L’entaforament s’amaga dins de mi?

Quan arriba el moment d'arribar al Creador, Ell es descobreix lleument davant de nosaltres, mostrant-nos La Seva bondat. Després, Ell incrementa el nostre egoisme i ens fa sentir que no és benvolent amb nosaltres. D'aquesta forma, el Creador ens convida a elevar-nos per damunt del nostre egoisme i prendre consciència que “Tot és bo; sóc jo que em sento malament dintre del meu egoisme. Si aconsegueixo ascendir per sobre de l'egoisme m'adonaré que tot és bo”.

Després, el Creador ens revela encara més La seva bondat, la qual cosa permet al nostre egoisme créixer i, llavors, Ell s'amaga darrere d'aquest. De nou, ens sentim malament, però hem d'elevar-nos més enllà del nostre egoisme a través de la “fe per damunt de la raó”, i entendre que veiem el mal només a través del nostre egoisme. Mentrestant, La Seva norma és sempre benvolent.

En altres paraules, com més alt ens elevem, major és l’entaforament, però cada vegada posseïm més poder per a elevar-nos per sobre dels nostres desitjos egoistes i prendre consciència que l’entaforament existeix només pel que fa al nostre egoisme. Quan passem a l'atorgament, l’entaforament desapareix. Per a ser més precís, l’entaforament no desapareix en realitat; més aviat, nosaltres ens elevem per damunt d’aquest.

Totes les etapes (de doble entaforament, entaforament senzill i la revelació) les creem nosaltres, davant la Llum senzilla. Si volem rebre la Llum, hem d'elevar-nos per sobre del nostre ego i rebre, per sobre d’aquest, una pantalla, és a dir, un desig d'atorgar. Revelar el desig d'atorgar dintre d'un mateix equival a revelar al Creador.

No obstant això, estar en entaforament significa mancar de la revelació del Creador o de la propietat d'atorgament. Patim en no tenir l'atribut d'atorgament? Tal patiment indica el grau de l’entaforament que tenim. Llavors, la pregunta és: l’entaforament, s'intensifica o disminueix a mesura que avancem?

Nosaltres creixem i l’entaforament desapareix gradualment, la qual cosa resulta en major revelació i menor entaforament. No obstant això, en termes de la qualitat, l’entaforament és major i patirem més per la seva causa. Jo corregeixo part del meu desig i en tornar-me semblant al Creador, arribo a la revelació. Però en altres parts del meu desig, romanc en l’entaforament. Allí percebo quant necessito d'Ell i Ell s'oculta de mi perquè jo no estic corregit.

Com més alt m'elevo, major és la revelació, i més disminueix l’entaforament. Si tan sols queda el 10% de l’entaforament, llavors patiré molt més dintre del 10% del que patia quan estava en el fons i el 99% estava amagat de mi. Amb la força del 90% de la revelació, la meva “impuresa”, que és gairebé estèril, em sembla terrible, perquè ara veig la meva mancança. Així doncs, el nivell d’entaforament disminueix, però la sensació de la maldat creix fins que arribem a la revelació completa.

(Extret de la tercera part de la lliçó diària de Cabalá del 9 de juny 1020, Introducció a l'estudi de les deu Sefirot).