L’únic argument és comprovar per si mateix

Si l’home, estant en la foscor, ja no sap què fer i desitja ascendir per a passar de l’estat de recepció a l’atorgament, llavors comença a atènyer la revelació. Ell passa a través del Majsom i per primera vegada es troba amb la Llum. Abans ell no tenia un exemple de com ocorria tot això.

Quan ja té aquest exemple, l’experiència del que ha ocorregut amb ell, llavors ho sentirà com la seva realitat, en comptes de simplement confiar en les paraules d’algú.

Però mentre que l’home no revela en si mateix el desig espiritual correcte (Kli) i no entra en contacte amb la Llum, és impossible demostrar-li gens.

Encara que els cabalistes escriuen les coses sàvies, l’home no té cap experiència espiritual. Ell comença des de zero perquè es tracta de quelcom que està per sobre de la nostra naturalesa i del límit d’aquest món.

En aquesta vida he de revelar un nivell d’existència que està per sobre de la mort: “el món per vindre”. I fins que tu no ho reveles, quins comprovants pots rebre?

Per a això necessites els desitjos corregits, la “visió” espiritual, és a dir, el revestiment de la Llum de Jojmà dintre dels desitjos de la recepció. Aquesta serà la única verificació.

Per això, la confiança en que la Llum Circumdant li corregirà és l’únic pretext que té l’home del perquè fa el que fa.

Ell confia que ha trobat el mitjà que li pot canviar, revelant-lo a la Llum. Això funciona com una força miraculosa (Segula) que es troba en els autèntics llibres cabalístics.

A través d’aquestos llibres, tinc un mitjà per aconseguir aquest estat superior —al qual de moment no hi puc accedir— i despertar des d’allà la influència sobre mi mateix.

Sobre això està escrit: “Vaig crear la inclinació al mal i vaig crear la Torà, el mitjà per a la seva correcció, perquè la Llum que es troba en ella retorna a la seva font”. Tot l'estudi és la realització d’aquesta oració.

Tot es fa només per a això: per a canviar-nos a nosaltres mateixos i, en els desitjos corregits, sentir altra vida, una nova dimensió.

(Extracte de la lliçó segons l’article Herència de la Terra de Baal HaSulam, corresponent al 6 d’abril de 2010).