ÉS CERT QUE ÉS UN DELS LLIBRES MÉS FAMOSOS I MISTERIOSOS QUE MAI HAN ESTAT ESCRITS PERÒ, QUI SAP DE DEBÒ PER A QUÈ EXISTEIX, COM “ES FA SERVIR” I QUÈ ÉS EL QUE ENS ENSENYA?
La saviesa de la Cabalà ens ensenya que el Creador va crear un desig general dintre del qual es va desenvolupant tota la Creació futura.
Aquest únic desig abasta una immensa quantitat de desitjos particulars que estan interconnectats entre si en un sol sistema anomenat “Adam HaRishón” (El Primer Home) o, en termes cabalístics, L'Ànima Col·lectiva.
Després, i conforme al Pla de la Creació, el Creador començà a arruïnar les relacions entre les diferents parts d'aquest únic desig i aquestes començaren a perdre la connexió que hi havia entre elles en el seu estat inicial. Com en un cos malalt, els òrgans del qual perden el seu funcionament recíproc, també les peces de l'Ànima Col·lectiva perden la seva interconnexió fins que es troben en un desequilibri total. Igual que una malaltia en el nostre món es reconeix per senyals de desequilibri com ara que pugi la febre o que canvie la composició química de la sang, així es veuen les indicacions de malaltia en el nostre “cos general”.
Per què el gran pla del Creador havia d'afectar-nos d'aquesta manera? Per què va haver necessitat de crear una “malaltia” en el nostre “cos col·lectiu”? Doncs, no hi havia una altra manera de fer-ho, havíem de reconèixer que el nostre cos estava malalt; arribar a sentir el dany abans que poguéssim portar-li salut.
Així és com va ocórrer que aquesta malaltia o, el deteriorament de les nostres relacions, es desenvolupà en el nostre estat inicial, i nosaltres ens començarem a sentir menys i menys connectats entre tots. Aquest procés ocorre en 125 graus de desintegració, des de l'estat Infinit, on tots nosaltres estàvem units com un sol home amb un sol cor, fins que la connexió entre les ànimes s'esvaeix enterament.
AQUEST MÓN - REALITAT IMAGINÀRIA
Encara més, en el transcurs d'aquesta caiguda pels 125 graons, ocorre un dany encara més gran en un “lloc” anomenat “Parsà” i, conseqüentment, es forma una connexió negativa en el lloc on solíem estar connectats de manera positiva. Ara, cadascun vol aprofitar-se’n dels altres per al seu propi bé. El cos no mor així, sense més, sinó que es “devora” a si mateix, de forma completa.
El descens continua fins que perdem tota connexió entre nosaltres, no només la bona -la intenció de fer el bé als altres- sinó també les relacions dolentes -la intenció de rebre per a la nostra pròpia satisfacció. El resultat d’aquest despreniment i distanciament entre tots és un estat d'incongruència total amb el món espiritual.
Així és com arribem a sentir el que es diu “aquest món” o la “realitat imaginària”. Però si és imaginària, per a què la necessitem?, i, on està la veritable realitat? La nostra realitat va ser creada pel Creador per a donar espai a un “lloc” on puguem sentir-nos lliures i independents de l'existència del Creador, a la il·lusió que Ell no existeix i que nosaltres som al “seient del conductor”.
Aquesta maniobra ens permet arribar a entendre que hem de restaurar la connexió entre nosaltres. En altres paraules, l'ànima s'eleva des de l'estat que percep només el nostre món fins a l'últim grau en el qual ja es troba capacitada per a sentir l'estat Infinit conforme a la mesura de la correcció de la connexió entre nosaltres. És a dir, la recuperació i restauració de la unió entre nosaltres dóna com a resultat l’ascens!
LLIBRE DE L'ESPLENDOR - REMEI PER A L'ÀNIMA
I aquí és on s'estrena El Llibre del Zohar per a ajudar-nos. Aquesta obra va ser composta des de l'estat Infinit -a partir de la màxima unió entre les deu ànimes gegants de Rabí Shimon Bar-Yojai i dels seus alumnes-, des del grau 125. Per tant, en la mesura del nostre esforç d'imaginar-nos a nosaltres mateixos en el nostre estat (real) d'unió, connectats amb totes les ànimes, totes les parts de la Creació en conjunt, gaudirem més de l'estudi del Llibre del Zohar, ja que ens trobem en un estat de congruència amb el dels autors quan van escriure el llibre.
Per aquest motiu, per a obtenir el millor efecte possible de l'estudi del Llibre del Zohar, hem de sentir internament el desig de connectar-nos entre tots. No necessitem ser savis. Només hem de tenir present el fet que la connexió entre nosaltres és el que ens ajuda a arribar a allò que anhelem.
El Llibre del Zohar parla únicament de la connexió entre les ànimes. M’explica LA MEVA relació amb el sistema general anomenat “Adam”, amb la resta de les ànimes. M'ensenya com relacionar-me amb elles per a reconnectar-les al sistema reparat, i com les transformo, per tant, en una Creació bona i sana.
Això és l'única cosa de què parla el Zohar. I jo (cadascun de nosaltres) em trobo aquí sobre la Terra per a realitzar aquest acte de restauració i de recuperació per a tots.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada