"La saviesa de la Cabalá ens ensenya un mètode pràctic per a arribar al Món Superior i a la font de la nostra existència. En adonar-se del seu veritable propòsit en la vida, la persona arriba a la perfecció, a la tranquil·litat, al gaudiment il·limitat, i a l'habilitat de transcendir el temps i l'espai, mentre encara viu en aquest món."
Rav Dr. Michael Laitman

Els Cabalistes sobre el lliure albir, part 1

dissabte, 9 de juliol del 2011

Estimats amics! Prego facin preguntes relacionades amb el tema, sobre les frases dels grans cabalistes. Les anotacions entre parèntesis són meves.


Disposa l'home de lliure albir?


Cadascun de nosaltres és una espècie de màquina creada i dirigida per l'ordre de dues forces exteriors (el plaer i el patiment) que ens empenyen al seu gust cap a on ells volen. Així que no hi ha ningú que tingui tan sols un mínim grau d'independència.
Baal HaSulam. El lliure albir


Si analitzem les accions de l'home veurem que totes elles es realitzen per obligació i sota coacció. Perquè el govern superior el va situar entre el plaer i el patiment. I no hi ha diferència entre l'home i l'animal. Si és així, no hi ha una elecció lliure i intel·ligent. Mitjançant aquestes dues forces, i sense preguntar a ningú, el govern superior condueix a tots en la direcció que desitja.


Fins i tot el caràcter del plaer (amb què alimentar-se i com vestir-se) no és elegit per l'home, sinó en correspondència amb els desitjos i gustos de la societat, fins i tot al contrari del meu propi desig de vestir còmodament i de comportar-me amb senzillesa. On està llavors el meu lliure albir?

El calendari Maya no vaticina en absolut la fi del món

dijous, 7 de juliol del 2011

Opinió de l'arqueòleg mexicà Alfonso Morales: el rumor sobre la fi de món l'any 2012 vaticinat pel calendari Maya no té una base científica. Els maies simplement seguien la teoria sobre un procés cíclic de la història i no sobre un procés lineal.


Els maies no van vaticinar l'Apocalipsi en l'any 2012. Ells parlaven “d'un fenomen estrictament cíclic” i no d'una catàstrofe planetària. En el llibre Chilar Balam, que explica la història del poble maia, els vaticinis estan relacionats només amb el final de la primera època de la història de la humanitat.


Precisament, és d'aquest fragment del qual alguns científics han tret la conclusió sobre la fi del món. En el llibre Chilar Balam està escrit: "Finalment el món arribarà a l'odi i al materialisme, i la humanitat haurà de triar entre la seva total desaparició, com una espècie intel ligent que amenaça destruir el planeta o seguir pel camí de l'evolució cap a una existència harmònica amb el món circumdant”.


Rèplica: Tots esperen els canvis, però no hi haurà un canvi per a millor si l'home no comença a canviar-se a si mateix cap a la semblança amb el Creador. Tots els altres canvis seran per empitjorar la situació, perquè aquests descobreixen la nostra oposició amb el Creador. El descobreixen només per obligar l'home a arribar a les qualitats del Creador.

Un llarg camí cap a la por

Pregunta: Què etapa precedeix a la por al Creador?


Resposta: Des del principi, l'home comença a treballar només sobre la por. La por és el primer manament.


Des de quin moment començarem a treballar en el temor? És un llarg camí - fins que arribem al temor, fins que comencem a sentir que només ens falta això.


En altres paraules, la por és la sensació de dependència del Creador en tot. Però aquesta dependència no li arriba a aquell que només tremola de por i només creu en el que li han dit, sinó a aquell que ha mesurat les forces en tots els problemes que ha trobat en el camí i s'ha adonat que no és capaç d'arribar a l'objectiu sobre la importància d’allò pel que ha treballat tant, i ara no pot fugir i treure-se'l del cap. I llavors s'adona que tot depèn de l'actitud correcta que tingui cap al Creador.


Ha de rebre aquesta actitud des de dalt, la por ha de néixer dins d'ell. I ell no sap què representa aquest vas. Nosaltres no sabem què és la por. Possiblement pensem que simplement es tracta de por. Però por, de què? Seré capaç de rebre la sensació del seu amor, o no?


Aquesta és una sensació molt poc real en el nostre món. Nosaltres ni tan sols sabem com és això possible, així de lluny es troba de nosaltres.

Autovia sense senyals

dimarts, 5 de juliol del 2011

El problema és que no entenem com de lluny estem de l'atorgament. Qualsevol acció, per petita que sigui, ens acosta a l'objectiu. Així és com transitem aquest camí, mil·límetre a mil·límetre, i és impossible saltar-se’n cap d'ells.

A cada mil·límetre li correspon la seva reshimó, que cal complir, i només així passem al següent mil·límetre.

Avui dia el camí està ocult per a nosaltres. Per exemple, durant aquest sopar passarem uns 20-30 mm o reshimot. És molt, però ningú podrà sentir-ho. Seguirà sent així fins que no arribem a l'entrada al Món Superior. Només llavors el sentirem.

Però de moment és com si anéssim a Madrid per la carretera i no sabéssim quant ens queda. Resulta que el primer pas del camí i l'últim abans d'arribar a Madrid són exactament iguals. I al llarg del camí és com si no passés res, la mateixa carretera, els mateixos camps i arbres...

Nosaltres no sabem quantes accions minúscules fem cada segon, i totes elles conformen el nostre avanç. No és una casualitat que en aquesta carretera no hi hagi senyals ni indicacions, això està fet perquè la persona aprengui a rebre plaer pel viatge en si mateix. Si et mous cap a l'atorgament, fins i tot en la foscor, has de sentir plaer. D'una altra manera és com si demanessis una recompensa.

Per això no cal esperar al final del camí. En realitat no hi ha final del camí. El camí acaba quan tu prens la decisió: "Jo no he d'arribar enlloc, estic bé amb el que tinc, si només pogués gaudir de l'atorgament". Si deixes de demanar la recompensa, l'obtindràs. Això significarà que has arribat a l'objectiu.

Extracte de la conversa durant el sopar del 3 de juny 2011 a Madrid.

No tenim un altre planeta

Segons l'opinió de Harald Shuman, un dels principals especialistes en la globalització, per a continuar vivint tal com vivim ara, són necessaris dos planetes. Per això, sens dubte, alguna cosa ha de canviar en el nostre món, ho vulguem o no.

La pregunta només és si ens decidim a fer els canvis per la nostra pròpia voluntat o per força, quan la realitat ens comenci a sacsejar i quan comencin els conflictes, les guerres i s’hagi d'actuar amb una pressa terrible.

Rèplica: El mateix diu la Cabalà: el millor és que, utilitzant els coneixements, us canvieu a vosaltres mateixos cap a la semblança al Creador, i no per la força mitjançant grans patiments. La humanitat és com un nen ximple i obstinat!

Pots comptar amb mi

Aquest és el missatge que més ens està arribant per tot arreu: els entorns polítics, dels mitjans de comunicació... Ara, més que mai, la gent necessita de la gent :)

Curs gratuït de Cabalà

Presentació del curs interactiu gratuït del Centre d‘Estudis de Bnei Baruch.

Una expèriencia que canvia la teua vida

Impressions i experiències d’alumnes del Centre d’Estudis de Bnei Baruch.

Com aconseguim veure el que desconeixem?

El Dr. Quantum és un personatge creat per a la pel·lícula "What the bleep do we know?" ("Y tú, què en saps?") que ens ensenya com les nostres pors no ens permeten veure més enllà de les dimensions que coneixem.
Gràcies Viviana!

Una altra demostració científica de que hem d'unir-nos

Luciano ens ha enviat aquest vídeo que mostra com el nostre benestar depen de la relació correcta amb els demés. Quan ens aïllem, el cos no rep la seva dosi de plaer (el cortisol, una hormona segregada per les glàndules suprarrenals) si no es relaciona amb altres persones (d'una manera altruïsta, afegim nosaltres).

Paròdia del G20


Més vídeos en Illuzia.net.

Abraçades en lloc de diners

En un Món Absolut, els diners seran reemplaçats per mostres de bondat

Lliçons del Grup Virtual Europeu

Amigues i amics
us recordem que tots els dijous podeu accedir a les classes del grup europeu des d'aquest enllaç:

http://www.kabbalahgroup.info/tv/Spanish.htm
usuari: bbuser, contrasenya: arvut

a les 19:30, hora peninsular (1 hora menys a les Illes).
Podeu fer-hi totes les preguntes que vulgueu, en directe.