“Veure és creure”

És així? La ciència ara ens confirma el que la Cabalà ha estat dient durant segles: hi ha molt més en la percepció que allò que els nostres sentits ens mostren.

En els anys 60, el Professor Paul Bach-y-Rita va revolucionar els camps de la neurobiologia i de la rehabilitació, introduint el concepte de “substitució sensorial”. Explotant la plasticitat del cervell o la seva capacitat d'adaptació, va ajudar a pacients cecs a usar el sentit del tacte per a obtenir la informació ambiental percebuda normalment per la visió. Es va usar un elèctrode, connectat a la llengua d'un pacient cec, per a retransmetre estímuls externs cap al cervell, que llavors “va traduir” els estímuls del tacte com a visuals, permetent al pacient cec “veure”.

El secret darrere d'aquesta fantàstica operació pot ser resumit per les famoses paraules de Bach-y-Rita, “Veiem amb el cervell, no amb els ulls”. Amb aquesta convicció, va promoure un camp d'investigació que pot ajudar als minusvàlids a compensar òrgans sensorials danyats, usant els altres òrgans sensorials funcionals. Va dir, simplement, que els nostres sentits són intercambiables. Aquesta línia de raonament està recolzada per altres dades, com ara “L'efecte de McGurk”, el qual mostra que la nostra comprensió de la paraula prové d'una combinació d'informació auditiva i visual. En altres paraules, la nostra percepció visual és, en part, responsable del que escoltem, el que suggereix que el nostre cervell de vegades interpreta la informació visual com a informació auditiva.

Nous experiments en progrés estan examinant el paper de la visió en la percepció d'olors (per exemple: imaginar un filet deliciós quan es té febre i no es pot olorar gens, provoca que la boca es faci aigua, perquè “veiem” la seva deliciosa olor). A més, hi ha hagut molts individus amb capacitats “especials”, que també donen suport a la idea que la nostra percepció sensorial no pot estar tan confiada als nostres sentits com pensem. Un exemple famós és el de la russa Rosa Kuleshova, una dona gairebé cega que era capaç de veure amb els seus dits, o sigui que, amb els ulls coberts, podia llegir periòdics impresos i identificar colors usant els tous dels seus dits, a través de la seva “dermovisió”.

Una nova manera de percebre
La Cabalà, la saviesa que es dedica a l'estudi i la investigació de la percepció de la realitat com un mitjà per a aprofundir i enfortir els llaços amb la força general de la Naturalesa, ens diu que els exemples anteriors no són tan sorprenents. De fet, com explica el gran cabalista del segle XX, el Rabí Yehuda Ashlag, cadascun dels nostres cinc sentits, incorpora tots els altres, la qual cosa significa que cada sentit capta parcialment el que els altres perceben. Per tant, si una persona perd algun dels seus cinc sentits, aquest és compensat parcialment pels sentits restants.

Això no vol dir que una persona cega literalment serà capaç de veure, sinó que els altres sentits li ajudaran a vèncer la pèrdua, proporcionant fragments d'informació que alguna vegada li van ser transmesos pel sentit de la vista. És a dir, que podem “veure, escoltar, olorar, assaborir i palpar” en certa mesura amb qualsevol dels nostres sentits.

I com mostra l'exemple de Rosa Kuleshova, aquesta capacitat està més desenvolupada en algunes persones, encara que en el passat -abans que els nostres sentits fossin entumits pel món sorollós i artificial inventat per l'home-, tots nosaltres teníem aquestes capacitats. Llavors, Paul Bach-y-Rita tenia raó, dient que nosaltres veiem en realitat “amb el cervell” i no “amb els ulls”?
Segons la Cabalà, si la ciència segueix sondejant el camp de la percepció, descobrirà que el nostre cervell és només un detector mentre que, en realitat, la percepció no ocorre en el cervell, sinó fora d'aquest, en el que es diu “el desig” o “la voluntat”.

Què és la voluntat? És la nostra essència espiritual, que no ocupa lloc, ni té relació alguna amb el nostre cos físic. És a dir, existeix completament més enllà de la matèria corpòria, i és aquí on tota la nostra percepció es realitza: en el nostre desig.

Percepció infinita
Però hi ha més. Resulta que tot el que percebem “amb els nostres cinc sentits” comuns -el gran món que veiem (i escoltem, palpem, olorem i assaborim) al voltant de nosaltres- és només una part diminuta del que realment existeix i que som capaces de percebre. Es tracta d'una percepció molt limitada que només ens permet percebre el món físic i sostenir així l'existència física dels nostres cossos.

No obstant això, la nostra essència espiritual, aquest sentit espiritual, té un potencial infinitament major: com es troba més enllà de la realitat corpòria, pot percebre una riquesa infinita de “colors, olors, sons, gustos i sensacions” espirituals, incorporis. Però per a assolir-lo, hem de desenvolupar-lo primer, en nosaltres. Llavors, a més del “nivell bàsic” de percepció de la nostra realitat comuna, seguirem descobrint capes addicionals i majors d'una realitat més àmplia, la realitat espiritual i el Centre de Control del nostre món.

Llavors, com es fa? Com és possible percebre aquesta realitat “més elevada”? Podem fer-lo solament canviant la nostra postura o actitud envers a la vida. La Cabalà explica que en realitat, gens canvia fora de nosaltres. L'única cosa que canvia som nosaltres mateixos. De fet, l'única cosa que mai percebem és la constant i immutable influència de la força general de la Naturalesa, una força que desitja donar-nos plaer, però que nosaltres percebem dintre dels nostres desitjos sempre canviants.

Per tant, els diferents graus de semblança dels nostres desitjos a aquesta força de la Naturalesa, són els que indueixen l'alteració del quadre del món “extern”, dintre de nosaltres. En altres paraules, mentre més ens semblem a la força de la Naturalesa, volent i atorgant a uns altres com ho fa ella, més sentim aquesta força i més àmplia, rica, i harmoniosa experimentem la realitat que ens envolta. Però mentre els nostres desitjos i actituds romanguin oposats (egoistes) a aquesta força (altruista), l'única realitat que experimentarem serà l'actual: en profunda crisi i desequilibri. En conclusió, està en les nostres mans decidir quin dels dos camins desitgem seguir-ne. Els cabalistes -qui ja han arribat a la percepció del regne espiritual-, ens recomanen en poques paraules: “Prova i veuràs” la delectació plena, eterna i infinita destinada per a nosaltres.

Publicat en el Periòdic “La voz de la Cabalà”, edició 7.