Accés a l’origen de l’energia

Tota persona en aquest món està dirigida internament per dues forces: la força egoista i la força altruista. La força egoista atrau tot cap al propi interior, com cap al centre de la Creació, mentre que la força altruista ens permet atorgar cap a fora, a altres persones.

Encara que aquesta força es denomina altruista, és ben sabut que en els esquemes d’aquest món pot obrar solament de manera egoista. Encara que atorgui al meu proïsme, ho faig a fi d’aconseguir algun guany per a mi mateix, esperant un benefici. No tinc cap possibilitat d’atorgar sense cap motivació, sense “combustible”, o sigui, sense una compensació. Així és format l’home. Com una màquina que pot treballar únicament a base d’un combustible egoista; és a dir, esperant guany i benefici. No puc treballar com un motor etern, sense rebre de fora cap energia i satisfacció. He de rebre energia de fora, ja que no sóc com el sol que il·lumina per la seva pròpia llum.

Només el Creador està originalment dotat de l’atribut d’atorgament, és la seva naturalesa. Perquè el creat pugui atorgar sense benefici propi, ha de rebre del Creador el combustible —la sensació d’altesa del Creador. Aquesta és l’única possibilitat d’aconseguir l’atribut d’atorgament: usar el Creador com origen de l’energia que ho mou tot.

Aquest va ser el problema dels comunistes, dels socialistes, dels kibutz i de tots els estils altruistes, reparadors del món, que no entenen que en l’home no hi ha energia amb la veritable intenció d’obrar amb la fi d’atorgar, que no té el combustible per a realitzar aquesta idea.

Ningú no discuteix el fet que la vida seria més fàcil i més còmoda si tots fóssim altruistes. Tots estan d’acord que sense aquesta correcció, la humanitat arribarà a la seva destrucció. Però ningú no sap com dur-ho a terme... llevat dels cabalistes, ja que ells tenen l’accés a l’origen de l’energia.

Extracte de la classe sobre el diari “HaUmà”, 25.03.2010

(traduït per Ramon Cirera)