El sacrifici és un mitjà per a acostar-se al Creador

De l’article de Rabash, L’assumpte de l’arrel i la branca. És important separar allò intern d’allò extern. Una branca externa ha de ser igual a la seva arrel espiritual, però una branca interna pot persistir sense la seva arrel externa.

Per tal que "la terra d’Israel", que s’origina de la seva arrel espiritual, "Maljut" (el domini del Creador), s’estableixi en el cor humà, no cal trobar-se físicament a la terra d’Israel. A una persona se li pot concedir la presència del Creador (la Shejinà) i ser digne d’un abast elevat vivint més enllà de les fronteres d’Israel, com els grans cabalistes que van habitar a l’exterior.

"Intern" es refereix al treball del cor que no té res a veure amb "extern". Però, al mateix temps, "extern" és extremadament important. Per exemple, hi ha una llei que diu que s’ha de resar en una "Minyan" (deu homes) però és redundant verificar el nivell espiritual que ells han aconseguit, deu homes, siguin els que siguin, poden resar i llegir la Torà. Però, nou homes perfectes, justos, tenen prohibit resar junts.

No s’han de confondre les accions materials ("branques") amb les accions espirituals corresponents ("arrels"). Les accions terrenals (les tradicions d’aquest món) no tenen res a veure amb el nivell espiritual d’una persona ni pot definir-la de cap manera. Qualsevol pot anar a ofrenar al Temple, però només uns quants poden fer un "sacrifici espiritual", és a dir, la correcció dels seus desitjos egoistes per la Llum Superior.

Qualsevol persona pot distingir entre aquests desitjos que poden transformar-se en atorgants ("sagrats") i elevats al nivell d’atorgament ("Temple"), és a dir, elevar Maljut a Binà. Maljut representa la "casa", Binà representa la "santedat". Maljut s’eleva a Binà, creant així "una casa de santedat" (un Temple) a Binà.

Totes les accions "internes" que la persona duu a terme amb l’atribut de Binà es diuen "sacrifici". Amb l’ajuda de la Llum, la persona aconsegueix transformar els seus desitjos "inanimats", "vegetatius", i "animats" en altruistes, que són els desitjos del nivell "parlant".

La correcció de cada desig passa consecutivament en passar per tres impactes de la Llum: "Kohen", "Levi", i "Israel", portant el desig a la semblança i fusió amb el Creador. Això s’anomena "sacrificar" (Korb), és a dir, acostar (Karov) el Creador. Aquests passos de correcció defineixen l’alçada espiritual d’una persona.

La implementació física de les accions que es relacionen a l’espiritualitat, que semblen irracionals en aquest món material es diuen "preceptes", això és, tradicions o rituals (Minhag). No depenen de que la persona hagi assolit l’espiritualitat o no, o si pensa fer correccions en les seves arrels espirituals.

En el nostre món podem realitzar accions materials que reflecteixen obres espirituals, però es tracta en realitat de tradicions i costums. No corregeixen ni els nostres desitjos ni a les persones, com bé podem determinar observant a aquells que les segueixen.

Per corregir els nostres desitjos, hem de connectar-nos amb la Llum Superior que al seu torn els transforma a donar-los la intenció d’atorgar.

(De la primera part de la lliçó diària de Cabalà de l’1 d’agost de 2010, sobre l’article, L’assumpte de l’arrel i la branca)