El treball per a clarificar el nostre desig

Pregunta: Com pot una persona comprovar quant ha avançat de lliçó a lliçó?

Resposta: He de treballar activament a anar clarificant el meu avanç; de fet, el progrés depèn d'aquests exàmens interns. Què vull? És pel meu propi bé o pel bé de l'atorgament? Estic connectat amb els amics en aquest aspecte? Els necessito o no? Treballo partint d'un desig egoista o de la intenció d'atorgar, des del costat del Creador o del de la criatura, per sobre del meu egoisme, o dintre d'aquest? Tot l'avanç es basa en aquesta autoanàlisi.

És possible que després d'una bona lliçó, aquests aclariments em revelin el meu mal estat, però aquestes seran més precises, el que significarà que estic avançant! Tots els dies hauria d'obtenir un simple resultat: demà hauria d'arribar a la pròxima lliçó amb un desig més clar. Si tinc un desig o no el tinc, és irrellevant, perquè ve donat des de dalt. No obstant això, s'ha arribat a definir millor aquest estat?

Possiblement, aquesta anàlisi em durà a un atzucac on tot es torna confús i nebulós. Però això també indica una major lucidesa i claredat. La Llum que m'arriba durant la classe em proporciona definicions: que siguin positives o negatives és irrellevant. Aquestes definicions em permeten realitzar una anàlisi més refinada i precisa amb la finalitat d'avaluar-me a mi mateix, al meu estat, en relació amb el Creador o a la meta – en totes les direccions.

D'aquesta manera, la Llum afecta al desig: quan l’il·lumina, veig més en ell. Fins i tot si deixo de ser crític, i de cop i volta em torno totalment confús i desconcertat, a això també se li denomina veure "més." Aquestes situacions també brinden graus de comprensió.

(Extret de la primera part de la lliçó diària de Cabalà, el Zohar, del 2 de juny de 2010.)

La imatge hologràfica de l’ànima

El Creador exigeix que les nostres ànimes s’uneixin. El distanciament entre nosaltres i sentir-nos com a estranys constitueix una corrupció total. La correcció rau a percebre’ns a nosaltres mateixos com les parts d’un cos únic. Però no és suficient percebre’ns com a parts d’un organisme que treballa unit.

Jo haig d’integrar-me en tots, ells s’han d’integrar en tots els demés i així fins a l’infinit! És com una imatge hologràfica on cada element conté a totes les altres en si mateix.

Encara no ho podem imaginar sensorialment, perquè som oposats a aquesta imatge. Dins de nosaltres, el trencament dels vasos va donar com a resultat la sensació d’estar separats l’un de l’altre. Ni tan sols podem entendre com seria possible incorporar-nos als demés: que no existeixi un “jo” que s’uneixi als demés i es converteixi en un tot únic.

Quan els nostres punts en el cor s’uneixen, aquesta realitat il·lusòria de cossos físics s’esvaeix; solament els nostres desitjos romanen. Com més apropiadament cadascú de nosaltres intenti imaginar la nostra unificació, més a prop estarem de la veritable imatge de la realitat que és l’única que existeix. Només hem d’apropar-nos i revelar-la. D’aquesta manera és com, gradualment, ens anem guarint de totes les il·lusions materials que ens envolten.

De la primera part de la lliçó diària de Cabalà, El Zohar, del 30 de maig de 2010.

(Traduït per Ángeles Plaza.)

Tenim el mètode que necessitem en el Món

“Veure és creure”

És així? La ciència ara ens confirma el que la Cabalà ha estat dient durant segles: hi ha molt més en la percepció que allò que els nostres sentits ens mostren.

En els anys 60, el Professor Paul Bach-y-Rita va revolucionar els camps de la neurobiologia i de la rehabilitació, introduint el concepte de “substitució sensorial”. Explotant la plasticitat del cervell o la seva capacitat d'adaptació, va ajudar a pacients cecs a usar el sentit del tacte per a obtenir la informació ambiental percebuda normalment per la visió. Es va usar un elèctrode, connectat a la llengua d'un pacient cec, per a retransmetre estímuls externs cap al cervell, que llavors “va traduir” els estímuls del tacte com a visuals, permetent al pacient cec “veure”.

El secret darrere d'aquesta fantàstica operació pot ser resumit per les famoses paraules de Bach-y-Rita, “Veiem amb el cervell, no amb els ulls”. Amb aquesta convicció, va promoure un camp d'investigació que pot ajudar als minusvàlids a compensar òrgans sensorials danyats, usant els altres òrgans sensorials funcionals. Va dir, simplement, que els nostres sentits són intercambiables. Aquesta línia de raonament està recolzada per altres dades, com ara “L'efecte de McGurk”, el qual mostra que la nostra comprensió de la paraula prové d'una combinació d'informació auditiva i visual. En altres paraules, la nostra percepció visual és, en part, responsable del que escoltem, el que suggereix que el nostre cervell de vegades interpreta la informació visual com a informació auditiva.

Nous experiments en progrés estan examinant el paper de la visió en la percepció d'olors (per exemple: imaginar un filet deliciós quan es té febre i no es pot olorar gens, provoca que la boca es faci aigua, perquè “veiem” la seva deliciosa olor). A més, hi ha hagut molts individus amb capacitats “especials”, que també donen suport a la idea que la nostra percepció sensorial no pot estar tan confiada als nostres sentits com pensem. Un exemple famós és el de la russa Rosa Kuleshova, una dona gairebé cega que era capaç de veure amb els seus dits, o sigui que, amb els ulls coberts, podia llegir periòdics impresos i identificar colors usant els tous dels seus dits, a través de la seva “dermovisió”.

Una nova manera de percebre
La Cabalà, la saviesa que es dedica a l'estudi i la investigació de la percepció de la realitat com un mitjà per a aprofundir i enfortir els llaços amb la força general de la Naturalesa, ens diu que els exemples anteriors no són tan sorprenents. De fet, com explica el gran cabalista del segle XX, el Rabí Yehuda Ashlag, cadascun dels nostres cinc sentits, incorpora tots els altres, la qual cosa significa que cada sentit capta parcialment el que els altres perceben. Per tant, si una persona perd algun dels seus cinc sentits, aquest és compensat parcialment pels sentits restants.

Això no vol dir que una persona cega literalment serà capaç de veure, sinó que els altres sentits li ajudaran a vèncer la pèrdua, proporcionant fragments d'informació que alguna vegada li van ser transmesos pel sentit de la vista. És a dir, que podem “veure, escoltar, olorar, assaborir i palpar” en certa mesura amb qualsevol dels nostres sentits.

I com mostra l'exemple de Rosa Kuleshova, aquesta capacitat està més desenvolupada en algunes persones, encara que en el passat -abans que els nostres sentits fossin entumits pel món sorollós i artificial inventat per l'home-, tots nosaltres teníem aquestes capacitats. Llavors, Paul Bach-y-Rita tenia raó, dient que nosaltres veiem en realitat “amb el cervell” i no “amb els ulls”?
Segons la Cabalà, si la ciència segueix sondejant el camp de la percepció, descobrirà que el nostre cervell és només un detector mentre que, en realitat, la percepció no ocorre en el cervell, sinó fora d'aquest, en el que es diu “el desig” o “la voluntat”.

Què és la voluntat? És la nostra essència espiritual, que no ocupa lloc, ni té relació alguna amb el nostre cos físic. És a dir, existeix completament més enllà de la matèria corpòria, i és aquí on tota la nostra percepció es realitza: en el nostre desig.

Percepció infinita
Però hi ha més. Resulta que tot el que percebem “amb els nostres cinc sentits” comuns -el gran món que veiem (i escoltem, palpem, olorem i assaborim) al voltant de nosaltres- és només una part diminuta del que realment existeix i que som capaces de percebre. Es tracta d'una percepció molt limitada que només ens permet percebre el món físic i sostenir així l'existència física dels nostres cossos.

No obstant això, la nostra essència espiritual, aquest sentit espiritual, té un potencial infinitament major: com es troba més enllà de la realitat corpòria, pot percebre una riquesa infinita de “colors, olors, sons, gustos i sensacions” espirituals, incorporis. Però per a assolir-lo, hem de desenvolupar-lo primer, en nosaltres. Llavors, a més del “nivell bàsic” de percepció de la nostra realitat comuna, seguirem descobrint capes addicionals i majors d'una realitat més àmplia, la realitat espiritual i el Centre de Control del nostre món.

Llavors, com es fa? Com és possible percebre aquesta realitat “més elevada”? Podem fer-lo solament canviant la nostra postura o actitud envers a la vida. La Cabalà explica que en realitat, gens canvia fora de nosaltres. L'única cosa que canvia som nosaltres mateixos. De fet, l'única cosa que mai percebem és la constant i immutable influència de la força general de la Naturalesa, una força que desitja donar-nos plaer, però que nosaltres percebem dintre dels nostres desitjos sempre canviants.

Per tant, els diferents graus de semblança dels nostres desitjos a aquesta força de la Naturalesa, són els que indueixen l'alteració del quadre del món “extern”, dintre de nosaltres. En altres paraules, mentre més ens semblem a la força de la Naturalesa, volent i atorgant a uns altres com ho fa ella, més sentim aquesta força i més àmplia, rica, i harmoniosa experimentem la realitat que ens envolta. Però mentre els nostres desitjos i actituds romanguin oposats (egoistes) a aquesta força (altruista), l'única realitat que experimentarem serà l'actual: en profunda crisi i desequilibri. En conclusió, està en les nostres mans decidir quin dels dos camins desitgem seguir-ne. Els cabalistes -qui ja han arribat a la percepció del regne espiritual-, ens recomanen en poques paraules: “Prova i veuràs” la delectació plena, eterna i infinita destinada per a nosaltres.

Publicat en el Periòdic “La voz de la Cabalà”, edició 7.

La força interna de la Bíblia

QUÈ ES NECESSITA PER A CREAR EL LLIBRE MÉS POPULAR DE TOTS ELS TEMPS? APARENTMENT REQUEREIX DESCOBRIR UN MÓN ON NO EXISTEIXEN LES PARAULES...

Moisés, qui sota inspiració divina va escriure els fonaments de la Bíblia, va ser trobat per la filla de l'antic governant egipci, el Faraó, en un pessebre de papir a la riba del Nil. Va ser criat en la casa del Faraó i com a príncep, va tenir accés a tot el que qualsevol pogués desitjar. Fins que un dia, va decidir embarcar-se en el viatge que ho va dur a descobrir el Món Superior.

Va descobrir que aquest no era un lloc físic sobre la terra, sinó un món intern de sensacions completament noves i meravelloses, inabastables pels nostres cinc sentits tradicionals.
Quan diem “un món”, la imatge que probablement ens ve a la ment és un ampli espai físic ple d'objectes, plantes, animals i persones. No obstant això, el Món Superior és percebut per mitjà de la interioritat de l’ésser humà, on un es connecta amb les forces que propulsen la realitat anomenada “el nostre món”, a través dels nostres cinc sentits. I en el punt més alt del Món Superior, un descobreix que totes aquestes forces es connecten a una única i abastadora Força Superior anomenada “Llum Superior”.

PARAULES PER A DESCRIURE EL MÓN ESPIRITUAL
La Bíblia és encara avui dia el llibre més famós que mai ha estat escrit, encara que va ser concebut fa milers d'anys. El seu veritable contingut i propòsit jeu en el vocable Torà (en hebreu: Ohr – Llum i Horaa – Instrucció) que ens indica que el llibre és, de fet, un manual per a arribar a sentir la Llum del Món Superior que Moisés va descobrir.

Però com que en el món espiritual no existeixen paraules, la Torà ha d'utilitzar termes terrenals per a descriure'l. Com, si més no, poden les nostres paraules corrents descriure el Món Superior? La Cabalà explica que les forces espirituals governen i dirigeixen tots els esdeveniments del nostre món, de manera que cada força del Món Superior té la seva pròpia representació i manifestació en el nostre món. Aquestes forces es diuen “Arrels”, i les seves manifestacions en el nostre món es diuen “Branques”. Per això, el llenguatge utilitzat en la Torà es denomina “El Llenguatge de Branques”.

És a dir, quan Moisés va voler descriure algun fenomen espiritual, el va denominar per la seva branca manifestada en el nostre món. Per exemple, usava la paraula “pedra” per a denominar la força espiritual que en el nostre món es manifesta en forma de pedra. Així, la paraula “pedra” no es refereix a la pedra que nosaltres coneixem, sinó a la seva arrel espiritual.
Igualment, cada paraula en la Bíblia descriu esdeveniments del Món Superior. I quan es llegeix tenint això en ment, li donem al llibre l'ús que el seu autor pretenia: servir com a guia per a qui s'embarca en el camí del descobriment espiritual.

QUAN LES PARAULES PERDEN EL SEU SENTIT
A mesura que va anar passant el temps, el veritable significat cabalístic de la Bíblia es va anar oblidant. En comptes de ser llegit amb la finalitat de penetrar el Món espiritual i arribar a sentir la Llum Superior, la manera popular de llegir-lo era com la d'altres llibres que tracten temes del nostre món, com ara les relacions entre les persones, ensenyaments morals, consells per a resoldre i organitzar els nostres assumptes mundans, o com si fos simplement una narració històrica. Aquestes interpretacions del text són incorrectes, ja que el llibre va ser escrit en el Llenguatge de les Branques, i només tracta allò relacionat amb el Món Superior.

No obstant això, existeix evidència arqueològica que els esdeveniments històrics que es descriuen en la Bíblia realment van ocórrer en el nostre món. Potser els cabalistes sostenen que cap d'aquests fets ha ocorregut? Justament el contrari: ells ens ajuden a comprendre per quins tots aquests havien d'ocórrer també en el nostre món.

Per tant, cada objecte i cada esdeveniment d'aquest món s'originen i són dirigits per les seves arrels espirituals. Per aquest motiu cada objecte espiritual ha de manifestar-se també en el nostre món. És a dir, a pesar que la Bíblia solament descriu i es refereix al Món Superior, els esdeveniments corresponents també han d'esdevenir en el plànol terrenal.

LLEGIR CORRECTAMENT LA TORÀ
Tot i així, els cabalistes consideren els objectes i els successos espirituals -les arrels- infinitament més importants que les seves conseqüències materials. Expliquen que un cabalista amb l'excepcional abast espiritual de Moisés, seria incapaç d'escriure ni una sola paraula amb el simple propòsit de parlar-nos d'història o d'ètica. Ens ensenyen que Moisés tenia una sola meta en la vida: revelar el Món Superior a la humanitat per tal d’ajudar-nos a percebre'l com ell ho va fer, arribant així, a la meta més elevada de la nostra existència.

Per aquest motiu la manera correcta de llegir la Torà és tenint present el fet que cada paraula es refereix a una força espiritual que es troba en el Món Superior. Llavors, un comença gradualment a connectar-se amb aquestes forces i a percebre-les, tal com ho va fer Moisés.
Les persones que ja han desenvolupat l'habilitat de percebre el Món Superior es diuen “cabalistes”, i quan llegeixen la Torà no visualitzen successos històrics ni ensenyaments morals. En canvi, perceben clarament com les forces espirituals ens governen a nosaltres i a tot el que ens envolta, i com tot s'uneix finalment en la plena i infinita Llum Superior.