El remei a la desestabilització mundial

Els esdeveniments recents indiquen que la ira i el descontent de les persones poden esclatar en qualsevol moment i a qualsevol lloc al món. És bo saber que hi ha una alternativa al conflicte violent.

A data recent més de 200 treballadors de Chicago “Prengueren pacíficament” la planta de Republic Windows & Doors després d’haver estat acomiadats inesperadament sense ser indemnitzats. Algú podria pensar fins fa poc que els ciutadans nord-americans haurien de recórrer a “ocupar un edifici” per rebre el que els pertany segons la llei?

No fa molt, una protesta encara més dramàtica ocorria a Atenes, Grècia. La mort d’un adolescent per un tret de la policia va provocar protestes públiques multitudinàries que van deixar pèrdues milionàries, expandint-se ràpidament per tot el país i altres parts d’Europa, incloent Espanya, Dinamarca, França, Itàlia, i Alemanya. La premsa va parlar de les protestes violentes com una vàlvula d’escapament davant el descontent profund per la pressió de la crisi financera, els acomiadaments massius que van arribar com a conseqüència d’això, i el temor d’un augment de l’atur al futur.

Poden empitjorar les coses?

És probable. L’Informe Internacional de Seguridad 2008, elaborat pel Grup d’Investigació d’Oxford ha advertit sobre protestes violentes mundials. El report , anomenat provocativament “Punt d’Inflexió”, indica què “La caiguda econòmica global es l’única amenaça a la seguretat a tot el món. Tenint en compte les tendències presents, diversos centenars de milions de persones entre les comunitats més pobres del món patiran més encara. Això, probablement, causarà la intensificació dels moviments socials radicals i violents que actuaran per la força, augmentant encara més la violència”.

Un pronòstic bastant pessimista. Així doncs, estem condemnats a enfonsar-nos en el conflicte violent a escala mundial? No necessàriament. Hi ha un camí alternatiu: adonar-nos de la vertadera causa de la crisi financera que empenta a molts a la vora de la violència, i començar a resoldre aquesta causa.

Aleshores, quina es la raó d’aquest fracàs financer global sense precedents? Es tracta de la nostra incapacitat d’adaptar-nos als canvis que el nostre món ha experimentat. És a dir, durant el segle passat, les distàncies en el món, s’han anat reduint , mentre que les nostres actituds i formes de pensar no han evolucionat tan ràpidament.

Com està demostrat per l’última investigació, la “reducció del món” que tots hem experimentat i sobre la qual molts analistes van escriure llibres de supervendes, no es només sobre Internet i comerç. Hem arribat a estar interconnectats de tal manera que no només les nostres accions, sinó també els nostres pensaments i desitjos, ara determinen el destí d’altres a tot el món. Hem arribat a ser un cos, una família, els membres de la qual no poden ignorar les connexions properes entre ells. És com si estiguesim connectats l’uns amb els altres per mitjà de fils invisibles, ja que la nostra incapacitat per veure’ls no canvia el fet de que estiguin allà.

La present crisi és el resultat de les nostres actituds antiquades oposades al sistema global. Com va indicar el Grup d’Investigació d’Oxford, els nostres problemes només poden ser previnguts revertint les tendències actuals.

El camí alternatiu

Llavors, què hem de fer per recobrar el desequilibri que va portar el món a la crisi, i com podem guiar-lo per un camí cap a l’equilibri, la tranquil•litat i l’harmonia? Què hem de fer per canviar fins arribar a una “mentalitat global” que millorarà la crisi financera i ens posarà en el camí alternatiu del desenvolupament pacífic?

Tot això pot fer-se a través de l’educació i l’opinió pública. En lloc d’educar a persones de la manera que ho fem ara –omplint els mitjans de comunicació amb missatges egoistes que ens motiven a ser millors que els demés trepitjant als altres en el nostre camí–, podem utilitzar la televisió, la ràdio, la publicitat i Internet, per a crear consciència sobre les relacions que són necessàries per sobreviure i per prosperar en aquest nou món, on les accions i els pensaments de cada persona tenen una relació directa sobre el benestar de tots.

Sí podem

Si els mitjans de comunicació que omplen les nostres ments amb informació i modelen la nostra visió del món començaren a parlar sobre la nostra interdependència i sobre la importància de noves actituds de bondat i cura de les persones al nostre voltant, l’opinió pública començaria a canviar gradualment.

Només s’han d’utilitzar els instruments que ja tenim de manera que ens beneficiïn a tots. Quan implementem un sistema d’educació diferent, “globalment conscient”, la societat humana en la seva totalitat canviarà els seus valors egoistes i estarà a l’uníson amb la nostra realitat nova i global.

(Trad. Cristian Moreno)