La unitat que trobarà resposta en tots els mons

Pregunta: Quina és la diferència entre la nostra unitat amb el grup, amb tota la humanitat, i amb la naturalesa?

Resposta: El fet és que tot aquell que comença a involucrar-se en el treball espiritual es torna més individualista. El grup també es torna tosc, definit clarament en si mateix, tot està barrejat i bombolleja dintre. Els grups tenen dificultats per a unir-se els uns amb els altres.

Quan la barreja comença a connectar-se, sobretot en les convencions, això li dóna una immensa força espiritual perquè de cop i volta, en uns pocs dies, tots s'uneixen en el mateix material, en una sola explosió, en les mateixes cançons, en el mateix horari diari. Això afecta a tots i allibera una quantitat enorme d'energia espiritual. Aquesta és la raó de per què les convencions fan una impressió tan forta.

En altres paraules, com més oposats siguem entre nosaltres, egoistes, cadascun de nosaltres individualment, i en els grups com una totalitat, major potencial espiritual passa la nostra unitat al món. Aquest immens potencial realment els sacseja a tots.

No podem imaginar que la nostra unitat injecta una forta infusió de reactivació dintre del món, i el món es carrega cap a endavant, sense si més no saber on i com. Aquesta infusió li dóna al món l'energia poderosa per a l’estat següent. Per tant, nosaltres també avancem, perquè no podem avançar més ràpid que en el món.

En el passat, els cabalistes podien arribar al món de l'Infinit, i el nostre món seguia girant com estava. Però estem en un període de correcció global i hem de realitzar aquesta correcció. Per tant, el nostre moviment serà només d'acord amb el moviment del món! I per aquesta raó, hem de tenir en compte aquest fet en les nostres convencions i pensar en tots tant com ens sigui possible, no només en els nostres amics a tot arreu, sinó del món sencer.

El món està començant a sentir que els problemes existeixen, i aquests problemes no poden resoldre's. L'ansietat està apoderant-se del món i la humanitat sent que es distreu simplement per a evitar tenir por i tornar-se boja. Sabem com es fa: és millor donar calmants als malalts terminals perquè no sentin cap dolor i es vagin tranquils. El món es prepara per a aquest estat, i fins i tot ho desitja. Si la gent sabés que pot prendre una certa píndola i no despertar demà, evidentment aquesta seria la salvació per a ells… Però no és tan fàcil.

Hem d'entendre que la nostra unitat és necessària per al món. Una gran responsabilitat està posada sobre nosaltres! Per tant, estem unint-nos no només per a passar una bona estona. Tenim metes molt serioses. Ni tan sols ens adonem de com de globals i universals són, i com troben resposta en tots els mons.

(De la lliçó virtual “Fonaments de la Cabalà” del 15 de maig de 2011.)

Un món “rodó”

Pregunta: Tot depèn del nostre desig. Llavors, com podem sortir del nostre “sistema estàndard” de desitjos que estan atrapats en aquest món?

Resposta: No percebem el món com si fos “rodó”. Nosaltres encara estem sota la il·lusió que és lineal i que podem tenir èxit en ell amb l'ajuda del nostre ego. Però el món ara opera sota un programa diferent, i l'única manera d'assolir l'èxit és a través de la unitat. Aquest és un algorisme completament diferent del món, però encara “no ho entenem”.

Durant milers d'anys l'home va assolir un èxit basat en la grandària del seu ego, però en els últims 50 anys aquesta tendència ha seguit el seu curs. Ens estem movent cada vegada més en un món integral, i en un món integral, aquell que està més connectat amb els altres obté el major benefici. Veiem que mentre més connexions establim, amb més països ens involucrem, més èxit tenim. La gent sent això de manera instintiva i gravita cap a solucions integrals.

No obstant això, encara no s'adonen que la solució als nostres dolors requereix de la nostra connexió a nivell humà, per sobre del sistema bancari, de la indústria global, i d'altres mecanismes mundials. Aquesta situació va començar a materialitzar-se després de la Segona Guerra Mundial, quan es fundaren les Nacions Unides, la UNESCO i altres organitzacions internacionals. No obstant això, ells encara segueixen funcionant amb els mètodes egoistes, en comptes d'adoptar un enfocament integral que ho abasti tot.

En essència, tots els països necessiten la igualtat. Per quina alguns països tenen el poder de veto sobre qualsevol decisió, mentre que uns altres no? I què si algú és més gran i un altre és més petit? Per contra, en un sistema “rodó”, els més grans ha d'estar més compromesos ja que en cas contrari, només es cuiden a si mateixos.

El nostre enfocament està completament tort, i no obstant això estem començant a sentir que el món s'està tornant veritablement “rodó” integral i interconnectat.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà de l’11 de maig de 2011: “Pau en el món”.)

Oblidant-ho tot

Qui està amb mi?

Pregunta: Com podem nosaltres, els seus alumnes, unir-nos amb la seva ment?

Resposta: Què significa “amb mi”? Tu estàs amb mi si t'anul·les, si disminueixes el teu desig davant el meu desig. Si assisteixes a les lliçons, no necessàriament significa que estàs amb mi. Aquest encara no és l'estudi en el veritable sentit.

Després de tot, la unitat ha de ser interna, no es tracta de les paraules que escoltes. Ens unim a través de desitjos, de metes i d'accions comunes. Qui evoca l'atribut d'atorgament dins de l'acció és qui estudia. En aquest cas, de fet, tu estudies la saviesa . No seràs capaç de rebre de mi la saviesa, la Llum de Jojmà (Saviesa), si no actives la Llum de Jassadim (Misericòrdia), com un atuell (vas). I Jassadim és l'acte d'anul·lació i d'unitat quan estàs preparat per a això.

Tu desocupes un espai per a cada ànima en el teu cor, i llavors totes les ànimes omplen aquest volum. La realitat sencera torna a tu. No obstant això, torna precisament a través de la teva anul·lació.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 30 d'abril de 2011, “La ment que actua")