Del comunisme a l’harmonia del sistema global

Pregunta: En la seva opinió, el món global definitivament arribarà al comunisme, veient com Marx està de moda una vegada més? O existeix la possibilitat que tornem als models socials més antics, començant des de l’Era Primària i així successivament?

Resposta del Dr. Michael Laitman: El desenvolupament de la societat ens ha fet prendre consciència que estem interconnectats, i en el futur ens farà adonar-nos que hem de viure com una família, conforme a la regla: “de cadascú segons les seves habilitats i a cadascú segons les seves habilitats”.

Marx reconegué que això es possible solament sota la condició que la gent percebi el treball en ell mateix com una necessitat vital, com una expressió dels seus sentiments d’amor, en lloc de veure-ho com un mitjà necessari per existir. Quan les actituds de la gent es transformen d’aquesta manera i l’egoisme de cada individu sigui corregit, les nostres forces productives floriran i es revelarà tota l’abundància de la natura a través de la semblança amb les seves lleis.

Marx explica que primer una força negativa destrueix l’estat anterior, i després una força positiva forma un estat millor, a mesura que la força positiva es reveli totalment. De totes maneres, el desenvolupament sota la influència de la força negativa es llarg i ple de patiment. Però, si una persona coneix el camí del desenvolupament, pot eludir el control de la força negativa i prendre el seu desenvolupament amb les seves pròpies mans. L’avantatge es que es redueixen el temps i el patiment.

Amb la finalitat de travessar aquest camí en lloc del camí natural del patiment, necessitem un mecanisme artificial que ens ajudi a desenvolupar-nos, el qual pot ser controlat com una incubadora que permet els pollets criar-se ràpidament i amb tota seguretat, per exemple. Però, primer, necessitem estudiar el sistema general amb el propòsit de construir aquest mecanisme artificial d’acord als seus principis.

(traduït per Ramon Cirera)

Carta del Rav als membres del G-20

Benvolguts membres del G-20,

Aquesta carta s'ha elaborat a partir de la preocupació sincera pel futur de la humanitat. Ens dirigim a vostès perquè el seu lideratge en aquests difícils temps de crisis ha demostrat de manera patent ser l'única entitat en l'actualitat amb l'habilitat i el compromís de conduir-nos cap a la nostra sortida d'aquestes aigües tèrboles en les quals estem navegant, i promoure un canvi permanent que permeti a tots els éssers del món, independentment de la seva raça, sexe, nació o religió, viure una vida bona i tranquil·la, sana i segura.

Abans que tot, permetin-me expressar el meu més profund reconeixement per l'esforç monumental que han estat realitzant, a nivell nacional i internacional, en els intents per trobar la via de solució d'aquesta crisi multidimensional que estem patint avui dia. Tal com molts dels vostres membres han estat clamant en els últims mesos: la particularitat d'aquesta crisi jeu en el fet que es tracta d'una crisi global i, per tant, requereix d'una solució global.

No obstant això, abans de tractar el tema de la solució, permetin-me oferir-los les meves observacions respecte a la veritable causa d'aquesta crisi, producte d'un profund i laboriós estudi sobre la situació.

L'arrel subjacent de la crisi:
L'ego s'ha tornat global
L'anàlisi de la història humana revela que la força motivadora de l'èsser humà ha estat sempre el seu desig egoista, evolucionant de generació en generació. Mentre més va créixer l'ego, més elaborades i sofisticades han estat les formes i els mitjans que hem desenvolupat per a satisfer-lo.
No obstant això, en el segle present, han canviat les regles del joc. D'un estat en el qual cada persona s'anava desenvolupant d'una manera individual, preocupant-se només per la seva família o en última instància, per la seva comunitat, ens despertem un dia dintre d'una bombolla -el petit llogaret global- en la qual, de sobte, ens veiem forçats a prendre en compte els altres; ja que, de fet, estem totalment interconnectats i interdepenents, per no dir lligats...

L'ego, que en el passat estimulava a cada persona per separat a perseguir les seves metes i interessos personals, s'ha tornat un ego global, connectant-nos a tots nosaltres en el que sembla un engranatge immens.

Des del moment que ens vam tornar un sol sistema global i integral, el nostre sustent i el nostre benestar individuals, inevitablement s'han tornat subjectes a la responsabilitat mútua entre tots els elements d'aquest organisme humà, com en qualsevol altre sistema tancat. És com si tota la humanitat estigués navegant en un mateix vaixell; únicament falta que un de nosaltres decideixi fer un forat en el vaixell perquè tots nosaltres ens trobem submergits en l'aigua.
Per tant, ens trobem enfront d'un problema de caràcter desconegut: mentre els llaços i les relacions entre tots nosaltres s'han tornat integrals i recíproques, nosaltres mateixos seguim tractant els uns als altres -conscientment o inconscient- d'una manera ego-cèntrica; o sigui, com nacions o éssers separats i no com una sola humanitat. I és enllà on es troba el factor causant de la crisi.

La via de solució:
Un sistema educatiu exhaustiu
El sistema humà integral requereix de la participació conscient i voluntària de tots els éssers humans. Els llaços de dependència entre nosaltres ens estan forçant a assegurar que cadascun de nosaltres conegui aquest sistema i actuï responsablement i recíproca envers tots els altres. Aquesta idea no és tan difícil d'acceptar per ser tan òbvia. No obstant això, hauríem d'unir-nos en els nostres intents d'implantar-la i reforçar-la en la nostra consciència doncs la nostra tendència humana innata ens impulsa a deixar la responsabilitat en mans d'uns altres. Per tant, la solució de la crisi requereix d'un canvi col·lectiu de consciència. És a dir, reconèixer el fet que en la civilització integral de la nostra família global, la destinació de cadascun de nosaltres depèn estretament de la nostra actitud cap a tots els altres.

Tal com hem establert un sistema educatiu que capaciti als nostres fills per a la vida, així hauríem d'establir un sistema explicatiu global que prepari a tots els éssers humans per a la vida en el nou món global, basant-se en el principi "Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix", compartit per totes les religions.
Tan aviat comencem a organitzar tal sistema, sentirem immediatament l'inici del procés de recuperació en la societat, ja que només en reconèixer i identificar-nos amb les lleis del món nou, es formarà una nova classe de relacions entre nosaltres: la responsabilitat mútua. Quant als sistemes polítics i econòmics, no haurà necessitat de reconstruir-los, ja que s'aniran reformant i adaptant a mesura que anem assimilant el principi de les relacions recíproques entre nosaltres. És a dir, que si la gent tan sols reconegués la seva interdependència i interconnexió global les infraestructures ho reflectirien i s'adaptarien automàticament.

Per on començar?
L'ésser humà és producte de l'opinió pública, la qual, dirigida apropiadament, podrà ajudar-li a construir una nova escala de valors que li orienti en la seva vida en el nou món global. Per tant, recomano prendre els passos detallats a continuació:

• Establir un centre educatiu internacional apolític sense ànim de lucre que reuneixi als experts més famosos del món en ciències naturals i socials. Aquests especialistes desenvoluparien materials explicatius variats sobre la nova fase del nostre món i les noves regles que s'estan manifestant en l'actualitat, i col·laborarien amb els mitjans massius per a propagar les seves observacions.
• Crear un equip d'assessorament governamental que es dediqui a promoure plans i programes que incrementin la consciència social en l'era global, en col·laboració amb els mitjans de comunicació.
• En paral·lel, iniciar una campanya protegida pels governs per a proporcionar informació nova i reveladora sobre la magnitud de la nostra interconnexió.
• Facilitar els materials esmentats dalt als comitès d'escoles perquè puguin incloure'ls en els seus plans acadèmics respectius. Al mateix temps, incloure una hora diària en el sistema escolar en la qual els estudiants abordin el tema de les relacions que han de prevaler en l'era global.
• Atorgar subvencions i altres beneficis financers per a obres d'art, literatura, teatre, cinema, televisió i premsa que estiguin basades en la promesa del seu benefici a la societat.

És cert que els líders mundials d'avui es troben en un punt crucial en la història de la humanitat. No obstant això, és una gran oportunitat de propiciar un canvi fonamental i positiu en el món, prenent la batuta i establint un sistema explicatiu del qual el món està tan necessitat en aquest moment. En fer-lo, no només estarien manifestant la seva veritable preocupació pel benestar de la humanitat, sinó que també l'estarien conduint cap a aquest.

El vostre lideratge coincideix amb la meva anàlisi i convicció -derivades dels meus estudis científics i filosòfics, així com de la dedicada i perllongada observació de la història humana- que ha arribat el moment de desempolsar el missatge ancestral que promet que la responsabilitat mútua és, al cap i a la fi, l'única cosa que podrà dur-nos a trepitjar terra ferma. És a dir, que el protagonista de totes les incerteses -el factor humà- haurà de canviar la seva direcció, servint amb la mateixa intensitat els interessos i el benestar de la seva societat abans que els seus. Aquestes observacions reflecteixen la meva sincera preocupació pel futur de la humanitat, unida a la de diversos milions dels meus estudiants i audiència al voltant del món. Estem disposats a posar els nostres recursos a la vostra disposició, ja sigui que trobin mèrit a aquestes idees i desitgin implementar-les.

Pot ser que aquestes idees semblin una miqueta utòpiques, però estic convençut que tenen més rellevància avui dia que mai. Han de tenir en compte que aquesta crisi mundial multidimensional ens ha impactat fins al punt de fer-nos un poc més atents al missatge d'amor i d'unitat per a crear un demà millor i segur per als nostres fills.

Atenta i respectuosament,
Dr. Michael Laitman,
Professor d'Ontologia i Teoria del Coneixement,
President i fundador de l'Ashlag Research Institute,
Membre del World Wisdom Council (El Consell Mundial de la Saviesa)

Els científics prediuen un segle de guerres de recursos

En les noticies (de The Guardian): L’exdirector científic de Gran Bretanya prediu un segle de “guerres de recursos”. La guerra de L'Irak fou tan sols la primera d’aquestes “guerres de recursos” en aquest segle, segons l’antic director i conseller científic del govern de Gran Bretanya.

Sir David King prediu que amb el creixement de la població, la disminució dels recursos naturals i l’elevació dels mars a causa del canvi climàtic, la pressió en el planeta conduirà a conflictes majors. També ha aconsellat als polítics que no permetin que la crisi financera els distregui de la seva tasca de posar fre al canvi climàtic. King va concloure dient que són necessaris els canvis fonamentals de l’economia global i de la societat . “¿(El consumisme) serà el model adequat per al segle 21, en el qual la manca de recursos és el nostre major repte?”

El London Times, 1994, per Sir James Goldsmith, financer (de LifeWeb): Com de sorprenent resulta observar a una civilització destruir-se a sí mateixa al ser incapaç de reexaminar la validesa, sota circumstàncies totalment noves, d’una ideologia econòmica.

Comentari: Les nostres actituds envers la societat i la vida haurien de travessar cap a una transformació total. ¡Aleshores descobriríem que existeix abundància de recursos en la Natura!

(Trad. Rosa Valls)

El remei a la desestabilització mundial

Els esdeveniments recents indiquen que la ira i el descontent de les persones poden esclatar en qualsevol moment i a qualsevol lloc al món. És bo saber que hi ha una alternativa al conflicte violent.

A data recent més de 200 treballadors de Chicago “Prengueren pacíficament” la planta de Republic Windows & Doors després d’haver estat acomiadats inesperadament sense ser indemnitzats. Algú podria pensar fins fa poc que els ciutadans nord-americans haurien de recórrer a “ocupar un edifici” per rebre el que els pertany segons la llei?

No fa molt, una protesta encara més dramàtica ocorria a Atenes, Grècia. La mort d’un adolescent per un tret de la policia va provocar protestes públiques multitudinàries que van deixar pèrdues milionàries, expandint-se ràpidament per tot el país i altres parts d’Europa, incloent Espanya, Dinamarca, França, Itàlia, i Alemanya. La premsa va parlar de les protestes violentes com una vàlvula d’escapament davant el descontent profund per la pressió de la crisi financera, els acomiadaments massius que van arribar com a conseqüència d’això, i el temor d’un augment de l’atur al futur.

Poden empitjorar les coses?

És probable. L’Informe Internacional de Seguridad 2008, elaborat pel Grup d’Investigació d’Oxford ha advertit sobre protestes violentes mundials. El report , anomenat provocativament “Punt d’Inflexió”, indica què “La caiguda econòmica global es l’única amenaça a la seguretat a tot el món. Tenint en compte les tendències presents, diversos centenars de milions de persones entre les comunitats més pobres del món patiran més encara. Això, probablement, causarà la intensificació dels moviments socials radicals i violents que actuaran per la força, augmentant encara més la violència”.

Un pronòstic bastant pessimista. Així doncs, estem condemnats a enfonsar-nos en el conflicte violent a escala mundial? No necessàriament. Hi ha un camí alternatiu: adonar-nos de la vertadera causa de la crisi financera que empenta a molts a la vora de la violència, i començar a resoldre aquesta causa.

Aleshores, quina es la raó d’aquest fracàs financer global sense precedents? Es tracta de la nostra incapacitat d’adaptar-nos als canvis que el nostre món ha experimentat. És a dir, durant el segle passat, les distàncies en el món, s’han anat reduint , mentre que les nostres actituds i formes de pensar no han evolucionat tan ràpidament.

Com està demostrat per l’última investigació, la “reducció del món” que tots hem experimentat i sobre la qual molts analistes van escriure llibres de supervendes, no es només sobre Internet i comerç. Hem arribat a estar interconnectats de tal manera que no només les nostres accions, sinó també els nostres pensaments i desitjos, ara determinen el destí d’altres a tot el món. Hem arribat a ser un cos, una família, els membres de la qual no poden ignorar les connexions properes entre ells. És com si estiguesim connectats l’uns amb els altres per mitjà de fils invisibles, ja que la nostra incapacitat per veure’ls no canvia el fet de que estiguin allà.

La present crisi és el resultat de les nostres actituds antiquades oposades al sistema global. Com va indicar el Grup d’Investigació d’Oxford, els nostres problemes només poden ser previnguts revertint les tendències actuals.

El camí alternatiu

Llavors, què hem de fer per recobrar el desequilibri que va portar el món a la crisi, i com podem guiar-lo per un camí cap a l’equilibri, la tranquil•litat i l’harmonia? Què hem de fer per canviar fins arribar a una “mentalitat global” que millorarà la crisi financera i ens posarà en el camí alternatiu del desenvolupament pacífic?

Tot això pot fer-se a través de l’educació i l’opinió pública. En lloc d’educar a persones de la manera que ho fem ara –omplint els mitjans de comunicació amb missatges egoistes que ens motiven a ser millors que els demés trepitjant als altres en el nostre camí–, podem utilitzar la televisió, la ràdio, la publicitat i Internet, per a crear consciència sobre les relacions que són necessàries per sobreviure i per prosperar en aquest nou món, on les accions i els pensaments de cada persona tenen una relació directa sobre el benestar de tots.

Sí podem

Si els mitjans de comunicació que omplen les nostres ments amb informació i modelen la nostra visió del món començaren a parlar sobre la nostra interdependència i sobre la importància de noves actituds de bondat i cura de les persones al nostre voltant, l’opinió pública començaria a canviar gradualment.

Només s’han d’utilitzar els instruments que ja tenim de manera que ens beneficiïn a tots. Quan implementem un sistema d’educació diferent, “globalment conscient”, la societat humana en la seva totalitat canviarà els seus valors egoistes i estarà a l’uníson amb la nostra realitat nova i global.

(Trad. Cristian Moreno)

Crisi financera: Un estímul per al canvi

Alguns de nosaltres observem els estranys esdeveniments en els mercats financers i els seus efectes en els fons mercantils, però només movem el cap i ens impressionem. Uns altres tenim un risc molt més personal en aquest assumpte. Potser hàgim vist disminuir els nostres comptes de pensions i ens preguntem de què ens sustentarem la nostra jubilació. Potser els nostres fons es perdin de manera prou dramàtica com per a causar-nos nits en vela i depressió. Potser et trobes postergant la compra de la nova casa que sempre havies somiat, o, fins i tot, pitjor: potser la casa dels teus somnis estigui sent retornada al banc i et preguntis on dormirà la teva família demà.

Hi ha moltes opinions sobre les causes del col·lapse dels mercats financers als Estats Units i sobre les seves ramificacions potencials en tot el món. Serà que les directives i els alts executius comparteixen la seva culpa per centrar-se només en ells mateixos? En tot cas, no han estat els únics a fer diners. La recerca de diners fàcils o quick dollar va fluir per tot arreu. La cobdícia va córrer desenfrenadament. Moltes persones van comprar cases perquè van veure que podien aconseguir diners i no van voler quedar-se’n fora.

Com hem vist ben sovint, en el passat i recentment en la "Bombolla d'Internet", totes les especulacions arriben a la seva fi quan no hi ha cap base real. Quan es fan diners en proporcions tal irreals, sense cap base sòlida, tot el que puja ha de baixar.

En l'arrel de tot això està l'egoisme i el seu desig de plaer per a "mi". Vivim en una cultura que glorifica la riquesa, la fama i el poder a pesar de tota l'evidència que indica que aquests no donen felicitat. Tots podríem estar d'acord que la falta de diners pot causar tristesa, però pot algú mostrar algun estudi que relacioni la riquesa amb la felicitat? Tot el que hem de fer és observar les vides dels rics i famosos i veure la misèria que es provoquen a si mateixos i als altres.

Es diu que es necessita un esdeveniment emocional significatiu per a generar un canvi. La nostra situació financera actual podria provocar un esdeveniment així? És possible que estiguem començant a veure que aquesta cobdícia no és bona? És possible que estiguem començant a veure que la felicitat no està relacionada amb la riquesa, la fama i el poder? I si l'excés arribés a ser vergonyós? I si enaltim a la gent que és "desinteressada" i comencem a sentir amb desgrat als "interessats"? Com seria el món si cadascun li donés més importància als altres i no només a nosaltres mateixos?

Aquest concepte és un principi bàsic en la Cabalá autèntica. Per això ha arribat l'hora de revelar aquesta saviesa ancestral, de manera que complim la regla “Ama al teu proïsme com a tu mateix”. En realitat, és millor donar que rebre. Pren un moment per a tancar els teus ulls i imaginar totes les possibilitats i potencial si tots ens centréssim a ajudar-nos uns a uns altres. Què semblaria el nostre món? Com se sentiria ser part d'un tot meravellós? Unitat!

Font de l'article http://www.articulo.org/autorsperfil.php?autor=1548