A través de la foscor, va prenent forma la redempció

Al començament dels nostres estudis de Cabalà, de vegades rebem tanta inspiració i tant d’entusiasme que ens delim i ens disposem a posar el món de cap per avall!

Altres vegades caiem en una insensibilitat total, no entenem res, com si estiguéssim enmig d’una espessa boira, i el món s’endinsa en la foscor.
És a dir, quan tinc contacte amb la Llum, hi ha vida dins meu. Tot just m’hi desconnecto, deixa d’il·luminar-me, llavors la foscor que m’envaeix s’assembla a la mort.
Després ve una altra etapa. Com que actuo (estudio, difonc la Cabalà, creo una connexió amb els amics), es construeix el sistema que comença a il·luminar-me fins i tot en els estats que no són del tot bons, quan per mi mateix no atrec la Llum.
És com una persona que està entre d’altres que sempre van a ajudar-la!
Aquest estat no és “el manament” que m’il·lumina en el moment que el compleixo, sinó que es tracta de “la Torà” que m’il·lumina sempre! (Hem d’oblidar-nos del concepte admès universalment sobre el “manament” i “la Torà”).
Fins i tot, si em trobo malament i estic confús, tinc un suport exterior que m’ajuda a mirar-me a mi mateix com des de fora i arribar a la conclusió que el que m’està passant no és terrible. Ja hem viscut aquesta situació i ja ens s’hem sortit.
La Torà (la Llum Circumdant del grup, de l’entorn) em defèn fins i tot quan no l’estudio, és a dir, quan no estic a prop de la Llum.
Quan ens apropem al Majsom, d’una banda, sentim una gran foscor, com la d’Egipte, però, de l’altra, tenim el recolzament de l’entorn, el qual ens ajuda a no desviar-nos del camí espiritual i evita que tornem a un estat totalment animal.
Entenc què significa aquesta foscor, la sento i entenc d’on prové i per què, què he de fer i com he d’unir-me al Creador.
D’aquesta foscor, m’arriba el manament del Creador, el qual ens demana que donem senyals de la nostra unió (“Mezuzot sobre les portes”), que preparem els atuells per la sortida d’Egipte i que escapem precisament a mitja nit...
Es tracta de la connexió amb la Força Superior que s’anomena la Torà, això és, la Llum que m’arriba encara que no hagi assolit l’estat del “manament” (la connexió personal amb el Creador que es diu “el dia”). D’aquesta manera avanço.
L’ocultació no és el mateix estat que experimento quan m’aïllo totalment i no entenc ni sento res, com els passa als principiants.
Després, la ocultació adopta unes formes especials. Comences a distingir-hi diferents matisos, qualitats, i comences a entendre com pots treballar-hi.
Com més avancem, més es revelen les formes de la foscor d’aquests espais buits. Aquests ens clarifiquen la forma de l’alliberament, l’altre costat del Majsom.
(Extracte de la lliçó del llibre Shamati, corresponent al 16 d’Abril de 2010.)
(Traduït per Ramon Cirera.)