No colpegis l’ordinador; no està viu!

Pregunta: Com podem explicar que El Creador s’enfadi?
Si parlem de les constants lleis espirituals, per què en el llibre del Zohar El Creador es percep com si tingués qualitats humanes, com ara la ira, l’enveja, etc.?

Resposta: La Torà ens parla en el llenguatge humà, explicant-nos sobre el que nosaltres percebem i relacionem amb El Creador.
Sempre poso com a exemple l’ordinador. com ens irritem amb ell, tot i sabent que tan sols es tracta d’una barra de metall! Què en pot entendre aquest? Només compleix amb el que està indicat en el seu programa. Totes les seves accions són correctes.
I si prems una tecla incorrecta o no saps com ha de funcionar un programa, pots, amb irritació, donar-li milers de vegades a les mateixes tecles i, milers de vegades, l’ordinador et retornarà el mateix missatge d’error.
Ell no es com un home que pot canviar el seu comportament. L’ordinador no canvia, no està viu.
Però tu el tractes com a un home: “Per què no hem fas cas?!” M‘irrito en rebre contínuament la mateixa resposta.
Relacionem les nostres qualitats, és a dir, el nostre caràcter, amb el de l’ordinador desitjant que canvi perquè sigui com nosaltres. En realitat, som nosaltres els qui estem trencats i sempre canviem. L’ordinador no està trencat i, per tant, sempre es comporta de la mateixa manera i sempre té raó.
El mateix ocorre pel que fa al Creador. No parlem del Creador mateix, sinó de Bo-Ré (Vine i Veuràs; de la percepció del Creador per l’home.
L’home reconeix al Creador, l’imagina dins dels seus desitjos (els vasos de percepció, Kelim). I per això adjudiquem al Creador les mateixes reaccions i qualitats que ens caracteritzen a nosaltres.
Per això està escrit que la Torà parla en el llenguatge de l’home. Per explicar-nos quina ha de ser la nostra conducta correcta i ajudar-nos a canviar. Estem obligats a imaginar al Creador igualment canviant, encara que en Ell no hi hagi canvis.
Allò que és perfecte no es pot canviar. En cas contrari, no seria perfecte.
Adjudicant-li al Creador les nostres qualitats i valorant la seva, suposadament canviant, actitud vers nosaltres, podem veure’ns en dues manifestacions: com sóc per mi mateix, com em veig des de fora i com estic canviant, en un món canviant o constant.
Aquesta percepció dual, que ens permet imaginar que alguna cosa fora de nosaltres està canviant, és un gran regal del Creador! Perquè gràcies a això arribem a percebre dimensions diferents per entendre el món espiritual i per podem entrar en la seua percepció de manera lliure i independent.
Per això, la nostra percepció que la realitat existeix i canvia fora de nosaltres, és una veritable salvació respecte de l’empresonament cel·lular del nostre món (la sensació de claustrofòbia espiritual). Aquest és un punt fonamental que garanteix a la creatura l’oportunitat d’elevar-se per sobre de la seva creació, de convertir-se en humà: Adam, semblant al Creador.

(Extracte de la llicó per El llibre del Zohar, corresponent al 27 d’abril de 2010).
(Traduït per Rosa Valls.)