Un viatge al món dels desitjos

Pregunta: Puc aferrar-me a la Llum circumdant (Or Makif) durant el dia quan surto del grup i de la lliçó al món exterior?

Resposta: La llei de qualsevol camp físic estipula que la intensitat (de la llum o de qualsevol altre estímul) disminueix proporcionalment conforme vas allunyant-te de la font al quadrat. Quan es duplica dues vegades la distància de la font, la intensitat disminueix quatre vegades. Però, si s'acosta dues vegades, aleshores la intensitat de la Llum augmenta quatre vegades.

En el món espiritual no hi ha una font de la Llum perquè la Llum omple tot l'Univers. La seva influència és igual per tot arreu. Et sembla que surts de la lliçó i et dirigeixes al món exterior mentre que, de fet, totes les alteracions de l'espai estan dins teu. Tu passes d'un desig a l'altre. Tots els "llocs" són els teus desitjos. Tu estàs viatjant dins de tu mateix.

Per això, tot depèn de quant despertes la Llum dins d'aquests desitjos. I la Llum es troba dins d'aquestos de manera uniforme, en tota la seva plenitud. I per això no importa on ets: al carrer o en la lliçó amb el grup. Puc trobar-me físicament amb el grup, però estar molt lluny en els meus pensaments. La mesura de la connexió amb la Llum depèn només de la intenció: de en quina mesura desitges estar connectat amb Ella!

Troba't en la Dimensió Superior

La saviesa de la Cabalà parla sobre el meu ascens a una dimensió Superior. Què significa un “ascens”? Els Cabalistas diuen: “Tu existeixes en una dimensió Superior però no ho sents. Has de revelar-te a tu mateix existint en ella”.

Jo existeixo en dues dimensions. Una és al nivell d'aquest “món”, on resideixo en el meu cos físic. L'altra és una dimensió Superior, on existeixo en el meu cos espiritual. Aquest cos espiritual, un desig d'atorgar, està ocult de mi, i no en sé res. Oposat a això, hi ha una Força Superior anomenada “el Creador”.

Oposada a la meva manifestació corporal, existeix la Naturalesa. En la realitat d'aquest “món” em sento malament, la qual cosa m'empeny a descobrir la realitat Superior, la meva existència com “l'Ànima i el Creador” en lloc del “Cos i la Naturalesa”.

Els Cabalistes diuen que he de descobrir la dimensió Superior perquè aquí és on les forces que governen arriben a mi, i jo juntament amb tot el meu futur depenc d'elles. Si ascendeixo, llavors esbrino per què existeixo, qui sóc, i el que em succeïx. Revelo el significat de la meva vida i com canviar tot perquè sigui millor. Aquestes preguntes m'empenyen cap a la dimensió Superior.

Quan començo a llegir El Zohar, L'Estudi dels Deu Sefirot, i els articles de Baal HaSulam i Rabash, descobreixo que estan parlant sobre aquesta dimensió Superior. Al revés, si una persona pensa que estan parlant del nostre món, llavors aquesta visió dels textos Cabalístics és incorrecta. Això significa que el lector fa un ídol de tota la Torà en involucrar-se en la idolatria, i llavors està prohibit que obri aquests llibres. La raó és, que en lloc d'aprendre sobre les qualitats del Creador (estimar a uns altres com t'estimes a tu), la persona es torna una egoista encara més gran quan pensa que la Torà li ensenya com dur a terme rituals.

Tots els llibres “sagrats” parlen sobre les qualitats de santedat (atorgament) i el Món Superior (els actes d'atorgament), mentre que tots els llibres ordinaris parlen sobre la qualitat de recepció i d'aquest món. Per tant, quan obro un llibre sagrat, anhelo entrar en l'estat de l'autor. Ell m’explica com arribar a l'atorgament, i mai parla d'aquest món. Després de tot, vist des de dalt, aquest món és una il·lusió, “Olam HaMedume” (el món imaginari).

(De la segona part de la lliçó diària de Cabalá del 7 de setembre 2010, sobre El Zohar.)

Ubicats entre el bé i el mal

El Zohar, capítol, VaYeji (I Iaacov visqué), Ítem 244): Per al món per venir està escrit, “Doncs com els dies de l’arbre seran els dies del Meu poble”. “Com els dies de l’arbre”, significa l’arbre de la vida. Al mateix temps està escrit, “La mort serà empassada per a l’eternitat”, doncs no hi ha canvis i no hi ha mort en l’arbre de la vida.
Aquest passatge ens parla sobre la situació que enfronta una persona que es troba a les portes de prendre una decisió: l’elecció entre el bé i el mal, en Klipat Noga. Tot aquest sistema es deriva del següent: d’una banda, el Creador li prohibeix a Adam menjar del fruit de l’Arbre del Coneixement, però d’altra banda, Ell li envia a una “dona”, qui el tempta per a pecar provant el fruit prohibit.
Els dos oposats coexisteixen. Quant a nosaltres, no hem de confondre’ns i sentir l’esquerda en la nostra percepció. Més aviat, hem d’adonar-nos que el mateix desacord es troba present en cada estat, dintre del qual el Creador se’ns mostra amb dues facetes, dues actituds diferents cap a nosaltres; i tot amb la finalitat de col·locar-nos en un predicament en el qual no tindrem la possibilitat de destriar el que hem de fer i així ens veurem forçats a necessitar d’Ell.
A això se li anomena Klipat Noga, el punt de la nostra llibertat que apareix en aquest punt específic, on dues actituds del Creador, la bona i la mala (com aparenta) arriben juntes i fan que sigui impossible diferenciar-les i eliminar el conflicte, sense tenir cap altre remei que apel·lar a Ell perquè ens ajudi.(De la segona part de la lliçó diària de Cabalà del 8 de setembre de 2010 sobre El Zohar.)

El sacrifici és un mitjà per a acostar-se al Creador

De l’article de Rabash, L’assumpte de l’arrel i la branca. És important separar allò intern d’allò extern. Una branca externa ha de ser igual a la seva arrel espiritual, però una branca interna pot persistir sense la seva arrel externa.

Per tal que "la terra d’Israel", que s’origina de la seva arrel espiritual, "Maljut" (el domini del Creador), s’estableixi en el cor humà, no cal trobar-se físicament a la terra d’Israel. A una persona se li pot concedir la presència del Creador (la Shejinà) i ser digne d’un abast elevat vivint més enllà de les fronteres d’Israel, com els grans cabalistes que van habitar a l’exterior.

"Intern" es refereix al treball del cor que no té res a veure amb "extern". Però, al mateix temps, "extern" és extremadament important. Per exemple, hi ha una llei que diu que s’ha de resar en una "Minyan" (deu homes) però és redundant verificar el nivell espiritual que ells han aconseguit, deu homes, siguin els que siguin, poden resar i llegir la Torà. Però, nou homes perfectes, justos, tenen prohibit resar junts.

No s’han de confondre les accions materials ("branques") amb les accions espirituals corresponents ("arrels"). Les accions terrenals (les tradicions d’aquest món) no tenen res a veure amb el nivell espiritual d’una persona ni pot definir-la de cap manera. Qualsevol pot anar a ofrenar al Temple, però només uns quants poden fer un "sacrifici espiritual", és a dir, la correcció dels seus desitjos egoistes per la Llum Superior.

Qualsevol persona pot distingir entre aquests desitjos que poden transformar-se en atorgants ("sagrats") i elevats al nivell d’atorgament ("Temple"), és a dir, elevar Maljut a Binà. Maljut representa la "casa", Binà representa la "santedat". Maljut s’eleva a Binà, creant així "una casa de santedat" (un Temple) a Binà.

Totes les accions "internes" que la persona duu a terme amb l’atribut de Binà es diuen "sacrifici". Amb l’ajuda de la Llum, la persona aconsegueix transformar els seus desitjos "inanimats", "vegetatius", i "animats" en altruistes, que són els desitjos del nivell "parlant".

La correcció de cada desig passa consecutivament en passar per tres impactes de la Llum: "Kohen", "Levi", i "Israel", portant el desig a la semblança i fusió amb el Creador. Això s’anomena "sacrificar" (Korb), és a dir, acostar (Karov) el Creador. Aquests passos de correcció defineixen l’alçada espiritual d’una persona.

La implementació física de les accions que es relacionen a l’espiritualitat, que semblen irracionals en aquest món material es diuen "preceptes", això és, tradicions o rituals (Minhag). No depenen de que la persona hagi assolit l’espiritualitat o no, o si pensa fer correccions en les seves arrels espirituals.

En el nostre món podem realitzar accions materials que reflecteixen obres espirituals, però es tracta en realitat de tradicions i costums. No corregeixen ni els nostres desitjos ni a les persones, com bé podem determinar observant a aquells que les segueixen.

Per corregir els nostres desitjos, hem de connectar-nos amb la Llum Superior que al seu torn els transforma a donar-los la intenció d’atorgar.

(De la primera part de la lliçó diària de Cabalà de l’1 d’agost de 2010, sobre l’article, L’assumpte de l’arrel i la branca)

Realment puc canviar alguna cosa en la meua vida?