Seguiment del Congrés del Zohar Nova York 2010

Amigues i amics
en aquests enllaços us hi podeu descarregar les classes:

Classes de divendres 7 de maig:
Cerimònia d'obertura: Vídeo - Àudio
Liçó 1: Vídeo - Àudio
Lliçó 2: Vídeo - Àudio
Lliçó 3: Vídeo - Àudio
Yeshivat haverim: Vídeo - Àudio

Classes de dissabte 8 de maig:
Lliçó 5: Vídeo - Àudio
Yeshivat Javerim: Vídeo - Àudio
Lliçó 6: Vídeo - Àudio

Classes de diumenge 9 de maig, en directe des de http://www.kab.tv/spa:
Lliçó 7: Vídeo - Àudio
Programa cultural: Vídeo - Àudio
Lliçó 8: Vídeo - Àudio
Yeshivat Javerim: Vídeo - Àudio
Lliçó 9: Vídeo - Àudio

En acabar, pots descarregar les classes en d'aquesta pàgina: http://www.kabbalahmedia.info/.
Si tens cap dubte, escriu-nos.

Enviem una abraçada ben forta als amics que s'han reunit a Madrid i a Barcelona, en paral·lel al congrés de Nova York. La nostra intenció està amb vosaltres! Només junts!

La barreja de les llengües - promotora d’unitat

En El Llibre del Zohar, així com en altres textos sagrats, hi ha una força especial que ens influeix durant la lectura i, més encara, si llegim i estudiem amb la intenció que aquesta força afecti canvis positius en nosaltres. Es tracta d'una força provinent dels nostres estats espirituals més avançats, la qual ens va canviant a poc a poc, a mesura que sol·licitem la seva influència internament. És a dir, amb cada lectura, aquesta Llum especial que hi ha en els textos, ens acosta més i més a la nostra realització espiritual.

En els últims mesos, des que començarem a estudiar El Llibre del Zohar, hem parlat molt sobre aquesta força que hi ha en El Zohar i molts dels meus alumnes al voltant del món van expressar la seva preocupació respecte al potencial d'influència d'aquesta força. Em van preguntar si existeix un perill que aquesta força disminuís quan es llegeix el text en altre idioma. Aquest article és la meva resposta.

Si a prop del lector que llegeix el text en hebreu, hi ha persones que només coneixen la seva llengua materna, però tenen el desig d'unir-se entre si, llavors sentiran fins a quin punt les paraules del Zohar els influeixen, els corregeixen i els omplin.

En realitat, no estem enfront d'un llibre, sinó dintre d'un sistema anomenat “Zohar”. Cada paraula que llegim és com si “preméssim” algun botó que engega un cert element del sistema. Aquesta funció és desconeguda per a nosaltres i encara que sabéssim la traducció correcta, exacta i clara de les paraules, això no em diria gens ja que “polso” alguna cosa, però no tinc idea de què és el que aquest "botó" engega.

Per això, encara que tingui una traducció exacta i bonica, no és això el que farà la diferència. És més, a la persona amb l'hebreu com a llengua materna, li resulta encara més difícil que a les persones que no l’entenen. Això es deu al fet que els qui entenen hebreu escolten paraules conegudes i, per tant, no senten la necessitat de penetrar les paraules per a connectar-se amb el seu significat intern, però aquells que no parlen hebreu, no saben de quin significat es tracta i es troben esforçant-se constantment.

Fins i tot durant la lliçó, si no escoltessin la traducció simultània de les meves paraules, estarien escoltant alguns sons, però darrere d'aquests sons, tindrien un desig creixent de conèixer l'espiritualitat. Per contra, aquells que escolten aquests sons i entenen les paraules, semblen omplir-se més fàcilment i, per tant, abandonen l'esforç abans que uns altres. És a dir, el seu desig de rebre plaer se satisfà com si hagués rebut alguna cosa.

Per això a aquells que entenen les paraules, els resulta més difícil penetrar en el contingut intern que està darrere de les paraules. Un es distreu, pensant en el significat terrenal de les paraules del Zohar, tals com "Abraham", "Isaac", "Árca", "Serp" i d’altres paraules d'objectes o esdeveniments. És a dir, escolten el text i ho representen en la seva ment amb alguna imatge d'aquest món en lloc d'esforçar-se a trobar el seu significat espiritual.

En canvi, aquells que escolten un llenguatge desconegut, no entenen les paraules i, per això, poden afegir a aquestes paraules qualsevol desig que tinguin, mantenint el pensament que tot el text es refereix a l'ànima i no a objectes o a esdeveniments del món material. I si ja hem d'imaginar-nos alguna cosa, millor imaginar-nos l'ànima plena de Llum en el seu estat corregit, espiritual.

Per tant, aquells que no saben la llengua original del Zohar, es troben en una posició millor i encara que ens sembli il·lògic, la barreja de les llengües va ocórrer per a ajudar-nos a connectar-nos els uns amb els altres. Aquest “trencament lingüístic” és justament el que ens durà a la connexió entre nosaltres. En realitat no és un trencament, sinó el descobriment del mitjà que ens ajudarà a restablir la connexió entre nosaltres.

Ens sembla que la barreja de les llengües ens allunya els uns dels altres però, en realitat, si usem aquest mitjà correctament, veurem resultats positius en les nostres vides, ja que això va ser fet deliberadament perquè ens connectem entre nosaltres, però fem de fer-ho en el nivell espiritual en lloc de fer-ho a nivell de lla llengua col·loquial.

Per això va sorgir la necessitat de confondre les relacions entre tots nosaltres de tal manera, que ja no poguéssim comunicar-nos en el nivell terrenal, perquè hàgim de buscar una altra forma de connexió: la connexió del cor.

El sistema binari de càlcul: el desig i la Llum

Cada estat espiritual es determina amb dos paràmetres: la Llum i el desig (Kli).
I quan ja no hi ha Llum ni desig de rebre aquesta Llum (perquè la Llum se n’ha anat), llavors em queda el record, “l’enregistrament” (Reshimó) d’aquesta Llum i d’aquest desig.

Suposem que tenia un desig i que en rebia plaer, i que ara l’estat ha canviat: la Llum anterior i el desig ja no hi són.

Estic en un nou estat i tinc un nou desig. Però com puc determinar quina Llum haig de rebre en el desig (Kli)?

Tinc un desig determinat, que ara mateix estic sentint, però que encara no ha rebut la Llum. La Llum ha d’arribar de fora.

Llavors faig servir la informació (Reshimó) sobre la Llum de l’estat anterior i la informació sobre el desig de l’estat actual.

Suposem que ahir vaig anar a un restaurant i vaig gaudir del dinar que va costar 100 shekels, però avui torno al mateix restaurant i només porto 80 shekels i no sé què puc demanar amb aquests diners.

Per això haig de calcular basant-me en el que va passar ahir. Entenc que no podré demanar el mateix que ahir, i per tant hauré de demanar menys menjar. I haig de calcular quina quantitat puc demanar.

El plaer (la Llum) és un record d’ahir i no tinc res més en què basar-me, perquè això sempre ve de fora. Només sé que la quantitat de diners (Kli) que tinc a la butxaca és menor.

Cada nou estat espiritual sempre inclou en sí mateix la informació sobre el nou desig (Reshimó de Aviut) i la informació sobre la Llum que està vestida en el desig anterior (Reshimó de Hitlabsshut).
Basant-me en aquests dos Reshimot sempre es pot entendre què és el que passa. Però sense aquests Reshimot (records), és com si l’home hagués perdut la memòria i, de retruc, també la raó.

Perquè ell no podrà saber què ha passat un instant abans i no entendrà com ha de comportar-se a continuació.

Només actuem segons els Reshimot: és la informació posada en nosaltres i en base a la qual fem els càlculs i les comparacions.

(Extracte de la lliçó sobre l’article Preàmbul a la saviesa de la Cabalà (Ptijà), del 23 d’abril de 2010.)
(Traduït per Ramón Cirera.)

La trobada amb el Creador sobre el pont de l’amor

Pregunta: Com puc atorgar a d’altres persones si haig de sentir els seus desitjos com a propis? Significa això que m’estic atorgant a mi mateix?

Resposta: No, de totes maneres els sentiré “com” a meus, però la diferència entre ells i jo romandrà. Hi restarà l’odi i per sobre d’aquest edificaré el pont de l‘amor!

Dins hi ha un desig cap a mi i contra ells. Per sobre d’aquest desig hi ha una pantalla (la Llum Reflectida), és a dir, hi ha el desig d’omplir-los a ells, en lloc d’omplir-me jo. I quan ompli aquests desitjos, ho faré amb la intenció de atorgar.

La sensació de mi mateix i d’ells davant meu i, també, els seus desitjos com els meus, tot això és converteix en el Partzuf espiritual de la meva ànima. Tots els desitjos que hi eren fora de mi, ara entren en el “cos” de la meva ànima, perquè els ompli pel atorgament. Només aquests són els que hi puc omplir. Jo en participo com aquell qui plena, com el cap, “Rosh de Partzuf”! La resta del meu cos són desitjos aliens.

Si dibuixo el Partzuf espiritual, veiem que el seu cap es el jo original i el cos son els desitjos d’altres persones. Però de totes maneres, a qui puc omplir per atorgar? A mi mateix?

Atrec la Llum per atorgar a els altres a través meu. És a dir, sóc el cap que decideix fer-ho. I quan els empleno em converteixo en el Creador, respecte a ells.

Per això sento com el Creador es revela dins del cos de l’ànima, és a dir, dins dels desitjos que s’han convertit en els meus! Aquest Creador sóc jo, i això significa que m’uneixo amb el Creador.

Els desitjos pertanyen a altres persones, i quan els empleno, llavors em torno semblant al Creador!

D’aquesta manera està organitzat el Partzuf espiritual: el cap conté els seus pensaments, els desitjos, els desitjos dels altres, i les decisions de com s’ha d’actuar, mentre que el cos està format pels desitjos d’altres persones que s’han convertit en els seus propis desitjos. Estimant al teu proïsme com a tu mateix, se sent la unió amb el Creador i el seu nou món.

(Extracte de la lliçó segons l’article Matan Torá (El lliurament de la Torà) de Baal HaSulam, corresponent al 27 d’abril de 2010.)

Quan el vent de nord toca el violí

El Zohar, capítol BeHar, punt 3: A la mitjanit, un vent del nord s’hi desperta, i una flama de foc emergeix de l’altar inferior, Maljut.

Llavors les portes s'obren i els Dinim de baix, Dinim de Nukva es reuneixen en els seus forats i aquesta flama marxa i passeja, i les contraportes del Jardí de l’Edèn s'obren.

Finalment, la flama s'estén i en el seu passatge es divideix en diverses direccions del món i entra sota les ales d'aquell gall que canta.

Les correccions més especials es compleixen en l'estat que es denomina “la nit”, quan l'home sent la foscor, la incapacitat, l'absència d'interès cap a tot l'espiritual. Se sent cansat i vol dormir i oblidar, perquè està fart de tot. No sent la importància de la meta espiritual.

Aquest treball en “la nit” és el més important. Està escrit que el rei David “es despertava” a “mitjanit” i rebia sobre si (sobre ell) “el vent de nit”, és a dir, unes forces de redempció concretes de correcció de l'egoisme (“Gvurot” i “Dinim”). Precisament amb ajuda d'aquestes desagradables forces “del nord” “tocava el violí”, i d'aquesta manera “matinava”. És la manifestació de la Llum en l'ànima.

Durant tot aquest treball “a la nit”, ell atreia cap a si —dintre dels seus desitjos (Kelim)— aquells estats en els quals sentia la foscor, incapacitat, separació del Creador i en els quals “plorava i cridava”. Així convertia aquestos desitjos en “vasos” per a la Llum i, llavors, “el dia apuntava”.

Perquè en l'espiritual no existeix un matí, una nit o un dia. Percebem tota la realitat dintre del nostre desig.

Per això, en el nostre desig anterior fosc i buit —i ara corregit—, revelem “la Llum”.
Quan la Llum de Jassadim brilla en ell, a això es denomina “el dia” . I quan la Llum de Jassadim no pot brillar, és a dir, quan no tenim la intenció de l'atorgament, llavors a això se li denomina “la nit”.

(Extracte de la lliçó nocturna sobre “El llibre del Zohar”, corresponent al 22 d’abril de 2010.)