Ha arribat el temps d’actuar

Últimament, amb la manifestació de la crisi global, se sent més i més la necessitat de la creació d’un sistema correcte de funcionament universal.

Com diu Baal HaSulam, hem de transformar la nostra societat segons les noves condicions que la Naturalesa ens exigeix.

La crisi ens revela la necessitat de fer-nos semblants a la Naturalesa, a través de la interconnexió global.

Em sembla factible establir a poc a poc tals relacions d’atorgament d’amor (en semblança a la Naturalesa) en l’espai virtual, on tothom pot sentir-se connectat entre si.

De tots els mitjans de comunicació, solament Internet —i no pas la televisió, els periòdics o els llibres— poden acomplir aquest propòsit.
Només la xarxa d’Internet pot ser compatible amb les següents exigències: difusió i unió, creació d’un sistema global d’educació de nens i d’adults i connexió global per a la formació de la força general de la unitat. Si ens sentim els uns als altres a través de línies de comunicació, establirem també la connexió espiritual.

(Extracte de la lliçó sobre la xarxa social, corresponent al 4 d’abril de 2010).
Traduït per Rosa Valls

La fam espiritual

Per arribar al món espiritual no cal sentir-se malament en la vida material

Ho veiem a la història de l’esclavitud Egípcia, quan els jueus tenien tot el necessari per a la bona vida.

A Egipte s’elevava un nou rei i començaven set anys famolencs. Però és fam espiritual, no material!
Han construït “per al faraó” les ciutats boniques: Pitón i Ramsés. Què significa “per al faraó”? Per al seu egoisme! Han construït per a ell la vida bonica.

Però de cop i volta s’ha revelat que tot això és buit... Cal fugir d’aquesta vida, a pesar del seu benestar.

Sento que el món espiritual és més important que el material i la mort és millor que la vida sense espiritualitat. Ja no vull viure una tal vida, se m’ha de revelar l’espiritualitat. I per això estic disposat a córrer cap a la foscor i el desert.

Aquest estat es diu la sortida d’Egipte. La persona ha de canviar els seus valors pels oposats.

Però el món no ha de submergir-se en patiments terrenals! Només ha de patir la carència espiritual i no per problemes materials!

No es pot imposar l’espiritualitat per la força. Els patiments terrenals condueixen la gent a la religió, als psicòlegs, etc.

L’home ha de trobar a faltar l’espiritualitat. I això ho farà més tard o més d’hora en funció de la rapidesa amb què se li reveli el punt en el cor i de l’amplitud de la difusió la ciència de la Cabalà.

Sense la difusió d’aquest coneixement, l’alliberació espiritual no és possible. L’home, per si mateix, no és capaç d’inventar la metodologia del descobriment espiritual: l’ha de rebre d’alguna manera.

Per això Baal HaSulam anomena la difusió de la ciència de la Cabalà el “so del Shofar del Messies”, atès que sense la difusió, el món no té cap possibilitat d’alinear-se al bé.

(Extracte de la lliçó sobre el llibre del Zohar, corresponent al 4 d’abril de 2010).
Traduït per Ramon Cirera

Les obstruccions, són bones o dolentes?

(Consell diari per a qui està en el camí)

Com considerar les obstruccions terrenals durant l’estudi?

L’estudi ha de sentir-se interiorment. Jo he de fer passar l’estudi a través meu, sentir-lo interiorment. Per tant hem d’acostumar-nos que les obstruccions es troben sempre en nosaltres, tot el temps, així com els bons pensaments. No és bo estar en un estat sense l’altre: d’això en diem que s’està penjat en l’aire. Els àngels estan d’un sol costat. S’anomena home a aquell qui està format per dues forces, dreta i esquerra.

Hem d’acostumar-nos a l’existència de les obstruccions. Cadascú té els seus propis obstacles. Finalment, l’home s’haurà d’acostumar a mantenir els obstacles en el seu interior, perquè no escapin, però que es quedin avall; i al Zohar, amb les intencions i el grup, mantenir-lo a d’alt. Hem de cuidar aquest ordre.

Hem de cuidar el vincle entre les dues coses, amb la dreta i amb l’esquerra, tot el temps. Si t’escapes a allò material, aleshores et desconnectes de l‘estudi i te tornes animal y si t’oblides de les obstruccions i et concentres sols en l’estudi, no saps on ets.

L’esbrinament es troba justament entre aquestes dues coses, per tant nosaltres no hem d’esborrar el mal, sinó donar-li un lloc determinat, cuidar-lo perquè es quedi allí. Es un esforç constant. Els obstacles en si poden variar, però sempre han de quedar sota el nostre control.

25.3.10, primera part, 25:25-29:42

Traduït per Rosa Valls

L’únic argument és comprovar per si mateix

Si l’home, estant en la foscor, ja no sap què fer i desitja ascendir per a passar de l’estat de recepció a l’atorgament, llavors comença a atènyer la revelació. Ell passa a través del Majsom i per primera vegada es troba amb la Llum. Abans ell no tenia un exemple de com ocorria tot això.

Quan ja té aquest exemple, l’experiència del que ha ocorregut amb ell, llavors ho sentirà com la seva realitat, en comptes de simplement confiar en les paraules d’algú.

Però mentre que l’home no revela en si mateix el desig espiritual correcte (Kli) i no entra en contacte amb la Llum, és impossible demostrar-li gens.

Encara que els cabalistes escriuen les coses sàvies, l’home no té cap experiència espiritual. Ell comença des de zero perquè es tracta de quelcom que està per sobre de la nostra naturalesa i del límit d’aquest món.

En aquesta vida he de revelar un nivell d’existència que està per sobre de la mort: “el món per vindre”. I fins que tu no ho reveles, quins comprovants pots rebre?

Per a això necessites els desitjos corregits, la “visió” espiritual, és a dir, el revestiment de la Llum de Jojmà dintre dels desitjos de la recepció. Aquesta serà la única verificació.

Per això, la confiança en que la Llum Circumdant li corregirà és l’únic pretext que té l’home del perquè fa el que fa.

Ell confia que ha trobat el mitjà que li pot canviar, revelant-lo a la Llum. Això funciona com una força miraculosa (Segula) que es troba en els autèntics llibres cabalístics.

A través d’aquestos llibres, tinc un mitjà per aconseguir aquest estat superior —al qual de moment no hi puc accedir— i despertar des d’allà la influència sobre mi mateix.

Sobre això està escrit: “Vaig crear la inclinació al mal i vaig crear la Torà, el mitjà per a la seva correcció, perquè la Llum que es troba en ella retorna a la seva font”. Tot l'estudi és la realització d’aquesta oració.

Tot es fa només per a això: per a canviar-nos a nosaltres mateixos i, en els desitjos corregits, sentir altra vida, una nova dimensió.

(Extracte de la lliçó segons l’article Herència de la Terra de Baal HaSulam, corresponent al 6 d’abril de 2010).

Algun dia et recordaràs de cada paraula

Els articles de Shamati no van ser escrits per Baal HaSulam com a obres en les quals l'autor verifica cada paraula.

Aquests articles són el resultat de les seves converses durant menjars i reunions amb els alumnes, que Rabash (el seu fill i el seu primer alumne) escoltava i que després sortia fora i anotava.

Baal HaSulam no permetia anotar gens, ni tan sols durant les lliçons! Aquesta regla va existir durant tota la història de la Cabalà, arribant fins als nostres dies.

Cap cabalista, generació rere degeneració, va anotar mai ni una paraula durant l'estudi. Es prohibia escriure! ja que l'alumne rebia la Torà de manera “oral”, “de la boca” del mestre. Ell percebia conforme al que escoltava i ho assimilava.

Si anotes, no perceps. Quan escoltes, absorbeixes. Allò escoltat entra en els teus desitjos i qualitats. Això t'eleva.

Quan entris en l'espiritual, et recordaràs de cada paraula del que ha dit el teu mestre amb tots els detalls, fins al més petit: des de la forma en què va ho va dir fins al sentit més profund. En l'espiritual gens desapareix. Tota la nostra “pel·lícula” ja existeix i està passant davant de nosaltres.

Hem d'aprendre a viure, com més aviat millor, en un nou espai absolutament informatiu.

(Extracte de la lliçó sobre un article del llibre Shamati, corresponent a l’1 d'abril de 2010).