La saviesa de la Cabalà para solament al voltant del dessig. Quant a la Llum, no hi ha gran cosa a dir. És estàtica i existeix en absoluta quietud. Només atorga i només té aquesta única propietat d’atorgament. Si desitges rebre d’ella, llavors les teves accions han de ser semblants a ella. La Llum no canvia; més aviat, és el teu desig que causa que aquesta actuï en tu.
És semblant a una font d’energia. Puc acostar-me o apartar-me, aproximar-me des d’un punt o altre. Com amb el sol, ens pot cremar o ho podem usar en benefici nostre. I com el sol, la llum és absolutament constant. Pots suplicar o clamar, però no canviarà.
Totes les transformacions ocorren únicament dintre de tu, sense importar si ho lamentes o ho agraïxes. Segons els canvis, reps els diversos resultats del seu efecte. La Llum no canvia. Descobreixes un camp fix i immutable. En la mesura dels teus canvis interiors, destries com sentir els seus diversos estats. I no obstant això, ets tu que experimentes les diferències, mentre que la Llum roman sent la mateixa.
La Llum és com el sol que mai deixa d’il·luminar. Pots emprar la seva energia com et plagui, per a produir calor, fred, etc. L’energia mateixa no té forma, i ets tu qui la defineix.
El mateix és amb el Creador: “El Bé que fa el bé als bons i als malvats”, a tot aquell que ho desitgi. Ell fa el bé també als malvats? Sí, sí que ho fa. Però, ja que les seves propietats són contràries (oposades) a les del Creador, llavors en la mesura de la seva incompatibilitat amb Ell, reben cops en lloc del bé. Això els ajuda a prendre consciència que l’egoisme és dolent i això gradualment els transforma.
No obstant això, existeix una millor opció: rebre la instrucció sobre l’ocupació correcta de la Llum. En conseqüència, la Cabalà ens permet transformar-nos sota l’efecte de la Llum, ràpida i fàcilment.
(De la quarta part de la lliçó diària de Cabalà del 20 de setembre de 2010, sobre 600.000 Ànimes.)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada