Quatre etapes de revelació

SI LA FORÇA DE LA NATURALESA ÉS REALMENT BENÈVOLA I ÉS L’ÚNICA FORÇA EN L’EXISTÈNCIA, PER QUÈ OSCIL·LEM ENTRE ALTS I BAIXOS EN LA VIDA I PER QUÈ HI HA TANT DE PATIMENT EN EL NOSTRE MÓN? NO HAURÍEM D’EXPERIMENTAR, EN CANVI, UNA JOIA INFINITA?

Un grup de persones observa un avió que vola en el cel. Per a alguns d’ells l’avió es veu com un petit punt negre en la distància. D’altres tenen binoculars que augmenten les dimensions de l’avió en diferents graus d’amplificació.

Un d’ells diu: “l’avió té quatre metres de llargària”. Un altre diu: “En són vint metres de llargària”. El tercer no té cap dubte que es tracta de mig metre, i així segueixen discutint mentre que cadascun d’ells està convençut que el que ell veu és la veritat.

Òbviament, aquesta discussió no afecta en absolut la veritable llargària de l’avió. Les diferències d’opinió es deuen simplement al fet que cadascú el veu amb les seves pròpies "lents".
En aquest exemple tant senzill i profund, el Rabash -Rav Baruj Shalom Halevi Ashlag- pretén demostrar-nos que la Realitat n‘és una. Que som éssers en desenvolupament i que, per tant, experimentem canvis interns que ens fan veure la realitat cada cop de manera diferent, com ho descriuen ben bé els nostres savis avantpassats amb la seva cèlebre frase, "El jutge no té res més que el que veuen els seus ulls".

Els Savis de la Cabalà ens ensenyen que l’únic que existeix fora de nosaltres és la força general de la Naturalesa, anomenada “Creador”. Aquesta força ens proveeix d’un amor i d’una abundància il·limitats i incondicionals. Però, si aquesta força es tan benèvola i és l’única força que existeix, per què oscil·lem entre alts i baixos en la vida y per què hi ha tant de patiment en el nostre món? No hauríem d’experimentar, en canvi, una joia infinita?

Resulta que aquestes emocions diferents es deuen a que aquesta força única -el Creador- està oculta als nostres sentits corporals i, per tant, hem de descobrir-la abans que puguem experimentar-la com a bona.

CÓM DESCOBRIR AL CREADOR?
Perquè aquesta força es reveli en la nostre vida com a benèvola, l’home ha de passar per quatre etapes de desenvolupament en les quals aprèn a avaluar el seu avanç espiritual en base a dos criteris: en l’habilitat de veure que el Creador és l’única força a l’existència i en la mesura en què ho pot experimentar com a bo.
En cadascuna de les quatre etapes que travessem en el nostre sender espiritual, se’ns obre una capa més profunda e interna de la realitat. En les primeres dues etapes -“etapes d’ocultació”-, el Creador està ocult. En les dues etapes posteriors -“les etapes de la revelació”-, el Creador ja es troba revelat a l’home. La transició d’ocultació a revelació s’anomena “l’ingrés en el Món Espiritual”.

PRIMERA ETAPA DE DESENVOLUPAMENT
Una persona que encara no sent la necessitat de relacionar-se amb el Creador, es troba en un estat d’indiferència al respecte. Viu en total despreniment d’aquest malgrat no tenir consciencia del seu estat.
Quan desperta en l’home el desig de saber per què i per a què viu, comença a apropar-se a la saviesa de la Cabalà i aprèn, mitjançant aquesta, com avançar cap a la resposta sobre el sentit de la vida. Així és com entrem en la primera etapa de desenvolupament espiritual anomenada “doble ocultació”.

LA BARRERA
En aquesta etapa, experimentem dues formes d’ocultació que afecten la nostre realitat de la manera següent:
1. el Creador no existeix, tot el que ens esdevé es pura casualitat, producte de la naturalesa o d’un destí cec.
2. el Creador, si és que existeix, no és una força benèvola.

Si seguim avançant cap el descobriment del Creador, arribem a la segona etapa de desenvolupament anomenada “ocultació única”.El desenvolupament intern que passem per mitjà de l’estudi de la Cabalà ens revela coses que no havíem vist abans. Ens anem assabentant, paulatinament, que tot el que ocorre prové del Creador. Però, encara no arribem a veure que Ell és bondadós tot i que anhelem descobrir-lo i experimentar-lo d’aquesta manera. Per tant, aquesta etapa s’anomena “ocultació única” i el que sentim que ens impedeix veure que Ell és bo, ho anomenem “La barrera (interna)”.L’estudi de la Cabalà durant aquesta etapa ens condueix a anar enfocant i refinant la nostra petició per poder sentir al Creador com a bondadós. La resposta a aquesta demanda interna s’experimenta com l’obertura de la nostra barrera interna quan sortim del nostre món estret cap a un món vast i il·limitat -el Món Superior- o, en altres paraules, quan passem del món ocult al revelat.

LES ETAPES DE LA REVELACIÓ: TEMOR I AMOR
Després que ingressem en el Món Superior, descobrim una realitat totalment diferent. De sobte, descobrim que tot el que havíem experimentat en la vida era com un somni, comparat amb el que veiem i sentim ara, així com en el vers, "Estàvem com somiant" (Salm, 126:1). Els cabalistes anomenen aquesta etapa "Temor" perquè quan l’home arriba a veure l’Obra del Creador com a bona i a Ell com a bondadós, se sent temorós per no ser capaç de ser recíproc amb el Creador. Desprès, puja al nivell de "l’Amor" en què ja es troba la capacitat per correspondre, activament, a l’amor del Creador envers Ell.

AMOR INCONDICIONAL
En la primera part de l’etapa de l’amor, l’home arriba a descobrir el tracte del Creador com a bondadós, en tot el que es relaciona amb la seva vida personal, però encara no veu que el Creador sigui bo amb tota la humanitat. Per tant, aquesta època s’anomena "Amor condicional", doncs l’home no veu la bondat del Creador de manera absoluta. Per entendre aquest últim enigma del seu desenvolupament, l’home puja al pròxim i màxim grau anomenat "Amor incondicional".
En aquest grau, el més alt nivell espiritual, l’home descobreix que el Creador ha estat sempre bondadós, no només amb ell mateix, sinó també amb la resta dels éssers del món. Llavors, s’ompli d’un amor infinit cap el Creador i aconsegueix finalment l’anhelada adhesió a Ell.

(Traduït per Rosa Valls)