No esperis un senyal decisiu

Acostar-se als altres significa portar els seus desitjos i pensaments més a prop de tu, de manera que puguis sentir-los com els desitjos dels teus propis fills. De la mateixa manera, tot el món ha de passar a ser important per a mi com si fossin tota la meva família.

Llavors sentiré aquesta connexió “familiar” cada vegada més, fins que comenci a sentir que són part meva i, molt més que això, que de fet ells són jo! Aquest és un problema netament psicològic.

En la mesura que m'acosto més als altres, sento la força que ompli l'espai entre nosaltres. És allí on el Creador es revela. Mentre més interessat estic per cada persona en el món, més m'acosto al Creador i tinc més possibilitats de revelar-lo a Ell.

No obstant això, si rebutjo als altres i a l'oportunitat d’apropar-me a ells, envoltant-me dels meus interessos egoistes, llavors em tallo a mi mateix i als altres del Creador, de l'abundància i de la bondat. Per tant, evoco tota la maldat i el patiment del món.

Si les persones no comencen a utilitzar la ciència de la Cabalà, llavors començaran a separar-se els uns dels altres, i això inclou tant la separació entre individus com entre nacions senceres. Llavors la foscor entrarà en les persones, sent molt més poderosa del que és ara. El Creador s'allunyarà de nosaltres cada vegada més, fins que Ell arribi al senyal decisiu, és a dir, quan comenci una guerra mundial. Tot depèn solament de com de prop o de lluny es troba aquesta força superior. El seu distanciament portarà totes les explosions, catàstrofes, epidèmies i guerres, incloent una guerra mundial.

Ara com ara estem simplement en “exili” (la pèrdua de la sensació del Creador). Ell està molt prop de nosaltres i deliberatament està acostant-se cada vegada més per a revelar-nos la connexió global del món. Encara no és massa tard. Hem d'entendre que som responsables de dur-li aquest coneixement a tot el món, i en aquest sentit tot depèn del nostre desig.

(De la 4a part de la lliçó diària de Cabalà del 13 de gener de 2011, “La qualitat de la saviesa oculta, en general”)

El grup és el lloc on ens reunim

Pregunta: Si s'avança només en virtut de l'entorn, llavors, quan vindrà la nostra pròpia elecció de la nostra pròpia intenció altruista, Lishmà?

Resposta: Hem d'arribar a la perfecció, i aquesta conté dos paràmetres:

1. D'una banda, sóc independent i igual al Creador de totes les maneres
2. D'altra banda, sóc semblant a Ell en tots els sentits. En aquest cas, jo sóc independent i perfecte.

Resulta que la independència i la perfecció han d'unir-se i portar-me a l'estat final. Però, com pot la independència i l'equivalència coexistir? Com puc arribar a la perfecció per mitjà de l'elevació d'aquestes dues qualitats, les quals són oposades la una de l'altra?

Per fer-ho possible, el Creador va haver d'afegir un tercer factor als dos ja existents (Ell i jo). Aquest tercer factor serà el lloc de la nostra trobada, el lloc de la revelació. És on revelaré el meu jo independent i el Creador oposat a mi.

És necessari crear un “territori” on podrem ser socis, oposats però iguals i units. Aquest territori s’anomena la suma de les ànimes, la Shejinà, Màljut. Després del trencament, tant nosaltres com el Creador ens vam trobar fora dels límits de la suma de les ànimes, i ara hem de trobar-nos allí.

Ho fem en la mesura que siguem capaces de participar en aquest procés i revelar un a l'altre.

Per això la creació va ser trencada. Es va trencar en moltes parts diferents, que són el grau d'independència de la creació, és a dir, la seva separació i despreniment del Creador.

Hem d'utilitzar aquesta situació, que és la raó per la qual Baal HaSulam escriu que hem de mantenir la singularitat de cada persona. Després de tot, mai serà duplicada en els altres. Cada persona ha de ser independent i especial.

Però, d'altra banda, hem de donar a cada persona l'oportunitat i ajudar-li a arribar a l'equivalència de forma amb el Creador. Per mitjà de la seva singularitat, al tenir una combinació irrepetible de qualitats i de desitjos, una persona les desenvolupa amb la finalitat de dirigir-les cap a l'atorgament. Així és com s'arriba a l'equivalència amb el Creador.

Aquesta similitud s'actualitza a través de la unió amb els altres. Per què no es fa a través de la unió amb el Creador? És amb la finalitat de preservar la independència. Quan es treballa davant el Creador, una persona s'anul·la, mentre que en relació amb el grup, ell pot jugar el paper decisiu, similar al del Creador.

El lloc de la nostra trobada és el territori del grup, que va ser creat artificialment i es divideix en parts. Allí arribem en la línia del mig i ens unim. Allí hem d'actualitzar el Zivug de HaVaYaH i Elokim, la unitat del judici i la misericòrdia.

No obstant això, si una persona no pensa sobre aquests tres elements –ell i el Creador, unint-se en el grup–, llavors ell imagina incorrectament la realització de l'objectiu de la creació que li espera.

(De la 1a part de la lliçó diària de Cabalà del 12 de gener de 2011, Escrits de Rabash.)

Convenció de Cabalà a Berlín, 28-30 de gener de 2011

La convenció de Cabalà, de Berlín, és el punt de reunió per a tots nosaltres, qui entenem que Carrere d’aquest món existiexen lleis en la Natura que necessitem descubrir amb la fi d’asolir un nivell d’existència elevat.

La Cabalà és més que un estudi, és una ciència experimental, events com aquest són els que fan més real aquesta experiència i realment ens ajuden a entendre els que parlen els Cabalistes i quin és el missatge que ells intenten transmetre’ns.

Registra’t ací >>

Què és la Cabalà?

Pregunta: És la Cabalá un mètode de la revelació del Creador o de la correcció de l'home?

Resposta: Quan una persona arriba a la Cabalà, creu que serà capaç d'arribar al món Superior per mitjà de l'acumulació de coneixement i de l’adquisició de poder en el grup. No obstant això, mentre passen els anys, comença a adonar-se que tot depèn només de quant ha de canviar-se a si mateix, i no d'aquells que l’envolten. Només llavors comença a estudiar la Cabalà correctament. És a dir, d'una banda, la Cabalà és el mètode de la revelació del Creador a l'home en aquest món, i d’altra, és un mètode per canviar un mateix per a arribar a ser com el Creador qui es revela a una persona en la mesura que aquesta es converteix en similar a Ell.

La intenció és la Llum que reforma

Aquell que escolti la classe i no l'entengui, haurà de pensar amb major afany que els altre en la intenció. En la intenció tot està molt clar, i no hi ha res a explicar pel que fa a aquesta llum, sinó que has de fer les teves pròpies reflexions. Esbrinar exactament el que desitges, encara que els teus desitjos no estiguin d'acord amb l'espiritualitat, durant la classe, la Llum Superior influirà en tu i, a poc a poc, t'enfocarà cap a l'adreça correcta. L'important aquí és que tractis d’esbrinar les teves pròpies intencions.

Els nostres esforços no estan en l'estudi, ni en la comprensió, sinó en la intenció: per a què estudio? Per què? Què és el que vull assolir amb tot això? Encara que tots els teus càlculs interiors no siguin correctes, no té la menor importància. Si actives la intenció, la Llum influirà i actuarà sobre tu, ja que la Llum no actua sobre el desig, sinó només sobre la intenció (egoista, per a transformar-la en altruista) ja que ella arriba des de Dalt a través dels mons, estant ja revestida d'intencions, de la Llum que reforma.

Per tant, no pots rebre la Llum Superior si no crees la Llum que reforma. La Llum que reforma és la intenció, per tant, no tenim elecció, tot depèn de la forma que activem la intenció, encara si aquesta no és correcta, com el bebé que encara no entén gens, no té la menor importància. El primordial és que la Llum Superior té allò que ha de corregir.

(De la tercera part de la lliçó diària de Cabalá del 2 de desembre 2010 - Beit Shaar HaKavanot).