Els científics prediuen un segle de guerres de recursos

En les noticies (de The Guardian): L’exdirector científic de Gran Bretanya prediu un segle de “guerres de recursos”. La guerra de L'Irak fou tan sols la primera d’aquestes “guerres de recursos” en aquest segle, segons l’antic director i conseller científic del govern de Gran Bretanya.

Sir David King prediu que amb el creixement de la població, la disminució dels recursos naturals i l’elevació dels mars a causa del canvi climàtic, la pressió en el planeta conduirà a conflictes majors. També ha aconsellat als polítics que no permetin que la crisi financera els distregui de la seva tasca de posar fre al canvi climàtic. King va concloure dient que són necessaris els canvis fonamentals de l’economia global i de la societat . “¿(El consumisme) serà el model adequat per al segle 21, en el qual la manca de recursos és el nostre major repte?”

El London Times, 1994, per Sir James Goldsmith, financer (de LifeWeb): Com de sorprenent resulta observar a una civilització destruir-se a sí mateixa al ser incapaç de reexaminar la validesa, sota circumstàncies totalment noves, d’una ideologia econòmica.

Comentari: Les nostres actituds envers la societat i la vida haurien de travessar cap a una transformació total. ¡Aleshores descobriríem que existeix abundància de recursos en la Natura!

(Trad. Rosa Valls)

El remei a la desestabilització mundial

Els esdeveniments recents indiquen que la ira i el descontent de les persones poden esclatar en qualsevol moment i a qualsevol lloc al món. És bo saber que hi ha una alternativa al conflicte violent.

A data recent més de 200 treballadors de Chicago “Prengueren pacíficament” la planta de Republic Windows & Doors després d’haver estat acomiadats inesperadament sense ser indemnitzats. Algú podria pensar fins fa poc que els ciutadans nord-americans haurien de recórrer a “ocupar un edifici” per rebre el que els pertany segons la llei?

No fa molt, una protesta encara més dramàtica ocorria a Atenes, Grècia. La mort d’un adolescent per un tret de la policia va provocar protestes públiques multitudinàries que van deixar pèrdues milionàries, expandint-se ràpidament per tot el país i altres parts d’Europa, incloent Espanya, Dinamarca, França, Itàlia, i Alemanya. La premsa va parlar de les protestes violentes com una vàlvula d’escapament davant el descontent profund per la pressió de la crisi financera, els acomiadaments massius que van arribar com a conseqüència d’això, i el temor d’un augment de l’atur al futur.

Poden empitjorar les coses?

És probable. L’Informe Internacional de Seguridad 2008, elaborat pel Grup d’Investigació d’Oxford ha advertit sobre protestes violentes mundials. El report , anomenat provocativament “Punt d’Inflexió”, indica què “La caiguda econòmica global es l’única amenaça a la seguretat a tot el món. Tenint en compte les tendències presents, diversos centenars de milions de persones entre les comunitats més pobres del món patiran més encara. Això, probablement, causarà la intensificació dels moviments socials radicals i violents que actuaran per la força, augmentant encara més la violència”.

Un pronòstic bastant pessimista. Així doncs, estem condemnats a enfonsar-nos en el conflicte violent a escala mundial? No necessàriament. Hi ha un camí alternatiu: adonar-nos de la vertadera causa de la crisi financera que empenta a molts a la vora de la violència, i començar a resoldre aquesta causa.

Aleshores, quina es la raó d’aquest fracàs financer global sense precedents? Es tracta de la nostra incapacitat d’adaptar-nos als canvis que el nostre món ha experimentat. És a dir, durant el segle passat, les distàncies en el món, s’han anat reduint , mentre que les nostres actituds i formes de pensar no han evolucionat tan ràpidament.

Com està demostrat per l’última investigació, la “reducció del món” que tots hem experimentat i sobre la qual molts analistes van escriure llibres de supervendes, no es només sobre Internet i comerç. Hem arribat a estar interconnectats de tal manera que no només les nostres accions, sinó també els nostres pensaments i desitjos, ara determinen el destí d’altres a tot el món. Hem arribat a ser un cos, una família, els membres de la qual no poden ignorar les connexions properes entre ells. És com si estiguesim connectats l’uns amb els altres per mitjà de fils invisibles, ja que la nostra incapacitat per veure’ls no canvia el fet de que estiguin allà.

La present crisi és el resultat de les nostres actituds antiquades oposades al sistema global. Com va indicar el Grup d’Investigació d’Oxford, els nostres problemes només poden ser previnguts revertint les tendències actuals.

El camí alternatiu

Llavors, què hem de fer per recobrar el desequilibri que va portar el món a la crisi, i com podem guiar-lo per un camí cap a l’equilibri, la tranquil•litat i l’harmonia? Què hem de fer per canviar fins arribar a una “mentalitat global” que millorarà la crisi financera i ens posarà en el camí alternatiu del desenvolupament pacífic?

Tot això pot fer-se a través de l’educació i l’opinió pública. En lloc d’educar a persones de la manera que ho fem ara –omplint els mitjans de comunicació amb missatges egoistes que ens motiven a ser millors que els demés trepitjant als altres en el nostre camí–, podem utilitzar la televisió, la ràdio, la publicitat i Internet, per a crear consciència sobre les relacions que són necessàries per sobreviure i per prosperar en aquest nou món, on les accions i els pensaments de cada persona tenen una relació directa sobre el benestar de tots.

Sí podem

Si els mitjans de comunicació que omplen les nostres ments amb informació i modelen la nostra visió del món començaren a parlar sobre la nostra interdependència i sobre la importància de noves actituds de bondat i cura de les persones al nostre voltant, l’opinió pública començaria a canviar gradualment.

Només s’han d’utilitzar els instruments que ja tenim de manera que ens beneficiïn a tots. Quan implementem un sistema d’educació diferent, “globalment conscient”, la societat humana en la seva totalitat canviarà els seus valors egoistes i estarà a l’uníson amb la nostra realitat nova i global.

(Trad. Cristian Moreno)

Crisi financera: Un estímul per al canvi

Alguns de nosaltres observem els estranys esdeveniments en els mercats financers i els seus efectes en els fons mercantils, però només movem el cap i ens impressionem. Uns altres tenim un risc molt més personal en aquest assumpte. Potser hàgim vist disminuir els nostres comptes de pensions i ens preguntem de què ens sustentarem la nostra jubilació. Potser els nostres fons es perdin de manera prou dramàtica com per a causar-nos nits en vela i depressió. Potser et trobes postergant la compra de la nova casa que sempre havies somiat, o, fins i tot, pitjor: potser la casa dels teus somnis estigui sent retornada al banc i et preguntis on dormirà la teva família demà.

Hi ha moltes opinions sobre les causes del col·lapse dels mercats financers als Estats Units i sobre les seves ramificacions potencials en tot el món. Serà que les directives i els alts executius comparteixen la seva culpa per centrar-se només en ells mateixos? En tot cas, no han estat els únics a fer diners. La recerca de diners fàcils o quick dollar va fluir per tot arreu. La cobdícia va córrer desenfrenadament. Moltes persones van comprar cases perquè van veure que podien aconseguir diners i no van voler quedar-se’n fora.

Com hem vist ben sovint, en el passat i recentment en la "Bombolla d'Internet", totes les especulacions arriben a la seva fi quan no hi ha cap base real. Quan es fan diners en proporcions tal irreals, sense cap base sòlida, tot el que puja ha de baixar.

En l'arrel de tot això està l'egoisme i el seu desig de plaer per a "mi". Vivim en una cultura que glorifica la riquesa, la fama i el poder a pesar de tota l'evidència que indica que aquests no donen felicitat. Tots podríem estar d'acord que la falta de diners pot causar tristesa, però pot algú mostrar algun estudi que relacioni la riquesa amb la felicitat? Tot el que hem de fer és observar les vides dels rics i famosos i veure la misèria que es provoquen a si mateixos i als altres.

Es diu que es necessita un esdeveniment emocional significatiu per a generar un canvi. La nostra situació financera actual podria provocar un esdeveniment així? És possible que estiguem començant a veure que aquesta cobdícia no és bona? És possible que estiguem començant a veure que la felicitat no està relacionada amb la riquesa, la fama i el poder? I si l'excés arribés a ser vergonyós? I si enaltim a la gent que és "desinteressada" i comencem a sentir amb desgrat als "interessats"? Com seria el món si cadascun li donés més importància als altres i no només a nosaltres mateixos?

Aquest concepte és un principi bàsic en la Cabalá autèntica. Per això ha arribat l'hora de revelar aquesta saviesa ancestral, de manera que complim la regla “Ama al teu proïsme com a tu mateix”. En realitat, és millor donar que rebre. Pren un moment per a tancar els teus ulls i imaginar totes les possibilitats i potencial si tots ens centréssim a ajudar-nos uns a uns altres. Què semblaria el nostre món? Com se sentiria ser part d'un tot meravellós? Unitat!

Font de l'article http://www.articulo.org/autorsperfil.php?autor=1548

Submergits en el temps (o com la bellesa ens passa desapercebuda)

Un home es va asseure en una estació del metro a Washington i va començar a tocar el violí en un fred matí de gener. Durant els 45 minuts següents, va interpretar sis obres de Bach. Durant aquest temps, es calcula que van passar per l’estació més de mil persones, gairebé totes de camí als seus treballs.

Van transcórrer tres minuts fins que algú es va detenir davant el músic. Un home de mitjana edat va alterar per un segon el seu pas i va advertir que hi havia una persona tocant música. Un minut més tard, el violinista va rebre la seva primera donació: una dona va llançar un dòlar en la llanda i va continuar la seva marxa.

Alguns minuts més tard, algú es va recolzar en una paret per a escoltar, però de seguida va mirar el seu rellotge i va reprendre el seu camí.

Qui més atenció va prestar va ser un nen de 3 anys. La seva mare li estirava del braç, apurada, però el nen es va plantar davant el músic. Quan la mare va aconseguir arrencar-lo del lloc, el nen va continuar voltejant el seu cap per a mirar a l'artista. Això es va repetir amb altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir la marxa. En els tres quarts d'hora que el músic va tocar, només set persones es van detenir i altres vint van donar diners, sense interrompre el seu camí. El violinista va recaptar 32 dòlars. Quan va acabar de tocar i es va fer silenci, ningú va semblar advertir-lo. No va haver aplaudiments, ni reconeixements.

Ningú ho sabia, però aquest violinista era Joshua Bell, un dels millors músics del món, tocant les obres més complexes que s’han escrit mai, en un violí taxat en 3,5 milions de dòlars. Dos dies abans de la seva actuació en el metre, Bell va omplir un teatre en Boston, amb localitats que costaven uns 100 dòlars de mitjana.

Aquesta és una història real. L'actuació de Joshua Bell (el dia 12 de gener de 2007) d'incògnit en el metre va ser organitzada pel diari "The Washington Post" com a part d'un experiment social sobre la percepció, el gust i les prioritats de les persones. La consigna era: en un ambient banal i a una hora inconvenient, percebem la bellesa? Ens detenim a apreciar-la? Reconeixem el talent en un context inesperat?
Una de les conclusions d'aquesta experiència, podria ser la següent: Si no tenim un instant per a detenir-nos a escoltar a un dels millors músics interpretar la millor música escrita, quines altres coses ens estarem perdent?

Trobada a Barcelona i a Madrid

Esteu invitats a participar a la primera trobada de tots els amics del grup de Barcelona, per unir-nos i conèixer-nos millor. Serà el diumenge dia 8 de març a les 17.00 h en la plaça Urquinaona, al costat de la boca de metro amb sortida al carrer Pau Claris (junt al kiosc
de premsa).
Si vols més informació, escriu a Karin.

També este invitats a la reunió dels amics de Madrid el dissabte 7 de març a les 11.00 h, en la porta d'entrada al parc del Retiro situada en la Plaça de la Independencia (Puerta de Alcalá) en la fonteta que hi ha just en aquesta entrada.
Si vols més informació, escriu a Miguel.

Elevar-se sobre l'egoisme

Fins que s'hagi percebut al Creador, cadascun de nosaltres pensa que està a soles en aquest món. Però quan creiem que tot, fins i tot les coses dolentes que experimentem, ens ho ha enviat El Creador, romanem contínuament units a Ell.

L'única cosa que desitgem és rebre plaer. Aquest va ser el designi del Creador. I aquest va ser, també, l'objectiu de la Creació, la voluntat del Creador. No obstant això hem d'experimentar plaer de la mateixa manera que el Creador. Tot el que ha passat, està passant, o li passarà a cadascun de nosaltres, tot, tant allò bo com allò dolent, està predestinat i ens és enviat pel Creador.

Al final de la correcció, arribarà a estar perfectament clar que tot el que va ocórrer era necessari per al nostre benefici. Però mentre cadascun de nosaltres roman en la sendera de la rectificació, aquesta sendera ens sembla que s'estén al llarg de milers d'anys, sembla ser extremadament llarga, amarga, sagnant, i excepcionalment dolorosa. No importa com de preparats estem per al següent cop: en el moment que percebem que una prova s'acosta, ens oblidem que prové d'aquest Poder Singular en el món del qual s’hi deriva tot. Oblidem que som simples instruments en les mans del Creador, i començem a imaginar-nos que som unitats que actuen de manera independent. Per tant creiem que les circumstàncies desagradables són causades per altres éssers humans, en lloc de reconèixer-les com instruments de la Voluntat del Creador.

Així doncs, el concepte més important que necessitem entendre ha d'anar més enllà de la mera acceptació de que tot prové del Creador. Això també ha de centrar-se en la idea que ens està prohibit sucumbir als sentiments i pensaments nocius durant els nostres moments més difícils. Tampoc hauríem de pensar de manera independentment i caure en la creença que el que ens ocorre està causat per altres persones en lloc de pel Creador. Això només és possible aprendre'l des de la nostra pròpia experiència, però mentre ho fem tendim a oblidar l'origen de tot en les nostres vides. Tot el que hi succeïx té la finalitat de desenvolupar i incitar el nostre creixement espiritual. Si ens oblidem d'això pot ser caiguem en la falsa creença que hi ha una falta de supervisió divina i una ocultació absoluta del Creador.

Aquest procés ocorre de la manera següent: "Ell" ens dóna el coneixement que només Ell governa el món, i llavors ens col·loca enmig d'esdeveniments desafortunats i atemoridors que tenen conseqüències desagradables. Les sensacions agradables ens agarren tan fortament que ens oblidem de qui ens les va enviar, i amb quin propòsit ens són enviats aquests cops tan severs. De tant en tant, durant el transcurs d'aquest "experiment" se'ns dóna l’enteniment de per què ens està succeint això, però quan aquestes ocurrències horroroses augmenten, la nostra comprensió desapareix. Fins i tot quan, de sobte, "recordem" Qui ens envia aquestos patiments i del per què, som incapaços de convèncer-nos que vénen del Creador i de suplicar-li a Ell que ens ajudi.

En lloc d'això, al mateix temps que reconeixem que tot s'origina en el Creador, encara procurem ajudar-nos a nosaltres mateixos. Podem visualitzar aquest procés de la manera següent:

1. En la nostra sendera cap al Creador hi ha un pensament o força impura, pertorbadora, la qual ens obliga a obrir-nos pas, amb l’objectiu d'aferrar-nos al Creador.
2. Quan estem a prop d'Ell , som com un nen sostingut per la seva mare, però els pensaments i forces estranys tracten d'arrencar-nos del Creador per a impedir que ens aferrem a Ell i sentir el seu govern.
3. És com si el Creador ens atorgués quelcom d’important per a cuidar-nos del nostre enemic. Llavors, l'enemic ataca i nosaltres lluitem valerosament contra ell.
4. Quan la lluita s'acaba, es veu molt clar que simplement estàvem lluitant en contra d'obstacles enviats pel Creador a fi d'assolir enteniment i elevació.

AL FINAL, ADQUIRIM CONEIXEMENT SOBRE NOSALTRES MATEIXOS I SOBRE LA ADMINISTRACIÓ DIVINA DEL CREADOR A FI D’ARRIBAR A L’ENTENIMENT I A L’ELEVACIÓ.

"El poder de la kabbalah" Rav. M. Laitman
Una forta abraçada a tot el grup

Iñaki

Educació “Superior”: Com Criar Nens Feliços. Part 1

Suggeriments pràctics sobre l'educació i sobre com resoldre conflictes entre pares i fills

“L'educació no crea res de nou, mes aviat revela el que ja està ocult dintre de la persona” (Rav Cook, Articles del Raiah, pàg.100).

Podem trobar consells de valor en els llibres de guia de l'educació. Un bon consell ben freqüentment pot estalviar mesos i, fins i tot, anys d'indecisió i de frustració, i ajudar a les famílies a sortir de situacions que no tenen sortida. Però, freqüentment, trobem preguntes o situacions que ens agafen d'improvís, i ens deixen pensant si som capaços de respondre apropiadament. En aquestes situacions, la nostra resposta s'expressa típicament en un somriure perplex o en un balboteig fosc, que busca encobrir la nostra falta de coneixement i la nostra gran indecisió pel que fa a què és realment el millor què podem fer. Coneixent la creixent curiositat dels nens i l'angoixa de molts pares, hem decidit reunir alguns suggeriments pràctics en cada tema, basant-nos en la saviesa autèntica de la Cabalá, pel que fa als assumptes de l'ànima, a l'educació, i a les magnífiques preguntes que fa la gent menuda. Us dessitgem que en gaudiu!

Una Resposta a Cada Pregunta
Ser pares mai serà una tasca fàcil. A més de les llargues hores d'insomni i de la nostra preocupació per la manutenció i el benestar dels nens, veiem que la tasca més desafiadora de totes és la de donar una resposta a cada pregunta que ens plantegen. Segurament molts de vostès se senten familiaritzats amb la situació en la qual un nen obre un parell d'ulls grans i curiosos, innocentment els mira directament als ulls i, sense misericòrdia alguna, comença a fer preguntes sobre el significat de la vida i el seu propòsit. En aquests casos, no importa si un és seguidor del Dr. Spock, o fervent lector de Tracy Hogg (autora del popular best seller titulat “Baby Whisperer”), probablement un es quedarà sense respostes, ja que les respostes a aquestes preguntes no es troben als llibres. Aquest és precisament el motiu pel qual hem decidit dedicar el primer consell d'aquesta secció a com respondre a les enormes preguntes que fa aquesta gent petita que creix en les nostres llars. Hem de dir-los el que pensem, tot i que la pregunta no siga tan “fàcil de digerir”, o hem d'evitar donar-los una resposta confusa, i deixar que lluitin amb aquesta pregunta en una etapa posterior de les seves vides? Sempre hem de dir la veritat, però sempre hem de ser considerats. “Sigui directe amb el nen fins al final, d'altra forma no guanyarà la seva confiança, ja que els nens són sensitius a qualsevol falsedat, per mes benigna que sigui” (Yanush Korchak).

Continuarà...

Per què la medicina s’ha convertit en un negoci?

Aquesta és una anàlisi al voltant del nostre segur mèdic realitzat pel doctor Angelov de Boston als Estats Units (el qual també és membre de Bnei Baruch):

Pregunta: Pel que fa al segur mèdic modern: del paquet d'estímuls destinat a arrencar l'economia nord-americana, el 35% anirà a la indústria mèdica. El motiu és que quan va començar la crisi, les taxes dels segurs van augmentar i les persones van començar a estalviar diners en visites mèdiques i medicines. Pel que fa als aturats, han perdut el segur de salut totalment. El govern està tractant de salvar la situació utilitzant els mateixos principis que van provocar que la indústria mèdica entrés en crisi, en primer lloc: destinar fons per a exaltar l'ego, que és l'única causa de la crisi.

Què vull dir? El desig de guanyar diners s'ha tornat més important que la relació correcta entre pacient i doctor. La medicina moderna es fonamenta en l’ànim de lucre. No es tracta de com d’efectiva sigui, sinó de quant de guany aporta. Per tant, no existeix confiança entre el doctor i el pacient. El pacient sospita que el doctor desitja fer diners a costa d'ell, en lloc de curar-lo, i el doctor té por que li demandin per negligència mèdica, doncs el pacient desitja treure profit de l'error mèdic. Per tant, el principi mateix del segur mèdic modern es basa en el lucre en lloc de basar-se en la cura del pacient. Tot està arreglat perquè la gent pagui pel segur però que mai no el faça servir.

I així és com funcionava el segur de salut antigament: Fa prop de 4.000 anys a la Xina, un curander feia les seves rondes pel poble cada matí. A l’entrada de cada casa es col·locava un recipient. El curander ficava la mà en el recipient per treure una moneda. Si la moneda es trobava allí, això volia dir que tots els de la casa estaven saludables. Si no hi havia cap moneda, això volia dir que algú estava malalt. Llavors el curander entrava i tractava a la persona malalta el millor que podia. En aquest cas, les herbes, agulles i altres implements mèdics eren pagats amb la moneda que no es dipositava en el recipient.

En el seu temps lliure, el curander visitava a les persones per a assegurar-se que les seues dietes i estils de vida fossin saludables. Qui no complís amb les regles del segur (com per exemple, ser molt mandrós per a exercitar-se cada matí, per exemple) quedava exclòs de la ronda diària del remeier.

Així que el principi del segur de salut era oposat al que s'estila avui dia. Les persones pagaven diners per a mantenir la salut dels altres i la persona que estava malalta no havia de pagar.

Comentari del Rav: Està clar que hem de fer tot el que sigui possible per a impedir que la medicina sigui un negoci. La principal i primera preocupació d'un doctor ha de ser que els seus pacients estiguin saludables en lloc que els pacients es mantinguin malalts tot el temps possible.

En altres temps, l'egoisme de les persones era molt petit i, per tant, les assegurances de salut posades en pràctica en l'antiga Xina eren factibles en cada petit poble. No obstant això, ara estem tractant amb el problema global i la gent té un egoisme enorme. L'única forma de crear un sistema mèdic correcte sota aquestes circumstàncies és corregint l'egoisme de la gent perquè tots desitgin que els altres tinguin salut, de la mateixa manera a com es dessitja dintre d'una família.

La crisi ens mostrarà com d’interdependents som tots nosaltres. Llavors anem a implementar un segur de salut que veritablement beneficiï a la humanitat.

Per què em senteixo tan malament?

El dolor ens empeny cap a endavant. Ja sigui que ens sentim deprimits, buits o confosos, tots aquests sentiments desagradables apareixen per a fer-nos reflexionar sobre la seva raó i propòsit.
En el nostre món, tan sols veiem la capa externa de la realitat. No percebem el que s'oculta darrere de la naturalesa, la societat, una persona o el cosmos, i no tenim cap control sobre cap d'ells. Com en els brodats, les puntades i els fils travessen tot l'entramat, i el disseny només podem veure'l en l'inrevés. D'igual forma, no veiem la relació entre els esdeveniments en la nostra realitat, únicament sabem que "alguna cosa va passar de sobte, per alguna raó". Com puc saber les conseqüències dels meus actes? De cop i volta, pateixo un revés i no comprenc per què va ocórrer o d'on va provenir. "On em vaig equivocar?" "Què vaig fer per a merèixer això?" I fins i tot, "Quin sentit té tot plegat?"
Qualsevol pot interpretar la raó del seu propi dolor, o el dels altres, segons el seu criteri. Però tots estem d'acord que el dolor ens fa pensar sobre la seva causa i propòsit, que des del punt de vista de la Cabalá és un i el mateix.
La ciència de la Cabalá ens diu que només hi ha una raó per a tot el dolor: perquè ens preguntem quin és el seu significat. Podem utilitzar aquestos interrogants per a elevar-nos del nostre nivell d'existència terrenal, on es troben amagades les causes, fins a un nivell d'existència superior, on la raó del patiment és revelada.
La ciència de la Cabalá ens atorga l'oportunitat de descobrir que existeix una font de vida: la Llum Superior, el Creador, i ens permet assolir l'adhesió amb aquesta font. Preguntes com ara l’origen del dolor, el propòsit del patiment o quin és el sentit de la vida, condueixen a una persona a la Cabalá.

Rav Michael Laitman

El naixement a una nova vida

Aquí teniu un vídeo d’una qualitat extraordinària en el qual es contraposen els 9 mesos d’embaràs amb l’evolució de la humanitat.



Més vídeos en Sin crisis.org