"La saviesa de la Cabalá ens ensenya un mètode pràctic per a arribar al Món Superior i a la font de la nostra existència. En adonar-se del seu veritable propòsit en la vida, la persona arriba a la perfecció, a la tranquil·litat, al gaudiment il·limitat, i a l'habilitat de transcendir el temps i l'espai, mentre encara viu en aquest món."
Rav Dr. Michael Laitman

Deixeu que la Llum il·lumini!

dilluns, 31 de maig del 2010

Pregunta: L’atorgament és una acció o un desig d’atorgar?

Resposta: Què pots donar-li tu al Creador? Ell no té cap mancança, excepte la teva actitud cap a Ell. Fins i tot això és innecessari per a Ell.
L'única cosa que li falta és que tu et facis igual a Ell. Amb això, tu li complauràs. Per què? Perquè llavors tu te trobaràs en un estat millor.
“Però jo no vull estar en un estat millor! El que vull és pensar només en l'atorgament!” Pensar en l'atorgament és igual que pensar en com assolir un estat millor.
L'important és el que et dirigeix: l'atorgament al Creador. Amb aquest propòsit arribes a un estat perfecte, o bé desitges aquest estat simplement perquè és millor i l'atorgament t'aporta un benefici… per a què treballes?
No pot existir el desig d'atorgar sense la seva realització. Si tens un desig, has de realitzar-lo. L'acció de l'atorgament i el desig d'atorgar són el mateix.
En l'espiritual no existeixen accions físiques. Tot el nostre treball consisteix a assolir el desig d'atorgar. Què pots donar-li al Creador? El desig d'atorgar-li a Ell! Revelem la Llum de Jojmà. En relació amb qui hem de revelar aquesta Llum: al Creador o a la creació?
La Llum de Jojmà ompli tot el sistema. L'única cosa que fas tu és revelar aquesta sensació en tu mateix: que gaudeixes, atorgues i et fas infinit. El teu desig és l'única cosa que canvia (Kli).
“Atorgo al Creador!” Què atorgues?… Potser abans Ell no tenia la Llum i ara sí la té? Tu li dónes la teva actitud. La teva actitud cap a Ell és “l'acció”. El teu desig ja és l'acció. Però aquest desig ha de ser realitzat, d'una altra manera no es considera com a desig.
Aquest desig ha de desenvolupar-se en les 4 etapes. Llavors, sens dubte, des de la quarta etapa, la Llum Reflectida arribarà a Keter. Això és l'atorgament.
Però on està l'atorgament en Keter? Un sent que li atorga al Creador i això és suficient. Perquè el Creador no té desitjos (Kelim): ni per a rebre, ni per a atorgar. Ell no en té cap.
Però quan tu sents que li atorgues a Ell, aquesta és la seva delectació, perquè Ell està en tu. Tu deixes que la Llum il·lumini.
(Extracte de la lliçó nocturna sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 24 de maig de 2010.)

Hem arribat al final de la ciència clàssica?

diumenge, 30 de maig del 2010

Pregunta: Quins són els límits de la ciència? És la ciència infinita o és tan mortal com nosaltres? Si aquesta última pregunta és correcta, com veiem el final?
John Horgan, en el seu llibre: The End Of Science: Facing The Limits Of Knowledge In The Twilight Of The Scientific Age (El Final de la Ciència: Enfrontant els Límits del Coneixement en l'Ocàs de l'Era Científica), diu que estem presenciant la fi de la ciència clàssica tal com la coneixem.
Aquesta ha realitzat grans descobriments i va travessar un ràpid desenvolupament durant la Guerra Freda. Però actualment la societat no vol invertir més en l'abstracte, en l'exploració científica de la Naturalesa. La humanitat enfronta problemes que són més reals que les teories de les supercordes o el forat de cuc de l'univers. Com podem sobreviure? L'autor es refereix que els joves estan abandonant la ciència.

Resposta: La ciència es basa en l'abast de la humanitat a través dels seus cinc sentits corporals (animals). Per tant, està limitada per ells des del principi.

Els nostres desitjos (el nostre cor) i la nostra ment ens delimiten el camp i la profunditat de la nostra comprensió, sent aquestes les restriccions de la ciència. No obstant això, si ens allunyem de les limitacions dels nostres cinc sentits corporals, així com dels desitjos i la ment que estan connectats a ells, no podrem sentir l'espai que és independent d'ells –el Món Superior. Llavors, serem capaços d'explorar-lo amb un nou mitjà: el sisè sentit o l'ànima. Això és el que la ciència de la Cabalà ens ensenya a fer i aquest paràgraf és el camp que explora. Per tant, el futur de totes les ciències reposa dintre d'aquesta.

Com rebre les forces que no tinc?

Pregunta: Com puc expressar amor cap als meus amics si encara no sóc al món espiritual?

Resposta: Has de mostrar-los a tots la teva capacitat d’esforç i de percepció, la teva fermesa en l’aspiració d’assolir l’espiritualitat. Has de mostrar-los que desitges participar en el treball i en la difusió. Has de mostrar-los com estàs de disposat a unir-te a ells, amar-los i a entregar-te.

Has de tractar, obertament, de ser un exemple que desperti els demés. Miren com actuem en aquest món en relació amb els postres fills: a cada moment, els donem exemples estimulant-los a actuar. Si desitgem que un xiquet ens faci un somriure, li fem un somriure a ell.
D’igual manera hem d’actuar amb el nostre amic. Si faig alguna cosa per ell, al moment m’impressiono de la seva reacció.

No importa que jo hagi fingit que estava inspirat per l’espiritual, perquè això ha fet que l’amic comencés a despertar-se. Gràcies a la seva inspiració, jo em desperto de veres.

Vaig partir de l’engany, però a través d’ell em vaig inspirar de debò! Per fer això construeixo el meu entorn, per a rebre el seu desig com una llei pròpia.

Influeixo constantment sobre l’entorn, mostrant el meu amor als amics, la importància de l’objectiu i la meva disposició d’anul·lar-me. Com a resposta, rep d’ell tots aquestos components que m’ajuden a arribar al Creador. Els rep tantes vegades com persones hi ha al grup.

Rep del grup les forces corregides que no en tinc!

(Extracte de la lliçó segons l’article La necesitat de l’amor pels amics de Rabash, corresponent al 23 de maig de 2010).

Com entendre al Creador

dissabte, 29 de maig del 2010

Pregunta: Per què el sistema espiritual és tan complicat: quan la criatura demana una cosa, però en rep una altra?

Resposta: Abans que res, això no és així. El Creador i la criatura s’entenen l’un a l‘altra, treballen junts, entre ells no n’hi ha disputes, però a condició que ells es converteixin en socis.

Llavors, la criatura rep el que demana. El Creador sap per endavant què demanarà la criatura i li dóna tot el que ella necessita. I no hi ha cap problema.

El problema només sorgeix en la circumstància quan la criatura no ho demana segons l’ordre esglaonat, és a dir, demana pel seu propi gaudiment i, clar, en lloc d’això, rep un pes en el cor i patiments. I això és perquè vegi que el seu estat és imperfecte i la direcció errònia.

Per això, només quan no hi ha una connexió correcta entre la criatura i el Creador, a la criatura li sembla que el Creador no l’entén i no li dóna allò que ella necessita i, per tant, té moltes queixes cap al Creador.

“On està tot el que mereixo? Per què Tu no em corregeixes? Per què no m’emplenes?”
Però en el moment què la criatura troba la connexió amb el Creador, ella sap precisament quines porcions de Llum rep i per què, on ha de treballar amb la fe per damunt de la raó, amb les seves pròpies forces, etc.

Al Creador l’interessa que l’home el conegui i camini amb Ell. Però, quan es troba l’home en connexió amb el Creador? En la fe per damunt de la raó.

La criatura desitja estar en connexió amb el Creador per sota del Majsom, dins dels seus desitjos de recepció. Però el Creador li diu:”No! Puja a Binà, aconsegueix les qualitats d’atorgament. Només allà ens entendrem l’un a l’altre! Allà no tindràs cap problema amb mi!”

Està escrit: “El Creador creà a l’home recte, però les persones van idear “molts càlculs” dins del desig de rebre plaer, perquè dins d’aquest hi ha molts desitjos diferents.

Però si tots aquests desitjos és cobreixen en un sol desig d’atorgar, llavors ja no calcules gaire: tingues un càlcul en una sola direcció.

(Extracte de la lliçó sobre El Llibre del Zohar, corresponent al 25 de maig de 2010).
Traduït per Rosa Valls

Lliçó per a les dones del grup mundial

dilluns, 24 de maig del 2010

Ens complau informar-vos que la lliçó virtual del Rav del proper diumenge 6 de juny a les 15:00h, estarà dedicada a respondre a les preguntes de les dones del grup mundial.

Podeu enviar les vostres preguntes en espanyol (mujeres.bb@gmail.com) o en català (mcv.marisa@yahoo.es), durant aquesta setmana.


Imagineu-vos en l'Infinit!

Pregunta: Vostè ha dit que existeixen tres intencions bàsiques durant la lectura del Llibre del Zohar:

  1. Tot el que llegeixo ocorre dins de mi,
  2. Sento que estudio El Zohar juntament amb els meus companys i els percebo,
  3. La nostra unió només és possible gràcies a la Llum Superior.

Com es poden mantenir les tres intencions al mateix temps i durant tot el temps? A quin d'aquestes cal donar prioritat?

Resposta: A les tres intencions juntes! Com diu Baal HaSulam: l'home ha d'estar tot el temps en la següent intenció: “Israel, Torá i el Creador són un”. Si destaca una d'elles, comparant-la amb l'altra, es desvia del camí.

Cal destacar, que estem parlant d'una realitat única que es diu el Món de l'Infinit. En ella, el Creador, la Creació i tot l'univers, amb les seves qualitats (el bé i el mal, el passat i el futur… en fi, tot el que es pugui imaginar), es descobreixen en un sol punt, en la connexió que es diu “la fusió”.

I per això, només he de pensar en aquest estat, sentint-me tot el temps com si estigués en ell; esforçant-me per arribar a ell.

Tots els obstacles que descobreixo estan destinats, solament, a ajudar-me a dirigir-me cap a aquest punt anomenat “la fusió”, en el qual, totes les qualitats es complementen.
Per això, tant el grup, el Creador i el Llibre del Zohar que estic llegint, així com jo i tot el que m’ocorre, s'inclouen en l'Infinit.

Volem descobrir una realitat, l'única que existeix. Estem en ella ara mateix, només que, per a descobrir-la, hem de voler arribar a aquesta imatge.

No hi ha res més valuós que un cor trencat

dissabte, 22 de maig del 2010

Pregunta: De tant en tant quan escolto les seves discussions sobre l'estat del grup i de cadascun en particular i em sorprenc de fins a quin punt estan encara no corregits i baixos, fins a quin punt el grup encara no és un grup, sense amistat i ni garantia mútua. On està llavors el progrés?

Resposta: Gràcies per la pregunta. És possible que a través d'aquesta vostè entengui el seu propi estat. Com més alt puja l'home, cada vegada més feble i baix es veu a si mateix i al seu grup. Perquè els brilla la Llum Superior, Or Makif, i es veuen respecte a graons cada vegada més alts.

Quan parlen de si mateixos, a un observador extern i aliè li sembla que es troba en el mateix nivell amb ells, o fins i tot més alt, perquè no sent en si mateix tals problemes. Es mesura segons el nivell en el qual es troba!!!

Per aquesta raó s'ha dit que “pel camí directe del Creador poden caminar només els justs” perquè justifiquen al Creador, després de descobrir tot el mal en ells. És el Creador que els revela aquestos estats. Després de tot, “No hi ha ningú més a banda d'Ell”.
Per exemple, mira com el poble d'Israel peca a cada pas en la Torà, en el seu camí espiritual! Vegi, a més, “La bardissa ardent en Kotzka”, etc. Però als aliens els sembla que són millors que aquells que es dediquen per complet al seu desenvolupament espiritual. Això és perquè no tenen les tres línies per a anar per sobre de si mateix a pesar de la raó. Com està dit: “L'opinió de la Torà és contrària a la de la gent comuna”.
El seu enteniment incorrecte (terrenal, egoista) dels nostres estats els allunya de nosaltres. És el millor per a ambdues parts.

Zohar per al Poble

divendres, 21 de maig del 2010

Molts llibres han estat escrits abans de El Llibre del Zohar (Llibre de l’Esplendor) i moltíssims més van ser escrits després, però mai hi ha hagut cap altra obra amb tanta força espiritual. El projecte de “Zohar per al Poble” permet a qualsevol persona que estigui fent els seus primers passos en El Llibre del Zohar i en la Saviesa de la Cabalà, sentir i experimentar aquests escrits amb tot el seu esplendor, profunditat i autenticitat.

El Llibre del Zohar va ser escrit en el segle III EC, en una petita cova anomenada “ Idra Raba ” (La Gran Assemblea), amagada en un bosc als voltants de la ciutat de Tzfat, als peus del Mont Meró. Deu cabalistes encapçalats pel Rabí Shimon Bar-Yojai (El Rashbi), s’uneixen en la creació de la obra cabalística de major transcendència en la història.

La unitat que preval entre el grup de cabalistes penetra en la seva creació i dona com a resultat un llibre que conté la força per promoure l’ascens espiritual de tot aquell qui ho desitgi, permetent-li assolir el major grau possible de la seva existència.

El Llibre del Zohar, ens mostra com podem influir en la nostra realitat a través dels nostres fets espirituals. El Rashbi descriu la forma en què funcionen els nostres pensaments i desitjos i com aquests afecten al desenvolupament dels esdeveniments presents i futurs del nostre món, emfatitzant la unió i la reciprocitat entre la gent com l’única solució a tots els problemes que ens afligeixen.

No obstant això, El Llibre del Zohar, els seus autors l’ocultaren inevitablement, fins que la humanitat es trobés necessitada del seu do.

Per què ara?
El Llibre del Zohar va ser descobert fortuïtament, sembla ser, per la vídua de Rabí Moshé de León, en el segle XIV. Des de llavors, només un grapat de cabalistes l’han estudiat en racons aïllats i en total discreció, cuidant que no es revelés al públic prematurament, abans de acabar-se l’època de l’exili.

La revelació de El Llibre del Zohar en els nostres temps, és una de les fites que assenyalen la fi de l’època de l’exili i el inici del despertar espiritual en el món sencer, tal i com ho havien previst els titulars de El Zohar, 2000 anys abans, quan van escriure: “... i degut que Israel esta destinat a assaborir l‘Arbre de la Vida, que és aquest Llibre del Zohar , sortiran de l’exili amb misericòrdia...” (Zohar, Nasó).

Avui dia, la humanitat com a col·lectiu, ha d’elevar-se a un nou grau d’existència, en base a la unió, l‘amor i la reciprocitat.

Quan el Rav Yehuda Ashlag (Baal HaSulam) va publicar el que resultaria ser el comentari més profund i extens sobre El Llibre del Zohar -el Comentari Sulam (escala) tenia en ment fer que aquest manuscrit fos comprensible i accessible a tothom.

L’enfocament del seu treball era interpretar els termes espirituals de El Zohar en el seu significat intern, és a dir, en qualitats i discerniments que es descobreixen internament, a diferència de les descripcions mundanes d’objectes i d’esdeveniments històrics, per protegir al lector de tota classe de confusions, i mantenir-lo alineat amb el veritable significat del llibre.

El benefici de l’estudi de El Zohar
Molts llibres han estat escrits abans de El Llibre del Zohar i moltíssims més van ser escrits després, però mai hi ha hagut cap altra obra amb tanta força espiritual. El Zohar descriu la realitat espiritual, una realitat il·limitada i plena que es troba més enllà dels confins del temps i de l’espai.

L’estudi està destinat a desenvolupar els nostres sentits per refinar la nostra sensibilitat a la percepció de la realitat espiritual, revelen paulatinament, les forces que conformen els fonaments de tota la realitat.

La preparació per a l’estudi de El Zohar
El Llibre del Zohar va ser compost per un grup de cabalistes que constitueixen un únic cos, un mecanisme espiritual ple i íntegre i, per tant, és possible entendre’l només mitjançant l’estudi en conjunt, conforme a la manera en què va ser escrit.

Més ben dit, per poder endinsar-s’hi, els estudiants han de procurar trobar els punts interns que els interconnecten, per sobre de totes les diferencies, ja que El Llibre del Zohar “s’obre” únicament en la connexió entre les persones, en la unió entre les ànimes, entre totes les nostres més profundes aspiracions d’unitat.

La connexió entre les ànimes dóna com a resultat la revelació del Creador, la força que regeix sobre tota la realitat, la Llum que ens uneix i ens interconnecta. El Llibre del Zohar només parla sobre això i ens condueix a la revelació d’aquesta Llum.

D’aquí que quan ens preparem per l’estudi, hem d’enfocar-nos principalment en la unió, en la garantía mútua, en l’amor al proïsme i en el desig d’assolir aquest estat per trobar la Llum. I El Zohar ens ajudarà aconseguir-ho.

Com estudiar
Els cabalistes ens ensenyen que hem d’esforçar-nos en sentir el que està escrit en El Llibre del Zohar i intentar elevar-nos al seu nivell, evitant la tendència a entendre-ho intel·lectualment des del nostre grau actual.

Les instruccions dels cabalistes per a l’estudi correcte de El Zohar són: Llegir, llegir, llegir i “xopar-nos” de la força espiritual que s’oculta en el llibre, al mateix temps que anhelar sentir internament tots els estats tractats en El Zohar.

Esforçar-nos a detectar dins nostre els diferents discerniments descrits en El Zohar fins que aconseguim pujar fins aquests, i viure en ells, com ho fa un recent nascut que es desenvolupa en aquest món, simplement detectant més i més coses en nivells cada cop més profunds de la realitat.

No és l’estudi, ni les histories, ni tampoc les explicacions... es tracta simplement d’alguna cosa més enllà de tot això... alguna cosa que aprenem a sentir…

Zohar per el Poble” és un projecte encapçalat per el cabalista Rav Dr. Michael Laitman amb el propòsit de permetre a tot aquell que senti el desig del desenvolupament espiritual, connectar-se més fàcilment a la força que s’oculta en El Llibre del Zohar .
El projecte està basat en el Comentari Sulam sobre El Llibre del Zohar, compost pel Rav Yehuda Ashlag.
Les classes de El Zohar es transmeten diàriament pel Canal 66 en Israel i a través de la pàgina www.kab.tv/spa per a una audiència de milions de persones arreu del món.

(Traduït per Rosa Valls.)

Es pot provar El Zohar?

dilluns, 17 de maig del 2010

Pregunta: Vostè parla de dos tipus de recerca interna quan es llegeix el Llibre del Zohar. Una és més racional, i en aquesta busquem dintre de nosaltres mateixos el que diu el text. L'altra recerca és sensorial, i allí intentem sentir tot el que diu. No obstant això, en tractar de sentir alguna cosa, descobreixo que no sento res. Tracte de descobrir alguna cosa dintre del meu mateix, però hi no trobo res. Què haig de fer?

Resposta: Seguir buscant. Has de desitjar trobar dintre de tu tot allò de què parla el Zohar. Tot està en el teu interior, incloent el Creador, l'home, els animals, els peixos, el món, les muntanyes, els boscos, els arbres, els cocodrils i qualsevol cosa.

No hi ha una sola paraula que descrigui res que estigui fora de tu. Per què és això? Cada paraula consisteix en lletres, i les lletres són desitjos o vassos de recepció, Kelim, que estan ordenats conforme a les Llums. Això és el que has de desitjar sentir.

El desig està representat per una paraula, però ja existeix. Tu has de desitjar conèixer aquesta paraula i sentir-la, per a realment trobar-te dintre de les lletres que són desitjos plens de Llum. Cada paraula és un model o una connexió entre tu i el Creador, la Llum Superior. Has de desitjar sentir aquest model dintre de tu i descobrir on s’hi troba.

És igual a quan llegeixes la paraula “llimona” i gairebé immediatament sents el seu sabor en la boca. Així has de desitjar sentir tot el que llegeixes en El Llibre del Zohar sense cap consideració addicional.

Experimentem sensacions que són comunes a tots. Per exemple, cada persona en el món sentirà el mateix quan escolta la paraula “llimona”. Podem parlar amb els científics i ells ens explicaran per què sentim el sabor de llimona i quins són les substàncies químiques. Però, si li preguntem a un cabalista, ens dirà el que significa “llimona” des del punt de vista de la Cabalà. Si li preguntem a una esposa, ens dirà perquè serveix la llimona en la preparació dels aliments. Però, en qualsevol cas, tots tenen una comprensió comuna del que és una llimona.

D'igual forma, quan llegim El Llibre del Zohar, hem de desitjar en primer lloc arribar a una sensació en comú. Així és com arribarem a una revelació més profunda i detallada, a mesura que procedim per les quatre etapes i investiguem les arrels. Però tot això ha de revelar-se naturalment, és a dir, amb la nostra aspiració per la Llum. La Llum influirà, al seu torn, el nostre desig i revelarà l'arrel de les nostres sensacions, o per què sentim en la forma que ho fem.

Després de les sensacions, comences a revelar el teu intel·lecte. Llavors pots dir que quan escoltes la paraula “llimona”, l'ona de so d'aquesta paraula arriba fins a la membrana de la teva oïda i ingressa al cervell on és comparada a la informació que està emmagatzemada en la teva memòria. Això, al seu torn, dispara un senyal i, com a resultat, realment sents una llesca de llimona en la punta de la llengua.

En la saviesa de la Cabalà, no obstant això, entendre és el resultat de l'avanç dels nostres desitjos en lloc del resultat d'un procés d'ensenyament, com ocorre en aquest món.

Conversa del Rav amb la seva filla

diumenge, 16 de maig del 2010

Com cada dilluns esteu convidats/des a participar en la reunió semanal de les dones italianes amb Tania Gilboa. Ella traduïrà una conversa televisiva del Rav amb la seva filla. Sempre tracten temes ben especials i interesants per al desenvolupament de la dona en la Cabalà.

La conferència serà en Skype a les 20:30h. Si voleu participar-hi, connecteu-vos al mateix temps en Skype i en Yahoo (Laura Lisi farà la traducció a l'espanyol).

El recolzament femení al sexe dèbil

Comunicat (la revista Psychological Science): Els científics de la Universitat de Columbia han demostrat que el contacte físic femení impulsa l’home a arriscar-se, degut a l’aparició d’un sentiment de protecció, semblant al contacte maternal amb un xiquet.

Un grup de voluntaris havien de participar en uns jocs. Abans del començament d’aquestos, els participants de l'experiment es trobaven amb un home o amb una dona que els saludaven amb una encaixada o sense contacte físic.
Els científics van demostrar que el contacte femení impulsava als jugadors d'ambdós sexes a prendre més risc en el joc, esperant rebre una recompensa major.
L'efecte era més fort quan la dona tocava el muscle i menor amb l'encaixada. El contacte físic amb l'home no canviava el comportament.
Això és a causa del sentiment de protecció que apareix en els nens com a conseqüència del contacte físic matern. És això precisament el que obliga als nens a fer entremaliadures i a buscar aventures.
Rèplica: La Cabalà separa el treball espiritual dels sexes en dues parts. La part femenina ajuda, inspira, dirigeix, proporciona el desig (Maljut). La part masculina (la pantalla i Or Jozer), dirigida per la part femenina cap a la meta (cap al sustento), surt a “caçar” i està disposada a arriscar-se i a anar per sobre de la seva naturalesa. Sense la participació femenina, els homes i les dones no poden arribar a la meta. Les dones són capaces d'inspirar-se les unes a les altres, fent créixer en el seu entorn desitjos més grans. En això consisteix l'objectiu de la creació de l'organització cabalística femenina i no en la influència individual de la dona al “seu home”.
La correcta actuació entre els sexes ens proporcionarà a tots un pròsper futur

Quatre etapes de revelació

divendres, 14 de maig del 2010

SI LA FORÇA DE LA NATURALESA ÉS REALMENT BENÈVOLA I ÉS L’ÚNICA FORÇA EN L’EXISTÈNCIA, PER QUÈ OSCIL·LEM ENTRE ALTS I BAIXOS EN LA VIDA I PER QUÈ HI HA TANT DE PATIMENT EN EL NOSTRE MÓN? NO HAURÍEM D’EXPERIMENTAR, EN CANVI, UNA JOIA INFINITA?

Un grup de persones observa un avió que vola en el cel. Per a alguns d’ells l’avió es veu com un petit punt negre en la distància. D’altres tenen binoculars que augmenten les dimensions de l’avió en diferents graus d’amplificació.

Un d’ells diu: “l’avió té quatre metres de llargària”. Un altre diu: “En són vint metres de llargària”. El tercer no té cap dubte que es tracta de mig metre, i així segueixen discutint mentre que cadascun d’ells està convençut que el que ell veu és la veritat.

Òbviament, aquesta discussió no afecta en absolut la veritable llargària de l’avió. Les diferències d’opinió es deuen simplement al fet que cadascú el veu amb les seves pròpies "lents".
En aquest exemple tant senzill i profund, el Rabash -Rav Baruj Shalom Halevi Ashlag- pretén demostrar-nos que la Realitat n‘és una. Que som éssers en desenvolupament i que, per tant, experimentem canvis interns que ens fan veure la realitat cada cop de manera diferent, com ho descriuen ben bé els nostres savis avantpassats amb la seva cèlebre frase, "El jutge no té res més que el que veuen els seus ulls".

Els Savis de la Cabalà ens ensenyen que l’únic que existeix fora de nosaltres és la força general de la Naturalesa, anomenada “Creador”. Aquesta força ens proveeix d’un amor i d’una abundància il·limitats i incondicionals. Però, si aquesta força es tan benèvola i és l’única força que existeix, per què oscil·lem entre alts i baixos en la vida y per què hi ha tant de patiment en el nostre món? No hauríem d’experimentar, en canvi, una joia infinita?

Resulta que aquestes emocions diferents es deuen a que aquesta força única -el Creador- està oculta als nostres sentits corporals i, per tant, hem de descobrir-la abans que puguem experimentar-la com a bona.

CÓM DESCOBRIR AL CREADOR?
Perquè aquesta força es reveli en la nostre vida com a benèvola, l’home ha de passar per quatre etapes de desenvolupament en les quals aprèn a avaluar el seu avanç espiritual en base a dos criteris: en l’habilitat de veure que el Creador és l’única força a l’existència i en la mesura en què ho pot experimentar com a bo.
En cadascuna de les quatre etapes que travessem en el nostre sender espiritual, se’ns obre una capa més profunda e interna de la realitat. En les primeres dues etapes -“etapes d’ocultació”-, el Creador està ocult. En les dues etapes posteriors -“les etapes de la revelació”-, el Creador ja es troba revelat a l’home. La transició d’ocultació a revelació s’anomena “l’ingrés en el Món Espiritual”.

PRIMERA ETAPA DE DESENVOLUPAMENT
Una persona que encara no sent la necessitat de relacionar-se amb el Creador, es troba en un estat d’indiferència al respecte. Viu en total despreniment d’aquest malgrat no tenir consciencia del seu estat.
Quan desperta en l’home el desig de saber per què i per a què viu, comença a apropar-se a la saviesa de la Cabalà i aprèn, mitjançant aquesta, com avançar cap a la resposta sobre el sentit de la vida. Així és com entrem en la primera etapa de desenvolupament espiritual anomenada “doble ocultació”.

LA BARRERA
En aquesta etapa, experimentem dues formes d’ocultació que afecten la nostre realitat de la manera següent:
1. el Creador no existeix, tot el que ens esdevé es pura casualitat, producte de la naturalesa o d’un destí cec.
2. el Creador, si és que existeix, no és una força benèvola.

Si seguim avançant cap el descobriment del Creador, arribem a la segona etapa de desenvolupament anomenada “ocultació única”.El desenvolupament intern que passem per mitjà de l’estudi de la Cabalà ens revela coses que no havíem vist abans. Ens anem assabentant, paulatinament, que tot el que ocorre prové del Creador. Però, encara no arribem a veure que Ell és bondadós tot i que anhelem descobrir-lo i experimentar-lo d’aquesta manera. Per tant, aquesta etapa s’anomena “ocultació única” i el que sentim que ens impedeix veure que Ell és bo, ho anomenem “La barrera (interna)”.L’estudi de la Cabalà durant aquesta etapa ens condueix a anar enfocant i refinant la nostra petició per poder sentir al Creador com a bondadós. La resposta a aquesta demanda interna s’experimenta com l’obertura de la nostra barrera interna quan sortim del nostre món estret cap a un món vast i il·limitat -el Món Superior- o, en altres paraules, quan passem del món ocult al revelat.

LES ETAPES DE LA REVELACIÓ: TEMOR I AMOR
Després que ingressem en el Món Superior, descobrim una realitat totalment diferent. De sobte, descobrim que tot el que havíem experimentat en la vida era com un somni, comparat amb el que veiem i sentim ara, així com en el vers, "Estàvem com somiant" (Salm, 126:1). Els cabalistes anomenen aquesta etapa "Temor" perquè quan l’home arriba a veure l’Obra del Creador com a bona i a Ell com a bondadós, se sent temorós per no ser capaç de ser recíproc amb el Creador. Desprès, puja al nivell de "l’Amor" en què ja es troba la capacitat per correspondre, activament, a l’amor del Creador envers Ell.

AMOR INCONDICIONAL
En la primera part de l’etapa de l’amor, l’home arriba a descobrir el tracte del Creador com a bondadós, en tot el que es relaciona amb la seva vida personal, però encara no veu que el Creador sigui bo amb tota la humanitat. Per tant, aquesta època s’anomena "Amor condicional", doncs l’home no veu la bondat del Creador de manera absoluta. Per entendre aquest últim enigma del seu desenvolupament, l’home puja al pròxim i màxim grau anomenat "Amor incondicional".
En aquest grau, el més alt nivell espiritual, l’home descobreix que el Creador ha estat sempre bondadós, no només amb ell mateix, sinó també amb la resta dels éssers del món. Llavors, s’ompli d’un amor infinit cap el Creador i aconsegueix finalment l’anhelada adhesió a Ell.

(Traduït per Rosa Valls)

Què ens ensenya El llibre del Zohar?

dimarts, 11 de maig del 2010

ÉS CERT QUE ÉS UN DELS LLIBRES MÉS FAMOSOS I MISTERIOSOS QUE MAI HAN ESTAT ESCRITS PERÒ, QUI SAP DE DEBÒ PER A QUÈ EXISTEIX, COM “ES FA SERVIR” I QUÈ ÉS EL QUE ENS ENSENYA?

La saviesa de la Cabalà ens ensenya que el Creador va crear un desig general dintre del qual es va desenvolupant tota la Creació futura.

Aquest únic desig abasta una immensa quantitat de desitjos particulars que estan interconnectats entre si en un sol sistema anomenat “Adam HaRishón” (El Primer Home) o, en termes cabalístics, L'Ànima Col·lectiva.

Després, i conforme al Pla de la Creació, el Creador començà a arruïnar les relacions entre les diferents parts d'aquest únic desig i aquestes començaren a perdre la connexió que hi havia entre elles en el seu estat inicial. Com en un cos malalt, els òrgans del qual perden el seu funcionament recíproc, també les peces de l'Ànima Col·lectiva perden la seva interconnexió fins que es troben en un desequilibri total. Igual que una malaltia en el nostre món es reconeix per senyals de desequilibri com ara que pugi la febre o que canvie la composició química de la sang, així es veuen les indicacions de malaltia en el nostre “cos general”.

Per què el gran pla del Creador havia d'afectar-nos d'aquesta manera? Per què va haver necessitat de crear una “malaltia” en el nostre “cos col·lectiu”? Doncs, no hi havia una altra manera de fer-ho, havíem de reconèixer que el nostre cos estava malalt; arribar a sentir el dany abans que poguéssim portar-li salut.

Així és com va ocórrer que aquesta malaltia o, el deteriorament de les nostres relacions, es desenvolupà en el nostre estat inicial, i nosaltres ens començarem a sentir menys i menys connectats entre tots. Aquest procés ocorre en 125 graus de desintegració, des de l'estat Infinit, on tots nosaltres estàvem units com un sol home amb un sol cor, fins que la connexió entre les ànimes s'esvaeix enterament.

AQUEST MÓN - REALITAT IMAGINÀRIA

Encara més, en el transcurs d'aquesta caiguda pels 125 graons, ocorre un dany encara més gran en un “lloc” anomenat “Parsà” i, conseqüentment, es forma una connexió negativa en el lloc on solíem estar connectats de manera positiva. Ara, cadascun vol aprofitar-se’n dels altres per al seu propi bé. El cos no mor així, sense més, sinó que es “devora” a si mateix, de forma completa.

El descens continua fins que perdem tota connexió entre nosaltres, no només la bona -la intenció de fer el bé als altres- sinó també les relacions dolentes -la intenció de rebre per a la nostra pròpia satisfacció. El resultat d’aquest despreniment i distanciament entre tots és un estat d'incongruència total amb el món espiritual.

Així és com arribem a sentir el que es diu “aquest món” o la “realitat imaginària”. Però si és imaginària, per a què la necessitem?, i, on està la veritable realitat? La nostra realitat va ser creada pel Creador per a donar espai a un “lloc” on puguem sentir-nos lliures i independents de l'existència del Creador, a la il·lusió que Ell no existeix i que nosaltres som al “seient del conductor”.

Aquesta maniobra ens permet arribar a entendre que hem de restaurar la connexió entre nosaltres. En altres paraules, l'ànima s'eleva des de l'estat que percep només el nostre món fins a l'últim grau en el qual ja es troba capacitada per a sentir l'estat Infinit conforme a la mesura de la correcció de la connexió entre nosaltres. És a dir, la recuperació i restauració de la unió entre nosaltres dóna com a resultat l’ascens!

LLIBRE DE L'ESPLENDOR - REMEI PER A L'ÀNIMA

I aquí és on s'estrena El Llibre del Zohar per a ajudar-nos. Aquesta obra va ser composta des de l'estat Infinit -a partir de la màxima unió entre les deu ànimes gegants de Rabí Shimon Bar-Yojai i dels seus alumnes-, des del grau 125. Per tant, en la mesura del nostre esforç d'imaginar-nos a nosaltres mateixos en el nostre estat (real) d'unió, connectats amb totes les ànimes, totes les parts de la Creació en conjunt, gaudirem més de l'estudi del Llibre del Zohar, ja que ens trobem en un estat de congruència amb el dels autors quan van escriure el llibre.

Per aquest motiu, per a obtenir el millor efecte possible de l'estudi del Llibre del Zohar, hem de sentir internament el desig de connectar-nos entre tots. No necessitem ser savis. Només hem de tenir present el fet que la connexió entre nosaltres és el que ens ajuda a arribar a allò que anhelem.

El Llibre del Zohar parla únicament de la connexió entre les ànimes. M’explica LA MEVA relació amb el sistema general anomenat “Adam”, amb la resta de les ànimes. M'ensenya com relacionar-me amb elles per a reconnectar-les al sistema reparat, i com les transformo, per tant, en una Creació bona i sana.

Això és l'única cosa de què parla el Zohar. I jo (cadascun de nosaltres) em trobo aquí sobre la Terra per a realitzar aquest acte de restauració i de recuperació per a tots.

No colpegis l’ordinador; no està viu!

dilluns, 10 de maig del 2010

Pregunta: Com podem explicar que El Creador s’enfadi?
Si parlem de les constants lleis espirituals, per què en el llibre del Zohar El Creador es percep com si tingués qualitats humanes, com ara la ira, l’enveja, etc.?

Resposta: La Torà ens parla en el llenguatge humà, explicant-nos sobre el que nosaltres percebem i relacionem amb El Creador.
Sempre poso com a exemple l’ordinador. com ens irritem amb ell, tot i sabent que tan sols es tracta d’una barra de metall! Què en pot entendre aquest? Només compleix amb el que està indicat en el seu programa. Totes les seves accions són correctes.
I si prems una tecla incorrecta o no saps com ha de funcionar un programa, pots, amb irritació, donar-li milers de vegades a les mateixes tecles i, milers de vegades, l’ordinador et retornarà el mateix missatge d’error.
Ell no es com un home que pot canviar el seu comportament. L’ordinador no canvia, no està viu.
Però tu el tractes com a un home: “Per què no hem fas cas?!” M‘irrito en rebre contínuament la mateixa resposta.
Relacionem les nostres qualitats, és a dir, el nostre caràcter, amb el de l’ordinador desitjant que canvi perquè sigui com nosaltres. En realitat, som nosaltres els qui estem trencats i sempre canviem. L’ordinador no està trencat i, per tant, sempre es comporta de la mateixa manera i sempre té raó.
El mateix ocorre pel que fa al Creador. No parlem del Creador mateix, sinó de Bo-Ré (Vine i Veuràs; de la percepció del Creador per l’home.
L’home reconeix al Creador, l’imagina dins dels seus desitjos (els vasos de percepció, Kelim). I per això adjudiquem al Creador les mateixes reaccions i qualitats que ens caracteritzen a nosaltres.
Per això està escrit que la Torà parla en el llenguatge de l’home. Per explicar-nos quina ha de ser la nostra conducta correcta i ajudar-nos a canviar. Estem obligats a imaginar al Creador igualment canviant, encara que en Ell no hi hagi canvis.
Allò que és perfecte no es pot canviar. En cas contrari, no seria perfecte.
Adjudicant-li al Creador les nostres qualitats i valorant la seva, suposadament canviant, actitud vers nosaltres, podem veure’ns en dues manifestacions: com sóc per mi mateix, com em veig des de fora i com estic canviant, en un món canviant o constant.
Aquesta percepció dual, que ens permet imaginar que alguna cosa fora de nosaltres està canviant, és un gran regal del Creador! Perquè gràcies a això arribem a percebre dimensions diferents per entendre el món espiritual i per podem entrar en la seua percepció de manera lliure i independent.
Per això, la nostra percepció que la realitat existeix i canvia fora de nosaltres, és una veritable salvació respecte de l’empresonament cel·lular del nostre món (la sensació de claustrofòbia espiritual). Aquest és un punt fonamental que garanteix a la creatura l’oportunitat d’elevar-se per sobre de la seva creació, de convertir-se en humà: Adam, semblant al Creador.

(Extracte de la llicó per El llibre del Zohar, corresponent al 27 d’abril de 2010).
(Traduït per Rosa Valls.)

Seguiment del Congrés del Zohar Nova York 2010

dissabte, 8 de maig del 2010

Amigues i amics
en aquests enllaços us hi podeu descarregar les classes:

Classes de divendres 7 de maig:
Cerimònia d'obertura: Vídeo - Àudio
Liçó 1: Vídeo - Àudio
Lliçó 2: Vídeo - Àudio
Lliçó 3: Vídeo - Àudio
Yeshivat haverim: Vídeo - Àudio

Classes de dissabte 8 de maig:
Lliçó 5: Vídeo - Àudio
Yeshivat Javerim: Vídeo - Àudio
Lliçó 6: Vídeo - Àudio

Classes de diumenge 9 de maig, en directe des de http://www.kab.tv/spa:
Lliçó 7: Vídeo - Àudio
Programa cultural: Vídeo - Àudio
Lliçó 8: Vídeo - Àudio
Yeshivat Javerim: Vídeo - Àudio
Lliçó 9: Vídeo - Àudio

En acabar, pots descarregar les classes en d'aquesta pàgina: http://www.kabbalahmedia.info/.
Si tens cap dubte, escriu-nos.

Enviem una abraçada ben forta als amics que s'han reunit a Madrid i a Barcelona, en paral·lel al congrés de Nova York. La nostra intenció està amb vosaltres! Només junts!

La barreja de les llengües - promotora d’unitat

dimecres, 5 de maig del 2010

En El Llibre del Zohar, així com en altres textos sagrats, hi ha una força especial que ens influeix durant la lectura i, més encara, si llegim i estudiem amb la intenció que aquesta força afecti canvis positius en nosaltres. Es tracta d'una força provinent dels nostres estats espirituals més avançats, la qual ens va canviant a poc a poc, a mesura que sol·licitem la seva influència internament. És a dir, amb cada lectura, aquesta Llum especial que hi ha en els textos, ens acosta més i més a la nostra realització espiritual.

En els últims mesos, des que començarem a estudiar El Llibre del Zohar, hem parlat molt sobre aquesta força que hi ha en El Zohar i molts dels meus alumnes al voltant del món van expressar la seva preocupació respecte al potencial d'influència d'aquesta força. Em van preguntar si existeix un perill que aquesta força disminuís quan es llegeix el text en altre idioma. Aquest article és la meva resposta.

Si a prop del lector que llegeix el text en hebreu, hi ha persones que només coneixen la seva llengua materna, però tenen el desig d'unir-se entre si, llavors sentiran fins a quin punt les paraules del Zohar els influeixen, els corregeixen i els omplin.

En realitat, no estem enfront d'un llibre, sinó dintre d'un sistema anomenat “Zohar”. Cada paraula que llegim és com si “preméssim” algun botó que engega un cert element del sistema. Aquesta funció és desconeguda per a nosaltres i encara que sabéssim la traducció correcta, exacta i clara de les paraules, això no em diria gens ja que “polso” alguna cosa, però no tinc idea de què és el que aquest "botó" engega.

Per això, encara que tingui una traducció exacta i bonica, no és això el que farà la diferència. És més, a la persona amb l'hebreu com a llengua materna, li resulta encara més difícil que a les persones que no l’entenen. Això es deu al fet que els qui entenen hebreu escolten paraules conegudes i, per tant, no senten la necessitat de penetrar les paraules per a connectar-se amb el seu significat intern, però aquells que no parlen hebreu, no saben de quin significat es tracta i es troben esforçant-se constantment.

Fins i tot durant la lliçó, si no escoltessin la traducció simultània de les meves paraules, estarien escoltant alguns sons, però darrere d'aquests sons, tindrien un desig creixent de conèixer l'espiritualitat. Per contra, aquells que escolten aquests sons i entenen les paraules, semblen omplir-se més fàcilment i, per tant, abandonen l'esforç abans que uns altres. És a dir, el seu desig de rebre plaer se satisfà com si hagués rebut alguna cosa.

Per això a aquells que entenen les paraules, els resulta més difícil penetrar en el contingut intern que està darrere de les paraules. Un es distreu, pensant en el significat terrenal de les paraules del Zohar, tals com "Abraham", "Isaac", "Árca", "Serp" i d’altres paraules d'objectes o esdeveniments. És a dir, escolten el text i ho representen en la seva ment amb alguna imatge d'aquest món en lloc d'esforçar-se a trobar el seu significat espiritual.


En canvi, aquells que escolten un llenguatge desconegut, no entenen les paraules i, per això, poden afegir a aquestes paraules qualsevol desig que tinguin, mantenint el pensament que tot el text es refereix a l'ànima i no a objectes o a esdeveniments del món material. I si ja hem d'imaginar-nos alguna cosa, millor imaginar-nos l'ànima plena de Llum en el seu estat corregit, espiritual.

Per tant, aquells que no saben la llengua original del Zohar, es troben en una posició millor i encara que ens sembli il·lògic, la barreja de les llengües va ocórrer per a ajudar-nos a connectar-nos els uns amb els altres. Aquest “trencament lingüístic” és justament el que ens durà a la connexió entre nosaltres. En realitat no és un trencament, sinó el descobriment del mitjà que ens ajudarà a restablir la connexió entre nosaltres.

Ens sembla que la barreja de les llengües ens allunya els uns dels altres però, en realitat, si usem aquest mitjà correctament, veurem resultats positius en les nostres vides, ja que això va ser fet deliberadament perquè ens connectem entre nosaltres, però fem de fer-ho en el nivell espiritual en lloc de fer-ho a nivell de lla llengua col·loquial.

Per això va sorgir la necessitat de confondre les relacions entre tots nosaltres de tal manera, que ja no poguéssim comunicar-nos en el nivell terrenal, perquè hàgim de buscar una altra forma de connexió: la connexió del cor.

El sistema binari de càlcul: el desig i la Llum

dimarts, 4 de maig del 2010

Cada estat espiritual es determina amb dos paràmetres: la Llum i el desig (Kli).
I quan ja no hi ha Llum ni desig de rebre aquesta Llum (perquè la Llum se n’ha anat), llavors em queda el record, “l’enregistrament” (Reshimó) d’aquesta Llum i d’aquest desig.

Suposem que tenia un desig i que en rebia plaer, i que ara l’estat ha canviat: la Llum anterior i el desig ja no hi són.

Estic en un nou estat i tinc un nou desig. Però com puc determinar quina Llum haig de rebre en el desig (Kli)?

Tinc un desig determinat, que ara mateix estic sentint, però que encara no ha rebut la Llum. La Llum ha d’arribar de fora.

Llavors faig servir la informació (Reshimó) sobre la Llum de l’estat anterior i la informació sobre el desig de l’estat actual.
Suposem que ahir vaig anar a un restaurant i vaig gaudir del dinar que va costar 100 shekels, però avui torno al mateix restaurant i només porto 80 shekels i no sé què puc demanar amb aquests diners.

Per això haig de calcular basant-me en el que va passar ahir. Entenc que no podré demanar el mateix que ahir, i per tant hauré de demanar menys menjar. I haig de calcular quina quantitat puc demanar.

El plaer (la Llum) és un record d’ahir i no tinc res més en què basar-me, perquè això sempre ve de fora. Només sé que la quantitat de diners (Kli) que tinc a la butxaca és menor.

Cada nou estat espiritual sempre inclou en sí mateix la informació sobre el nou desig (Reshimó de Aviut) i la informació sobre la Llum que està vestida en el desig anterior (Reshimó de Hitlabsshut).
Basant-me en aquests dos Reshimot sempre es pot entendre què és el que passa. Però sense aquests Reshimot (records), és com si l’home hagués perdut la memòria i, de retruc, també la raó.

Perquè ell no podrà saber què ha passat un instant abans i no entendrà com ha de comportar-se a continuació.

Només actuem segons els Reshimot: és la informació posada en nosaltres i en base a la qual fem els càlculs i les comparacions.

(Extracte de la lliçó sobre l’article Preàmbul a la saviesa de la Cabalà (Ptijà), del 23 d’abril de 2010.)
(Traduït per Ramón Cirera.)

La trobada amb el Creador sobre el pont de l’amor

diumenge, 2 de maig del 2010

Pregunta: Com puc atorgar a d’altres persones si haig de sentir els seus desitjos com a propis? Significa això que m’estic atorgant a mi mateix?

Resposta: No, de totes maneres els sentiré “com” a meus, però la diferència entre ells i jo romandrà. Hi restarà l’odi i per sobre d’aquest edificaré el pont de l‘amor!

Dins hi ha un desig cap a mi i contra ells. Per sobre d’aquest desig hi ha una pantalla (la Llum Reflectida), és a dir, hi ha el desig d’omplir-los a ells, en lloc d’omplir-me jo. I quan ompli aquests desitjos, ho faré amb la intenció de atorgar.

La sensació de mi mateix i d’ells davant meu i, també, els seus desitjos com els meus, tot això és converteix en el Partzuf espiritual de la meva ànima. Tots els desitjos que hi eren fora de mi, ara entren en el “cos” de la meva ànima, perquè els ompli pel atorgament. Només aquests són els que hi puc omplir. Jo en participo com aquell qui plena, com el cap, “Rosh de Partzuf”! La resta del meu cos són desitjos aliens.

Si dibuixo el Partzuf espiritual, veiem que el seu cap es el jo original i el cos son els desitjos d’altres persones. Però de totes maneres, a qui puc omplir per atorgar? A mi mateix?

Atrec la Llum per atorgar a els altres a través meu. És a dir, sóc el cap que decideix fer-ho. I quan els empleno em converteixo en el Creador, respecte a ells.

Per això sento com el Creador es revela dins del cos de l’ànima, és a dir, dins dels desitjos que s’han convertit en els meus! Aquest Creador sóc jo, i això significa que m’uneixo amb el Creador.

Els desitjos pertanyen a altres persones, i quan els empleno, llavors em torno semblant al Creador!

D’aquesta manera està organitzat el Partzuf espiritual: el cap conté els seus pensaments, els desitjos, els desitjos dels altres, i les decisions de com s’ha d’actuar, mentre que el cos està format pels desitjos d’altres persones que s’han convertit en els seus propis desitjos. Estimant al teu proïsme com a tu mateix, se sent la unió amb el Creador i el seu nou món.

(Extracte de la lliçó segons l’article Matan Torá (El lliurament de la Torà) de Baal HaSulam, corresponent al 27 d’abril de 2010.)

Quan el vent de nord toca el violí

dissabte, 1 de maig del 2010

El Zohar, capítol BeHar, punt 3: A la mitjanit, un vent del nord s’hi desperta, i una flama de foc emergeix de l’altar inferior, Maljut.

Llavors les portes s'obren i els Dinim de baix, Dinim de Nukva es reuneixen en els seus forats i aquesta flama marxa i passeja, i les contraportes del Jardí de l’Edèn s'obren.

Finalment, la flama s'estén i en el seu passatge es divideix en diverses direccions del món i entra sota les ales d'aquell gall que canta.

Les correccions més especials es compleixen en l'estat que es denomina “la nit”, quan l'home sent la foscor, la incapacitat, l'absència d'interès cap a tot l'espiritual. Se sent cansat i vol dormir i oblidar, perquè està fart de tot. No sent la importància de la meta espiritual.

Aquest treball en “la nit” és el més important. Està escrit que el rei David “es despertava” a “mitjanit” i rebia sobre si (sobre ell) “el vent de nit”, és a dir, unes forces de redempció concretes de correcció de l'egoisme (“Gvurot” i “Dinim”). Precisament amb ajuda d'aquestes desagradables forces “del nord” “tocava el violí”, i d'aquesta manera “matinava”. És la manifestació de la Llum en l'ànima.

Durant tot aquest treball “a la nit”, ell atreia cap a si —dintre dels seus desitjos (Kelim)— aquells estats en els quals sentia la foscor, incapacitat, separació del Creador i en els quals “plorava i cridava”. Així convertia aquestos desitjos en “vasos” per a la Llum i, llavors, “el dia apuntava”.

Perquè en l'espiritual no existeix un matí, una nit o un dia. Percebem tota la realitat dintre del nostre desig.

Per això, en el nostre desig anterior fosc i buit —i ara corregit—, revelem “la Llum”.
Quan la Llum de Jassadim brilla en ell, a això es denomina “el dia” . I quan la Llum de Jassadim no pot brillar, és a dir, quan no tenim la intenció de l'atorgament, llavors a això se li denomina “la nit”.

(Extracte de la lliçó nocturna sobre “El llibre del Zohar”, corresponent al 22 d’abril de 2010.)

Pots comptar amb mi

Aquest és el missatge que més ens està arribant per tot arreu: els entorns polítics, dels mitjans de comunicació... Ara, més que mai, la gent necessita de la gent :)

Curs gratuït de Cabalà

Presentació del curs interactiu gratuït del Centre d‘Estudis de Bnei Baruch.

Una expèriencia que canvia la teua vida

Impressions i experiències d’alumnes del Centre d’Estudis de Bnei Baruch.

Com aconseguim veure el que desconeixem?

El Dr. Quantum és un personatge creat per a la pel·lícula "What the bleep do we know?" ("Y tú, què en saps?") que ens ensenya com les nostres pors no ens permeten veure més enllà de les dimensions que coneixem.
Gràcies Viviana!

Una altra demostració científica de que hem d'unir-nos

Luciano ens ha enviat aquest vídeo que mostra com el nostre benestar depen de la relació correcta amb els demés. Quan ens aïllem, el cos no rep la seva dosi de plaer (el cortisol, una hormona segregada per les glàndules suprarrenals) si no es relaciona amb altres persones (d'una manera altruïsta, afegim nosaltres).

Paròdia del G20


Més vídeos en Illuzia.net.

Abraçades en lloc de diners

En un Món Absolut, els diners seran reemplaçats per mostres de bondat

Lliçons del Grup Virtual Europeu

Amigues i amics
us recordem que tots els dijous podeu accedir a les classes del grup europeu des d'aquest enllaç:

http://www.kabbalahgroup.info/tv/Spanish.htm
usuari: bbuser, contrasenya: arvut

a les 19:30, hora peninsular (1 hora menys a les Illes).
Podeu fer-hi totes les preguntes que vulgueu, en directe.