Fins que s'hagi percebut al Creador, cadascun de nosaltres pensa que està a soles en aquest món. Però quan creiem que tot, fins i tot les coses dolentes que experimentem, ens ho ha enviat El Creador, romanem contínuament units a Ell.
L'única cosa que desitgem és rebre plaer. Aquest va ser el designi del Creador. I aquest va ser, també, l'objectiu de la Creació, la voluntat del Creador. No obstant això hem d'experimentar plaer de la mateixa manera que el Creador. Tot el que ha passat, està passant, o li passarà a cadascun de nosaltres, tot, tant allò bo com allò dolent, està predestinat i ens és enviat pel Creador.
Al final de la correcció, arribarà a estar perfectament clar que tot el que va ocórrer era necessari per al nostre benefici. Però mentre cadascun de nosaltres roman en la sendera de la rectificació, aquesta sendera ens sembla que s'estén al llarg de milers d'anys, sembla ser extremadament llarga, amarga, sagnant, i excepcionalment dolorosa. No importa com de preparats estem per al següent cop: en el moment que percebem que una prova s'acosta, ens oblidem que prové d'aquest Poder Singular en el món del qual s’hi deriva tot. Oblidem que som simples instruments en les mans del Creador, i començem a imaginar-nos que som unitats que actuen de manera independent. Per tant creiem que les circumstàncies desagradables són causades per altres éssers humans, en lloc de reconèixer-les com instruments de la Voluntat del Creador.
Així doncs, el concepte més important que necessitem entendre ha d'anar més enllà de la mera acceptació de que tot prové del Creador. Això també ha de centrar-se en la idea que ens està prohibit sucumbir als sentiments i pensaments nocius durant els nostres moments més difícils. Tampoc hauríem de pensar de manera independentment i caure en la creença que el que ens ocorre està causat per altres persones en lloc de pel Creador. Això només és possible aprendre'l des de la nostra pròpia experiència, però mentre ho fem tendim a oblidar l'origen de tot en les nostres vides. Tot el que hi succeïx té la finalitat de desenvolupar i incitar el nostre creixement espiritual. Si ens oblidem d'això pot ser caiguem en la falsa creença que hi ha una falta de supervisió divina i una ocultació absoluta del Creador.
Aquest procés ocorre de la manera següent: "Ell" ens dóna el coneixement que només Ell governa el món, i llavors ens col·loca enmig d'esdeveniments desafortunats i atemoridors que tenen conseqüències desagradables. Les sensacions agradables ens agarren tan fortament que ens oblidem de qui ens les va enviar, i amb quin propòsit ens són enviats aquests cops tan severs. De tant en tant, durant el transcurs d'aquest "experiment" se'ns dóna l’enteniment de per què ens està succeint això, però quan aquestes ocurrències horroroses augmenten, la nostra comprensió desapareix. Fins i tot quan, de sobte, "recordem" Qui ens envia aquestos patiments i del per què, som incapaços de convèncer-nos que vénen del Creador i de suplicar-li a Ell que ens ajudi.
En lloc d'això, al mateix temps que reconeixem que tot s'origina en el Creador, encara procurem ajudar-nos a nosaltres mateixos. Podem visualitzar aquest procés de la manera següent:
L'única cosa que desitgem és rebre plaer. Aquest va ser el designi del Creador. I aquest va ser, també, l'objectiu de la Creació, la voluntat del Creador. No obstant això hem d'experimentar plaer de la mateixa manera que el Creador. Tot el que ha passat, està passant, o li passarà a cadascun de nosaltres, tot, tant allò bo com allò dolent, està predestinat i ens és enviat pel Creador.
Al final de la correcció, arribarà a estar perfectament clar que tot el que va ocórrer era necessari per al nostre benefici. Però mentre cadascun de nosaltres roman en la sendera de la rectificació, aquesta sendera ens sembla que s'estén al llarg de milers d'anys, sembla ser extremadament llarga, amarga, sagnant, i excepcionalment dolorosa. No importa com de preparats estem per al següent cop: en el moment que percebem que una prova s'acosta, ens oblidem que prové d'aquest Poder Singular en el món del qual s’hi deriva tot. Oblidem que som simples instruments en les mans del Creador, i començem a imaginar-nos que som unitats que actuen de manera independent. Per tant creiem que les circumstàncies desagradables són causades per altres éssers humans, en lloc de reconèixer-les com instruments de la Voluntat del Creador.
Així doncs, el concepte més important que necessitem entendre ha d'anar més enllà de la mera acceptació de que tot prové del Creador. Això també ha de centrar-se en la idea que ens està prohibit sucumbir als sentiments i pensaments nocius durant els nostres moments més difícils. Tampoc hauríem de pensar de manera independentment i caure en la creença que el que ens ocorre està causat per altres persones en lloc de pel Creador. Això només és possible aprendre'l des de la nostra pròpia experiència, però mentre ho fem tendim a oblidar l'origen de tot en les nostres vides. Tot el que hi succeïx té la finalitat de desenvolupar i incitar el nostre creixement espiritual. Si ens oblidem d'això pot ser caiguem en la falsa creença que hi ha una falta de supervisió divina i una ocultació absoluta del Creador.
Aquest procés ocorre de la manera següent: "Ell" ens dóna el coneixement que només Ell governa el món, i llavors ens col·loca enmig d'esdeveniments desafortunats i atemoridors que tenen conseqüències desagradables. Les sensacions agradables ens agarren tan fortament que ens oblidem de qui ens les va enviar, i amb quin propòsit ens són enviats aquests cops tan severs. De tant en tant, durant el transcurs d'aquest "experiment" se'ns dóna l’enteniment de per què ens està succeint això, però quan aquestes ocurrències horroroses augmenten, la nostra comprensió desapareix. Fins i tot quan, de sobte, "recordem" Qui ens envia aquestos patiments i del per què, som incapaços de convèncer-nos que vénen del Creador i de suplicar-li a Ell que ens ajudi.
En lloc d'això, al mateix temps que reconeixem que tot s'origina en el Creador, encara procurem ajudar-nos a nosaltres mateixos. Podem visualitzar aquest procés de la manera següent:
- En la nostra sendera cap al Creador hi ha un pensament o força impura, pertorbadora, la qual ens obliga a obrir-nos pas, amb l’objectiu d'aferrar-nos al Creador.
- Quan estem a prop d'Ell , som com un nen sostingut per la seva mare, però els pensaments i forces estranys tracten d'arrencar-nos del Creador per a impedir que ens aferrem a Ell i sentir el seu govern.
- És com si el Creador ens atorgués quelcom d’important per a cuidar-nos del nostre enemic. Llavors, l'enemic ataca i nosaltres lluitem valerosament contra ell.
- Quan la lluita s'acaba, es veu molt clar que simplement estàvem lluitant en contra d'obstacles enviats pel Creador a fi d'assolir enteniment i elevació.
AL FINAL, ADQUIRIM CONEIXEMENT SOBRE NOSALTRES MATEIXOS I SOBRE LA ADMINISTRACIÓ DIVINA DEL CREADOR A FI D’ARRIBAR A L’ENTENIMENT I A L’ELEVACIÓ.
"El poder de la kabbalah" Rav. M. Laitman
Una forta abraçada a tot el grup
"El poder de la kabbalah" Rav. M. Laitman
Una forta abraçada a tot el grup
Iñaki
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada