“L'educació no crea res de nou, mes aviat revela el que ja està ocult dintre de la persona” (Rav Cook, Articles del Raiah, pàg.100).
Podem trobar consells de valor en els llibres de guia de l'educació. Un bon consell ben freqüentment pot estalviar mesos i, fins i tot, anys d'indecisió i de frustració, i ajudar a les famílies a sortir de situacions que no tenen sortida. Però, freqüentment, trobem preguntes o situacions que ens agafen d'improvís, i ens deixen pensant si som capaços de respondre apropiadament. En aquestes situacions, la nostra resposta s'expressa típicament en un somriure perplex o en un balboteig fosc, que busca encobrir la nostra falta de coneixement i la nostra gran indecisió pel que fa a què és realment el millor què podem fer. Coneixent la creixent curiositat dels nens i l'angoixa de molts pares, hem decidit reunir alguns suggeriments pràctics en cada tema, basant-nos en la saviesa autèntica de la Cabalá, pel que fa als assumptes de l'ànima, a l'educació, i a les magnífiques preguntes que fa la gent menuda. Us dessitgem que en gaudiu!
Una Resposta a Cada Pregunta
Ser pares mai serà una tasca fàcil. A més de les llargues hores d'insomni i de la nostra preocupació per la manutenció i el benestar dels nens, veiem que la tasca més desafiadora de totes és la de donar una resposta a cada pregunta que ens plantegen. Segurament molts de vostès se senten familiaritzats amb la situació en la qual un nen obre un parell d'ulls grans i curiosos, innocentment els mira directament als ulls i, sense misericòrdia alguna, comença a fer preguntes sobre el significat de la vida i el seu propòsit. En aquests casos, no importa si un és seguidor del Dr. Spock, o fervent lector de Tracy Hogg (autora del popular best seller titulat “Baby Whisperer”), probablement un es quedarà sense respostes, ja que les respostes a aquestes preguntes no es troben als llibres. Aquest és precisament el motiu pel qual hem decidit dedicar el primer consell d'aquesta secció a com respondre a les enormes preguntes que fa aquesta gent petita que creix en les nostres llars. Hem de dir-los el que pensem, tot i que la pregunta no siga tan “fàcil de digerir”, o hem d'evitar donar-los una resposta confusa, i deixar que lluitin amb aquesta pregunta en una etapa posterior de les seves vides? Sempre hem de dir la veritat, però sempre hem de ser considerats. “Sigui directe amb el nen fins al final, d'altra forma no guanyarà la seva confiança, ja que els nens són sensitius a qualsevol falsedat, per mes benigna que sigui” (Yanush Korchak).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada