El remei contra la desesperació

Pregunta: Quan llegeixo els "Salms" o els articles dels cabalistes, arribo fins i tot a plorar, ja que les seves paraules m'arriben al cor. Entenc que es parla de mi i dels meus sentiments, i m'identifico amb això.

I a més d'entendre'ls, com dic, aquests textos m’emocionen fins a les llàgrimes. Mentre que el Zohar em sembla incomprensible, mort, sense color ni sabor. No et pots emocionar amb ell. Per què, llavors, a El llibre del Zohar se l'anomena la font suprema de la influència de la força superior sobre nosaltres? No arribo a percebre-ho...

Resposta: Realment és així. Aquí hem d'entendre el principi bàsic: precisament, si arribo a un estat en què sento una desesperació completa per aconseguir la meta espiritual, i cap pregària, llàgrimes, crits, ni res de tot això m'ajuda, llavors començo a trobar les forces que estan contingudes a El llibre del Zohar i així comprendre per què el llibre està escrit d'aquesta manera.

Perquè quan descobreixo els meus sentiments amb l'ajuda de les fonts, aquests són sentiments del nivell animal, no de l'home semblant al Creador. Aquestes percepcions estan relacionades amb la nostra vida: "estic mal", "vull això, però no ho puc aconseguir", etc. Tot això són sentiments humans comuns, allunyats d’allò espiritual.

Mentre que si realment vull arribar a l'atorgament, a la unió i l'amor -contraris a totes les meves forces, desitjos i impulsos, perquè sóc incapaç de despertar l'atorgament-, simplement amb la lectura del text, impressionant-me amb les seves imatges o amb la comprensió del que he llegit, llavors començo a percebre a El llibre del Zohar la font de la força que es troba a la dimensió superior, fora de les meves percepcions habituals, fora dels meus impulsos i sentiments.

(Extracte de la lliçó de El llibre del Zohar, corresponent al 27 d'octubre de 2011.)

L'opinió dels pares sobre l'escola

Notícia: A Israel el 90% dels pares estan segurs que els mestres no són capaços de protegir els seus fills de la violència a les escoles. El 50% dels pares qüestionen la competència del personal docent. El 13% creu que de l'educació dels nens s'han d'encarregar els pares, no els professors.

El 54% dels pares no s'interessen pels èxits dels seus fills a les escoles -i el 38% només ho fa un cop l'any. El 55% rep el correu electrònic dels professors i de l'administració de l'escola. Però el 72% dels pares no manté la connexió amb els mestres mitjançant els correus electrònics.

Comentari: Cal una reforma del sistema, passar del sistema de l'ensenyament al sistema de l'educació. Els nens han d'estudiar virtualment. S'han de reunir a l'escola només per a un estudi especial sobre la unió. Els exàmens han anul·lar. Caldrà realitzar xerrades i debats i també organitzar visites sistemàtiques a les empreses.

$Sobre el nou sistema de l'educació vegeu la secció "Educació".

Sense resistències

Pregunta: Com explicar a la gent l'avantatge de la unió? Què pot oferir-los això?
Resposta: Gràcies a la unió aconseguiràs l'equilibri amb la Natura i llavors no et faltarà de res.
El nostre problema és que qualsevol tasca ens exigeix uns esforços, una energia. Però si estàs en equilibri amb la natura, d'acord amb ella, amb prou feines necessites esforçar-te’n. Ets actuant com la màquina del moviment perpetu, pràcticament sense combustible, sense esforç, sense resistència.
Avui totes les teves accions estan provocades per la teva oposició amb la Natura. Però imagina una situació inversa: en qualsevol lloc on et trobis, de seguida tots estan disposats a ajudar-te i tu respons amb el mateix. Tot es torna immensament més fàcil, gastes infinitament menys energia, matèria i temps, tens moltíssims menys problemes. I igual en tot.
L'equilibri elimina la resistència: t'endinses en una connexió que et proporciona el lliure moviment d'una cosa a una altra. Es refereix a la producció de qualsevol cosa i a tot el que estàs obtenint de la natura. Per tot arreu apareix l'abundància, perquè a cada element es descobreix la llum interior, una energia addicional.
Antany, els exploradors enviats a la terra d'Israel, després de 40 anys de vagar pel desert, podien parlar sobre els enormes fruits obtinguts. Ells van tenir en compte precisament això. Sí, és molt difícil, però no hi ha cap altra sortida. Si vols aconseguir el bé per a tota la societat, has d’anular la teva oposició a la Naturalesa.
(Extracte de la lliçó de El llibre del Zóhar, corresponent al 12 d'agost de 2011.)

Una educació integral per a tots

Pregunta: Quina opinió té vostè sobre els moviments ultradretans en les societats actuals

Resposta: Aquests moviments existeixen als països desenvolupats independentment del sistema polític i de les preferències de la societat, i estan provocats, en primer lloc, per la gran quantitat d'immigrants en cadascun d'aquests països desenvolupats.
Perquè la crisi demogràfica obliga a portar treballadors estrangers i com a resultat es produeix el xoc de cultures oposades i de les diferents religions. La solució es troba a l'educació obligatòria de tots els membres de la societat, a elevar-se per sobre de les diferències en una única unió integral.
Per això és necessari, indispensable, introduir l'educació obligatòria per a tots els membres de la societat, inclosos els immigrants. En cas contrari, a tots els països els esperen a partir d'ara unes horribles conseqüències en forma de guerres civils...

El detector per al descobriment del Creador

El llibre del Zohar ens parla de les connexions entre nosaltres, perquè no hi ha res més de què parlar en tota la realitat. La realitat és única. Estem dins de la Llum, del Creador, i hem de descobrir el nostre veritable estat.
En la mesura dels nostres patiments per descobrir-la, se'ns dóna la nostra percepció de la foscor, que podem dissipar, llevar de sobre amb l'ajuda dels nostres esforços comuns en la connexió entre nosaltres. Amb aquests esforços conjunts estem ajudant a la Llum a ser revelada.
Precisament això és el que hem d'aconseguir. No hi ha res excepte els nostres esforços, desitjos, participació, la intenció d'arribar al mateix estat de revelació. Llavors, on està el problema? El problema jau a desitjar aquesta revelació, és a dir, a desitjar un estat oposat a nosaltres. Llavors ens trobem entre dos desitjos: el desig natural d'atracció cap a un mateix i un desig artificial cap a fora d'un mateix.
Per això he d’assolir aquest estat mitjançant els diferents esforços i diferents mètodes, i influències de l'entorn. He d’aconseguir que el desig de sortir cap a fora es converteixi per a mi en el més important, més que el de l'atracció natural cap a mi mateix.
Si amb els esforços i la pregària cap a la Llum, perquè aquesta es reveli i m'ajudi, obtinc aquesta importància, significa que he aconseguit descobrir la connexió entre nosaltres. I en la mesura del descobriment d'aquesta connexió, estic revelant la Llum, el Creador. Perquè la Llum s'oculta dins de la nostra connexió, però no puc descobrir-la, ja que em falta el detector.
(Extracte de la lliçó sobre El llibre del Zohar, corresponent a l'1 d'agost de 2011.)