Fugir mentre romans on estàs

Pregunta: Sabem per experiència que hi ha pujades i baixades en el camí espiritual. Què és el que pot ajudar-me a evadir la fugida del “camp de batalla”?

Resposta: Fugir no significa caure de cara a la terra. En canvi, tu continues asseient-te en les lliçons, ets amigable i benevolent cap als teus amics, compleixes amb totes les regles del grup, prens part en les tasques i pagues Maaser, però en essència tu vas escapar amb els teus sentiments i pensaments cap a un altre lloc des de fa molt temps. O potser l'hàbit d'estar en el grup s'ha tornat per a tu la teva segona naturalesa. Això és fugir.

Físicament, ets al lloc correcte, encara que nosaltres no calculem les coses segons els cossos, sinó per mitjà dels desitjos i de les intencions, els quals probablement no hi són des de fa molt, molt de temps. I això significa que no estàs aquí. En altres paraules, no apliques la teva ment i sentiments durant l'estudi per a merèixer la Llum que Reforma. Així que tu has escapat.

T'asseus aquí durant molts anys desgastant els teus pantalons, i després et preguntes: “On està el meu recompensa?” Això significa que les teves nocions egoistes sobre la recompensa no han canviat ni una mica.

Per això, una persona necessita comprovar: està escapant, o no? Aquest treball ha de ser fet sense parar, a cada moment. Com escriu Baal HaSulam en l'ítem 18 de la Introducció al Talmud Èser Sefirot: ”És important no distreure's de la cosa més important: la Llum que Reforma, la qual està oculta en la Torà”.

El primer i més important: això ha de realitzar-se durant l'estudi. Encara que una persona s'haja preparat, podria estar fugint de la meta en els seus pensaments durant la lliçó. Si mantens la intenció durant cinc minuts i després la perds, les tres hores han estat desaprofitades.

(De la 1a part de la lliçó diària de Cabalà del 7 de febrer de 2011, Escrits de Rabash.)

Arruïnem les nostres pròpies vides

En el Món Superior només hi ha amor i unitat, però de moment això arriba al nostre món de la manera contrària perquè el nostre món és oposat a l'espiritual. L'amor absolut descendeix a nosaltres des de dalt, des del Creador; però aquí, amb els nostres ulls, veiem el pitjor dels mons! Les accions santes d'atorgament en el món superior influeixen en el nostre desig egoista aquí en aquest món, evocant reaccions oposades en ell. Però les forces mateixes eren meravelloses!

És com si jo vingués a tu amb amor i regals des del fons del meu cor, desitjant compartir tot el meu tresor amb tu però, en veure quant t'estimo, ets feliç perquè pots utilitzar això i xuclar-me tot. Tu pensa: “Què meravellós és que ell sigui tan bo perquè ara puc robar-li fins als ossos i destruir-lo!”.

L'amor i una actitud amable surten de mi, però ho perceps i ho fas servir de la manera completament oposada. Així és com el Creador ens dóna totes les oportunitats i la bondat, però nosaltres usem la seva bona actitud a l’activar el nostre egoisme. Li activem tota la seva força i ho fem tot al revés!

El Creador és bo, perfecte i immutable. Aquesta és l'única força que governa l'univers sencer. Però dintre de nosaltres, aquest bé es revela per mitjà d'accions i la forma en la qual som capaces de percebre La seva bondat. Per això en el nostre món veiem a la gent matant-se els uns als altres i veiem que vivim en un món que no pot ser pitjor!

No obstant això, si canvio la meva visió, llavors veuré el món perfecte de l'Infinit, la Llum superior omplint l'univers sencer, la Santa Shejiná. Però, en realitat, res no ha canviat. Jo simplement vaig comprar ulleres noves.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 9 de febrer de 2011, "L'Essència de la Saviesa de la Cabalà".)

Convenció Mundial de Cabalà als Estats Units

De l'1 al 3 d'abril de 2011 a Nova Jersei. Aquí tens més informació.

Tot el que és dolent en tu és el teu “jo”

Pregunta: Què hem de fer per a reformar l'actitud negativa entre els amics perquè s'entengui que tot va ser iniciat pel Creador?

Resposta: És molt simple. Tan bon punt com sento que hi ha alguns problemes entre nosaltres, especialment entre nosaltres, immediatament puc cridar i atreure directament la força superior la qual farà la pau i l'harmonia entre nosaltres, com està escrit: “Que el Faedor de la pau en les altures faci la pau entre nosaltres”, com si jo pogués fer-lo o forçar-lo a Ell; puc entendre per què està ocorrent entre nosaltres i per què Ell ho fa.

En termes generals, pots clamar-li a Ell només que et corregeixi. Quant al que succeïx entre nosaltres, hauria de dir: “Tot això és per la meva culpa, i ningú més té la culpa de cap manera”.
Suposem que jo sento la tensió, algun tipus de conflicte, entre tu i jo. No es deu al fet que estiguis corrupte. Els savis diuen que tot el qui jutja a un altre ho fa en el grau del seu propi egoisme, en la mesura de la seva pròpia naturalesa corrupta. Quant a tu, sempre et veig mal quan, en realitat, és el meu propi reflex en tu.

Per tant, sempre he d'exigir la correcció. Fins que no et vegi perfecte, no estic transformat. I tot això es refereix només a la nostra interconnexió, la meta de la qual és arribar al Creador.

Es pot sentir això només quan s’entra en un grup el qual treballa amb entusiasme en això, entenent que allí és on està contingut el propòsit de la seva existència, existint solament per a treballar dintre de totes les possibles interaccions, i comprenent que, en fer-lo, es transforma tota la creació i llaura la terra per als altres.

Després de tot, som part del sistema integral, de la seva arrel, el “cim”. Avui dia, som els pioners en la nova generació que serà la primera que de manera massiva donarà a conèixer el món superior. En altres paraules, establirem les bases per a la resta de la humanitat.

El que ocorre entre nosaltres ha de tractar-se de manera creativa, com en un laboratori. Hem de veure'ns com qui experimenta i relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’egoisme que sorgeix en nosaltres, com si fos quelcom de complementari o d’estrany sobre la qual cosa hem d'experimentar. Hem de tractar-lo com ho fa el Creador: des del costat.

Quant començo a tractar el meu egoisme com alguna cosa a part, havent-me elevat plenament per sobre de tots els problemes que hagin aparegut, llavors surto d'Egipte. I després començo la revelació del Creador, però no tot alhora, ja que no és tan senzill. Al principi, estic en el procés de la correcció dels meus desitjos. Això es considera com “quaranta anys vagant pel desert”, però és quelcom totalment nou. En veritat, jo batallo amb l'egoisme en el desert amb la finalitat de conquistar-lo i crear entre nosaltres l'atribut d'atorgament, l'atribut de Binà.

(De la 2a Lliçó a Moscou, el 16 de gener del 2011, “L'oració de molts”.)

Planta’t en terra fértil i creixeràs

Una persona no creix pel seu propi esforç, sinó a causa de la influència de l'entorn. Per a adquirir això, ha d'interactuar amb el grup en una forma espiritual efectiva.

Una persona desitja que el grup li fertilitzi amb l'amor als altres, en proximitat, i el connecti amb tot el que està per fora de l'egoisme. Aquest “més enllà de l'egoisme” té a veure amb una realitat més important que el “Dintre de l'egoisme”.

Només després d'aquest càlcul, quan l'entorn es torna més important per a mi que el jo, puc començar a absorbir les seves forces de la vida, en lloc de tancar l'atenció en mi mateix. I llavors, començo a créixer.

Aquest treball és duu a terme sense aturades. Constantment sorgeixen noves Reshimot (gens espirituals d'informació, registres), desitjos i pensaments en una persona. Ha de ser capaç de manejar cada segon, contínuament tornar a l'anàlisi i la realització del que realment importa: externalitat o internalitat.

És vital adherir-se als textos cabalísticos, al Mestre i al Grup. Tal com els cabalistas ens informen, aquests instruments calibren a una persona correctament. Després, amb la seva ajuda, pot elevar-se per sobre de si mateix, per sobre del càlcul dirigit al benefici personal.

En cultivar-se dintre de la llavor de l'atorgament, una persona entra en el ventre del superior, “es posa sota la seva influència, i se sotmet a la seva força, al seu programa i propòsit”. En pertànyer als seus únics pensaments i desitjos, ells s'anul·len. Aquesta és l'única manera d'evolucionar: com una llavor en el sòl i un embrió en el ventre de la mare. Un ha d'anul·lar-se davant l'entorn perquè li pugui afectar lliurement. Aquesta és la llei espiritual del desenvolupament.

Així, a poc a poc, aclarim per nosaltres mateixos el que és el món espiritual en comparació al món material. Adquirim una propietat gran i creixent d'atorgar per damunt del nostre desig egoista, ens formem com un embrió, brollem com un plançó, i finalment ens convertim en un arbre que durà el fruit de l'atorgament.