amb la finalitat d'avaluar-me a mi mateix, al meu estat, en relació amb el Creador o a la meta – en totes les direccions.

D'aquesta manera, la Llum afecta al desig: quan l’il·lumina, veig més en ell. Fins i tot si deixo de ser crític, i de cop i volta em torno totalment confús i desconcertat, a això també se li denomina veure "més." Aquestes situacions també brinden graus de comprensió.

(Extret de la primera part de la lliçó diària de Cabalà, el Zohar, del 2 de juny de 2010.)

La imatge hologràfica de l’ànima

El Creador exigeix que les nostres ànimes s’uneixin. El distanciament entre nosaltres i sentir-nos com a estranys constitueix una corrupció total. La correcció rau a percebre’ns a nosaltres mateixos com les parts d’un cos únic. Però no és suficient percebre’ns com a parts d’un organisme que treballa unit.

Jo haig d’integrar-me en tots, ells s’han d’integrar en tots els demés i així fins a l’infinit! És com una imatge hologràfica on cada element conté a totes les altres en si mateix.

Encara no ho podem imaginar sensorialment, perquè som oposats a aquesta imatge. Dins de nosaltres, el trencament dels vasos va donar com a resultat la sensació d’estar separats l’un de l’altre. Ni tan sols podem entendre com seria possible incorporar-nos als demés: que no existeixi un “jo” que s’uneixi als demés i es converteixi en un tot únic.

Quan els nostres punts en el cor s’uneixen, aquesta realitat il·lusòria de cossos físics s’esvaeix; solament els nostres desitjos romanen. Com més apropiadament cadascú de nosaltres intenti imaginar la nostra unificació, més a prop estarem de la veritable imatge de la realitat que és l’única que existeix. Només hem d’apropar-nos i revelar-la. D’aquesta manera és com, gradualment, ens anem guarint de totes les il·lusions materials que ens envolten.

De la primera part de la lliçó diària de Cabalà, El Zohar, del 30 de maig de 2010.

(Traduït per Ángeles Plaza.)

Tenim el mètode que necessitem en el Món

“Veure és creure”

És així? La ciència ara ens confirma el que la Cabalà ha estat dient durant segles: hi ha molt més en la percepció que allò que els nostres sentits ens mostren.

En els anys 60, el Professor Paul Bach-y-Rita va revolucionar els camps de la neurobiologia i de la rehabilitació, introduint el concepte de “substitució sensorial”. Explotant la plasticitat del cervell o la seva capacitat d'adaptació, va ajudar a pacients cecs a usar el sentit del tacte per a obtenir la informació ambiental percebuda normalment per la visió. Es va usar un elèctrode, connectat a la llengua d'un pacient cec, per a retransmetre estímuls externs cap al cervell, que llavors “va traduir” els estímuls del tacte com a visuals, permetent al pacient cec “veure”.

El secret darrere d'aquesta fantàstica operació pot ser resumit per les famoses paraules de Bach-y-Rita, “Veiem amb el cervell, no amb els ulls”. Amb aquesta convicció, va promoure un camp d'investigació que pot ajudar als minusvàlids a compensar òrgans sensorials danyats, usant els altres òrgans sensorials funcionals. Va dir, simplement, que els nostres sentits són intercambiables. Aquesta línia de raonament està recolzada per altres dades, com ara “L'efecte de McGurk”, el qual mostra que la nostra comprensió de la paraula prové d'una combinació d'informació auditiva i visual. En altres paraules, la nostra percepció visual és, en part, responsable del que escoltem, el que suggereix que el nostre cervell de vegades interpreta la informació visual com a informació auditiva.

Nous experiments en progrés estan examinant el paper de la visió en la percepció d'olors (per exemple: imaginar un filet deliciós quan es té febre i no es pot olorar gens, provoca que la boca es faci aigua, perquè “veiem” la seva deliciosa olor). A més, hi ha hagut molts individus amb capacitats “especials”, que també donen suport a la idea que la nostra percepció sensorial no pot estar tan confiada als nostres sentits com pensem. Un exemple famós és el de la russa Rosa Kuleshova, una dona gairebé cega que era capaç de veure amb els seus dits, o sigui que, amb els ulls coberts, podia llegir periòdics impresos i identificar colors usant els tous dels seus dits, a través de la seva “dermovisió”.

Una nova manera de percebre
La Cabalà, la saviesa que es dedica a l'estudi i la investigació de la percepció de la realitat com un mitjà per a aprofundir i enfortir els llaços amb la força general de la Naturalesa, ens diu que els exemples anteriors no són tan sorprenents. De fet, com explica el gran cabalista del segle XX, el Rabí Yehuda Ashlag, cadascun dels nostres cinc sentits, incorpora tots els altres, la qual cosa significa que cada sentit capta parcialment el que els altres perceben. Per tant, si una persona perd algun dels seus cinc sentits, aquest és compensat parcialment pels sentits restants.

Això no vol dir que una persona cega literalment serà capaç de veure, sinó que els altres sentits li ajudaran a vèncer la pèrdua, proporcionant fragments d'informació que alguna vegada li van ser transmesos pel sentit de la vista. És a dir, que podem “veure, escoltar, olorar, assaborir i palpar” en certa mesura amb qualsevol dels nostres sentits.

I com mostra l'exemple de Rosa Kuleshova, aquesta capacitat està més desenvolupada en algunes persones, encara que en el passat -abans que els nostres sentits fossin entumits pel món sorollós i artificial inventat per l'home-, tots nosaltres teníem aquestes capacitats. Llavors, Paul Bach-y-Rita tenia raó, dient que nosaltres veiem en realitat “amb el cervell” i no “amb els ulls”?
Segons la Cabalà, si la ciència segueix sondejant el camp de la percepció, descobrirà que el nostre cervell és només un detector mentre que, en realitat, la percepció no ocorre en el cervell, sinó fora d'aquest, en el que es diu “el desig” o “la voluntat”.

Què és la voluntat? És la nostra essència espiritual, que no ocupa lloc, ni té relació alguna amb el nostre cos físic. És a dir, existeix completament més enllà de la matèria corpòria, i és aquí on tota la nostra percepció es realitza: en el nostre desig.

Percepció infinita
Però hi ha més. Resulta que tot el que percebem “amb els nostres cinc sentits” comuns -el gran món que veiem (i escoltem, palpem, olorem i assaborim) al voltant de nosaltres- és només una part diminuta del que realment existeix i que som capaces de percebre. Es tracta d'una percepció molt limitada que només ens permet percebre el món físic i sostenir així l'existència física dels nostres cossos.

No obstant això, la nostra essència espiritual, aquest sentit espiritual, té un potencial infinitament major: com es troba més enllà de la realitat corpòria, pot percebre una riquesa infinita de “colors, olors, sons, gustos i sensacions” espirituals, incorporis. Però per a assolir-lo, hem de desenvolupar-lo primer, en nosaltres. Llavors, a més del “nivell bàsic” de percepció de la nostra realitat comuna, seguirem descobrint capes addicionals i majors d'una realitat més àmplia, la realitat espiritual i el Centre de Control del nostre món.

Llavors, com es fa? Com és possible percebre aquesta realitat “més elevada”? Podem fer-lo solament canviant la nostra postura o actitud envers a la vida. La Cabalà explica que en realitat, gens canvia fora de nosaltres. L'única cosa que canvia som nosaltres mateixos. De fet, l'única cosa que mai percebem és la constant i immutable influència de la força general de la Naturalesa, una força que desitja donar-nos plaer, però que nosaltres percebem dintre dels nostres desitjos sempre canviants.

Per tant, els diferents graus de semblança dels nostres desitjos a aquesta força de la Naturalesa, són els que indueixen l'alteració del quadre del món “extern”, dintre de nosaltres. En altres paraules, mentre més ens semblem a la força de la Naturalesa, volent i atorgant a uns altres com ho fa ella, més sentim aquesta força i més àmplia, rica, i harmoniosa experimentem la realitat que ens envolta. Però mentre els nostres desitjos i actituds romanguin oposats (egoistes) a aquesta força (altruista), l'única realitat que experimentarem serà l'actual: en profunda crisi i desequilibri. En conclusió, està en les nostres mans decidir quin dels dos camins desitgem seguir-ne. Els cabalistes -qui ja han arribat a la percepció del regne espiritual-, ens recomanen en poques paraules: “Prova i veuràs” la delectació plena, eterna i infinita destinada per a nosaltres.

Publicat en el Periòdic “La voz de la Cabalà”, edició 7.

La força interna de la Bíblia

QUÈ ES NECESSITA PER A CREAR EL LLIBRE MÉS POPULAR DE TOTS ELS TEMPS? APARENTMENT REQUEREIX DESCOBRIR UN MÓN ON NO EXISTEIXEN LES PARAULES...

Moisés, qui sota inspiració divina va escriure els fonaments de la Bíblia, va ser trobat per la filla de l'antic governant egipci, el Faraó, en un pessebre de papir a la riba del Nil. Va ser criat en la casa del Faraó i com a príncep, va tenir accés a tot el que qualsevol pogués desitjar. Fins que un dia, va decidir embarcar-se en el viatge que ho va dur a descobrir el Món Superior.

Va descobrir que aquest no era un lloc físic sobre la terra, sinó un món intern de sensacions completament noves i meravelloses, inabastables pels nostres cinc sentits tradicionals.
Quan diem “un món”, la imatge que probablement ens ve a la ment és un ampli espai físic ple d'objectes, plantes, animals i persones. No obstant això, el Món Superior és percebut per mitjà de la interioritat de l’ésser humà, on un es connecta amb les forces que propulsen la realitat anomenada “el nostre món”, a través dels nostres cinc sentits. I en el punt més alt del Món Superior, un descobreix que totes aquestes forces es connecten a una única i abastadora Força Superior anomenada “Llum Superior”.

PARAULES PER A DESCRIURE EL MÓN ESPIRITUAL
La Bíblia és encara avui dia el llibre més famós que mai ha estat escrit, encara que va ser concebut fa milers d'anys. El seu veritable contingut i propòsit jeu en el vocable Torà (en hebreu: Ohr – Llum i Horaa – Instrucció) que ens indica que el llibre és, de fet, un manual per a arribar a sentir la Llum del Món Superior que Moisés va descobrir.

Però com que en el món espiritual no existeixen paraules, la Torà ha d'utilitzar termes terrenals per a descriure'l. Com, si més no, poden les nostres paraules corrents descriure el Món Superior? La Cabalà explica que les forces espirituals governen i dirigeixen tots els esdeveniments del nostre món, de manera que cada força del Món Superior té la seva pròpia representació i manifestació en el nostre món. Aquestes forces es diuen “Arrels”, i les seves manifestacions en el nostre món es diuen “Branques”. Per això, el llenguatge utilitzat en la Torà es denomina “El Llenguatge de Branques”.

És a dir, quan Moisés va voler descriure algun fenomen espiritual, el va denominar per la seva branca manifestada en el nostre món. Per exemple, usava la paraula “pedra” per a denominar la força espiritual que en el nostre món es manifesta en forma de pedra. Així, la paraula “pedra” no es refereix a la pedra que nosaltres coneixem, sinó a la seva arrel espiritual.
Igualment, cada paraula en la Bíblia descriu esdeveniments del Món Superior. I quan es llegeix tenint això en ment, li donem al llibre l'ús que el seu autor pretenia: servir com a guia per a qui s'embarca en el camí del descobriment espiritual.

QUAN LES PARAULES PERDEN EL SEU SENTIT
A mesura que va anar passant el temps, el veritable significat cabalístic de la Bíblia es va anar oblidant. En comptes de ser llegit amb la finalitat de penetrar el Món espiritual i arribar a sentir la Llum Superior, la manera popular de llegir-lo era com la d'altres llibres que tracten temes del nostre món, com ara les relacions entre les persones, ensenyaments morals, consells per a resoldre i organitzar els nostres assumptes mundans, o com si fos simplement una narració històrica. Aquestes interpretacions del text són incorrectes, ja que el llibre va ser escrit en el Llenguatge de les Branques, i només tracta allò relacionat amb el Món Superior.

No obstant això, existeix evidència arqueològica que els esdeveniments històrics que es descriuen en la Bíblia realment van ocórrer en el nostre món. Potser els cabalistes sostenen que cap d'aquests fets ha ocorregut? Justament el contrari: ells ens ajuden a comprendre per quins tots aquests havien d'ocórrer també en el nostre món.

Per tant, cada objecte i cada esdeveniment d'aquest món s'originen i són dirigits per les seves arrels espirituals. Per aquest motiu cada objecte espiritual ha de manifestar-se també en el nostre món. És a dir, a pesar que la Bíblia solament descriu i es refereix al Món Superior, els esdeveniments corresponents també han d'esdevenir en el plànol terrenal.

LLEGIR CORRECTAMENT LA TORÀ
Tot i així, els cabalistes consideren els objectes i els successos espirituals -les arrels- infinitament més importants que les seves conseqüències materials. Expliquen que un cabalista amb l'excepcional abast espiritual de Moisés, seria incapaç d'escriure ni una sola paraula amb el simple propòsit de parlar-nos d'història o d'ètica. Ens ensenyen que Moisés tenia una sola meta en la vida: revelar el Món Superior a la humanitat per tal d’ajudar-nos a percebre'l com ell ho va fer, arribant així, a la meta més elevada de la nostra existència.

Per aquest motiu la manera correcta de llegir la Torà és tenint present el fet que cada paraula es refereix a una força espiritual que es troba en el Món Superior. Llavors, un comença gradualment a connectar-se amb aquestes forces i a percebre-les, tal com ho va fer Moisés.
Les persones que ja han desenvolupat l'habilitat de percebre el Món Superior es diuen “cabalistes”, i quan llegeixen la Torà no visualitzen successos històrics ni ensenyaments morals. En canvi, perceben clarament com les forces espirituals ens governen a nosaltres i a tot el que ens envolta, i com tot s'uneix finalment en la plena i infinita Llum Superior.