La imatge hologràfica de l’ànima

El Creador exigeix que les nostres ànimes s’uneixin. El distanciament entre nosaltres i sentir-nos com a estranys constitueix una corrupció total. La correcció rau a percebre’ns a nosaltres mateixos com les parts d’un cos únic. Però no és suficient percebre’ns com a parts d’un organisme que treballa unit.

Jo haig d’integrar-me en tots, ells s’han d’integrar en tots els demés i així fins a l’infinit! És com una imatge hologràfica on cada element conté a totes les altres en si mateix.

Encara no ho podem imaginar sensorialment, perquè som oposats a aquesta imatge. Dins de nosaltres, el trencament dels vasos va donar com a resultat la sensació d’estar separats l’un de l’altre. Ni tan sols podem entendre com seria possible incorporar-nos als demés: que no existeixi un “jo” que s’uneixi als demés i es converteixi en un tot únic.

Quan els nostres punts en el cor s’uneixen, aquesta realitat il·lusòria de cossos físics s’esvaeix; solament els nostres desitjos romanen. Com més apropiadament cadascú de nosaltres intenti imaginar la nostra unificació, més a prop estarem de la veritable imatge de la realitat que és l’única que existeix. Només hem d’apropar-nos i revelar-la. D’aquesta manera és com, gradualment, ens anem guarint de totes les il·lusions materials que ens envolten.

De la primera part de la lliçó diària de Cabalà, El Zohar, del 30 de maig de 2010.

(Traduït per Ángeles Plaza.)