El Creador confon a l’ésser humà posant obstacles constantment al seu camí espiritual.Alhora, els esdeveniments agradables ens confonen més que els desagradables. De sobte, apareixen algunes possibilitats extraordinàries, com ara: un èxit en els negocis, un viatge apassionant o diferents petites temptacions que canvien a cada moment.
Gràcies a això, comencem a descobrir que no tenim cap possibilitat de dirigir el nostre estat sense ajuda de l’entorn que s’anomena la “garantia mútua”.
Si no tinc suport global i comú —quan milers de persones a tot el món aspiren revelar El Creador sense parar esment a tots els obstacles que Ell posa a propòsit davant d’aquestes—, no podré passar les “49 contraportes” (obstacles que m’aparten de El Creador) i arribar a la contraporta numero cinquanta, on Ell i jo ens unirem (40 és la distància entre Maljut y Binà, i 10 és la meva estructura, en total 50).
Si no estic en connexió amb les persones que fan el mateix, llavors estic perdut, mai podré aconseguir la meta. El meu treball durarà diverses vides. Això, lamentablement, és el que succeeix amb la gent.
Avui dia, fins i tot la ciència convencional revela que els pensaments humans estan connectats entre si i, miraculosament, es transmeten d’un extrem del món a l’altre.
Els científics expliquen que la nostra naturalesa està organitzada de tal manera que ens obliga a pensar de manera síncrona. Però entenem que estem connectats entre nosaltres en una xarxa comuna d’ànimes i, per això, els meus pensaments i desitjos es transmeten als altres.
I més encara si aspirem a la meta espiritual. Amb aquest pensament, comencem a influir activament sobre els altres i s’estén sobre tot aquest sistema.
Aquesta intenció interna, més que un simple intercanvi de missatges electrònics, es denomina “la garantia mútua”.
La garantia mútua es produeix quan penso sobre l’espiritual, ho vull i estic desitjant que la resta també pensi sobre la mateixa meta: només llavors em salvaré de l’àngel de la mort!
Si ells no pensen sobre això, llavors, res no m’ajudarà. Mai no podré fer un càlcul correcte i em desviaré tot el temps. No tindré una base, una xarxa que uneixi, que em detingui dins d’aquesta, com una mare que manté en braços el seu bebè. Sense això, no podrem aconseguir la nostra meta!
Si ells no pensen sobre això, llavors, res no m’ajudarà. Mai no podré fer un càlcul correcte i em desviaré tot el temps. No tindré una base, una xarxa que uneixi, que em detingui dins d’aquesta, com una mare que manté en braços el seu bebè. Sense això, no podrem aconseguir la nostra meta!
(Extracte de la lliçó sobre el llibre del Zohar, corresponent al 7 d’abril de 2010).
Traduït per Joan Prieto
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada