La saviesa de la Cabalà parla sobre el meu ascens a una dimensió Superior. Què significa un “ascens”? Els Cabalistas diuen: “Tu existeixes en una dimensió Superior però no ho sents. Has de revelar-te a tu mateix existint en ella”.
Jo existeixo en dues dimensions. Una és al nivell d'aquest “món”, on resideixo en el meu cos físic. L'altra és una dimensió Superior, on existeixo en el meu cos espiritual. Aquest cos espiritual, un desig d'atorgar, està ocult de mi, i no en sé res. Oposat a això, hi ha una Força Superior anomenada “el Creador”.
Oposada a la meva manifestació corporal, existeix la Naturalesa. En la realitat d'aquest “món” em sento malament, la qual cosa m'empeny a descobrir la realitat Superior, la meva existència com “l'Ànima i el Creador” en lloc del “Cos i la Naturalesa”.
Els Cabalistes diuen que he de descobrir la dimensió Superior perquè aquí és on les forces que governen arriben a mi, i jo juntament amb tot el meu futur depenc d'elles. Si ascendeixo, llavors esbrino per què existeixo, qui sóc, i el que em succeïx. Revelo el significat de la meva vida i com canviar tot perquè sigui millor. Aquestes preguntes m'empenyen cap a la dimensió Superior.
Quan començo a llegir El Zohar, L'Estudi dels Deu Sefirot, i els articles de Baal HaSulam i Rabash, descobreixo que estan parlant sobre aquesta dimensió Superior. Al revés, si una persona pensa que estan parlant del nostre món, llavors aquesta visió dels textos Cabalístics és incorrecta. Això significa que el lector fa un ídol de tota la Torà en involucrar-se en la idolatria, i llavors està prohibit que obri aquests llibres. La raó és, que en lloc d'aprendre sobre les qualitats del Creador (estimar a uns altres com t'estimes a tu), la persona es torna una egoista encara més gran quan pensa que la Torà li ensenya com dur a terme rituals.
Tots els llibres “sagrats” parlen sobre les qualitats de santedat (atorgament) i el Món Superior (els actes d'atorgament), mentre que tots els llibres ordinaris parlen sobre la qualitat de recepció i d'aquest món. Per tant, quan obro un llibre sagrat, anhelo entrar en l'estat de l'autor. Ell m’explica com arribar a l'atorgament, i mai parla d'aquest món. Després de tot, vist des de dalt, aquest món és una il·lusió, “Olam HaMedume” (el món imaginari).
(De la segona part de la lliçó diària de Cabalá del 7 de setembre 2010, sobre El Zohar.)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada