Del seu entorn circumdant, que es troba al seu nivell, ell ho absorbeix tot, com la llavor plantada en la terra. La llavor en si està morta. Només quan la planten en la terra comença a viure gràcies al seu entorn. Sense aquest entorn la llavor no pot viure, només és un gen informatiu. Però quan cobra vida gràcies a l'entorn, el sol comença a influir en aquesta i totes les altres forces de la naturalesa. La llavor ha de tenir una relació amb l'entorn, perquè comenci a treballar sobre ella una força superior comuna.
El mateix ocorre amb l'home. Aquell que no se situa en un entorn correcte, com la llavor plantada en la terra, no pot esperar l'avanç espiritual. Això li ha de quedar clar a cadascun. Només en la mesura que l'home pot absorbir de l'entorn, rep el sol i l'oxigen que comencen a fer d'ell un arbre.
Llavors aquesta força serà percebuda dintre d'ell, fins i tot per aquells que no són capaços de veure-la realment amb els seus ulls materials. I com que ens trobem tots junts en un únic sistema comú, sentirà que dintre seu existeix una càrrega espiritual genuïna i perfectament perceptible, la Llum dintre del vas.
(Extracte de la lliçó sobre l'article de Rabash corresponent al 14 de maig de 2010.)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada