Conversa del Rav amb la seva filla

Com cada dilluns esteu convidats/des a participar en la reunió semanal de les dones italianes amb Tania Gilboa. Ella traduïrà una conversa televisiva del Rav amb la seva filla. Sempre tracten temes ben especials i interesants per al desenvolupament de la dona en la Cabalà.

La conferència serà en Skype a les 20:30h. Si voleu participar-hi, connecteu-vos al mateix temps en Skype i en Yahoo (Laura Lisi farà la traducció a l'espanyol).

El recolzament femení al sexe dèbil

Comunicat (la revista Psychological Science): Els científics de la Universitat de Columbia han demostrat que el contacte físic femení impulsa l’home a arriscar-se, degut a l’aparició d’un sentiment de protecció, semblant al contacte maternal amb un xiquet.

Un grup de voluntaris havien de participar en uns jocs. Abans del començament d’aquestos, els participants de l'experiment es trobaven amb un home o amb una dona que els saludaven amb una encaixada o sense contacte físic.

Els científics van demostrar que el contacte femení impulsava als jugadors d'ambdós sexes a prendre més risc en el joc, esperant rebre una recompensa major.

L'efecte era més fort quan la dona tocava el muscle i menor amb l'encaixada. El contacte físic amb l'home no canviava el comportament.

Això és a causa del sentiment de protecció que apareix en els nens com a conseqüència del contacte físic matern. És això precisament el que obliga als nens a fer entremaliadures i a buscar aventures.

Rèplica: La Cabalà separa el treball espiritual dels sexes en dues parts. La part femenina ajuda, inspira, dirigeix, proporciona el desig (Maljut). La part masculina (la pantalla i Or Jozer), dirigida per la part femenina cap a la meta (cap al sustento), surt a “caçar” i està disposada a arriscar-se i a anar per sobre de la seva naturalesa. Sense la participació femenina, els homes i les dones no poden arribar a la meta. Les dones són capaces d'inspirar-se les unes a les altres, fent créixer en el seu entorn desitjos més grans. En això consisteix l'objectiu de la creació de l'organització cabalística femenina i no en la influència individual de la dona al “seu home”.

La correcta actuació entre els sexes ens proporcionarà a tots un pròsper futur

Quatre etapes de revelació

SI LA FORÇA DE LA NATURALESA ÉS REALMENT BENÈVOLA I ÉS L’ÚNICA FORÇA EN L’EXISTÈNCIA, PER QUÈ OSCIL·LEM ENTRE ALTS I BAIXOS EN LA VIDA I PER QUÈ HI HA TANT DE PATIMENT EN EL NOSTRE MÓN? NO HAURÍEM D’EXPERIMENTAR, EN CANVI, UNA JOIA INFINITA?

Un grup de persones observa un avió que vola en el cel. Per a alguns d’ells l’avió es veu com un petit punt negre en la distància. D’altres tenen binoculars que augmenten les dimensions de l’avió en diferents graus d’amplificació.

Un d’ells diu: “l’avió té quatre metres de llargària”. Un altre diu: “En són vint metres de llargària”. El tercer no té cap dubte que es tracta de mig metre, i així segueixen discutint mentre que cadascun d’ells està convençut que el que ell veu és la veritat.

Òbviament, aquesta discussió no afecta en absolut la veritable llargària de l’avió. Les diferències d’opinió es deuen simplement al fet que cadascú el veu amb les seves pròpies "lents".
En aquest exemple tant senzill i profund, el Rabash -Rav Baruj Shalom Halevi Ashlag- pretén demostrar-nos que la Realitat n‘és una. Que som éssers en desenvolupament i que, per tant, experimentem canvis interns que ens fan veure la realitat cada cop de manera diferent, com ho descriuen ben bé els nostres savis avantpassats amb la seva cèlebre frase, "El jutge no té res més que el que veuen els seus ulls".

Els Savis de la Cabalà ens ensenyen que l’únic que existeix fora de nosaltres és la força general de la Naturalesa, anomenada “Creador”. Aquesta força ens proveeix d’un amor i d’una abundància il·limitats i incondicionals. Però, si aquesta força es tan benèvola i és l’única força que existeix, per què oscil·lem entre alts i baixos en la vida y per què hi ha tant de patiment en el nostre món? No hauríem d’experimentar, en canvi, una joia infinita?

Resulta que aquestes emocions diferents es deuen a que aquesta força única -el Creador- està oculta als nostres sentits corporals i, per tant, hem de descobrir-la abans que puguem experimentar-la com a bona.

CÓM DESCOBRIR AL CREADOR?
Perquè aquesta força es reveli en la nostre vida com a benèvola, l’home ha de passar per quatre etapes de desenvolupament en les quals aprèn a avaluar el seu avanç espiritual en base a dos criteris: en l’habilitat de veure que el Creador és l’única força a l’existència i en la mesura en què ho pot experimentar com a bo.
En cadascuna de les quatre etapes que travessem en el nostre sender espiritual, se’ns obre una capa més profunda e interna de la realitat. En les primeres dues etapes -“etapes d’ocultació”-, el Creador està ocult. En les dues etapes posteriors -“les etapes de la revelació”-, el Creador ja es troba revelat a l’home. La transició d’ocultació a revelació s’anomena “l’ingrés en el Món Espiritual”.

PRIMERA ETAPA DE DESENVOLUPAMENT
Una persona que encara no sent la necessitat de relacionar-se amb el Creador, es troba en un estat d’indiferència al respecte. Viu en total despreniment d’aquest malgrat no tenir consciencia del seu estat.
Quan desperta en l’home el desig de saber per què i per a què viu, comença a apropar-se a la saviesa de la Cabalà i aprèn, mitjançant aquesta, com avançar cap a la resposta sobre el sentit de la vida. Així és com entrem en la primera etapa de desenvolupament espiritual anomenada “doble ocultació”.

LA BARRERA
En aquesta etapa, experimentem dues formes d’ocultació que afecten la nostre realitat de la manera següent:
1. el Creador no existeix, tot el que ens esdevé es pura casualitat, producte de la naturalesa o d’un destí cec.
2. el Creador, si és que existeix, no és una força benèvola.

Si seguim avançant cap el descobriment del Creador, arribem a la segona etapa de desenvolupament anomenada “ocultació única”.El desenvolupament intern que passem per mitjà de l’estudi de la Cabalà ens revela coses que no havíem vist abans. Ens anem assabentant, paulatinament, que tot el que ocorre prové del Creador. Però, encara no arribem a veure que Ell és bondadós tot i que anhelem descobrir-lo i experimentar-lo d’aquesta manera. Per tant, aquesta etapa s’anomena “ocultació única” i el que sentim que ens impedeix veure que Ell és bo, ho anomenem “La barrera (interna)”.L’estudi de la Cabalà durant aquesta etapa ens condueix a anar enfocant i refinant la nostra petició per poder sentir al Creador com a bondadós. La resposta a aquesta demanda interna s’experimenta com l’obertura de la nostra barrera interna quan sortim del nostre món estret cap a un món vast i il·limitat -el Món Superior- o, en altres paraules, quan passem del món ocult al revelat.

LES ETAPES DE LA REVELACIÓ: TEMOR I AMOR
Després que ingressem en el Món Superior, descobrim una realitat totalment diferent. De sobte, descobrim que tot el que havíem experimentat en la vida era com un somni, comparat amb el que veiem i sentim ara, així com en el vers, "Estàvem com somiant" (Salm, 126:1). Els cabalistes anomenen aquesta etapa "Temor" perquè quan l’home arriba a veure l’Obra del Creador com a bona i a Ell com a bondadós, se sent temorós per no ser capaç de ser recíproc amb el Creador. Desprès, puja al nivell de "l’Amor" en què ja es troba la capacitat per correspondre, activament, a l’amor del Creador envers Ell.

AMOR INCONDICIONAL
En la primera part de l’etapa de l’amor, l’home arriba a descobrir el tracte del Creador com a bondadós, en tot el que es relaciona amb la seva vida personal, però encara no veu que el Creador sigui bo amb tota la humanitat. Per tant, aquesta època s’anomena "Amor condicional", doncs l’home no veu la bondat del Creador de manera absoluta. Per entendre aquest últim enigma del seu desenvolupament, l’home puja al pròxim i màxim grau anomenat "Amor incondicional".
En aquest grau, el més alt nivell espiritual, l’home descobreix que el Creador ha estat sempre bondadós, no només amb ell mateix, sinó també amb la resta dels éssers del món. Llavors, s’ompli d’un amor infinit cap el Creador i aconsegueix finalment l’anhelada adhesió a Ell.

(Traduït per Rosa Valls)

Què ens ensenya El llibre del Zohar?

ÉS CERT QUE ÉS UN DELS LLIBRES MÉS FAMOSOS I MISTERIOSOS QUE MAI HAN ESTAT ESCRITS PERÒ, QUI SAP DE DEBÒ PER A QUÈ EXISTEIX, COM “ES FA SERVIR” I QUÈ ÉS EL QUE ENS ENSENYA?

La saviesa de la Cabalà ens ensenya que el Creador va crear un desig general dintre del qual es va desenvolupant tota la Creació futura.

Aquest únic desig abasta una immensa quantitat de desitjos particulars que estan interconnectats entre si en un sol sistema anomenat “Adam HaRishón” (El Primer Home) o, en termes cabalístics, L'Ànima Col·lectiva.

Després, i conforme al Pla de la Creació, el Creador començà a arruïnar les relacions entre les diferents parts d'aquest únic desig i aquestes començaren a perdre la connexió que hi havia entre elles en el seu estat inicial. Com en un cos malalt, els òrgans del qual perden el seu funcionament recíproc, també les peces de l'Ànima Col·lectiva perden la seva interconnexió fins que es troben en un desequilibri total. Igual que una malaltia en el nostre món es reconeix per senyals de desequilibri com ara que pugi la febre o que canvie la composició química de la sang, així es veuen les indicacions de malaltia en el nostre “cos general”.

Per què el gran pla del Creador havia d'afectar-nos d'aquesta manera? Per què va haver necessitat de crear una “malaltia” en el nostre “cos col·lectiu”? Doncs, no hi havia una altra manera de fer-ho, havíem de reconèixer que el nostre cos estava malalt; arribar a sentir el dany abans que poguéssim portar-li salut.

Així és com va ocórrer que aquesta malaltia o, el deteriorament de les nostres relacions, es desenvolupà en el nostre estat inicial, i nosaltres ens començarem a sentir menys i menys connectats entre tots. Aquest procés ocorre en 125 graus de desintegració, des de l'estat Infinit, on tots nosaltres estàvem units com un sol home amb un sol cor, fins que la connexió entre les ànimes s'esvaeix enterament.

AQUEST MÓN - REALITAT IMAGINÀRIA

Encara més, en el transcurs d'aquesta caiguda pels 125 graons, ocorre un dany encara més gran en un “lloc” anomenat “Parsà” i, conseqüentment, es forma una connexió negativa en el lloc on solíem estar connectats de manera positiva. Ara, cadascun vol aprofitar-se’n dels altres per al seu propi bé. El cos no mor així, sense més, sinó que es “devora” a si mateix, de forma completa.

El descens continua fins que perdem tota connexió entre nosaltres, no només la bona -la intenció de fer el bé als altres- sinó també les relacions dolentes -la intenció de rebre per a la nostra pròpia satisfacció. El resultat d’aquest despreniment i distanciament entre tots és un estat d'incongruència total amb el món espiritual.

Així és com arribem a sentir el que es diu “aquest món” o la “realitat imaginària”. Però si és imaginària, per a què la necessitem?, i, on està la veritable realitat? La nostra realitat va ser creada pel Creador per a donar espai a un “lloc” on puguem sentir-nos lliures i independents de l'existència del Creador, a la il·lusió que Ell no existeix i que nosaltres som al “seient del conductor”.

Aquesta maniobra ens permet arribar a entendre que hem de restaurar la connexió entre nosaltres. En altres paraules, l'ànima s'eleva des de l'estat que percep només el nostre món fins a l'últim grau en el qual ja es troba capacitada per a sentir l'estat Infinit conforme a la mesura de la correcció de la connexió entre nosaltres. És a dir, la recuperació i restauració de la unió entre nosaltres dóna com a resultat l’ascens!

LLIBRE DE L'ESPLENDOR - REMEI PER A L'ÀNIMA

I aquí és on s'estrena El Llibre del Zohar per a ajudar-nos. Aquesta obra va ser composta des de l'estat Infinit -a partir de la màxima unió entre les deu ànimes gegants de Rabí Shimon Bar-Yojai i dels seus alumnes-, des del grau 125. Per tant, en la mesura del nostre esforç d'imaginar-nos a nosaltres mateixos en el nostre estat (real) d'unió, connectats amb totes les ànimes, totes les parts de la Creació en conjunt, gaudirem més de l'estudi del Llibre del Zohar, ja que ens trobem en un estat de congruència amb el dels autors quan van escriure el llibre.

Per aquest motiu, per a obtenir el millor efecte possible de l'estudi del Llibre del Zohar, hem de sentir internament el desig de connectar-nos entre tots. No necessitem ser savis. Només hem de tenir present el fet que la connexió entre nosaltres és el que ens ajuda a arribar a allò que anhelem.

El Llibre del Zohar parla únicament de la connexió entre les ànimes. M’explica LA MEVA relació amb el sistema general anomenat “Adam”, amb la resta de les ànimes. M'ensenya com relacionar-me amb elles per a reconnectar-les al sistema reparat, i com les transformo, per tant, en una Creació bona i sana.

Això és l'única cosa de què parla el Zohar. I jo (cadascun de nosaltres) em trobo aquí sobre la Terra per a realitzar aquest acte de restauració i de recuperació per a tots.

No colpegis l’ordinador; no està viu!

Pregunta: Com podem explicar que El Creador s’enfadi?
Si parlem de les constants lleis espirituals, per què en el llibre del Zohar El Creador es percep com si tingués qualitats humanes, com ara la ira, l’enveja, etc.?

Resposta: La Torà ens parla en el llenguatge humà, explicant-nos sobre el que nosaltres percebem i relacionem amb El Creador.
Sempre poso com a exemple l’ordinador. com ens irritem amb ell, tot i sabent que tan sols es tracta d’una barra de metall! Què en pot entendre aquest? Només compleix amb el que està indicat en el seu programa. Totes les seves accions són correctes.
I si prems una tecla incorrecta o no saps com ha de funcionar un programa, pots, amb irritació, donar-li milers de vegades a les mateixes tecles i, milers de vegades, l’ordinador et retornarà el mateix missatge d’error.
Ell no es com un home que pot canviar el seu comportament. L’ordinador no canvia, no està viu.
Però tu el tractes com a un home: “Per què no hem fas cas?!” M‘irrito en rebre contínuament la mateixa resposta.
Relacionem les nostres qualitats, és a dir, el nostre caràcter, amb el de l’ordinador desitjant que canvi perquè sigui com nosaltres. En realitat, som nosaltres els qui estem trencats i sempre canviem. L’ordinador no està trencat i, per tant, sempre es comporta de la mateixa manera i sempre té raó.
El mateix ocorre pel que fa al Creador. No parlem del Creador mateix, sinó de Bo-Ré (Vine i Veuràs; de la percepció del Creador per l’home.
L’home reconeix al Creador, l’imagina dins dels seus desitjos (els vasos de percepció, Kelim). I per això adjudiquem al Creador les mateixes reaccions i qualitats que ens caracteritzen a nosaltres.
Per això està escrit que la Torà parla en el llenguatge de l’home. Per explicar-nos quina ha de ser la nostra conducta correcta i ajudar-nos a canviar. Estem obligats a imaginar al Creador igualment canviant, encara que en Ell no hi hagi canvis.
Allò que és perfecte no es pot canviar. En cas contrari, no seria perfecte.
Adjudicant-li al Creador les nostres qualitats i valorant la seva, suposadament canviant, actitud vers nosaltres, podem veure’ns en dues manifestacions: com sóc per mi mateix, com em veig des de fora i com estic canviant, en un món canviant o constant.
Aquesta percepció dual, que ens permet imaginar que alguna cosa fora de nosaltres està canviant, és un gran regal del Creador! Perquè gràcies a això arribem a percebre dimensions diferents per entendre el món espiritual i per podem entrar en la seua percepció de manera lliure i independent.
Per això, la nostra percepció que la realitat existeix i canvia fora de nosaltres, és una veritable salvació respecte de l’empresonament cel·lular del nostre món (la sensació de claustrofòbia espiritual). Aquest és un punt fonamental que garanteix a la creatura l’oportunitat d’elevar-se per sobre de la seva creació, de convertir-se en humà: Adam, semblant al Creador.

(Extracte de la llicó per El llibre del Zohar, corresponent al 27 d’abril de 2010).
(Traduït per Rosa Valls.)