Pregunta: Com pot una persona comprovar quant ha avançat de lliçó a lliçó?
Resposta: He de treballar activament a anar clarificant el meu avanç; de fet, el progrés depèn d'aquests exàmens interns. Què vull? És pel meu propi bé o pel bé de l'atorgament? Estic connectat amb els amics en aquest aspecte? Els necessito o no? Treballo partint d'un desig egoista o de la intenció d'atorgar, des del costat del Creador o del de la criatura, per sobre del meu egoisme, o dintre d'aquest? Tot l'avanç es basa en aquesta autoanàlisi.
És possible que després d'una bona lliçó, aquests aclariments em revelin el meu mal estat, però aquestes seran més precises, el que significarà que estic avançant! Tots els dies hauria d'obtenir un simple resultat: demà hauria d'arribar a la pròxima lliçó amb un desig més clar. Si tinc un desig o no el tinc, és irrellevant, perquè ve donat des de dalt. No obstant això, s'ha arribat a definir millor aquest estat?
Possiblement, aquesta anàlisi em durà a un atzucac on tot es torna confús i nebulós. Però això també indica una major lucidesa i claredat. La Llum que m'arriba durant la classe em proporciona definicions: que siguin positives o negatives és irrellevant. Aquestes definicions em permeten realitzar una anàlisi més refinada i precisa amb la finalitat d'avaluar-me a mi mateix, al meu estat, en relació amb el Creador o a la meta – en totes les direccions.
D'aquesta manera, la Llum afecta al desig: quan l’il·lumina, veig més en ell. Fins i tot si deixo de ser crític, i de cop i volta em torno totalment confús i desconcertat, a això també se li denomina veure "més." Aquestes situacions també brinden graus de comprensió.
(Extret de la primera part de la lliçó diària de Cabalà, el Zohar, del 2 de juny de 2010.)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada