Alguns de nosaltres observem els estranys esdeveniments en els mercats financers i els seus efectes en els fons mercantils, però només movem el cap i ens impressionem. Uns altres tenim un risc molt més personal en aquest assumpte. Potser hàgim vist disminuir els nostres comptes de pensions i ens preguntem de què ens sustentarem la nostra jubilació. Potser els nostres fons es perdin de manera prou dramàtica com per a causar-nos nits en vela i depressió. Potser et trobes postergant la compra de la nova casa que sempre havies somiat, o, fins i tot, pitjor: potser la casa dels teus somnis estigui sent retornada al banc i et preguntis on dormirà la teva família demà.
Hi ha moltes opinions sobre les causes del col·lapse dels mercats financers als Estats Units i sobre les seves ramificacions potencials en tot el món. Serà que les directives i els alts executius comparteixen la seva culpa per centrar-se només en ells mateixos? En tot cas, no han estat els únics a fer diners. La recerca de diners fàcils o quick dollar va fluir per tot arreu. La cobdícia va córrer desenfrenadament. Moltes persones van comprar cases perquè van veure que podien aconseguir diners i no van voler quedar-se’n fora.
Com hem vist ben sovint, en el passat i recentment en la "Bombolla d'Internet", totes les especulacions arriben a la seva fi quan no hi ha cap base real. Quan es fan diners en proporcions tal irreals, sense cap base sòlida, tot el que puja ha de baixar.
En l'arrel de tot això està l'egoisme i el seu desig de plaer per a "mi". Vivim en una cultura que glorifica la riquesa, la fama i el poder a pesar de tota l'evidència que indica que aquests no donen felicitat. Tots podríem estar d'acord que la falta de diners pot causar tristesa, però pot algú mostrar algun estudi que relacioni la riquesa amb la felicitat? Tot el que hem de fer és observar les vides dels rics i famosos i veure la misèria que es provoquen a si mateixos i als altres.
Es diu que es necessita un esdeveniment emocional significatiu per a generar un canvi. La nostra situació financera actual podria provocar un esdeveniment així? És possible que estiguem començant a veure que aquesta cobdícia no és bona? És possible que estiguem començant a veure que la felicitat no està relacionada amb la riquesa, la fama i el poder? I si l'excés arribés a ser vergonyós? I si enaltim a la gent que és "desinteressada" i comencem a sentir amb desgrat als "interessats"? Com seria el món si cadascun li donés més importància als altres i no només a nosaltres mateixos?
Aquest concepte és un principi bàsic en la Cabalá autèntica. Per això ha arribat l'hora de revelar aquesta saviesa ancestral, de manera que complim la regla “Ama al teu proïsme com a tu mateix”. En realitat, és millor donar que rebre. Pren un moment per a tancar els teus ulls i imaginar totes les possibilitats i potencial si tots ens centréssim a ajudar-nos uns a uns altres. Què semblaria el nostre món? Com se sentiria ser part d'un tot meravellós? Unitat!
Font de l'article http://www.articulo.org/autorsperfil.php?autor=1548
Hi ha moltes opinions sobre les causes del col·lapse dels mercats financers als Estats Units i sobre les seves ramificacions potencials en tot el món. Serà que les directives i els alts executius comparteixen la seva culpa per centrar-se només en ells mateixos? En tot cas, no han estat els únics a fer diners. La recerca de diners fàcils o quick dollar va fluir per tot arreu. La cobdícia va córrer desenfrenadament. Moltes persones van comprar cases perquè van veure que podien aconseguir diners i no van voler quedar-se’n fora.
Com hem vist ben sovint, en el passat i recentment en la "Bombolla d'Internet", totes les especulacions arriben a la seva fi quan no hi ha cap base real. Quan es fan diners en proporcions tal irreals, sense cap base sòlida, tot el que puja ha de baixar.
En l'arrel de tot això està l'egoisme i el seu desig de plaer per a "mi". Vivim en una cultura que glorifica la riquesa, la fama i el poder a pesar de tota l'evidència que indica que aquests no donen felicitat. Tots podríem estar d'acord que la falta de diners pot causar tristesa, però pot algú mostrar algun estudi que relacioni la riquesa amb la felicitat? Tot el que hem de fer és observar les vides dels rics i famosos i veure la misèria que es provoquen a si mateixos i als altres.
Es diu que es necessita un esdeveniment emocional significatiu per a generar un canvi. La nostra situació financera actual podria provocar un esdeveniment així? És possible que estiguem començant a veure que aquesta cobdícia no és bona? És possible que estiguem començant a veure que la felicitat no està relacionada amb la riquesa, la fama i el poder? I si l'excés arribés a ser vergonyós? I si enaltim a la gent que és "desinteressada" i comencem a sentir amb desgrat als "interessats"? Com seria el món si cadascun li donés més importància als altres i no només a nosaltres mateixos?
Aquest concepte és un principi bàsic en la Cabalá autèntica. Per això ha arribat l'hora de revelar aquesta saviesa ancestral, de manera que complim la regla “Ama al teu proïsme com a tu mateix”. En realitat, és millor donar que rebre. Pren un moment per a tancar els teus ulls i imaginar totes les possibilitats i potencial si tots ens centréssim a ajudar-nos uns a uns altres. Què semblaria el nostre món? Com se sentiria ser part d'un tot meravellós? Unitat!
Font de l'article http://www.articulo.org/autorsperfil.php?autor=1548
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada