"La saviesa de la Cabalá ens ensenya un mètode pràctic per a arribar al Món Superior i a la font de la nostra existència. En adonar-se del seu veritable propòsit en la vida, la persona arriba a la perfecció, a la tranquil·litat, al gaudiment il·limitat, i a l'habilitat de transcendir el temps i l'espai, mentre encara viu en aquest món."
Rav Dr. Michael Laitman

Convenció de Cabalà a Berlín, 28-30 de gener de 2011

dissabte, 25 de desembre del 2010

La convenció de Cabalà, de Berlín, és el punt de reunió per a tots nosaltres, qui entenem que Carrere d’aquest món existiexen lleis en la Natura que necessitem descubrir amb la fi d’asolir un nivell d’existència elevat.

La Cabalà és més que un estudi, és una ciència experimental, events com aquest són els que fan més real aquesta experiència i realment ens ajuden a entendre els que parlen els Cabalistes i quin és el missatge que ells intenten transmetre’ns.

Registra’t ací >>

Què és la Cabalà?

diumenge, 12 de desembre del 2010

Pregunta: És la Cabalá un mètode de la revelació del Creador o de la correcció de l'home?

Resposta: Quan una persona arriba a la Cabalà, creu que serà capaç d'arribar al món Superior per mitjà de l'acumulació de coneixement i de l’adquisició de poder en el grup. No obstant això, mentre passen els anys, comença a adonar-se que tot depèn només de quant ha de canviar-se a si mateix, i no d'aquells que l’envolten. Només llavors comença a estudiar la Cabalà correctament. És a dir, d'una banda, la Cabalà és el mètode de la revelació del Creador a l'home en aquest món, i d’altra, és un mètode per canviar un mateix per a arribar a ser com el Creador qui es revela a una persona en la mesura que aquesta es converteix en similar a Ell.

La intenció és la Llum que reforma

dijous, 2 de desembre del 2010

Aquell que escolti la classe i no l'entengui, haurà de pensar amb major afany que els altre en la intenció. En la intenció tot està molt clar, i no hi ha res a explicar pel que fa a aquesta llum, sinó que has de fer les teves pròpies reflexions. Esbrinar exactament el que desitges, encara que els teus desitjos no estiguin d'acord amb l'espiritualitat, durant la classe, la Llum Superior influirà en tu i, a poc a poc, t'enfocarà cap a l'adreça correcta. L'important aquí és que tractis d’esbrinar les teves pròpies intencions.

Els nostres esforços no estan en l'estudi, ni en la comprensió, sinó en la intenció: per a què estudio? Per què? Què és el que vull assolir amb tot això? Encara que tots els teus càlculs interiors no siguin correctes, no té la menor importància. Si actives la intenció, la Llum influirà i actuarà sobre tu, ja que la Llum no actua sobre el desig, sinó només sobre la intenció (egoista, per a transformar-la en altruista) ja que ella arriba des de Dalt a través dels mons, estant ja revestida d'intencions, de la Llum que reforma.

Per tant, no pots rebre la Llum Superior si no crees la Llum que reforma. La Llum que reforma és la intenció, per tant, no tenim elecció, tot depèn de la forma que activem la intenció, encara si aquesta no és correcta, com el bebé que encara no entén gens, no té la menor importància. El primordial és que la Llum Superior té allò que ha de corregir.

(De la tercera part de la lliçó diària de Cabalá del 2 de desembre 2010 - Beit Shaar HaKavanot).

Després de la convenció: les primeres conclusions

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un email que he rebut: Benvolgut doctor Laitman, Crec que parlo per molts en dir que estic ple de desil·lusió. Què és el que he de fer amb això?

Resposta: L’últim dia de la Convenció, sovint vaig escoltar que moltes persones havien tingut l’esperança de penetrar en el món espiritual durant la Convenció i que ara es trobaven molt desil·lusionades.
Ho vaig a dir de front: Personalment estic sorprès pel resultat de la Convenció que acaba de terminar. I no és per la quantitat de participants o per la reacció positiva de la premsa, sinó pels canvis interns i pel creixement de cada participant i de tot el grup mundial. Per primera vegada, les persones van passar per estats que no haguessin pogut travessar individualment; dintre de totes elles van ocórrer discerniments interns extremadament importants.
I quant a les seves expectatives: si el seu desig era l’espiritualitat veritable, d’atorgament i amor al proïsme, llavors no hauria d’experimentar desil·lusió, doncs vostè sempre té l’oportunitat d’atorgar i d’estimar. Ningú l’hi ho donarà o l’hi ho llevarà.
La primera qualitat espiritual, Binà, és una aspiració per Jafetz Jesed (estar per sobre del seu egoisme), la sensació fora del seu desig. Si vostè aspirava a això, llavors no hauria de preocupar-li l’estat en que es troba, perquè tot prové del Creador i solament Ell decideix, conforme al seu pla, el que li succeirà a vostè i a tots.
La seva única reacció a tot hauria de ser d’alegria i desig de poder trobar-se sota el poder del Creador, la qualitat d’atorgament. El Majsom el travessen aquells que fugen del seu egoisme i estan conformes amb qualsevol condició amb la finalitat d’alliberar-se d’aquest, acceptant sobre si les condicions de tots “com un” (com un home amb un sol cor o desig) i la garantia mútua, “un per a tots i tots per a un”.
Ningú de nosaltres té el poder de desprendre’s del seu propi egoisme. Fins ara hem parlat sobre això, però érem incapaços de destriar-lo amb exactitud dintre de nosaltres, perquè això és precisament la qualitat que no ens deixa ingressar en l’espiritualitat, en la qualitat d’atorgament.
Som incapaços de distingir el que és i on es troba dintre de nosaltres. S’amaga en l’interior de nosaltres com una víbora i no podem identificar-lo exactament, sempre confonent-lo amb altres qualitats. Igual com el dolor d’una malaltia, solament el dolor de la desil·lusió ens ajuda a reconèixer el nostre egoisme i a descobrir que no és bo, sinó que és el malvat que ens governa. Hem de decebre’ns a tal grau que arribem a odiar-lo i a desitjar una sola cosa: apartar-nos d’ell.
No obstant això, per a arribar a aquest estat de decepció hem d’aspirar a això amb el nostre egoisme sencer (Lo Lishmà. D’això és del que vaig parlar abans de la Convenció, que “anem a sortir d’Egipte”. I tots estaven segurs que això succeiria. Si no haguéssim tingut aquesta confiança, llavors no haguéssim pogut decebre’ns i destriar precisament aquest mal (Faraó) dintre de nosaltres, que no ens permet ascendir a la qualitat d’atorgament.
Per a despertar a aquest mal immediatament, vaig manifestar al començament mateix de la Convenció que teníem l’obligació d’arribar a la unitat, que tot el nostre treball en la Convenció havia de portar-se a terme mitjançant un examen profund de nosaltres mateixos i de les nostres actituds cap a tots els amics. No obstant això, en lloc de la “revelació dels cels”, que esperàvem, de seguida es va produir un descens, refredant-nos. Amb el meu prec de buscar la unitat i ascendir per sobre de nosaltres, per sobre del nostre “jo”, volia mostrar als participants de la Convenció que no estem llests encara i que com resultat d’aquesta sensació, els participants entressin en un trànsit.
D’una banda, estava feliç sobre aquest estat de “reconeixement del mal”. Però d’altra banda vaig començar a témer que el grup no podria sortir d’aquest estat en tan curt temps. És igual al malalt que descobreix un dolor i ha d’entendre que és l’indicatiu d’una malaltia per a després començar a tractar-la amb l’ajuda del doctor, el Creador. A més el 30% ó 40% dels participants de la Convenció eren persones noves en la Cabalà i no entenien en absolut el que els estava passant. Per tant, es va decidir detenir d’un cop al Faraó, les seves esperances egoistes d’ascendir per sobre d’elles.
No obstant això, precisament aquests processos que experimentem són els que ens han preparat per al pas: un pas que no sigui egoista, aspirant a revelar l’ompliment, però que desitgi revelar l’oportunitat d’atorgar, d’unir-se “com un home amb un sol cor”, acceptant la garantia mútua. El resultat de la Convenció és el primer cop al Faraó, al nostre amor propi, a les nostres esperances egoistes de travessar el Majsom i rebre el Món Superior així com aquest món dintre de nosaltres, dintre dels nostres desitjos, dintre del nostre ompliment.
Baal HaSulam escriu que quan una persona arriba a la frontera espiritual, està convençuda que el món espiritual no li pertany i llavors només pot travessar la Klipà, la frontera, i adquirir l’atribut d’atorgament.
La revelació de la nostra falta de voluntat va succeir immediatament, durant la meva primera lliçó, quan vaig dir al principi que en lloc d’accions externes, havíem d’anar a l’interior de nosaltres mateixos, dintre de la connexió entre nosaltres, dintre de la garantia mútua. Immediatament, tot es va congelar. El nostre egoisme va sorgir, però aquesta revelació del mal dintre de nosaltres és també un gran assoliment resultat de la nostra unitat (la santedat del dia).

En el transcurs de la nostra Convenció vam descobrir que el Faraó es troba dintre de nosaltres i no fora. Ell va rebre aquest primer cop a través del fet que estem decebuts pels resultats de la Convenció. Pensem (nosaltres sent el Faraó) que rebríem alguna cosa dintre de nosaltres, però no vam rebre res. Aquest és el primer cop al Faraó, el nostre egoisme. Hem descobert que no rebrem res dintre del nostre desig egoista.

Ara tenim una capacitat més gran per a saber en quines qualitats ha de revelar-se l’espiritualitat dintre de nosaltres. Tenim un major enteniment sobre que això no ocorrerà dintre del Faraó i del que significa pensar en el Superior. Això vol dir no pensar en un mateix. Fins ara, cadascun de nosaltres senzillament tremolava d’impaciència: quan succeirà el miracle i rebrem tot en aquest món, juntament amb el món espiritual, dintre de nosaltres? Ara tenim una nova sensació de la necessitat de separar-nos d’allò que ens porta tal desil·lusió i aquest és el principi per a rebutjar l’egoisme.
Hem pagat un preu elevat per aquesta lliçó, però costa molt més que això. Precisament, la decepció, el cop al nostre amor propi, al nostre egoisme, a les nostres esperances de rebre és l’adquisició més gran que podíem desitjar, i m’embargo l’alegria en veure als egoistes que estan tan desil·lusionats.
Ara solament han d’adonar-se del que els ha succeït. Depenent de la preparació de cada persona, una part de vostès s’adonarà mentalment, i una part encara experimentarà més desil·lusions en les seves sensacions, i llavors prendran consciència. En qualsevol cas, hi haurà una conclusió: la persona ja no es lligarà inseparablement al seu egoisme. Precisament aquest cop a les nostres esperances injustificades i egoistes ens ajudarà a començar a apartar-nos d’això (del Faraó).
És possible que encara sigui necessari experimentar més cops, però tots aniran en la mateixa direcció que hem adquirit en aquesta Convenció. Tal vegada, puguem travessar-los no solament en les Convencions, sinó dintre de la nostra connexió virtual diària, en la sensació que acabem d’adquirir junts. Ara anem a desitjar veritablement una sola cosa: rebutjar al nostre egoisme que és l’únic mal que existeix i ascendir des del nostre “jo” a la qualitat d’atorgament.
El Creador ens ha donat aquest gran regal! No hi ha ningú més a banda d’Ell!
Escriguin-me i facin preguntes sobre les lliçons. Jo no els vaig mentir a vostès, sinó al seu egoisme.
Amb amor a tots vostès, Dr. Laitman

T'esperem en la Convenció!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Pregunta: Abans de la convenció moltes persones s'estan queixant que tot al voltant d'ells de cop i volta es trenca, inclosos aparells elèctrics i mobles, objectes que se'ls cauen de les mans o que es trenquen en les seves mans.
Un té la impressió que el món material comença a desintegrar-se. Això està relacionat amb la Convenció que s'aproxima?
Resposta: Per descomptat, hi ha pressió, discerniment de la meta, un desig per ella, la seva valoració, la realització del preu que he de pagar pel meu objectiu, en quina mesura els meus amics em corresponen amb això, i així successivament.
No obstant això, és un temps meravellós. Hauries de llegir sobre com la gent va sortir d'Egipte: amb por, a tot córrer, acompanyats pels cops que van caure sobre el Faraó (l'egoisme), i tot això va ocórrer en la foscor.

Pregunta: Com haig de relacionar-me amb els amics del passat que han estat amb nosaltres i es van marxar? Potser ara tenim una excusa per a contactar-los i convidar-los perquè regressin.
Resposta: La convenció és la reunió de “punts en el cor” del món sencer. Precisament ara tenim l'única oportunitat de crear un Kli comú.
Moltes persones van estar juntes amb nosaltres físicament i virtualment durant molts anys, i van participar en el treball el grup mundial de Cabalà. Sense importar les raons del seu allunyament temporal, nosaltres estarem molt feliços de veure’ls a tots en la Convenció.
Tot aquell que ha estat amb nosaltres, que es va embarcar en el camí estudiant Cabalà, és benvolgut i proper a nosaltres.
T'estem esperant! Ens veiem en la Convenció!

Dia d'Unitat: 31 d'octubre de 2010

dijous, 21 d’octubre del 2010

Inscriu-te!
https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dHBKVDhrWlpzMlpzamhOUF8wY3BVUVE6MQ#gid=0

El sol mai no deixa de brillar

dilluns, 27 de setembre del 2010

La saviesa de la Cabalà para solament al voltant del dessig. Quant a la Llum, no hi ha gran cosa a dir. És estàtica i existeix en absoluta quietud. Només atorga i només té aquesta única propietat d’atorgament. Si desitges rebre d’ella, llavors les teves accions han de ser semblants a ella. La Llum no canvia; més aviat, és el teu desig que causa que aquesta actuï en tu.

És semblant a una font d’energia. Puc acostar-me o apartar-me, aproximar-me des d’un punt o altre. Com amb el sol, ens pot cremar o ho podem usar en benefici nostre. I com el sol, la llum és absolutament constant. Pots suplicar o clamar, però no canviarà.

Totes les transformacions ocorren únicament dintre de tu, sense importar si ho lamentes o ho agraïxes. Segons els canvis, reps els diversos resultats del seu efecte. La Llum no canvia. Descobreixes un camp fix i immutable. En la mesura dels teus canvis interiors, destries com sentir els seus diversos estats. I no obstant això, ets tu que experimentes les diferències, mentre que la Llum roman sent la mateixa.

La Llum és com el sol que mai deixa d’il·luminar. Pots emprar la seva energia com et plagui, per a produir calor, fred, etc. L’energia mateixa no té forma, i ets tu qui la defineix.

El mateix és amb el Creador: “El Bé que fa el bé als bons i als malvats”, a tot aquell que ho desitgi. Ell fa el bé també als malvats? Sí, sí que ho fa. Però, ja que les seves propietats són contràries (oposades) a les del Creador, llavors en la mesura de la seva incompatibilitat amb Ell, reben cops en lloc del bé. Això els ajuda a prendre consciència que l’egoisme és dolent i això gradualment els transforma.

No obstant això, existeix una millor opció: rebre la instrucció sobre l’ocupació correcta de la Llum. En conseqüència, la Cabalà ens permet transformar-nos sota l’efecte de la Llum, ràpida i fàcilment.

(De la quarta part de la lliçó diària de Cabalà del 20 de setembre de 2010, sobre 600.000 Ànimes.)

DIA DE UNITAT ¡unitat al voltant del món!

dimecres, 15 de setembre del 2010

El Dia d'Unitat és una oportunitat per contactar amb gent de tot el món al mateix temps i amb la meta més gran possible en la ment, la meta que resoldrà els problemes de tots, la meta que simplement farà que la vida de tots sigui perfecta.

LA META: El descobriment del punt comú de la unitat humana.
Assolir aquesta meta no és únicament possible sinó necessari per al benestar i la pròpia supervivència de tota la humanitat.
Prepara't a dir-li adéu al temps, espai i a les diferències. Sense espai! Milers de persones es reuniran en 40 països al mateix temps. Sense temps! Les persones aconseguiran l'experiència de tota la generació en uns quants minuts. Sense diferències! Les persones tindran l'ocasió de percebre el poder de la unitat.
... I comença a DIR HOLA al punt comú de la unitat humana.

Com escoltar els articles de Rabash

A la Carta núm. 38 del llibre Fruits de la Saviesa, Baal HaSulam escriu al seu fill i estudiant més important, Baruj Ashlag (Rabash) que una persona no pot rendir-se i aturar-se a la meitat del camí espiritual. Fins que la persona arriba a la meta, necessita esforçar-se constantment per vèncer obstacles cada vegada més grans.

No podem confiar en les victòries passades. En canvi, tot el que vas assolir ahir es converteix en un nou desig avui, que t’empeny encara més cap a la meta. Per tant, les coses que vas rebre ahir no poden curar les teves ferides i deixar-te reposar.

Fins que una persona arriba a la correcció final, ha de ser acurada a què el seu desig d'arribar a la meta creixi a cada instant. Tot el que assoleixes desapareix immediatament. La persona es queda "nua" i així ha d'avançar.

Òbviament Rabash realitzà una tasca enorme en estar a prop del seu pare, constantment al seu costat i participant en totes les seves lliçons. Ell va ser molt lleial al seu pare i sempre estava de la seva part quan sorgien problemes familiars entre els parents de Baal HaSulam. Alguns d'ells s'oposaven a l'estudi de la Cabalà perquè els apartava de la comunitat religiosa.

Rabash va ser un estudiant excel·lent i va assolir la revelació espiritual. No podem parlar sobre l'altura a la qual es va elevar, ja que ell és massa gran perquè nosaltres puguem mesurar-lo. Només podem suposar la seva grandesa i el seu gran cor basant-nos en les explicacions que va donar sobre els nostres estats i sobre la necessitat d'unió.

Encara no ens adonem de com de profunds són els seus articles i com de vital és el seu consell pràctic. Per això hem d’estudiar tot el temps. Quan treballem en els articles, el més important és: 1) fer un resum concís de cada article, i 2) treure conclusions del resum. Si no fem aquest treball, no estem estudiant els seus articles veritablement.

(De la quarta part de la lliçó diària de Cabalà del 12 de setembre de 2010, sobre la Carta núm. 38 de Baal HaSulam.)

Un viatge al món dels desitjos

Pregunta: Puc aferrar-me a la Llum circumdant (Or Makif) durant el dia quan surto del grup i de la lliçó al món exterior?

Resposta: La llei de qualsevol camp físic estipula que la intensitat (de la llum o de qualsevol altre estímul) disminueix proporcionalment conforme vas allunyant-te de la font al quadrat. Quan es duplica dues vegades la distància de la font, la intensitat disminueix quatre vegades. Però, si s'acosta dues vegades, aleshores la intensitat de la Llum augmenta quatre vegades.

En el món espiritual no hi ha una font de la Llum perquè la Llum omple tot l'Univers. La seva influència és igual per tot arreu. Et sembla que surts de la lliçó i et dirigeixes al món exterior mentre que, de fet, totes les alteracions de l'espai estan dins teu. Tu passes d'un desig a l'altre. Tots els "llocs" són els teus desitjos. Tu estàs viatjant dins de tu mateix.

Per això, tot depèn de quant despertes la Llum dins d'aquests desitjos. I la Llum es troba dins d'aquestos de manera uniforme, en tota la seva plenitud. I per això no importa on ets: al carrer o en la lliçó amb el grup. Puc trobar-me físicament amb el grup, però estar molt lluny en els meus pensaments. La mesura de la connexió amb la Llum depèn només de la intenció: de en quina mesura desitges estar connectat amb Ella!

Troba't en la Dimensió Superior

dimarts, 14 de setembre del 2010

La saviesa de la Cabalà parla sobre el meu ascens a una dimensió Superior. Què significa un “ascens”? Els Cabalistas diuen: “Tu existeixes en una dimensió Superior però no ho sents. Has de revelar-te a tu mateix existint en ella”.

Jo existeixo en dues dimensions. Una és al nivell d'aquest “món”, on resideixo en el meu cos físic. L'altra és una dimensió Superior, on existeixo en el meu cos espiritual. Aquest cos espiritual, un desig d'atorgar, està ocult de mi, i no en sé res. Oposat a això, hi ha una Força Superior anomenada “el Creador”.
Oposada a la meva manifestació corporal, existeix la Naturalesa. En la realitat d'aquest “món” em sento malament, la qual cosa m'empeny a descobrir la realitat Superior, la meva existència com “l'Ànima i el Creador” en lloc del “Cos i la Naturalesa”.
Els Cabalistes diuen que he de descobrir la dimensió Superior perquè aquí és on les forces que governen arriben a mi, i jo juntament amb tot el meu futur depenc d'elles. Si ascendeixo, llavors esbrino per què existeixo, qui sóc, i el que em succeïx. Revelo el significat de la meva vida i com canviar tot perquè sigui millor. Aquestes preguntes m'empenyen cap a la dimensió Superior.
Quan començo a llegir El Zohar, L'Estudi dels Deu Sefirot, i els articles de Baal HaSulam i Rabash, descobreixo que estan parlant sobre aquesta dimensió Superior. Al revés, si una persona pensa que estan parlant del nostre món, llavors aquesta visió dels textos Cabalístics és incorrecta. Això significa que el lector fa un ídol de tota la Torà en involucrar-se en la idolatria, i llavors està prohibit que obri aquests llibres. La raó és, que en lloc d'aprendre sobre les qualitats del Creador (estimar a uns altres com t'estimes a tu), la persona es torna una egoista encara més gran quan pensa que la Torà li ensenya com dur a terme rituals.

Tots els llibres “sagrats” parlen sobre les qualitats de santedat (atorgament) i el Món Superior (els actes d'atorgament), mentre que tots els llibres ordinaris parlen sobre la qualitat de recepció i d'aquest món. Per tant, quan obro un llibre sagrat, anhelo entrar en l'estat de l'autor. Ell m’explica com arribar a l'atorgament, i mai parla d'aquest món. Després de tot, vist des de dalt, aquest món és una il·lusió, “Olam HaMedume” (el món imaginari).
(De la segona part de la lliçó diària de Cabalá del 7 de setembre 2010, sobre El Zohar.)

Ubicats entre el bé i el mal

dissabte, 11 de setembre del 2010

El Zohar, capítol, VaYeji (I Iaacov visqué), Ítem 244): Per al món per venir està escrit, “Doncs com els dies de l’arbre seran els dies del Meu poble”. “Com els dies de l’arbre”, significa l’arbre de la vida. Al mateix temps està escrit, “La mort serà empassada per a l’eternitat”, doncs no hi ha canvis i no hi ha mort en l’arbre de la vida.
Aquest passatge ens parla sobre la situació que enfronta una persona que es troba a les portes de prendre una decisió: l’elecció entre el bé i el mal, en Klipat Noga. Tot aquest sistema es deriva del següent: d’una banda, el Creador li prohibeix a Adam menjar del fruit de l’Arbre del Coneixement, però d’altra banda, Ell li envia a una “dona”, qui el tempta per a pecar provant el fruit prohibit.
Els dos oposats coexisteixen. Quant a nosaltres, no hem de confondre’ns i sentir l’esquerda en la nostra percepció. Més aviat, hem d’adonar-nos que el mateix desacord es troba present en cada estat, dintre del qual el Creador se’ns mostra amb dues facetes, dues actituds diferents cap a nosaltres; i tot amb la finalitat de col·locar-nos en un predicament en el qual no tindrem la possibilitat de destriar el que hem de fer i així ens veurem forçats a necessitar d’Ell.
A això se li anomena Klipat Noga, el punt de la nostra llibertat que apareix en aquest punt específic, on dues actituds del Creador, la bona i la mala (com aparenta) arriben juntes i fan que sigui impossible diferenciar-les i eliminar el conflicte, sense tenir cap altre remei que apel·lar a Ell perquè ens ajudi.(De la segona part de la lliçó diària de Cabalà del 8 de setembre de 2010 sobre El Zohar.)

El sacrifici és un mitjà per a acostar-se al Creador

dilluns, 9 d’agost del 2010

De l’article de Rabash, L’assumpte de l’arrel i la branca. És important separar allò intern d’allò extern. Una branca externa ha de ser igual a la seva arrel espiritual, però una branca interna pot persistir sense la seva arrel externa.

Per tal que "la terra d’Israel", que s’origina de la seva arrel espiritual, "Maljut" (el domini del Creador), s’estableixi en el cor humà, no cal trobar-se físicament a la terra d’Israel. A una persona se li pot concedir la presència del Creador (la Shejinà) i ser digne d’un abast elevat vivint més enllà de les fronteres d’Israel, com els grans cabalistes que van habitar a l’exterior.

"Intern" es refereix al treball del cor que no té res a veure amb "extern". Però, al mateix temps, "extern" és extremadament important. Per exemple, hi ha una llei que diu que s’ha de resar en una "Minyan" (deu homes) però és redundant verificar el nivell espiritual que ells han aconseguit, deu homes, siguin els que siguin, poden resar i llegir la Torà. Però, nou homes perfectes, justos, tenen prohibit resar junts.

No s’han de confondre les accions materials ("branques") amb les accions espirituals corresponents ("arrels"). Les accions terrenals (les tradicions d’aquest món) no tenen res a veure amb el nivell espiritual d’una persona ni pot definir-la de cap manera. Qualsevol pot anar a ofrenar al Temple, però només uns quants poden fer un "sacrifici espiritual", és a dir, la correcció dels seus desitjos egoistes per la Llum Superior.

Qualsevol persona pot distingir entre aquests desitjos que poden transformar-se en atorgants ("sagrats") i elevats al nivell d’atorgament ("Temple"), és a dir, elevar Maljut a Binà. Maljut representa la "casa", Binà representa la "santedat". Maljut s’eleva a Binà, creant així "una casa de santedat" (un Temple) a Binà.

Totes les accions "internes" que la persona duu a terme amb l’atribut de Binà es diuen "sacrifici". Amb l’ajuda de la Llum, la persona aconsegueix transformar els seus desitjos "inanimats", "vegetatius", i "animats" en altruistes, que són els desitjos del nivell "parlant".

La correcció de cada desig passa consecutivament en passar per tres impactes de la Llum: "Kohen", "Levi", i "Israel", portant el desig a la semblança i fusió amb el Creador. Això s’anomena "sacrificar" (Korb), és a dir, acostar (Karov) el Creador. Aquests passos de correcció defineixen l’alçada espiritual d’una persona.

La implementació física de les accions que es relacionen a l’espiritualitat, que semblen irracionals en aquest món material es diuen "preceptes", això és, tradicions o rituals (Minhag). No depenen de que la persona hagi assolit l’espiritualitat o no, o si pensa fer correccions en les seves arrels espirituals.

En el nostre món podem realitzar accions materials que reflecteixen obres espirituals, però es tracta en realitat de tradicions i costums. No corregeixen ni els nostres desitjos ni a les persones, com bé podem determinar observant a aquells que les segueixen.

Per corregir els nostres desitjos, hem de connectar-nos amb la Llum Superior que al seu torn els transforma a donar-los la intenció d’atorgar.

(De la primera part de la lliçó diària de Cabalà de l’1 d’agost de 2010, sobre l’article, L’assumpte de l’arrel i la branca)

Realment puc canviar alguna cosa en la meua vida?

Reviu el Megacongrés!

dilluns, 26 de juliol del 2010

Lechaim al kli mundial!
Divendres, 23 de juliol de 2010
13:00-14:30 – Lliçó 1: vídeo àudio
Per què es requereix l'entorn?
El propòsit de l'associació, part I
17:30-18:30 – Lliçó 2: vídeo àudio
Què significa treballar en el grup?
“Fes-te un Rav i compra't un amic”

Dissabte, 24 de juliol de 2010
21:15-22:45 – Lliçó 3: vídeo àudio
Què és l'entorn?
Article: “La llibertat”
23:00-00:30 – estudi en viu mundial: vídeo àudio
Emissió especial amb tots els centres de transmissió al voltant del món

Diumenge, 25 de juliol de 2010
10:00-11:45 – Lliçó 4: vídeo àudio
els components essencials que han d'existir en l'entorn físic i virtual + sessió de preguntes i respostes amb els grups
12:30-13:30 – World Assembly Of Friends Videoconferencing connecting the hearts of people around the world
16:00-17:00 – Lliçó 5: vídeo àudio
Lliçó del Zohar
extracte seleccionats del llibret de la convenció “Zohar per al poble” 2010
19:00-19:25 – Yeshivat Haverim mundial, Unity Session: vídeo àudio
19:30-20:45 – Lliçó 6: vídeo àudio (“Nit d'Unitat” en Ganei Taaruja, Tel-Aviv) El món es connecta a Israel

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 30/6/2010

dilluns, 5 de juliol del 2010

Inscripció al Megacongrés

dijous, 1 de juliol del 2010

INSCRIPCIÓ
LLOC: HOTEL CASA JUANECA
Carretera N-I KM 30.500 Salida 30. Polígono Industrial Urb. Punta Galea , MADRID, ESPANYA
Mapa; Telèfon: + 34 91-848-96-39

Transport públic: Autobusos 191,193 i 194 des de Plaza Castilla. Indiqueu al conductor que faci parada en la sortida 30 - Urb. Punta Galea. Us deixarà enfront de l'hotel.

PREU HABITACIÓ:
Habitació Individual (desdejuni inclós): 65€ per dia
Habitación Compartida (desdejuni inclós): 32,5€ per dia
Capacitat Disponible: 14 Habitacions Dobles (28 persones)

PREU SALA: 150€ per DIA
Capacitat màxima: 200 persones

MENJARS:
OPCIÓ 1: dinar en el restaurant de l'hotel: 18€ per persona
OPCIÓ 2: dinar de catering: 10€ per persona

PROPOSTA DE MENJARS:
DIVENDRES 23 JULIOL
Sopar: 10€ - Catering en sala event
DISSABTE 24 JULIOL
Esmorçar: 18€ - Restaurant de l'hotel
Sopar: 10€ - Catering en sala event
DIUMENGE 25 JULIOL
Esmorçar: 18€ - Restaurant de l'hotel

PAQUET 3 DIES AMB HOSPEDATGE: 140€ per persona
En detall:
SALA (Preu per a 30 persones) = 15€
4 COMIDAS: 56€ HOSPEDATGE + DESDEJUNI= 65€

PAQUET 3 DIES SENSE HOSPEDATGE: 75€ per persona
En detall:
SALA (Preu per a 30 persones) = 15€
4 MENJARS: 60€.

MEGACONGRÉS 2010: Construint l’entorn espiritual

dimarts, 29 de juny del 2010

Del 23 al 25 de juliol de 2010
Connectant 50 ciutats per tot el món.


Construint l’entorn espiritual, El congrés mundial de Cabalà que unirà a tot el món.

¡Sense espai! Milers de persones en quaranta països es reuniran al mateix temps.

¡Sense temps! Les persones aconseguiran l’experiència de tota la generació en uns quants minuts.

¡Sense diferències! Les persones tindran l’ocasió de percebre el poder de la unitat. En participar en el congrés, descobriràs que mai has estat a soles en el món; podràs obrir la possibilitat d’estar units; sentir-nos a tots, que som tan distints, como un “Jo” unit; assolir el poder de la unitat en el món; forjar un món millor i més amable.


Programa del Congrés:

Conferències dictades pel Dr. Michael Laitman, Professor d’Ontologia, director de l’Acadèmia Internacional de Cabalà.

Conferències presentades per conferenciants de l’Acadèmia Internacional de Cabalà.

Seminaris i debats per la unitat.

Nits culturals, (inspirades cançons, balls, representacions teatrals i interessants concursos).

Àpats cabalístics

Jocs per al desenvolupament de xiquets i adults.


Obri el teu cor i vine a construir un entorn espiritual junt amb nosaltres.

En qualsevol part del planeta en què te trobes hi ha amics que t’estan esperant.

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 25/6/2010

dilluns, 28 de juny del 2010

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 24/6/2010

diumenge, 27 de juny del 2010

Qüestionari basat en la lliçó diària de Cabalà del 23/6/2010

Amics
ara podeu comprovar els vostres coneixements sobre el que heu aprés durant la lliçó del dia!
Per favor, empleneu el formulari de manera anònima :)

La força d’atracció de la Llum

dijous, 24 de juny del 2010

La Llum Circumdant influeix l’home només en la mesura del seu desig envers l’espiritual, que rep del grup cabalístic.

Del seu entorn circumdant, que es troba al seu nivell, ell ho absorbeix tot, com la llavor plantada en la terra. La llavor en si està morta. Només quan la planten en la terra comença a viure gràcies al seu entorn. Sense aquest entorn la llavor no pot viure, només és un gen informatiu. Però quan cobra vida gràcies a l'entorn, el sol comença a influir en aquesta i totes les altres forces de la naturalesa. La llavor ha de tenir una relació amb l'entorn, perquè comenci a treballar sobre ella una força superior comuna.

El mateix ocorre amb l'home. Aquell que no se situa en un entorn correcte, com la llavor plantada en la terra, no pot esperar l'avanç espiritual. Això li ha de quedar clar a cadascun. Només en la mesura que l'home pot absorbir de l'entorn, rep el sol i l'oxigen que comencen a fer d'ell un arbre.

Llavors aquesta força serà percebuda dintre d'ell, fins i tot per aquells que no són capaços de veure-la realment amb els seus ulls materials. I com que ens trobem tots junts en un únic sistema comú, sentirà que dintre seu existeix una càrrega espiritual genuïna i perfectament perceptible, la Llum dintre del vas.

(Extracte de la lliçó sobre l'article de Rabash corresponent al 14 de maig de 2010.)

La Saviesa de la Cabalà s'esten per Madrid

dissabte, 19 de juny del 2010

Gràcies a tots els amics que repartiren el número 9 del periòdic Cabalá Hoy durant la Feria del Libro de Madrid, i també a qui els animaren, la Saviesa de la Cabalà continua difonent-se :)

Vaig rebre aquesta pregunta: Com es pot transmetre a algú que se sent malament i que està patit per la crisi el missatge i el mètode per a millorar? Després de tot , no li demanem a una persona pobre un consell per a guanyar diners!

Mi respuesta: La persona que se sent malament no té el mètode de la correcció, d''una altra manera, se sentiria be. De fet, la correcció del món depén completament de com ens sentim interiorment. No obstant això, si una persona sap que aquest patiment es relaciona amb la seva manca de correcció, del canvi d'egoisme a atorgament, llavors ha de compartir aquest coneixement i sentiment amb els demés. Per tant, és un deure i una obligació de cadascú el diseminar aquesta saviesa entre tots.

Confia en el teu Cor

divendres, 18 de juny del 2010

Vaig rebre una pregunta: Com puc estar segur que el meu mestre de Cabalà és un veritable cabalista si he d'actuar amb “fe per damunt de la raó“?

La meva resposta: Com pots comprovar quin és el nivell del teu mestre i si és un cabalista o no? Qui ets tu per a qüestionar això? Quines eines tens i quines proves pots realitzar?

Potser podries examinar el seu grau de domini de la teoria i del Talmud Eser Sefirot? Però, tothom recorda la història de Baal HaSulam sobre els cabalistes que va conèixer a Jerusalem. Tots se sabien de memòria els llibres de l’ARI i el llibre del Zohar. Si escoltaven el principi d'una frase, podien continuar-la fins al final d'un capítol.

No obstant això, això prova que eren cabalistes i que havien arribat a l'espiritualitat? Eren simplement ordinadors o computadores amb una bona memòria. A banda dels coneixements teòrics i del talent per a exposar-los amb habilitat, no sembla que hagi cap altre criteri per a estar segur. Per tant, com pots provar una cosa si no tens les eines adequades?

L'espiritualitat existeix en les propietats que no posseeixes encara i això fa que siguis incapaç de determinar si altres persones tenen aquestes qualitats espirituals o no. A més, un cabalista pot també ocultar-se. Fins i tot d'altre cabalista; es pot “camuflar” fins al punt que l'altre no reconegui ni percebi res.

Per tant, l'única manera d'examinar a algú és amb el nostre propi cor. Hauries d'obrir el teu cor i no enganyar-te mai; només llavors podràs veure si estàs disposat a seguir a aquesta persona, sense excuses ni coercions i, sense combatre els teus dubtes.

Pot haver algunes coses amb les quals no estiguis d'acord però, segueix de totes maneres, amb la finalitat de donar-li una oportunitat. Pot ser no t'agradi la seva forma d'ensenyar o el seu comportament però, estàs disposat a comprovar els principis que utilitza i per què.

Tu ets qui ha d'investigar, ningú més ho pot fer per tu. En qui més pots confiar? No hi ha diferència entre creure i confiar en el teu professor o fer-lo en una persona que et parli sobre ell. En la paraula de qui pots confiar? “Confiar en algú” significa utilitzar “la fe per damunt de la raó” i confiar que el teu professor està en l'espiritualitat i sap del que està parlant.

Per això, només el teu cor pot donar-te una pista. Com està dit: “Un sempre hauria de saber el que desitja el seu cor”. És necessari esbrinar, exactament, el que el teu cor desitja i després evitar les opinions d'altres persones per a poder així confiar en la teva elecció.

(Extracte de la quarta part de la lliçó diària de Cabalà del 13 de juny de 2010, Article Fes-te un Rav i compra't un Amic)

Què és el que hem de corregir: a mi o al món?

dijous, 17 de juny del 2010

Hi ha una meta enfront de nosaltres. Pot semblar-nos atractiva o no. La nostra perspectiva és com la d’un nen que desitja el que pensa que és agradable (els caramels) i que no és necessariament el que és bo per a ell (espinacs). Malgrat la nostra renúncia, hem de descobrir i d’assumir la forma correcta de comportament a la fi d’assolir el nou desig d’atorgament, en compte de romandre en el nostre desig de rebre.
Això significa que hem d’acceptar, per damunt de la nostra voluntat i naturalesa, que la fi i el Govern Superior es bo i necessari perquè pertanyen a un nivell diferent, el nivell de l’atorgament. I els cabalistes ens instrueixen sobre la millor manera d’avançar cap aquesta meta, el nivell d’atorgament.
El camí és senzill i ells ens diuen: Hem d’acceptar els fets que ens són desagradables. Voldríem que el món es corbés per ajustar-se a nosaltres, mentre que nosaltres volem restar sense canvis. Però els cabalistes ens recomanen acceptar el món tal com és (es bo i perfecte; encara que jo no el veig així) i anul·lar-nos.
D’aquesta forma la persona camina utilitzant la fe per damunt de la raó, és a dir, per damunt del seu cor i de la comprensió que són egoistes i desitgen veure el món mitjançant la Llum de l’atorgament, tal i com ho descriu la Cabalà. Si intentem veure al món corregit, al grup i a nosaltres mateixos, començarem a exigir la Llum que Reforma. Per això hem d’examinar al món i a nosaltres mateixos a tothora, criticar i caminar per damunt d’aquesta crítica.
(Traduït per Angeles Plaza)

Com es va viure el congrés des de BB Barcelona

dimecres, 16 de juny del 2010

L’entaforament s’amaga dins de mi?

dilluns, 14 de juny del 2010

Quan arriba el moment d'arribar al Creador, Ell es descobreix lleument davant de nosaltres, mostrant-nos La Seva bondat. Després, Ell incrementa el nostre egoisme i ens fa sentir que no és benvolent amb nosaltres. D'aquesta forma, el Creador ens convida a elevar-nos per damunt del nostre egoisme i prendre consciència que “Tot és bo; sóc jo que em sento malament dintre del meu egoisme. Si aconsegueixo ascendir per sobre de l'egoisme m'adonaré que tot és bo”.

Després, el Creador ens revela encara més La seva bondat, la qual cosa permet al nostre egoisme créixer i, llavors, Ell s'amaga darrere d'aquest. De nou, ens sentim malament, però hem d'elevar-nos més enllà del nostre egoisme a través de la “fe per damunt de la raó”, i entendre que veiem el mal només a través del nostre egoisme. Mentrestant, La Seva norma és sempre benvolent.

En altres paraules, com més alt ens elevem, major és l’entaforament, però cada vegada posseïm més poder per a elevar-nos per sobre dels nostres desitjos egoistes i prendre consciència que l’entaforament existeix només pel que fa al nostre egoisme. Quan passem a l'atorgament, l’entaforament desapareix. Per a ser més precís, l’entaforament no desapareix en realitat; més aviat, nosaltres ens elevem per damunt d’aquest.

Totes les etapes (de doble entaforament, entaforament senzill i la revelació) les creem nosaltres, davant la Llum senzilla. Si volem rebre la Llum, hem d'elevar-nos per sobre del nostre ego i rebre, per sobre d’aquest, una pantalla, és a dir, un desig d'atorgar. Revelar el desig d'atorgar dintre d'un mateix equival a revelar al Creador.

No obstant això, estar en entaforament significa mancar de la revelació del Creador o de la propietat d'atorgament. Patim en no tenir l'atribut d'atorgament? Tal patiment indica el grau de l’entaforament que tenim. Llavors, la pregunta és: l’entaforament, s'intensifica o disminueix a mesura que avancem?

Nosaltres creixem i l’entaforament desapareix gradualment, la qual cosa resulta en major revelació i menor entaforament. No obstant això, en termes de la qualitat, l’entaforament és major i patirem més per la seva causa. Jo corregeixo part del meu desig i en tornar-me semblant al Creador, arribo a la revelació. Però en altres parts del meu desig, romanc en l’entaforament. Allí percebo quant necessito d'Ell i Ell s'oculta de mi perquè jo no estic corregit.

Com més alt m'elevo, major és la revelació, i més disminueix l’entaforament. Si tan sols queda el 10% de l’entaforament, llavors patiré molt més dintre del 10% del que patia quan estava en el fons i el 99% estava amagat de mi. Amb la força del 90% de la revelació, la meva “impuresa”, que és gairebé estèril, em sembla terrible, perquè ara veig la meva mancança. Així doncs, el nivell d’entaforament disminueix, però la sensació de la maldat creix fins que arribem a la revelació completa.

(Extret de la tercera part de la lliçó diària de Cabalá del 9 de juny 1020, Introducció a l'estudi de les deu Sefirot).

Els xiquets viuen en la seva pròpia naturalesa

La Cabalà: La ciència més interior

dissabte, 12 de juny del 2010

Pregunta: Si els Cabalistes desitjaven parlar-nos sobre el Món Superior, llavors, perquè el descriuen usant les paraules del nostre món i d'aquesta manera ens confonen?
Resposta: Els Cabalistes es comuniquen amb nosaltres en “el llenguatge de les branques.” La ciència de la Cabalà està escrita per a aquells que tenen un punt en el cor, és a dir, les persones que anhelen revelar l'espiritualitat, el món Superior. Ells no saben què és però, no obstant això, aspiren a revelar-lo.

Pots agafar un llibre de Cabalà i llegir-lo com si llegissis sobre alguna cosa que existeix en aquest món. Però, en fer-ho, tracta d'imaginar constantment que el que sigui que estàs llegint existeix en el Món Superior en la forma de forces i propietats, recepció i atorgament, i res més. Això és pel que Baal HaSulam defineix cada paraula del nostre món en proveir el seu significat en el Món Superior.

Si jo aspiro a veure aquesta imatge, llavors, on està? No està enlloc en els cels; està dintre de mi. Un llibre cabalístic parla sobre les meves forces internes, sobre el món dintre de mi. En general, el llibre només parla sobre mi; tot existeix dintre de mi: persones i animals, el sol, la lluna, i els Partzufim espirituals.
Però quan imagino tot això dintre de mi, a més he de desitjar que la Llum vingui i corregeixi aquesta imatge dintre de mi, que em deixi veure i sentir aquestes forces d'amor i d’atorgament. Jo desitjo revelar no només aquest atorgament, sinó també la força que ho governa tot: el Creador.

Per a aconseguir-lo, haig d'imaginar que les persones que m'envolten en aquest món també existeixen dintre de mi. No hi ha res més; tot són, senzillament, les meves forces internes. Comença imaginant que ara et connectes amb totes aquestes persones, és a dir, amb totes aquestes forces dintre de tu. Quan comences a treballar constantment amb el llibre d'aquesta manera, aquest et dirigirà cap a l'atorgament. D'aquesta manera despertaràs la imatge real i l'atrauràs cap a tu. Això és anomenat “atreure la Llum que Reforma.”
Un llibre Cabalista no només ens ajuda a revelar el que existeix dintre de cadascun de nosaltres, també ens ensenya com aguditzar la nostra visió de manera que revelem tots els mons, l'univers sencer, i tota la realitat dintre de nosaltres. No hi ha res fora. Per això la Cabalà s’anomena ciència interna.
(De la tercera part de la lliçó diària de Cabalà, Introducció a l'estudi de les deu Sefirot, del 7 de juny de 2010).

El treball per a clarificar el nostre desig

dissabte, 5 de juny del 2010

Pregunta: Com pot una persona comprovar quant ha avançat de lliçó a lliçó?

Resposta: He de treballar activament a anar clarificant el meu avanç; de fet, el progrés depèn d'aquests exàmens interns. Què vull? És pel meu propi bé o pel bé de l'atorgament? Estic connectat amb els amics en aquest aspecte? Els necessito o no? Treballo partint d'un desig egoista o de la intenció d'atorgar, des del costat del Creador o del de la criatura, per sobre del meu egoisme, o dintre d'aquest? Tot l'avanç es basa en aquesta autoanàlisi.

És possible que després d'una bona lliçó, aquests aclariments em revelin el meu mal estat, però aquestes seran més precises, el que significarà que estic avançant! Tots els dies hauria d'obtenir un simple resultat: demà hauria d'arribar a la pròxima lliçó amb un desig més clar. Si tinc un desig o no el tinc, és irrellevant, perquè ve donat des de dalt. No obstant això, s'ha arribat a definir millor aquest estat?

Possiblement, aquesta anàlisi em durà a un atzucac on tot es torna confús i nebulós. Però això també indica una major lucidesa i claredat. La Llum que m'arriba durant la classe em proporciona definicions: que siguin positives o negatives és irrellevant. Aquestes definicions em permeten realitzar una anàlisi més refinada i precisa amb la finalitat d'avaluar-me a mi mateix, al meu estat, en relació amb el Creador o a la meta – en totes les direccions.

D'aquesta manera, la Llum afecta al desig: quan l’il·lumina, veig més en ell. Fins i tot si deixo de ser crític, i de cop i volta em torno totalment confús i desconcertat, a això també se li denomina veure "més." Aquestes situacions també brinden graus de comprensió.

(Extret de la primera part de la lliçó diària de Cabalà, el Zohar, del 2 de juny de 2010.)

La imatge hologràfica de l’ànima

dijous, 3 de juny del 2010

El Creador exigeix que les nostres ànimes s’uneixin. El distanciament entre nosaltres i sentir-nos com a estranys constitueix una corrupció total. La correcció rau a percebre’ns a nosaltres mateixos com les parts d’un cos únic. Però no és suficient percebre’ns com a parts d’un organisme que treballa unit.

Jo haig d’integrar-me en tots, ells s’han d’integrar en tots els demés i així fins a l’infinit! És com una imatge hologràfica on cada element conté a totes les altres en si mateix.

Encara no ho podem imaginar sensorialment, perquè som oposats a aquesta imatge. Dins de nosaltres, el trencament dels vasos va donar com a resultat la sensació d’estar separats l’un de l’altre. Ni tan sols podem entendre com seria possible incorporar-nos als demés: que no existeixi un “jo” que s’uneixi als demés i es converteixi en un tot únic.

Quan els nostres punts en el cor s’uneixen, aquesta realitat il·lusòria de cossos físics s’esvaeix; solament els nostres desitjos romanen. Com més apropiadament cadascú de nosaltres intenti imaginar la nostra unificació, més a prop estarem de la veritable imatge de la realitat que és l’única que existeix. Només hem d’apropar-nos i revelar-la. D’aquesta manera és com, gradualment, ens anem guarint de totes les il·lusions materials que ens envolten.

De la primera part de la lliçó diària de Cabalà, El Zohar, del 30 de maig de 2010.

(Traduït per Ángeles Plaza.)

Tenim el mètode que necessitem en el Món

dimecres, 2 de juny del 2010

“Veure és creure”

És així? La ciència ara ens confirma el que la Cabalà ha estat dient durant segles: hi ha molt més en la percepció que allò que els nostres sentits ens mostren.

En els anys 60, el Professor Paul Bach-y-Rita va revolucionar els camps de la neurobiologia i de la rehabilitació, introduint el concepte de “substitució sensorial”. Explotant la plasticitat del cervell o la seva capacitat d'adaptació, va ajudar a pacients cecs a usar el sentit del tacte per a obtenir la informació ambiental percebuda normalment per la visió. Es va usar un elèctrode, connectat a la llengua d'un pacient cec, per a retransmetre estímuls externs cap al cervell, que llavors “va traduir” els estímuls del tacte com a visuals, permetent al pacient cec “veure”.

El secret darrere d'aquesta fantàstica operació pot ser resumit per les famoses paraules de Bach-y-Rita, “Veiem amb el cervell, no amb els ulls”. Amb aquesta convicció, va promoure un camp d'investigació que pot ajudar als minusvàlids a compensar òrgans sensorials danyats, usant els altres òrgans sensorials funcionals. Va dir, simplement, que els nostres sentits són intercambiables. Aquesta línia de raonament està recolzada per altres dades, com ara “L'efecte de McGurk”, el qual mostra que la nostra comprensió de la paraula prové d'una combinació d'informació auditiva i visual. En altres paraules, la nostra percepció visual és, en part, responsable del que escoltem, el que suggereix que el nostre cervell de vegades interpreta la informació visual com a informació auditiva.
Nous experiments en progrés estan examinant el paper de la visió en la percepció d'olors (per exemple: imaginar un filet deliciós quan es té febre i no es pot olorar gens, provoca que la boca es faci aigua, perquè “veiem” la seva deliciosa olor). A més, hi ha hagut molts individus amb capacitats “especials”, que també donen suport a la idea que la nostra percepció sensorial no pot estar tan confiada als nostres sentits com pensem. Un exemple famós és el de la russa Rosa Kuleshova, una dona gairebé cega que era capaç de veure amb els seus dits, o sigui que, amb els ulls coberts, podia llegir periòdics impresos i identificar colors usant els tous dels seus dits, a través de la seva “dermovisió”.

Una nova manera de percebre
La Cabalà, la saviesa que es dedica a l'estudi i la investigació de la percepció de la realitat com un mitjà per a aprofundir i enfortir els llaços amb la força general de la Naturalesa, ens diu que els exemples anteriors no són tan sorprenents. De fet, com explica el gran cabalista del segle XX, el Rabí Yehuda Ashlag, cadascun dels nostres cinc sentits, incorpora tots els altres, la qual cosa significa que cada sentit capta parcialment el que els altres perceben. Per tant, si una persona perd algun dels seus cinc sentits, aquest és compensat parcialment pels sentits restants.

Això no vol dir que una persona cega literalment serà capaç de veure, sinó que els altres sentits li ajudaran a vèncer la pèrdua, proporcionant fragments d'informació que alguna vegada li van ser transmesos pel sentit de la vista. És a dir, que podem “veure, escoltar, olorar, assaborir i palpar” en certa mesura amb qualsevol dels nostres sentits.
I com mostra l'exemple de Rosa Kuleshova, aquesta capacitat està més desenvolupada en algunes persones, encara que en el passat -abans que els nostres sentits fossin entumits pel món sorollós i artificial inventat per l'home-, tots nosaltres teníem aquestes capacitats. Llavors, Paul Bach-y-Rita tenia raó, dient que nosaltres veiem en realitat “amb el cervell” i no “amb els ulls”?
Segons la Cabalà, si la ciència segueix sondejant el camp de la percepció, descobrirà que el nostre cervell és només un detector mentre que, en realitat, la percepció no ocorre en el cervell, sinó fora d'aquest, en el que es diu “el desig” o “la voluntat”.
Què és la voluntat? És la nostra essència espiritual, que no ocupa lloc, ni té relació alguna amb el nostre cos físic. És a dir, existeix completament més enllà de la matèria corpòria, i és aquí on tota la nostra percepció es realitza: en el nostre desig.

Percepció infinita
Però hi ha més. Resulta que tot el que percebem “amb els nostres cinc sentits” comuns -el gran món que veiem (i escoltem, palpem, olorem i assaborim) al voltant de nosaltres- és només una part diminuta del que realment existeix i que som capaces de percebre. Es tracta d'una percepció molt limitada que només ens permet percebre el món físic i sostenir així l'existència física dels nostres cossos.

No obstant això, la nostra essència espiritual, aquest sentit espiritual, té un potencial infinitament major: com es troba més enllà de la realitat corpòria, pot percebre una riquesa infinita de “colors, olors, sons, gustos i sensacions” espirituals, incorporis. Però per a assolir-lo, hem de desenvolupar-lo primer, en nosaltres. Llavors, a més del “nivell bàsic” de percepció de la nostra realitat comuna, seguirem descobrint capes addicionals i majors d'una realitat més àmplia, la realitat espiritual i el Centre de Control del nostre món.
Llavors, com es fa? Com és possible percebre aquesta realitat “més elevada”? Podem fer-lo solament canviant la nostra postura o actitud envers a la vida. La Cabalà explica que en realitat, gens canvia fora de nosaltres. L'única cosa que canvia som nosaltres mateixos. De fet, l'única cosa que mai percebem és la constant i immutable influència de la força general de la Naturalesa, una força que desitja donar-nos plaer, però que nosaltres percebem dintre dels nostres desitjos sempre canviants.
Per tant, els diferents graus de semblança dels nostres desitjos a aquesta força de la Naturalesa, són els que indueixen l'alteració del quadre del món “extern”, dintre de nosaltres. En altres paraules, mentre més ens semblem a la força de la Naturalesa, volent i atorgant a uns altres com ho fa ella, més sentim aquesta força i més àmplia, rica, i harmoniosa experimentem la realitat que ens envolta. Però mentre els nostres desitjos i actituds romanguin oposats (egoistes) a aquesta força (altruista), l'única realitat que experimentarem serà l'actual: en profunda crisi i desequilibri. En conclusió, està en les nostres mans decidir quin dels dos camins desitgem seguir-ne. Els cabalistes -qui ja han arribat a la percepció del regne espiritual-, ens recomanen en poques paraules: “Prova i veuràs” la delectació plena, eterna i infinita destinada per a nosaltres.
Publicat en el Periòdic “La voz de la Cabalà”, edició 7.

La força interna de la Bíblia

dimarts, 1 de juny del 2010

QUÈ ES NECESSITA PER A CREAR EL LLIBRE MÉS POPULAR DE TOTS ELS TEMPS? APARENTMENT REQUEREIX DESCOBRIR UN MÓN ON NO EXISTEIXEN LES PARAULES...
Moisés, qui sota inspiració divina va escriure els fonaments de la Bíblia, va ser trobat per la filla de l'antic governant egipci, el Faraó, en un pessebre de papir a la riba del Nil. Va ser criat en la casa del Faraó i com a príncep, va tenir accés a tot el que qualsevol pogués desitjar. Fins que un dia, va decidir embarcar-se en el viatge que ho va dur a descobrir el Món Superior.

Va descobrir que aquest no era un lloc físic sobre la terra, sinó un món intern de sensacions completament noves i meravelloses, inabastables pels nostres cinc sentits tradicionals.
Quan diem “un món”, la imatge que probablement ens ve a la ment és un ampli espai físic ple d'objectes, plantes, animals i persones. No obstant això, el Món Superior és percebut per mitjà de la interioritat de l’ésser humà, on un es connecta amb les forces que propulsen la realitat anomenada “el nostre món”, a través dels nostres cinc sentits. I en el punt més alt del Món Superior, un descobreix que totes aquestes forces es connecten a una única i abastadora Força Superior anomenada “Llum Superior”.
PARAULES PER A DESCRIURE EL MÓN ESPIRITUAL
La Bíblia és encara avui dia el llibre més famós que mai ha estat escrit, encara que va ser concebut fa milers d'anys. El seu veritable contingut i propòsit jeu en el vocable Torà (en hebreu: Ohr – Llum i Horaa – Instrucció) que ens indica que el llibre és, de fet, un manual per a arribar a sentir la Llum del Món Superior que Moisés va descobrir.

Però com que en el món espiritual no existeixen paraules, la Torà ha d'utilitzar termes terrenals per a descriure'l. Com, si més no, poden les nostres paraules corrents descriure el Món Superior? La Cabalà explica que les forces espirituals governen i dirigeixen tots els esdeveniments del nostre món, de manera que cada força del Món Superior té la seva pròpia representació i manifestació en el nostre món. Aquestes forces es diuen “Arrels”, i les seves manifestacions en el nostre món es diuen “Branques”. Per això, el llenguatge utilitzat en la Torà es denomina “El Llenguatge de Branques”.
És a dir, quan Moisés va voler descriure algun fenomen espiritual, el va denominar per la seva branca manifestada en el nostre món. Per exemple, usava la paraula “pedra” per a denominar la força espiritual que en el nostre món es manifesta en forma de pedra. Així, la paraula “pedra” no es refereix a la pedra que nosaltres coneixem, sinó a la seva arrel espiritual.
Igualment, cada paraula en la Bíblia descriu esdeveniments del Món Superior. I quan es llegeix tenint això en ment, li donem al llibre l'ús que el seu autor pretenia: servir com a guia per a qui s'embarca en el camí del descobriment espiritual.
QUAN LES PARAULES PERDEN EL SEU SENTIT
A mesura que va anar passant el temps, el veritable significat cabalístic de la Bíblia es va anar oblidant. En comptes de ser llegit amb la finalitat de penetrar el Món espiritual i arribar a sentir la Llum Superior, la manera popular de llegir-lo era com la d'altres llibres que tracten temes del nostre món, com ara les relacions entre les persones, ensenyaments morals, consells per a resoldre i organitzar els nostres assumptes mundans, o com si fos simplement una narració històrica. Aquestes interpretacions del text són incorrectes, ja que el llibre va ser escrit en el Llenguatge de les Branques, i només tracta allò relacionat amb el Món Superior.

No obstant això, existeix evidència arqueològica que els esdeveniments històrics que es descriuen en la Bíblia realment van ocórrer en el nostre món. Potser els cabalistes sostenen que cap d'aquests fets ha ocorregut? Justament el contrari: ells ens ajuden a comprendre per quins tots aquests havien d'ocórrer també en el nostre món.
Per tant, cada objecte i cada esdeveniment d'aquest món s'originen i són dirigits per les seves arrels espirituals. Per aquest motiu cada objecte espiritual ha de manifestar-se també en el nostre món. És a dir, a pesar que la Bíblia solament descriu i es refereix al Món Superior, els esdeveniments corresponents també han d'esdevenir en el plànol terrenal.
LLEGIR CORRECTAMENT LA TORÀ
Tot i així, els cabalistes consideren els objectes i els successos espirituals -les arrels- infinitament més importants que les seves conseqüències materials. Expliquen que un cabalista amb l'excepcional abast espiritual de Moisés, seria incapaç d'escriure ni una sola paraula amb el simple propòsit de parlar-nos d'història o d'ètica. Ens ensenyen que Moisés tenia una sola meta en la vida: revelar el Món Superior a la humanitat per tal d’ajudar-nos a percebre'l com ell ho va fer, arribant així, a la meta més elevada de la nostra existència.

Per aquest motiu la manera correcta de llegir la Torà és tenint present el fet que cada paraula es refereix a una força espiritual que es troba en el Món Superior. Llavors, un comença gradualment a connectar-se amb aquestes forces i a percebre-les, tal com ho va fer Moisés.
Les persones que ja han desenvolupat l'habilitat de percebre el Món Superior es diuen “cabalistes”, i quan llegeixen la Torà no visualitzen successos històrics ni ensenyaments morals. En canvi, perceben clarament com les forces espirituals ens governen a nosaltres i a tot el que ens envolta, i com tot s'uneix finalment en la plena i infinita Llum Superior.

Deixeu que la Llum il·lumini!

dilluns, 31 de maig del 2010

Pregunta: L’atorgament és una acció o un desig d’atorgar?

Resposta: Què pots donar-li tu al Creador? Ell no té cap mancança, excepte la teva actitud cap a Ell. Fins i tot això és innecessari per a Ell.
L'única cosa que li falta és que tu et facis igual a Ell. Amb això, tu li complauràs. Per què? Perquè llavors tu te trobaràs en un estat millor.
“Però jo no vull estar en un estat millor! El que vull és pensar només en l'atorgament!” Pensar en l'atorgament és igual que pensar en com assolir un estat millor.
L'important és el que et dirigeix: l'atorgament al Creador. Amb aquest propòsit arribes a un estat perfecte, o bé desitges aquest estat simplement perquè és millor i l'atorgament t'aporta un benefici… per a què treballes?
No pot existir el desig d'atorgar sense la seva realització. Si tens un desig, has de realitzar-lo. L'acció de l'atorgament i el desig d'atorgar són el mateix.
En l'espiritual no existeixen accions físiques. Tot el nostre treball consisteix a assolir el desig d'atorgar. Què pots donar-li al Creador? El desig d'atorgar-li a Ell! Revelem la Llum de Jojmà. En relació amb qui hem de revelar aquesta Llum: al Creador o a la creació?
La Llum de Jojmà ompli tot el sistema. L'única cosa que fas tu és revelar aquesta sensació en tu mateix: que gaudeixes, atorgues i et fas infinit. El teu desig és l'única cosa que canvia (Kli).
“Atorgo al Creador!” Què atorgues?… Potser abans Ell no tenia la Llum i ara sí la té? Tu li dónes la teva actitud. La teva actitud cap a Ell és “l'acció”. El teu desig ja és l'acció. Però aquest desig ha de ser realitzat, d'una altra manera no es considera com a desig.
Aquest desig ha de desenvolupar-se en les 4 etapes. Llavors, sens dubte, des de la quarta etapa, la Llum Reflectida arribarà a Keter. Això és l'atorgament.
Però on està l'atorgament en Keter? Un sent que li atorga al Creador i això és suficient. Perquè el Creador no té desitjos (Kelim): ni per a rebre, ni per a atorgar. Ell no en té cap.
Però quan tu sents que li atorgues a Ell, aquesta és la seva delectació, perquè Ell està en tu. Tu deixes que la Llum il·lumini.
(Extracte de la lliçó nocturna sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 24 de maig de 2010.)

Hem arribat al final de la ciència clàssica?

diumenge, 30 de maig del 2010

Pregunta: Quins són els límits de la ciència? És la ciència infinita o és tan mortal com nosaltres? Si aquesta última pregunta és correcta, com veiem el final?
John Horgan, en el seu llibre: The End Of Science: Facing The Limits Of Knowledge In The Twilight Of The Scientific Age (El Final de la Ciència: Enfrontant els Límits del Coneixement en l'Ocàs de l'Era Científica), diu que estem presenciant la fi de la ciència clàssica tal com la coneixem.
Aquesta ha realitzat grans descobriments i va travessar un ràpid desenvolupament durant la Guerra Freda. Però actualment la societat no vol invertir més en l'abstracte, en l'exploració científica de la Naturalesa. La humanitat enfronta problemes que són més reals que les teories de les supercordes o el forat de cuc de l'univers. Com podem sobreviure? L'autor es refereix que els joves estan abandonant la ciència.

Resposta: La ciència es basa en l'abast de la humanitat a través dels seus cinc sentits corporals (animals). Per tant, està limitada per ells des del principi.

Els nostres desitjos (el nostre cor) i la nostra ment ens delimiten el camp i la profunditat de la nostra comprensió, sent aquestes les restriccions de la ciència. No obstant això, si ens allunyem de les limitacions dels nostres cinc sentits corporals, així com dels desitjos i la ment que estan connectats a ells, no podrem sentir l'espai que és independent d'ells –el Món Superior. Llavors, serem capaços d'explorar-lo amb un nou mitjà: el sisè sentit o l'ànima. Això és el que la ciència de la Cabalà ens ensenya a fer i aquest paràgraf és el camp que explora. Per tant, el futur de totes les ciències reposa dintre d'aquesta.

Com rebre les forces que no tinc?

Pregunta: Com puc expressar amor cap als meus amics si encara no sóc al món espiritual?

Resposta: Has de mostrar-los a tots la teva capacitat d’esforç i de percepció, la teva fermesa en l’aspiració d’assolir l’espiritualitat. Has de mostrar-los que desitges participar en el treball i en la difusió. Has de mostrar-los com estàs de disposat a unir-te a ells, amar-los i a entregar-te.

Has de tractar, obertament, de ser un exemple que desperti els demés. Miren com actuem en aquest món en relació amb els postres fills: a cada moment, els donem exemples estimulant-los a actuar. Si desitgem que un xiquet ens faci un somriure, li fem un somriure a ell.
D’igual manera hem d’actuar amb el nostre amic. Si faig alguna cosa per ell, al moment m’impressiono de la seva reacció.

No importa que jo hagi fingit que estava inspirat per l’espiritual, perquè això ha fet que l’amic comencés a despertar-se. Gràcies a la seva inspiració, jo em desperto de veres.

Vaig partir de l’engany, però a través d’ell em vaig inspirar de debò! Per fer això construeixo el meu entorn, per a rebre el seu desig com una llei pròpia.

Influeixo constantment sobre l’entorn, mostrant el meu amor als amics, la importància de l’objectiu i la meva disposició d’anul·lar-me. Com a resposta, rep d’ell tots aquestos components que m’ajuden a arribar al Creador. Els rep tantes vegades com persones hi ha al grup.

Rep del grup les forces corregides que no en tinc!

(Extracte de la lliçó segons l’article La necesitat de l’amor pels amics de Rabash, corresponent al 23 de maig de 2010).

Com entendre al Creador

dissabte, 29 de maig del 2010

Pregunta: Per què el sistema espiritual és tan complicat: quan la criatura demana una cosa, però en rep una altra?

Resposta: Abans que res, això no és així. El Creador i la criatura s’entenen l’un a l‘altra, treballen junts, entre ells no n’hi ha disputes, però a condició que ells es converteixin en socis.

Llavors, la criatura rep el que demana. El Creador sap per endavant què demanarà la criatura i li dóna tot el que ella necessita. I no hi ha cap problema.

El problema només sorgeix en la circumstància quan la criatura no ho demana segons l’ordre esglaonat, és a dir, demana pel seu propi gaudiment i, clar, en lloc d’això, rep un pes en el cor i patiments. I això és perquè vegi que el seu estat és imperfecte i la direcció errònia.

Per això, només quan no hi ha una connexió correcta entre la criatura i el Creador, a la criatura li sembla que el Creador no l’entén i no li dóna allò que ella necessita i, per tant, té moltes queixes cap al Creador.

“On està tot el que mereixo? Per què Tu no em corregeixes? Per què no m’emplenes?”
Però en el moment què la criatura troba la connexió amb el Creador, ella sap precisament quines porcions de Llum rep i per què, on ha de treballar amb la fe per damunt de la raó, amb les seves pròpies forces, etc.

Al Creador l’interessa que l’home el conegui i camini amb Ell. Però, quan es troba l’home en connexió amb el Creador? En la fe per damunt de la raó.

La criatura desitja estar en connexió amb el Creador per sota del Majsom, dins dels seus desitjos de recepció. Però el Creador li diu:”No! Puja a Binà, aconsegueix les qualitats d’atorgament. Només allà ens entendrem l’un a l’altre! Allà no tindràs cap problema amb mi!”

Està escrit: “El Creador creà a l’home recte, però les persones van idear “molts càlculs” dins del desig de rebre plaer, perquè dins d’aquest hi ha molts desitjos diferents.

Però si tots aquests desitjos és cobreixen en un sol desig d’atorgar, llavors ja no calcules gaire: tingues un càlcul en una sola direcció.

(Extracte de la lliçó sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 25 de maig de 2010).
Traduït per Rosa Valls

Lliçó per a les dones del grup mundial

dilluns, 24 de maig del 2010

Ens complau informar-vos que la lliçó virtual del Rav del proper diumenge 6 de juny a les 15:00h, estarà dedicada a respondre a les preguntes de les dones del grup mundial.

Podeu enviar les vostres preguntes en espanyol (mujeres.bb@gmail.com) o en català (mcv.marisa@yahoo.es), durant aquesta setmana.


Imagineu-vos en l'Infinit!

Pregunta: Vostè ha dit que existeixen tres intencions bàsiques durant la lectura del Llibre del Zohar:

  1. Tot el que llegeixo ocorre dins de mi,
  2. Sento que estudio El Zohar juntament amb els meus companys i els percebo,
  3. La nostra unió només és possible gràcies a la Llum Superior.

Com es poden mantenir les tres intencions al mateix temps i durant tot el temps? A quin d'aquestes cal donar prioritat?

Resposta: A les tres intencions juntes! Com diu Baal HaSulam: l'home ha d'estar tot el temps en la següent intenció: “Israel, Torá i el Creador són un”. Si destaca una d'elles, comparant-la amb l'altra, es desvia del camí.

Cal destacar, que estem parlant d'una realitat única que es diu el Món de l'Infinit. En ella, el Creador, la Creació i tot l'univers, amb les seves qualitats (el bé i el mal, el passat i el futur… en fi, tot el que es pugui imaginar), es descobreixen en un sol punt, en la connexió que es diu “la fusió”.

I per això, només he de pensar en aquest estat, sentint-me tot el temps com si estigués en ell; esforçant-me per arribar a ell.

Tots els obstacles que descobreixo estan destinats, solament, a ajudar-me a dirigir-me cap a aquest punt anomenat “la fusió”, en el qual, totes les qualitats es complementen.
Per això, tant el grup, el Creador i el Llibre del Zohar que estic llegint, així com jo i tot el que m’ocorre, s'inclouen en l'Infinit.

Volem descobrir una realitat, l'única que existeix. Estem en ella ara mateix, només que, per a descobrir-la, hem de voler arribar a aquesta imatge.

No hi ha res més valuós que un cor trencat

dissabte, 22 de maig del 2010

Pregunta: De tant en tant quan escolto les seves discussions sobre l'estat del grup i de cadascun en particular i em sorprenc de fins a quin punt estan encara no corregits i baixos, fins a quin punt el grup encara no és un grup, sense amistat i ni garantia mútua. On està llavors el progrés?

Resposta: Gràcies per la pregunta. És possible que a través d'aquesta vostè entengui el seu propi estat. Com més alt puja l'home, cada vegada més feble i baix es veu a si mateix i al seu grup. Perquè els brilla la Llum Superior, Or Makif, i es veuen respecte a graons cada vegada més alts.

Quan parlen de si mateixos, a un observador extern i aliè li sembla que es troba en el mateix nivell amb ells, o fins i tot més alt, perquè no sent en si mateix tals problemes. Es mesura segons el nivell en el qual es troba!!!

Per aquesta raó s'ha dit que “pel camí directe del Creador poden caminar només els justs” perquè justifiquen al Creador, després de descobrir tot el mal en ells. És el Creador que els revela aquestos estats. Després de tot, “No hi ha ningú més a banda d'Ell”.
Per exemple, mira com el poble d'Israel peca a cada pas en la Torà, en el seu camí espiritual! Vegi, a més, “La bardissa ardent en Kotzka”, etc. Però als aliens els sembla que són millors que aquells que es dediquen per complet al seu desenvolupament espiritual. Això és perquè no tenen les tres línies per a anar per sobre de si mateix a pesar de la raó. Com està dit: “L'opinió de la Torà és contrària a la de la gent comuna”.
El seu enteniment incorrecte (terrenal, egoista) dels nostres estats els allunya de nosaltres. És el millor per a ambdues parts.

Zohar per al Poble

divendres, 21 de maig del 2010

Molts llibres han estat escrits abans de El Llibre del Zohar (Llibre de l’Esplendor) i moltíssims més van ser escrits després, però mai hi ha hagut cap altra obra amb tanta força espiritual. El projecte de “Zohar per al Poble” permet a qualsevol persona que estigui fent els seus primers passos en El Llibre del Zohar i en la Saviesa de la Cabalà, sentir i experimentar aquests escrits amb tot el seu esplendor, profunditat i autenticitat.

El Llibre del Zohar va ser escrit en el segle III EC, en una petita cova anomenada “ Idra Raba ” (La Gran Assemblea), amagada en un bosc als voltants de la ciutat de Tzfat, als peus del Mont Meró. Deu cabalistes encapçalats pel Rabí Shimon Bar-Yojai (El Rashbi), s’uneixen en la creació de la obra cabalística de major transcendència en la història.

La unitat que preval entre el grup de cabalistes penetra en la seva creació i dona com a resultat un llibre que conté la força per promoure l’ascens espiritual de tot aquell qui ho desitgi, permetent-li assolir el major grau possible de la seva existència.

El Llibre del Zohar, ens mostra com podem influir en la nostra realitat a través dels nostres fets espirituals. El Rashbi descriu la forma en què funcionen els nostres pensaments i desitjos i com aquests afecten al desenvolupament dels esdeveniments presents i futurs del nostre món, emfatitzant la unió i la reciprocitat entre la gent com l’única solució a tots els problemes que ens afligeixen.

No obstant això, El Llibre del Zohar, els seus autors l’ocultaren inevitablement, fins que la humanitat es trobés necessitada del seu do.

Per què ara?
El Llibre del Zohar va ser descobert fortuïtament, sembla ser, per la vídua de Rabí Moshé de León, en el segle XIV. Des de llavors, només un grapat de cabalistes l’han estudiat en racons aïllats i en total discreció, cuidant que no es revelés al públic prematurament, abans de acabar-se l’època de l’exili.

La revelació de El Llibre del Zohar en els nostres temps, és una de les fites que assenyalen la fi de l’època de l’exili i el inici del despertar espiritual en el món sencer, tal i com ho havien previst els titulars de El Zohar, 2000 anys abans, quan van escriure: “... i degut que Israel esta destinat a assaborir l‘Arbre de la Vida, que és aquest Llibre del Zohar , sortiran de l’exili amb misericòrdia...” (Zohar, Nasó).

Avui dia, la humanitat com a col·lectiu, ha d’elevar-se a un nou grau d’existència, en base a la unió, l‘amor i la reciprocitat.

Quan el Rav Yehuda Ashlag (Baal HaSulam) va publicar el que resultaria ser el comentari més profund i extens sobre El Llibre del Zohar -el Comentari Sulam (escala) tenia en ment fer que aquest manuscrit fos comprensible i accessible a tothom.

L’enfocament del seu treball era interpretar els termes espirituals de El Zohar en el seu significat intern, és a dir, en qualitats i discerniments que es descobreixen internament, a diferència de les descripcions mundanes d’objectes i d’esdeveniments històrics, per protegir al lector de tota classe de confusions, i mantenir-lo alineat amb el veritable significat del llibre.

El benefici de l’estudi de El Zohar
Molts llibres han estat escrits abans de El Llibre del Zohar i moltíssims més van ser escrits després, però mai hi ha hagut cap altra obra amb tanta força espiritual. El Zohar descriu la realitat espiritual, una realitat il·limitada i plena que es troba més enllà dels confins del temps i de l’espai.

L’estudi està destinat a desenvolupar els nostres sentits per refinar la nostra sensibilitat a la percepció de la realitat espiritual, revelen paulatinament, les forces que conformen els fonaments de tota la realitat.

La preparació per a l’estudi de El Zohar
El Llibre del Zohar va ser compost per un grup de cabalistes que constitueixen un únic cos, un mecanisme espiritual ple i íntegre i, per tant, és possible entendre’l només mitjançant l’estudi en conjunt, conforme a la manera en què va ser escrit.

Més ben dit, per poder endinsar-s’hi, els estudiants han de procurar trobar els punts interns que els interconnecten, per sobre de totes les diferencies, ja que El Llibre del Zohar “s’obre” únicament en la connexió entre les persones, en la unió entre les ànimes, entre totes les nostres més profundes aspiracions d’unitat.

La connexió entre les ànimes dóna com a resultat la revelació del Creador, la força que regeix sobre tota la realitat, la Llum que ens uneix i ens interconnecta. El Llibre del Zohar només parla sobre això i ens condueix a la revelació d’aquesta Llum.

D’aquí que quan ens preparem per l’estudi, hem d’enfocar-nos principalment en la unió, en la garantía mútua, en l’amor al proïsme i en el desig d’assolir aquest estat per trobar la Llum. I El Zohar ens ajudarà aconseguir-ho.

Com estudiar
Els cabalistes ens ensenyen que hem d’esforçar-nos en sentir el que està escrit en El Llibre del Zohar i intentar elevar-nos al seu nivell, evitant la tendència a entendre-ho intel·lectualment des del nostre grau actual.

Les instruccions dels cabalistes per a l’estudi correcte de El Zohar són: Llegir, llegir, llegir i “xopar-nos” de la força espiritual que s’oculta en el llibre, al mateix temps que anhelar sentir internament tots els estats tractats en El Zohar.

Esforçar-nos a detectar dins nostre els diferents discerniments descrits en El Zohar fins que aconseguim pujar fins aquests, i viure en ells, com ho fa un recent nascut que es desenvolupa en aquest món, simplement detectant més i més coses en nivells cada cop més profunds de la realitat.

No és l’estudi, ni les histories, ni tampoc les explicacions... es tracta simplement d’alguna cosa més enllà de tot això... alguna cosa que aprenem a sentir…

Zohar per el Poble” és un projecte encapçalat per el cabalista Rav Dr. Michael Laitman amb el propòsit de permetre a tot aquell que senti el desig del desenvolupament espiritual, connectar-se més fàcilment a la força que s’oculta en El Llibre del Zohar .
El projecte està basat en el Comentari Sulam sobre El Llibre del Zohar, compost pel Rav Yehuda Ashlag.
Les classes de El Zohar es transmeten diàriament pel Canal 66 en Israel i a través de la pàgina www.kab.tv/spa per a una audiència de milions de persones arreu del món.

(Traduït per Rosa Valls.)

Es pot provar El Zohar?

dilluns, 17 de maig del 2010

Pregunta: Vostè parla de dos tipus de recerca interna quan es llegeix el Llibre del Zohar. Una és més racional, i en aquesta busquem dintre de nosaltres mateixos el que diu el text. L'altra recerca és sensorial, i allí intentem sentir tot el que diu. No obstant això, en tractar de sentir alguna cosa, descobreixo que no sento res. Tracte de descobrir alguna cosa dintre del meu mateix, però hi no trobo res. Què haig de fer?

Resposta: Seguir buscant. Has de desitjar trobar dintre de tu tot allò de què parla el Zohar. Tot està en el teu interior, incloent el Creador, l'home, els animals, els peixos, el món, les muntanyes, els boscos, els arbres, els cocodrils i qualsevol cosa.

No hi ha una sola paraula que descrigui res que estigui fora de tu. Per què és això? Cada paraula consisteix en lletres, i les lletres són desitjos o vassos de recepció, Kelim, que estan ordenats conforme a les Llums. Això és el que has de desitjar sentir.

El desig està representat per una paraula, però ja existeix. Tu has de desitjar conèixer aquesta paraula i sentir-la, per a realment trobar-te dintre de les lletres que són desitjos plens de Llum. Cada paraula és un model o una connexió entre tu i el Creador, la Llum Superior. Has de desitjar sentir aquest model dintre de tu i descobrir on s’hi troba.

És igual a quan llegeixes la paraula “llimona” i gairebé immediatament sents el seu sabor en la boca. Així has de desitjar sentir tot el que llegeixes en El Llibre del Zohar sense cap consideració addicional.

Experimentem sensacions que són comunes a tots. Per exemple, cada persona en el món sentirà el mateix quan escolta la paraula “llimona”. Podem parlar amb els científics i ells ens explicaran per què sentim el sabor de llimona i quins són les substàncies químiques. Però, si li preguntem a un cabalista, ens dirà el que significa “llimona” des del punt de vista de la Cabalà. Si li preguntem a una esposa, ens dirà perquè serveix la llimona en la preparació dels aliments. Però, en qualsevol cas, tots tenen una comprensió comuna del que és una llimona.

D'igual forma, quan llegim El Llibre del Zohar, hem de desitjar en primer lloc arribar a una sensació en comú. Així és com arribarem a una revelació més profunda i detallada, a mesura que procedim per les quatre etapes i investiguem les arrels. Però tot això ha de revelar-se naturalment, és a dir, amb la nostra aspiració per la Llum. La Llum influirà, al seu torn, el nostre desig i revelarà l'arrel de les nostres sensacions, o per què sentim en la forma que ho fem.

Després de les sensacions, comences a revelar el teu intel·lecte. Llavors pots dir que quan escoltes la paraula “llimona”, l'ona de so d'aquesta paraula arriba fins a la membrana de la teva oïda i ingressa al cervell on és comparada a la informació que està emmagatzemada en la teva memòria. Això, al seu torn, dispara un senyal i, com a resultat, realment sents una llesca de llimona en la punta de la llengua.

En la saviesa de la Cabalà, no obstant això, entendre és el resultat de l'avanç dels nostres desitjos en lloc del resultat d'un procés d'ensenyament, com ocorre en aquest món.

Pots comptar amb mi

Aquest és el missatge que més ens està arribant per tot arreu: els entorns polítics, dels mitjans de comunicació... Ara, més que mai, la gent necessita de la gent :)

Curs gratuït de Cabalà

Presentació del curs interactiu gratuït del Centre d‘Estudis de Bnei Baruch.

Una expèriencia que canvia la teua vida

Impressions i experiències d’alumnes del Centre d’Estudis de Bnei Baruch.

Com aconseguim veure el que desconeixem?

El Dr. Quantum és un personatge creat per a la pel·lícula "What the bleep do we know?" ("Y tú, què en saps?") que ens ensenya com les nostres pors no ens permeten veure més enllà de les dimensions que coneixem.
Gràcies Viviana!

Una altra demostració científica de que hem d'unir-nos

Luciano ens ha enviat aquest vídeo que mostra com el nostre benestar depen de la relació correcta amb els demés. Quan ens aïllem, el cos no rep la seva dosi de plaer (el cortisol, una hormona segregada per les glàndules suprarrenals) si no es relaciona amb altres persones (d'una manera altruïsta, afegim nosaltres).

Paròdia del G20


Més vídeos en Illuzia.net.

Abraçades en lloc de diners

En un Món Absolut, els diners seran reemplaçats per mostres de bondat

Lliçons del Grup Virtual Europeu

Amigues i amics
us recordem que tots els dijous podeu accedir a les classes del grup europeu des d'aquest enllaç:

http://www.kabbalahgroup.info/tv/Spanish.htm
usuari: bbuser, contrasenya: arvut

a les 19:30, hora peninsular (1 hora menys a les Illes).
Podeu fer-hi totes les preguntes que vulgueu, en directe.