Planta’t en terra fértil i creixeràs

Una persona no creix pel seu propi esforç, sinó a causa de la influència de l'entorn. Per a adquirir això, ha d'interactuar amb el grup en una forma espiritual efectiva.

Una persona desitja que el grup li fertilitzi amb l'amor als altres, en proximitat, i el connecti amb tot el que està per fora de l'egoisme. Aquest “més enllà de l'egoisme” té a veure amb una realitat més important que el “Dintre de l'egoisme”.

Només després d'aquest càlcul, quan l'entorn es torna més important per a mi que el jo, puc començar a absorbir les seves forces de la vida, en lloc de tancar l'atenció en mi mateix. I llavors, començo a créixer.

Aquest treball és duu a terme sense aturades. Constantment sorgeixen noves Reshimot (gens espirituals d'informació, registres), desitjos i pensaments en una persona. Ha de ser capaç de manejar cada segon, contínuament tornar a l'anàlisi i la realització del que realment importa: externalitat o internalitat.

És vital adherir-se als textos cabalísticos, al Mestre i al Grup. Tal com els cabalistas ens informen, aquests instruments calibren a una persona correctament. Després, amb la seva ajuda, pot elevar-se per sobre de si mateix, per sobre del càlcul dirigit al benefici personal.

En cultivar-se dintre de la llavor de l'atorgament, una persona entra en el ventre del superior, “es posa sota la seva influència, i se sotmet a la seva força, al seu programa i propòsit”. En pertànyer als seus únics pensaments i desitjos, ells s'anul·len. Aquesta és l'única manera d'evolucionar: com una llavor en el sòl i un embrió en el ventre de la mare. Un ha d'anul·lar-se davant l'entorn perquè li pugui afectar lliurement. Aquesta és la llei espiritual del desenvolupament.

Així, a poc a poc, aclarim per nosaltres mateixos el que és el món espiritual en comparació al món material. Adquirim una propietat gran i creixent d'atorgar per damunt del nostre desig egoista, ens formem com un embrió, brollem com un plançó, i finalment ens convertim en un arbre que durà el fruit de l'atorgament.

La funció d’un cabalista

Un cabalista té dues funcions: una relacionada amb el Creador i l'altra relacionada amb els éssers creats. En molts casos, aquestes funcions estan interconnectades i una afecta a l'altra, però segueixen sent dues missions diferents.

En la funció relacionada amb el Creador, un cabalista fa un tipus especial de treball dintre del sistema al qual pertany. Allí està connectat amb els cabalistes de totes les generacions, qui habiten en aquest sistema com ànimes corregides. Ell comprèn la seva assignació en l'arrel de la seva ànima, en el lloc al qual pertany dintre del sistema. En descobrir al Creador, ell Li delecta.

En la funció relacionada amb els éssers creats que encara no han arribat a la realització individual, el cabalista, en la mesura de les seves habilitats, comparteix el seu coneixement de la saviesa de la Cabalà i els ajuda a arribar al sistema superior, a entrar de manera conscient, i a prendre part en la correcció.

Per a assolir això, els cabalistes escriuen llibres. Un llibre és una revelació. Cada generació necessita nous llibres ja que amb cada nova encarnació, les ànimes vénen renovades. Elles es caracteritzen per un major egoisme i un nou tipus de percepció. A més, àdhuc en el nostre món físic, les condicions per a revelar al Creador també estan canviant.

Per tant, els cabalistes han de seguir millorant el mètode de la Cabalà. Aquest és el mateix mètode que li va ser revelat per Adam, però en cada generació, ha d'adaptar-se als desitjos col·lectius. A mesura que creix el desig, les condicions entre el Creador i nosaltres canvien, i sobre això és del que escriuen els cabalistas.

Quan intentem penetrar en la profunditat dels textos cabalístics, veiem que no són només lletres i paraules, sinó que és un mecanisme que treballa sobre nosaltres en aquest moment. El text és un programa que se li col·loca a una persona perquè treballi amb el seu desig, de manera que comenci a relacionar-se amb el sistema superior. A partir d'aquest moment és quan la persona es converteix en part del mateix.

A través del llibre, un cabalista els passa als estudiants la manera com construir la intenció, com actuar i com interconnectar-se. És més, passa al llarg de la força interna del sistema espiritual. Entra en la persona mentre està llegint, però solament li afecta sota la condició que aquesta persona desitgi canviar per a ser com el cabalista, les paraules del qual està llegint, i desitgi penetrar en el text per a revelar allò que se li està descrivint.

(Del llibre Cabalá para principiantes: “¿Quién es un cabalista?” del 13 de desembre de 2010.)

No esperis un senyal decisiu

Acostar-se als altres significa portar els seus desitjos i pensaments més a prop de tu, de manera que puguis sentir-los com els desitjos dels teus propis fills. De la mateixa manera, tot el món ha de passar a ser important per a mi com si fossin tota la meva família.

Llavors sentiré aquesta connexió “familiar” cada vegada més, fins que comenci a sentir que són part meva i, molt més que això, que de fet ells són jo! Aquest és un problema netament psicològic.

En la mesura que m'acosto més als altres, sento la força que ompli l'espai entre nosaltres. És allí on el Creador es revela. Mentre més interessat estic per cada persona en el món, més m'acosto al Creador i tinc més possibilitats de revelar-lo a Ell.

No obstant això, si rebutjo als altres i a l'oportunitat d’apropar-me a ells, envoltant-me dels meus interessos egoistes, llavors em tallo a mi mateix i als altres del Creador, de l'abundància i de la bondat. Per tant, evoco tota la maldat i el patiment del món.

Si les persones no comencen a utilitzar la ciència de la Cabalà, llavors començaran a separar-se els uns dels altres, i això inclou tant la separació entre individus com entre nacions senceres. Llavors la foscor entrarà en les persones, sent molt més poderosa del que és ara. El Creador s'allunyarà de nosaltres cada vegada més, fins que Ell arribi al senyal decisiu, és a dir, quan comenci una guerra mundial. Tot depèn solament de com de prop o de lluny es troba aquesta força superior. El seu distanciament portarà totes les explosions, catàstrofes, epidèmies i guerres, incloent una guerra mundial.

Ara com ara estem simplement en “exili” (la pèrdua de la sensació del Creador). Ell està molt prop de nosaltres i deliberatament està acostant-se cada vegada més per a revelar-nos la connexió global del món. Encara no és massa tard. Hem d'entendre que som responsables de dur-li aquest coneixement a tot el món, i en aquest sentit tot depèn del nostre desig.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 13 de gener de 2011, “La qualitat de la saviesa oculta, en general”)

El grup és el lloc on ens reunim

Pregunta: Si s'avança només en virtut de l'entorn, llavors, quan vindrà la nostra pròpia elecció de la nostra pròpia intenció altruista, Lishmà?

Resposta: Hem d'arribar a la perfecció, i aquesta conté dos paràmetres:

1. D'una banda, sóc independent i igual al Creador de totes les maneres
2. D'altra banda, sóc semblant a Ell en tots els sentits. En aquest cas, jo sóc independent i perfecte.

Resulta que la independència i la perfecció han d'unir-se i portar-me a l'estat final. Però, com pot la independència i l'equivalència coexistir? Com puc arribar a la perfecció per mitjà de l'elevació d'aquestes dues qualitats, les quals són oposades la una de l'altra?

Per fer-ho possible, el Creador va haver d'afegir un tercer factor als dos ja existents (Ell i jo). Aquest tercer factor serà el lloc de la nostra trobada, el lloc de la revelació. És on revelaré el meu jo independent i el Creador oposat a mi.

És necessari crear un “territori” on podrem ser socis, oposats però iguals i units. Aquest territori s’anomena la suma de les ànimes, la Shejinà, Màljut. Després del trencament, tant nosaltres com el Creador ens vam trobar fora dels límits de la suma de les ànimes, i ara hem de trobar-nos allí.

Ho fem en la mesura que siguem capaces de participar en aquest procés i revelar un a l'altre.

Per això la creació va ser trencada. Es va trencar en moltes parts diferents, que són el grau d'independència de la creació, és a dir, la seva separació i despreniment del Creador.

Hem d'utilitzar aquesta situació, que és la raó per la qual Baal HaSulam escriu que hem de mantenir la singularitat de cada persona. Després de tot, mai serà duplicada en els altres. Cada persona ha de ser independent i especial.

Però, d'altra banda, hem de donar a cada persona l'oportunitat i ajudar-li a arribar a l'equivalència de forma amb el Creador. Per mitjà de la seva singularitat, al tenir una combinació irrepetible de qualitats i de desitjos, una persona les desenvolupa amb la finalitat de dirigir-les cap a l'atorgament. Així és com s'arriba a l'equivalència amb el Creador.

Aquesta similitud s'actualitza a través de la unió amb els altres. Per què no es fa a través de la unió amb el Creador? És amb la finalitat de preservar la independència. Quan es treballa davant el Creador, una persona s'anul·la, mentre que en relació amb el grup, ell pot jugar el paper decisiu, similar al del Creador.

El lloc de la nostra trobada és el territori del grup, que va ser creat artificialment i es divideix en parts. Allí arribem en la línia del mig i ens unim. Allí hem d'actualitzar el Zivug de HaVaYaH i Elokim, la unitat del judici i la misericòrdia.

No obstant això, si una persona no pensa sobre aquests tres elements –ell i el Creador, unint-se en el grup–, llavors ell imagina incorrectament la realització de l'objectiu de la creació que li espera.

(De la 1a part de la lliçó diària de Cabalà del 12 de gener de 2011, Escrits de Rabash.)