La humanitat ha de prendre consciència que aquest conveni en aquest moment ens està pressionant, i que cada persona és responsable de tot el planeta. Què podem fer en contra d'aquest conveni extremadament difícil i irrevocable? Després de tot, ser responsable de tots i cadascun és insuportable!Hem de començar a sentir el desig que no hi ha altra opció més que connectar-se voluntàriament amb els altres en forma correcta i bondadosa. No obstant això, llavors ens adonarem que no ho podem fer.
Encara que assolim discernir que el desig d'unir-nos és necessari, i tots els governs consenteixin en això durant alguna reunió (com ara el G20), fins i tot llavors cada persona individualment, així com la totalitat de les nacions, descobriran la seva incapacitat per a unir-se. Durant els últims 6.000 anys de la nostra història hem basat la relació entre nosaltres en el benefici propi enfront de l'aliè i aquest desig no el podem canviar. L'egoisme ha estat, i és, la força de l'evolució i de desenvolupament de la humanitat. No obstant això, i paradoxalment, el sol reconeixement de la incapacitat per a unir-nos a pesar de tots els nostres esforços per a això, ens ha de donar una mesura de la força que ens ha controlat durant aquest temps i per tant la perspectiva en negatiu de la realitat a la qual volem arribar: l'amor mutu. Llavors en aquest escenari de desesperació per la nostra incapacitat i amb tot el desig i anhel per concebre aquesta relació mútua, es revelarà la tercera força de la Naturalesa que és interdependència i connexió. Qui desitgi sortir d'aquest estat de separació egoista, emprarà aquesta força per a transformar la desconnexió en amor mutu entre set mil milions.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada