"La saviesa de la Cabalá ens ensenya un mètode pràctic per a arribar al Món Superior i a la font de la nostra existència. En adonar-se del seu veritable propòsit en la vida, la persona arriba a la perfecció, a la tranquil·litat, al gaudiment il·limitat, i a l'habilitat de transcendir el temps i l'espai, mentre encara viu en aquest món."
Rav Dr. Michael Laitman

La reparació és un treball molt fi

divendres, 29 de juliol del 2011

Pregunta: Quanta llum he d’atraure per tornar a la font?
Resposta: Això es revelarà a partir del descobriment del mal. Per exemple, quan es trenca el meu cotxe, el porto al taller. Allà un especialista em diu: "Tu no pots moure el volant però el problema està en el mecanisme de la direcció". És a dir, el primer que fa és trobar l'avaria i després ja decideix com solucionar-la.
Només comprenent on està l'avaria pots veure què cal fer amb la teva inclinació al mal. Cal reconèixer el problema, i amb això reconeixes la meta de la creació i comprens qui és el Creador, pel principi de: "Per Les teves accions Et coneixerem".
Ell et va donar un cotxe avariat, tu vas comprendre on és el problema, i llavors vas discernir com solucionar-lo i què significa estar corregit. Això et converteix en l'home semblant al Creador. Sense el reconeixement del mal no comprendràs quina llum necessites i no arribaràs a la veritable pregària de la correcció que es diu MAN.
Perquè MAN és la unió entre Maljut i Binà. Tinc què esbrinar què és el que està avariat en mi per part de Maljut i quina ha de ser la meva forma corregida per part de Binà. Quan els dos s'uneixen dins meu, això és MAN. Ara ja conec a quin estat he de arribar, encara que no sàpiga com és la llum que executa la correcció. Però tinc clar que aquí es necessita una força exterior que durà a terme aquesta tasca.
Extracte de la lliçó sobre l'article "El Lliurament de la Torà", corresponent al 6 de juliol de 2011.

Una cura per a la vida eterna

dijous, 21 de juliol del 2011

Està dit que "El general i el particular són iguals", per això cada grup i cada persona han de respondre a la pregunta següent: Quin és el teu major objectiu en la vida? És passar del nivell animal al nivell humà anomenat "Adam" que és igual al Creador. És a dir, aconseguir la propietat d'atorgar i d'aquesta manera sentir la vida superior.
Al principi, la gent s'esforça per aconseguir, simplement perquè no vol morir. Ells pensen que el món espiritual és igual que el material, encara que una miqueta millor i sense mort. No podem imaginar-nos la vida espiritual d'una altra manera.
És a dir, que estudiem pensant que rebrem una poció que ens portarà la vida eterna i perfecta, sense els problemes pels quals ens veiem obligats a passar ara. I així seguim, perquè en aquests moments no podem imaginar-nos el món superior d'una altra manera.
Fins i tot d'aquesta manera l'home segueix avançant quan decideix aprofitar les eines que té a mà: el mestre, el grup i els llibres.
El mestre només m'indica el que he de fer, i jo compleixo amb això al peu de la lletra perquè és l'únic guia que tinc ara. Tota la resta es realitza a través del grup i de l'estudi. I així es revela la propietat d'atorgar, que al seu torn es transforma en el meu objectiu, i que consisteix en la unió, la garantia mútua, com un sol home amb un sol cor.
Això representa aconseguir la fe de la qual es diu: "El just viurà perquè ha cregut". Significa revelar la propietat d'atorgar en el cor de l'home i en tots els seus desitjos.
Extret de la lliçó sobre l'article del llibre "Shamati", 18 de juliol de 2011.

No tingueu pressa a ser uns angelets

Pregunta: Crec que m'he alliberat del meu egoisme. Què he de fer d'ara endavant?
Resposta: L'home no pot alliberar-se del seu egoisme. És un treball ardu i molt llarg que ens acompanya en tots els nivells del nostre ascens, perquè l'egoisme creix amb cada esglaó que puges en els mons espirituals.
Us trobeu en el nivell on en realitat sentiu molt poc vostre egoisme. Per què? Crec que li dediqueu poc de temps a l'estudi. Si comenceu a estudiar més amb nosaltres i més intensament, el vostre egoisme creixerà molt ràpidament.
El nivell d'egoisme depèn de si teniu prou eines per treballar amb ell.
Si esteu units al grup, amb les nostres classes, amb el meu bloc, llavors el vostre egoisme creixerà cada minut. Descobrireu que us està atemorint constantment. En aquest cas podreu treballar amb ell. En cas contrari, quan esteu febles, no se us donarà la possibilitat d'un treball tan dur, i podreu estar pensant tranquil•lament que ja sou uns angelets. Però en realitat no pot ser així.
Si un no sent cada segon els cops de l'ego que neixen dins d'ell amb l'objectiu de ser corregits, això vol dir que simplement està poc unit amb el grup i amb l'estudi.
Extret de la lliçó en línia, 17 de juliol de 2011.

El correct de l'atorgament

Pregunta: Com és la veritable percepció de la llum?
Resposta: No tinc res a donar a l'altre, però quan veritablement desitjo donar-li una cosa que està en mi, en (la meva) relació amb ell, en la intenció de l'atorgament i de l'amor, es descobreix "un corrent" especial que es diu la Llum .
Per detectar algun fenomen exterior cal arribar a la semblança amb ell. Com un aparell de ràdio sintonitzat en una ona, jo mateix genere aquesta ona, aquella qualitat que es troba fora de mi. És com si creés un exemple dins meu, el model de la qualitat de l'atorgament que està fora. I llavors capto, percebo aquesta qualitat.
Si de veritat vull tractar algú d'acord amb la llei de l'atorgament, de manera inesperada en la meva relació amb ell descobreixo un cert ompliment que arriba des de fora, i que en realitat brolla des de dins. Aquesta resposta que percebo en la meva intenció cap l'atorgament és la Llum.
Extracte de la lliçó sobre l'article "La garantia", corresponent al 20 de juliol de 2011.

Opinió dels Cabalistes sobre el lliure albir

Estimats amics! Feu preguntes sobre els articles dels grans cabalistes.

La llibertat de la societat al complet i la llibertat de cada individu són el mateix.

El valor de cadascun de nosaltres no depèn de quant ens distingim dels altres sinó de tot el que som capaços d'oferir a la societat. I quan algú comet algun delicte, el que més es té en compte és el dany a la societat i no a l'individu mateix, ja que el benefici o la pèrdua per a la societat es tradueixen en el benefici o en la pèrdua per a cadascun de nosaltres. El valor de la societat sencera és la suma de cadascuna de les parts.

Per això no hi ha res negatiu per a les persones en el fet de servir la societat ja que la llibertat de la societat i de l'individu són el mateix. A més, la llibertat és directament proporcional a la bondat que hi ha entre nosaltres.

Baal HaSulam. Pau al Món

La revolució interior

La revelació de la Cabalá al món suposa el compliment de quatre condicions:

Primera: lliurar el mètode de correcció no només a una persona sinó a una nació sencera. Actualment cada vegada més persones s'adonen que cal canviar per estar en harmonia amb la natura. Si abans pensàvem que podríem estar per damunt d'ella i que el nostre egoisme podria dominar-la, avui dia comencem a entendre que aquesta forma de veure la vida ens fa mal.

Aquesta sensació comença a descobrir-se en la humanitat gràcies a que nosaltres complim amb la primera condició per revelar la Cabalá. Quan 600 mil persones es dediquen a l'estudi, "600 mil ànimes" creen una massa crítica que poden aconseguir la unió, també anomenada "garantia".

Segona: L'abandonament de l'esclavitud d'Egipte, és a dir, la presa de consciència de la maldat del nostre propi egoisme.

Tercera: La determinació de cadascun dels 600 mil per treballar amb l'únic objectiu d'atorgar.

Quarta: Cadascú està preparat per emprendre qualsevol acció que ens porti a unir-nos amb els altres.

La garantia és la preocupació d'omplir els nostres desitjos mútuament. Tots els pensaments humans han d'estar dirigits en aquest sentit. Hem de fer una revolució en nosaltres mateixos. Al món hi ha prou recursos per al benestar de tots, només falta que vulguem viure en harmonia. Si en el nostre interior mantenim aquesta intenció, l'abundància serà accessible a tots.

Tot depèn de la nostra unió. Com més fort és, més intensament influeix la llum, i regula cada nivell. Quan el grup de 600 mil persones accepti la condició de garantia, unió i amor, immediatament rebrà un gran suport des de dalt.

A nosaltres se'ns demana restaurar les relacions mútues i la intenció de treballar en atorgament. Únicament la intenció, i no l'avanç tecnològic, portaran el canvi al món. A poc a poc arribarem a crear i utilitzar els nous invents amb la ment, és a dir, amb la intenció i els desitjos corregits.

L'obligació de cadascú és preocupar-se per tota la humanitat. Tothom està inclòs en el sistema de garantia, però en primer lloc els que entenen i volen ascendir han de treballar i així revelar el Creador entre ells. El desig del grup es transformarà suaument en el desig del món.

L'home gradualment canviarà la seva actitud cap a si mateix, cap a la societat, cap a la naturalesa i obtindrà satisfacció en estar en relació amb el sistema sencer. La llum superior li "alimentarà" constantment.

Així passarem a una economia de consum raonable ja que estarem satisfets amb el mínim necessari. Començant a treballar amb el principi "tot per a tots" arribarem a la sensació de garantia. I llavors el canvi interior de la humanitat portarà el canvi al món sencer.

Extret de la lliçó en línia, 17 juliol de 2011.

Percebre una xarxa invisible

dissabte, 16 de juliol del 2011

Pregunta: En què hem de pensar tots junts, el grup mundial, quan celebrem el Dia de la Unitat? Com aconseguim la unió?

Resposta: Cadascú ha d'aprofundir dins de si mateix i sentir allí una cadena que l'uneix amb tots els altres, una xarxa interna que hi ha entre nosaltres. Més encara, la persona pot existir en aquest i en un altre lloc al mateix temps, perquè aquesta xarxa està entre els desitjos, entre les ànimes i no entre els cossos físics.

Aquí, en aquesta xarxa, hi ha Baal HaSulam i tots els grans cabalistes dels segles passats. Tots ells es troben al costat de nosaltres, estan dins de la xarxa comuna. Avui som milions de persones, però en realitat som molts més perquè totes aquestes ànimes, durant tota la història de la humanitat, estan al costat de nosaltres. Són centenars de milions d'ànimes. I tots junts conformen una enorme força espiritual.

Si arribem a desitjar a unir-nos en aquesta xarxa, de manera natural no només ens influiriem els uns als altres, sinó que ens inclouríem en aquesta xarxa. I cadascú la rebrà i disposarà d'ella per a la seva elevació espiritual, i al mateix temps influirien a tota la humanitat. Aquesta humanitat està inclosa en aquesta xarxa sense percebre-ho. Començarem a despertar.

Per això, anem a segellar un acord entre nosaltres desitjant percebre clarament la nostra connexió comú.

El ganivet del remeier

divendres, 15 de juliol del 2011

Pregunta: Si en la vida d'una persona ocorren situacions molt complicades i problemes de salut greus, també hauria d'estar agraïda per això?

Resposta: Si no et vols conformar amb un simple ompliment dels teus desitjos egoistes, sinó que vols més que això, si vols adquirir una pantalla i que la Llum es reflecteixi en ella, aleshores no hauria d’importar el que sents a l'interior del teu desig, sigui bo o dolent. Hauries d’entendre que tots els estats pels que passes, siguin els que siguin, fins i tot els més terribles, són necessaris per desenvolupar el teu desig.

Evidentment, és molt difícil posar-ho en pràctica en el moment en què t’ocorre alguna desgràcia o una greu malaltia. No obstant això, si aconsegueixes la correcció adequada, si t'uneixes amb el Creador, no percebràs cap estat com una cosa dolenta o desagradable.

De vegades un es pot sentir fatal però no cal identificar-se amb aquesta sensació sinó únicament amb la Meta. És a dir, hem d'entendre per què el Creador primer dóna a una persona una sensació agradable (en comptes d’1 euro, li n’ha donat 5!) I ara, de sobte, no li està donant res, o fins i tot la situació és pitjor del que havia estat. Segons sembla, tot es fa perquè la persona en concret aconsegueixi la correcció dels seus desitjos. I ha d'estar agraïda. No dic que sigui fàcil però és com funciona. Així es revelen els desitjos.

Ens és difícil comprendre per què depenem del nostre egoisme material, però és axí. S'ha dit una vegada: "Fins i tot si et veus amenaçat de mort, no dubtis de la Seva misericòrdia".

Extret de la lliçó sobre l'article de Rabash, 15 juliol de 2011.

La influència de l’entorn sobre les decisions i sobre la memòria

dissabte, 9 de juliol del 2011

Notícia de la revista Science: Els científics de la Universitat Beitman d’Israel han aconseguit demostrar com el cervell humà substitueix la seva pròpia memòria per uns altres successos impostos per un grup social. Als subjectes se'ls va ensenyar una pel·lícula. Transcorreguts 5 dies, cadascun dels participants va contestar a 400 preguntes sobre el contingut de la pel·lícula, marcant el grau de confiança en cada resposta. Després es van seleccionar 80 respostes correctes amb un grau alt de confiança (les que reflectien la informació real que havien memoritzat) de cadascun dels participants.


Més tard, en el segon assaig, se'ls va proposar contestar les 80 preguntes però veient al mateix temps les respostes incorrectes d'altres participants preparades amb anterioritat pels investigadors. Com a conseqüència d’això, els subjectes van canviar les seves respostes inicials, adaptant-les a les respostes errònies d'altres subjectes, i en un 70% de les 80 preguntes van donar respostes equivocades.


Passats uns dies, als subjectes se'ls va proposar de nou respondre a les mateixes 80 preguntes. Se'ls va mostrar una altra vegada les respostes errònies advertint que havien estat seleccionades per un ordinador. Com a resultat un 40% de les respostes van ser incorrectes. Va ser conseqüència de l'anomenada "memòria col·lectiva", és a dir, que les respostes errònies del segon assaig havien estat memoritzades com a correctes.


Comentari: Això demostra una vegada més tot el que influeix l'entorn sobre l'individu. Segons la Cabalà, només triant l'entorn adequat podem canviar-nos a nosaltres mateixos. D'aquesta manera podem canviar fins a aconseguir la semblança amb el Creador.

Els Cabalistes sobre el lliure albir, part 1

Estimats amics! Prego facin preguntes relacionades amb el tema, sobre les frases dels grans cabalistes. Les anotacions entre parèntesis són meves.


Disposa l'home de lliure albir?


Cadascun de nosaltres és una espècie de màquina creada i dirigida per l'ordre de dues forces exteriors (el plaer i el patiment) que ens empenyen al seu gust cap a on ells volen. Així que no hi ha ningú que tingui tan sols un mínim grau d'independència.
Baal HaSulam. El lliure albir


Si analitzem les accions de l'home veurem que totes elles es realitzen per obligació i sota coacció. Perquè el govern superior el va situar entre el plaer i el patiment. I no hi ha diferència entre l'home i l'animal. Si és així, no hi ha una elecció lliure i intel·ligent. Mitjançant aquestes dues forces, i sense preguntar a ningú, el govern superior condueix a tots en la direcció que desitja.


Fins i tot el caràcter del plaer (amb què alimentar-se i com vestir-se) no és elegit per l'home, sinó en correspondència amb els desitjos i gustos de la societat, fins i tot al contrari del meu propi desig de vestir còmodament i de comportar-me amb senzillesa. On està llavors el meu lliure albir?

El calendari Maya no vaticina en absolut la fi del món

dijous, 7 de juliol del 2011

Opinió de l'arqueòleg mexicà Alfonso Morales: el rumor sobre la fi de món l'any 2012 vaticinat pel calendari Maya no té una base científica. Els maies simplement seguien la teoria sobre un procés cíclic de la història i no sobre un procés lineal.


Els maies no van vaticinar l'Apocalipsi en l'any 2012. Ells parlaven “d'un fenomen estrictament cíclic” i no d'una catàstrofe planetària. En el llibre Chilar Balam, que explica la història del poble maia, els vaticinis estan relacionats només amb el final de la primera època de la història de la humanitat.


Precisament, és d'aquest fragment del qual alguns científics han tret la conclusió sobre la fi del món. En el llibre Chilar Balam està escrit: "Finalment el món arribarà a l'odi i al materialisme, i la humanitat haurà de triar entre la seva total desaparició, com una espècie intel ligent que amenaça destruir el planeta o seguir pel camí de l'evolució cap a una existència harmònica amb el món circumdant”.


Rèplica: Tots esperen els canvis, però no hi haurà un canvi per a millor si l'home no comença a canviar-se a si mateix cap a la semblança amb el Creador. Tots els altres canvis seran per empitjorar la situació, perquè aquests descobreixen la nostra oposició amb el Creador. El descobreixen només per obligar l'home a arribar a les qualitats del Creador.

Un llarg camí cap a la por

Pregunta: Què etapa precedeix a la por al Creador?


Resposta: Des del principi, l'home comença a treballar només sobre la por. La por és el primer manament.


Des de quin moment començarem a treballar en el temor? És un llarg camí - fins que arribem al temor, fins que comencem a sentir que només ens falta això.


En altres paraules, la por és la sensació de dependència del Creador en tot. Però aquesta dependència no li arriba a aquell que només tremola de por i només creu en el que li han dit, sinó a aquell que ha mesurat les forces en tots els problemes que ha trobat en el camí i s'ha adonat que no és capaç d'arribar a l'objectiu sobre la importància d’allò pel que ha treballat tant, i ara no pot fugir i treure-se'l del cap. I llavors s'adona que tot depèn de l'actitud correcta que tingui cap al Creador.


Ha de rebre aquesta actitud des de dalt, la por ha de néixer dins d'ell. I ell no sap què representa aquest vas. Nosaltres no sabem què és la por. Possiblement pensem que simplement es tracta de por. Però por, de què? Seré capaç de rebre la sensació del seu amor, o no?


Aquesta és una sensació molt poc real en el nostre món. Nosaltres ni tan sols sabem com és això possible, així de lluny es troba de nosaltres.

Autovia sense senyals

dimarts, 5 de juliol del 2011

El problema és que no entenem com de lluny estem de l'atorgament. Qualsevol acció, per petita que sigui, ens acosta a l'objectiu. Així és com transitem aquest camí, mil·límetre a mil·límetre, i és impossible saltar-se’n cap d'ells.

A cada mil·límetre li correspon la seva reshimó, que cal complir, i només així passem al següent mil·límetre.

Avui dia el camí està ocult per a nosaltres. Per exemple, durant aquest sopar passarem uns 20-30 mm o reshimot. És molt, però ningú podrà sentir-ho. Seguirà sent així fins que no arribem a l'entrada al Món Superior. Només llavors el sentirem.

Però de moment és com si anéssim a Madrid per la carretera i no sabéssim quant ens queda. Resulta que el primer pas del camí i l'últim abans d'arribar a Madrid són exactament iguals. I al llarg del camí és com si no passés res, la mateixa carretera, els mateixos camps i arbres...

Nosaltres no sabem quantes accions minúscules fem cada segon, i totes elles conformen el nostre avanç. No és una casualitat que en aquesta carretera no hi hagi senyals ni indicacions, això està fet perquè la persona aprengui a rebre plaer pel viatge en si mateix. Si et mous cap a l'atorgament, fins i tot en la foscor, has de sentir plaer. D'una altra manera és com si demanessis una recompensa.

Per això no cal esperar al final del camí. En realitat no hi ha final del camí. El camí acaba quan tu prens la decisió: "Jo no he d'arribar enlloc, estic bé amb el que tinc, si només pogués gaudir de l'atorgament". Si deixes de demanar la recompensa, l'obtindràs. Això significarà que has arribat a l'objectiu.

Extracte de la conversa durant el sopar del 3 de juny 2011 a Madrid.

No tenim un altre planeta

Segons l'opinió de Harald Shuman, un dels principals especialistes en la globalització, per a continuar vivint tal com vivim ara, són necessaris dos planetes. Per això, sens dubte, alguna cosa ha de canviar en el nostre món, ho vulguem o no.

La pregunta només és si ens decidim a fer els canvis per la nostra pròpia voluntat o per força, quan la realitat ens comenci a sacsejar i quan comencin els conflictes, les guerres i s’hagi d'actuar amb una pressa terrible.

Rèplica: El mateix diu la Cabalà: el millor és que, utilitzant els coneixements, us canvieu a vosaltres mateixos cap a la semblança al Creador, i no per la força mitjançant grans patiments. La humanitat és com un nen ximple i obstinat!

Pots comptar amb mi

Aquest és el missatge que més ens està arribant per tot arreu: els entorns polítics, dels mitjans de comunicació... Ara, més que mai, la gent necessita de la gent :)

Curs gratuït de Cabalà

Presentació del curs interactiu gratuït del Centre d‘Estudis de Bnei Baruch.

Una expèriencia que canvia la teua vida

Impressions i experiències d’alumnes del Centre d’Estudis de Bnei Baruch.

Com aconseguim veure el que desconeixem?

El Dr. Quantum és un personatge creat per a la pel·lícula "What the bleep do we know?" ("Y tú, què en saps?") que ens ensenya com les nostres pors no ens permeten veure més enllà de les dimensions que coneixem.
Gràcies Viviana!

Una altra demostració científica de que hem d'unir-nos

Luciano ens ha enviat aquest vídeo que mostra com el nostre benestar depen de la relació correcta amb els demés. Quan ens aïllem, el cos no rep la seva dosi de plaer (el cortisol, una hormona segregada per les glàndules suprarrenals) si no es relaciona amb altres persones (d'una manera altruïsta, afegim nosaltres).

Paròdia del G20


Més vídeos en Illuzia.net.

Abraçades en lloc de diners

En un Món Absolut, els diners seran reemplaçats per mostres de bondat

Lliçons del Grup Virtual Europeu

Amigues i amics
us recordem que tots els dijous podeu accedir a les classes del grup europeu des d'aquest enllaç:

http://www.kabbalahgroup.info/tv/Spanish.htm
usuari: bbuser, contrasenya: arvut

a les 19:30, hora peninsular (1 hora menys a les Illes).
Podeu fer-hi totes les preguntes que vulgueu, en directe.