Deixeu que la Llum il·lumini!

Pregunta: L’atorgament és una acció o un desig d’atorgar?

Resposta: Què pots donar-li tu al Creador? Ell no té cap mancança, excepte la teva actitud cap a Ell. Fins i tot això és innecessari per a Ell.
L'única cosa que li falta és que tu et facis igual a Ell. Amb això, tu li complauràs. Per què? Perquè llavors tu te trobaràs en un estat millor.

“Però jo no vull estar en un estat millor! El que vull és pensar només en l'atorgament!” Pensar en l'atorgament és igual que pensar en com assolir un estat millor.
L'important és el que et dirigeix: l'atorgament al Creador. Amb aquest propòsit arribes a un estat perfecte, o bé desitges aquest estat simplement perquè és millor i l'atorgament t'aporta un benefici… per a què treballes?

No pot existir el desig d'atorgar sense la seva realització. Si tens un desig, has de realitzar-lo. L'acció de l'atorgament i el desig d'atorgar són el mateix.

En l'espiritual no existeixen accions físiques. Tot el nostre treball consisteix a assolir el desig d'atorgar. Què pots donar-li al Creador? El desig d'atorgar-li a Ell! Revelem la Llum de Jojmà. En relació amb qui hem de revelar aquesta Llum: al Creador o a la creació?

La Llum de Jojmà ompli tot el sistema. L'única cosa que fas tu és revelar aquesta sensació en tu mateix: que gaudeixes, atorgues i et fas infinit. El teu desig és l'única cosa que canvia (Kli).
“Atorgo al Creador!” Què atorgues?… Potser abans Ell no tenia la Llum i ara sí la té? Tu li dónes la teva actitud. La teva actitud cap a Ell és “l'acció”. El teu desig ja és l'acció. Però aquest desig ha de ser realitzat, d'una altra manera no es considera com a desig.

Aquest desig ha de desenvolupar-se en les 4 etapes. Llavors, sens dubte, des de la quarta etapa, la Llum Reflectida arribarà a Keter. Això és l'atorgament.

Però on està l'atorgament en Keter? Un sent que li atorga al Creador i això és suficient. Perquè el Creador no té desitjos (Kelim): ni per a rebre, ni per a atorgar. Ell no en té cap.
Però quan tu sents que li atorgues a Ell, aquesta és la seva delectació, perquè Ell està en tu. Tu deixes que la Llum il·lumini.

(Extracte de la lliçó nocturna sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 24 de maig de 2010.)

Hem arribat al final de la ciència clàssica?

Pregunta: Quins són els límits de la ciència? És la ciència infinita o és tan mortal com nosaltres? Si aquesta última pregunta és correcta, com veiem el final?

John Horgan, en el seu llibre: The End Of Science: Facing The Limits Of Knowledge In The Twilight Of The Scientific Age (El Final de la Ciència: Enfrontant els Límits del Coneixement en l'Ocàs de l'Era Científica), diu que estem presenciant la fi de la ciència clàssica tal com la coneixem.

Aquesta ha realitzat grans descobriments i va travessar un ràpid desenvolupament durant la Guerra Freda. Però actualment la societat no vol invertir més en l'abstracte, en l'exploració científica de la Naturalesa. La humanitat enfronta problemes que són més reals que les teories de les supercordes o el forat de cuc de l'univers. Com podem sobreviure? L'autor es refereix que els joves estan abandonant la ciència.

Resposta: La ciència es basa en l'abast de la humanitat a través dels seus cinc sentits corporals (animals). Per tant, està limitada per ells des del principi.

Els nostres desitjos (el nostre cor) i la nostra ment ens delimiten el camp i la profunditat de la nostra comprensió, sent aquestes les restriccions de la ciència. No obstant això, si ens allunyem de les limitacions dels nostres cinc sentits corporals, així com dels desitjos i la ment que estan connectats a ells, no podrem sentir l'espai que és independent d'ells –el Món Superior. Llavors, serem capaços d'explorar-lo amb un nou mitjà: el sisè sentit o l'ànima. Això és el que la ciència de la Cabalà ens ensenya a fer i aquest paràgraf és el camp que explora. Per tant, el futur de totes les ciències reposa dintre d'aquesta.

Com rebre les forces que no tinc?

Pregunta: Com puc expressar amor cap als meus amics si encara no sóc al món espiritual?

Resposta: Has de mostrar-los a tots la teva capacitat d’esforç i de percepció, la teva fermesa en l’aspiració d’assolir l’espiritualitat. Has de mostrar-los que desitges participar en el treball i en la difusió. Has de mostrar-los com estàs de disposat a unir-te a ells, amar-los i a entregar-te.

Has de tractar, obertament, de ser un exemple que desperti els demés. Miren com actuem en aquest món en relació amb els postres fills: a cada moment, els donem exemples estimulant-los a actuar. Si desitgem que un xiquet ens faci un somriure, li fem un somriure a ell.
D’igual manera hem d’actuar amb el nostre amic. Si faig alguna cosa per ell, al moment m’impressiono de la seva reacció.

No importa que jo hagi fingit que estava inspirat per l’espiritual, perquè això ha fet que l’amic comencés a despertar-se. Gràcies a la seva inspiració, jo em desperto de veres.

Vaig partir de l’engany, però a través d’ell em vaig inspirar de debò! Per fer això construeixo el meu entorn, per a rebre el seu desig com una llei pròpia.

Influeixo constantment sobre l’entorn, mostrant el meu amor als amics, la importància de l’objectiu i la meva disposició d’anul·lar-me. Com a resposta, rep d’ell tots aquestos components que m’ajuden a arribar al Creador. Els rep tantes vegades com persones hi ha al grup.

Rep del grup les forces corregides que no en tinc!

(Extracte de la lliçó segons l’article La necesitat de l’amor pels amics de Rabash, corresponent al 23 de maig de 2010).

Com entendre al Creador

Pregunta: Per què el sistema espiritual és tan complicat: quan la criatura demana una cosa, però en rep una altra?

Resposta: Abans que res, això no és així. El Creador i la criatura s’entenen l’un a l‘altra, treballen junts, entre ells no n’hi ha disputes, però a condició que ells es converteixin en socis.

Llavors, la criatura rep el que demana. El Creador sap per endavant què demanarà la criatura i li dóna tot el que ella necessita. I no hi ha cap problema.

El problema només sorgeix en la circumstància quan la criatura no ho demana segons l’ordre esglaonat, és a dir, demana pel seu propi gaudiment i, clar, en lloc d’això, rep un pes en el cor i patiments. I això és perquè vegi que el seu estat és imperfecte i la direcció errònia.

Per això, només quan no hi ha una connexió correcta entre la criatura i el Creador, a la criatura li sembla que el Creador no l’entén i no li dóna allò que ella necessita i, per tant, té moltes queixes cap al Creador.

“On està tot el que mereixo? Per què Tu no em corregeixes? Per què no m’emplenes?”
Però en el moment què la criatura troba la connexió amb el Creador, ella sap precisament quines porcions de Llum rep i per què, on ha de treballar amb la fe per damunt de la raó, amb les seves pròpies forces, etc.

Al Creador l’interessa que l’home el conegui i camini amb Ell. Però, quan es troba l’home en connexió amb el Creador? En la fe per damunt de la raó.

La criatura desitja estar en connexió amb el Creador per sota del Majsom, dins dels seus desitjos de recepció. Però el Creador li diu:”No! Puja a Binà, aconsegueix les qualitats d’atorgament. Només allà ens entendrem l’un a l’altre! Allà no tindràs cap problema amb mi!”

Està escrit: “El Creador creà a l’home recte, però les persones van idear “molts càlculs” dins del desig de rebre plaer, perquè dins d’aquest hi ha molts desitjos diferents.

Però si tots aquests desitjos és cobreixen en un sol desig d’atorgar, llavors ja no calcules gaire: tingues un càlcul en una sola direcció.

(Extracte de la lliçó sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 25 de maig de 2010).
Traduït per Rosa Valls

Lliçó per a les dones del grup mundial

Ens complau informar-vos que la lliçó virtual del Rav del proper diumenge 6 de juny a les 15:00h, estarà dedicada a respondre a les preguntes de les dones del grup mundial.

Podeu enviar les vostres preguntes en espanyol (mujeres.bb@gmail.com) o en català (mcv.marisa@yahoo.es), durant aquesta setmana.