Què és el que hem de corregir: a mi o al món?

Hi ha una meta enfront de nosaltres. Pot semblar-nos atractiva o no. La nostra perspectiva és com la d’un nen que desitja el que pensa que és agradable (els caramels) i que no és necessariament el que és bo per a ell (espinacs). Malgrat la nostra renúncia, hem de descobrir i d’assumir la forma correcta de comportament a la fi d’assolir el nou desig d’atorgament, en compte de romandre en el nostre desig de rebre.
Això significa que hem d’acceptar, per damunt de la nostra voluntat i naturalesa, que la fi i el Govern Superior es bo i necessari perquè pertanyen a un nivell diferent, el nivell de l’atorgament. I els cabalistes ens instrueixen sobre la millor manera d’avançar cap aquesta meta, el nivell d’atorgament.

El camí és senzill i ells ens diuen: Hem d’acceptar els fets que ens són desagradables. Voldríem que el món es corbés per ajustar-se a nosaltres, mentre que nosaltres volem restar sense canvis. Però els cabalistes ens recomanen acceptar el món tal com és (es bo i perfecte; encara que jo no el veig així) i anul·lar-nos.

D’aquesta forma la persona camina utilitzant la fe per damunt de la raó, és a dir, per damunt del seu cor i de la comprensió que són egoistes i desitgen veure el món mitjançant la Llum de l’atorgament, tal i com ho descriu la Cabalà. Si intentem veure al món corregit, al grup i a nosaltres mateixos, començarem a exigir la Llum que Reforma. Per això hem d’examinar al món i a nosaltres mateixos a tothora, criticar i caminar per damunt d’aquesta crítica.

(Traduït per Angeles Plaza)