Els articles de Shamati no van ser escrits per Baal HaSulam com a obres en les quals l'autor verifica cada paraula. Aquests articles són el resultat de les seves converses durant menjars i reunions amb els alumnes, que Rabash (el seu fill i el seu primer alumne) escoltava i que després sortia fora i anotava.
Baal HaSulam no permetia anotar gens, ni tan sols durant les lliçons! Aquesta regla va existir durant tota la història de la Cabalà, arribant fins als nostres dies.
Cap cabalista, generació rere degeneració, va anotar mai ni una paraula durant l'estudi. Es prohibia escriure! ja que l'alumne rebia la Torà de manera “oral”, “de la boca” del mestre. Ell percebia conforme al que escoltava i ho assimilava.
Si anotes, no perceps. Quan escoltes, absorbeixes. Allò escoltat entra en els teus desitjos i qualitats. Això t'eleva.
Quan entris en l'espiritual, et recordaràs de cada paraula del que ha dit el teu mestre amb tots els detalls, fins al més petit: des de la forma en què va ho va dir fins al sentit més profund. En l'espiritual gens desapareix. Tota la nostra “pel·lícula” ja existeix i està passant davant de nosaltres.
Hem d'aprendre a viure, com més aviat millor, en un nou espai absolutament informatiu.
(Extracte de la lliçó sobre un article del llibre Shamati, corresponent a l’1 d'abril de 2010).
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada