L’efecte Cazimir o el pas cap a la dimensió superior

Pregunta d’un físic especialista en física nuclear: Si considerem la direcció cap a la Llum com a positiva i la direcció cap a la foscor espiritual (la nit) com a negativa, i hem de treballar per a passar del negatiu cap al positiu, on es troba el zero espiritual? Quin estat és?

Resposta: En l’espiritual no hi ha zero, no podem imaginar-lo.
Però existeix un estat que es diu Klipat Noga, quan no sóc capaç de decidir cap a on inclinar-me: cap a la recepció o cap a l'atorgament.

Aquest estat no equilibrat i intermedi es diu “zero”.
Em trobo entre dues forces de la Naturalesa (la tercera força no existeix). Per això aquest estat és inestable i m'exigeix fer una elecció immediata.

És a dir, l'estat “zero” existeix solament en la meva percepció personal i solament en aquell instant quan, a la fi, haig de decidir què fer!

I haig de sentir aquest zero com un abisme… ja que no tinc ni una cosa ni l’altra.

Aquest estat és molt bo perquè en aquest moment sento el zero complet, no tinc on agarrar-me.

En el temps restant em trobo o bé en l'atorgament (santedat), i no tinc cap preocupació, o bé en els desitjos egoistes (Klipa, brutícia), sentint-me còmplice del Faraó. Una de dues: o gaudeixo de la vida espiritual o de la vida material.

L'home que arriba a Klipat Noga, sent que no té raons per a l'elecció: no n’hi ha ni negatiu ni positiu.

De cop i volta em trobo en l'encreuament de camins i no hi ha on anar. Es tracta d'un estat completament indefinit.

Em semblava que davant de mi havia una esquerda petita. I de cop i volta s'obre i veig un abisme davant meu!

Però justament aquí existeix una entrada cap a la dimensió superior, si agarro a El Creador i entenc que no tinc altra opció i que haig d'elevar-me a un nivell d'energia superior.

És com si entréssim al buit espiritual i reveléssim allí a El Creador. En aquell instant, quan estiguis llest per a entrar-hi, Ell sortirà cap a tu…

En la física quàntica el fenomen semblant es diu efecte Cazimir. Si col·loquem dos conductors no carregats en el buit —a una distància curta l’un de l'altre—, començarà a córrer energia cap a ells des del buit, creant una força que els atreu entre si.

Fes aquest experiment físic i rebràs la prova evident de l'existència de El Creador!

(Extracte de la lliçó nocturna sobre el Llibre del Zohar, corresponent al 22 d'abril de 2010.)

Abans de la lectura del llibre del Zohar

Abans de la lectura del llibre del Zohar hauríem de tenir una disposició tal que sentim que pertanyem al grup.

Perquè llavors estem en semblança de qualitats amb el mateix grup de cabalistes que van escriure el Zohar i podem entendre amb més facilitat el que desitgen transmetre’ns.

L’enteniment arriba com a resultat de la influència de la Llum. Aquesta influeix sobre nosaltres per mitjà de la connexió entre les ànimes dels deu cabalistes que estaven en l’estat de la correcció final, és a dir, en la connexió corregida entre si.
Per això, quan van corregir la connexió entre ells mateixos, fins a aquell nivell en què cap d’ells tenia ni un sol desig de rebre no corregit, van revelar entre si la Llum Superior que s’anomena “El Zohar”. És la Llum que prové de Rosh (cap) de Arij Anpin, la Llum de l’Infinit.
I, per això, si intentem assolir la mateixa actitud entre nosaltres, com la que tenien els autors del llibre del Zohar, atraiem la Llum del mateix estat que ells van assolir.
Aquesta Llum també pot crear una connexió entre nosaltres, como està escrit: “Qui crea el món allà a dalt, farà el món en nosaltres”. Precisament això és el que hem d’esperar de la lectura del llibre del Zohar.
Extracte de la lliçó sobre el llibre del Zohar, corresponent al 16 d’abril de 2010.
(Traduït per Rosa Valls)

Connectat a la xarxa espiritual

Pregunta: Ja he participat en els congressos virtualment i he sentit la unió, llavors, per què he de deixar el meu còmode sofà i esforçar-me a anar personalment al congrés que se celebra al començament de maig a Nova York?

Resposta: No és possible unir-se amb els altres “sense aixecar-se del sofà”. No vivim en un món virtual sinó en un món material, i aquell que ve a les nostres trobades materials entén fins a quin punt és necessari per al progrés. L'home que mai no ha sortit de darrere de la pantalla del seu ordinador, no és capaç d'imaginar el que significa la unió amb les altres persones.

En la ciència de la Cabalà existeix una llei: l’arrel espiritual ha de tocar la branca material. Per això, hem de realitzar la connexió entre nosaltres en forma virtual y material. Això és el que ens exigeix el nostre món.

Per això, l'home que mai no ha anat a una trobada com aquesta, no hi participa. Només li sembla que està juntament amb els altres en la pantalla del seu televisor, però això és un engany.

Una vegada a la setmana tenim una reunió virtual dels amics, una vegada cada 6 mesos tenim una trobada “en viu” tots junts en algun continent, i és necessari participar en ell.

L’home no pot progressar sense participar en el congrés, sense rebre d’aquest una impressió (Reshimó). Allí es dóna la seua connexió amb els demés i aquesta connexió roman. Com si introdueixi la seva clavilla a la presa de corrent (endoll) i s’hi quedés connectat!

No ho hem inventat nosaltres, així ho han practicat durant els segles els nostres grans Mestres. I si volem aconseguir el mateix que ells, hem de seguir el seu exemple.

(Extracte de la lliçó segons l’article Exili i Redempció de Baal HaSulam, corresponent a l’11 d’abril de 2010).

Respecta la naturalesa

Allà va un vídeo ben divertit que ens envia Rosa (gràcies!). Gairebé al final, diu quelcom així: "Respecta la naturalesa. Algun dia ens ho tornaran els animals" :)

La garantia mútua

El Creador confon a l’ésser humà posant obstacles constantment al seu camí espiritual.
Alhora, els esdeveniments agradables ens confonen més que els desagradables. De sobte, apareixen algunes possibilitats extraordinàries, com ara: un èxit en els negocis, un viatge apassionant o diferents petites temptacions que canvien a cada moment.

Gràcies a això, comencem a descobrir que no tenim cap possibilitat de dirigir el nostre estat sense ajuda de l’entorn que s’anomena la “garantia mútua”.

Si no tinc suport global i comú —quan milers de persones a tot el món aspiren revelar El Creador sense parar esment a tots els obstacles que Ell posa a propòsit davant d’aquestes—, no podré passar les “49 contraportes” (obstacles que m’aparten de El Creador) i arribar a la contraporta numero cinquanta, on Ell i jo ens unirem (40 és la distància entre Maljut y Binà, i 10 és la meva estructura, en total 50).

Si no estic en connexió amb les persones que fan el mateix, llavors estic perdut, mai podré aconseguir la meta. El meu treball durarà diverses vides. Això, lamentablement, és el que succeeix amb la gent.

Avui dia, fins i tot la ciència convencional revela que els pensaments humans estan connectats entre si i, miraculosament, es transmeten d’un extrem del món a l’altre.

Els científics expliquen que la nostra naturalesa està organitzada de tal manera que ens obliga a pensar de manera síncrona. Però entenem que estem connectats entre nosaltres en una xarxa comuna d’ànimes i, per això, els meus pensaments i desitjos es transmeten als altres.

I més encara si aspirem a la meta espiritual. Amb aquest pensament, comencem a influir activament sobre els altres i s’estén sobre tot aquest sistema.

Aquesta intenció interna, més que un simple intercanvi de missatges electrònics, es denomina “la garantia mútua”.

La garantia mútua es produeix quan penso sobre l’espiritual, ho vull i estic desitjant que la resta també pensi sobre la mateixa meta: només llavors em salvaré de l’àngel de la mort!
Si ells no pensen sobre això, llavors, res no m’ajudarà. Mai no podré fer un càlcul correcte i em desviaré tot el temps. No tindré una base, una xarxa que uneixi, que em detingui dins d’aquesta, com una mare que manté en braços el seu bebè. Sense això, no podrem aconseguir la nostra meta!

(Extracte de la lliçó sobre el llibre del Zohar, corresponent al 7 d’abril de 2010).
Traduït per Joan Prieto